La universitat segons Josep Pla

Rellegint El quadern gris de Josep Pla, un dels meus textos preferits, he trobat un fragment que no recordava i que em sembla lamentablement d’actualitat (penseu que parla de l’any 1918, gaireb√© fa un segle):

ÔĽŅEn definitiva, la Universitat era un reflex exacte de la societat del pa√≠s, no era un organisme de selecci√≥. Hi havia una terregada professoral, corresponent a la terregada general del pa√≠s –amb l’advert√®ncia que la terregada professoral era pitjor que la del pa√≠s, perqu√® era pedantesca i reticent sense existir cap ra√≥ que ho justifiqu√©s. Hi havia una mediocritat professoral que corresponia a la mediocritat del pa√≠s. I finalment existia una petita minoria de professors conscients i responsables del seu ofici, que corresponia a la petita minoria –a la irris√≤ria minoria que sembla tenir per missi√≥ donar el que sap al pa√≠s.

No crec que sigui una descripci√≥ justa del tot, per√≤ em fa l’efecte que no hem avan√ßat prou en aquest segle que ens separa.

Més troballes

Els restaurants xinesos (ara reciclats en asi√†tics o pseudojaponesos) s√≥n una font inexhaurible d’innovacions ling√ľ√≠stiques. Aquesta setmana em vaig fixar en el lema impr√®s als vidres fumats d’un: “menjar tradicional xinesa”. Vaig pensar que era una confusi√≥ del g√®nere gramatical, com els passa als germ√†nics. Per√≤ amb una mica de reflexi√≥ vaig arribar a una altra conclusi√≥ m√©s prosaica: era una traducci√≥ literal del castell√† ‘comida tradicional china’. Un nyap gramatical, per√≤ l√®xicament impecable. D’aqu√≠ a dos dies ja podran fer la versi√≥ catalana del Peri√≥dico o la Vanguardia.

L’escalaf√≥ militar i les traduccions

Ja fa uns mesos que m’he afeccionat a les divertid√≠ssimes novel¬∑les de l’Andrea Camilleri que tenen com a protagonista al comissari Montalbano. N’hi ha un bon grapat de tradu√Įdes al catal√† per Pau Vidal, que reprodueix amb molta gr√†cia el llenguatge col¬∑loquial de l’original, incl√≤s el curios√≠ssim idiolecte del bufonesc Catarella. Ara, cal dir que en un parell de novel¬∑les he trobat reprodu√Įt un curi√≥s fals amic que ja va denunciar fa anys Joan Francesc Mira: quan el comissari demana ajuda a un capit√† de la comand√†ncia del port, aquest el remet al seu subordinat, que resulta ser un ”mariscal”! Sorprenent, no ho trobeu? Evidentment, √©s una mala traducci√≥ de ‘maresciallo’, el grau m√©s alt dels sotsoficials. No √©s pot correspondre, doncs, amb el grau m√©s alt de l’ex√®rcit de terra o de l’aire (mariscal). Segons l’√†mbit √©s equivalent al sotstinent o al brigada i evidentment per sota del capit√† a l’escalaf√≥ militar en qualsevol cas. No em va caldre fer la mili per veure la badada!

De guerres i guerres

Assisteixo amb estupor a la “guerra contra el terrorisme” que Fran√ßa ha iniciat a Mali, per√≤ l’astorament no ve del fet que un pa√≠s occidental amb armament nuclear ocupi un pa√≠s pobre sense cap mandat de la ONU (en va obtenir un vistiplau del Consell de Seguretat a posteriori: fait accompli!) per mantenir la seva influ√®ncia i els seus interessos econ√≤mics a la regi√≥, no. L’astorament em ve de la indifer√®ncia de la progressia nostra, d’altra banda tan avesada a la indignaci√≥. Deu ser que el president de Fran√ßa √©s socialista (?!) o, m√©s probablement, que Fran√ßa no √©s els EUA, encara que sigui un estat que ha practicat de manera sistem√†tica el genocidi cultural i ling√ľ√≠stic (occit√†, catal√†, bret√≥, …), el colonialisme brutal i el terrorisme d’estat (Indoxina, Alg√®ria, contra Greenpeace!). √Čs f√†cil imaginar-se que una maniobra semblant, a c√†rrec dels EUA o Israel hauria estat rebuda amb manifestacions, condemnes p√ļbliques i, segons convingui, amb una vaga d’estudiants universitaris (Contra la guerra!). Res: silenci c√≤mplice. No √©s res que no hagi denunciat moltes vegades gent tan l√ļcida com en Joan Francesc Mira, per√≤ encara no me’n s√© avenir, realment.

Decàleg de (bons) propòsits per al 2013

Enguany m’he esfor√ßat amb els prop√≤sits d’any nou i n’he fet un dec√†leg:

1. Adorar√© el meu gerent i l’estimar√© per damunt de totes les coses.
2. No invocararé el Sant Nom de la Universitat en va.
3. Guardaré els diumenges i festes de guardar i qualsevol pont o dia no lectiu.
4. Honraré el Departament i la Facultat (i els altres legítims superiors).
5. No matar√© cap estudiant (ni li causar√© dany, al cos o a l’√†nima) encara que escrigui ‘honbr√≠vol’ en un examen.
6. No cometré adulteri amb altres Departaments.
7. No robaré els mèrits ni les descobertes dels meus col·legues.
8. No aixecaré cites inadequades als meus articles.
9. No corregiré exàmens o treballs impurs.
10 No cobejar√© el pla docent del pro√Įsme.

A veure si me’n surto!