Presentacions de l’IDL12 disponibles

Ja us podeu descarregar les presentacions del congr√©s Information, discourse structure and levels of meaning, que vam organitzar la Laia Mayol (UPF) i un servidor el 25 i 26 d’octubre, dintre del Projecte FFI2011-23356 “La composicionalidad del significado y las operaciones sem√°nticas en la interfaz sintaxis-sem√°ntica y en la interfaz gram√°tica-cognici√≥n (COMPOSING)” (IP: Maria Teresa Espinal). Ho podeu fer des de la p√†gina del programa. Que vagi de gust!

Per a en Jordi Castellanos

El silenci dels morts

La terra cobra el delme. No parlem,
però, dels morts i fem-nos lentament
al pensament que alguna cosa d’ells
és molt a prop.

        Visquem-ne acompanyats

com si només ens departís una paret de fum
que priva sols de veure’ns. Llur silenci
se’ns fa sensible, de vegades,
intensament, en un record.

No deixis de voltar-te
de les seves imatges. Cada dia
posa’ls flors al seu costat, per si poguessin
sentir la flaire de les roses.

            Què sabem del cert

de llur manera d’√©sser? Preservem les coses
que van tocar, deixem-les allà on eren,
quietament. I potser un dia
se’t manifestaran.

        I si no ho fan, espera

pacientment, contemplativament,
tota la vida. Viu la teva vida
mesclada amb ells.

        Usa dels morts així.

Joan Vinyoli (dins Vent d’aram)

Tristíssima notícia: en Jordi Castellanos ha mort

En Jordi Castellanos ha mort aquesta matinada. √Čs una p√®rdua incalculable per als seus familiars i amics, per√≤ tamb√© deixa una ferida en l’√†mbit de la Filologia Catalana que trigar√† anys a guarir-se. Ens queda, per√≤, a m√©s de la seva obra imponent, el seu exemple d’investigador tena√ß i rigor√≥s, de professor exigent i d’intel¬∑lectual d’una catalanitat insubornable. Ho destaquen l’Aven√ß, l’Ara, Vilaweb i el 3/24.cat.

La capella ardent estar√† instal¬∑lada al Tanatori de Collserola des d’avui divendres, 19 d’octubre, a les 16 hores a sala de vetlla n√ļm. 13.

La cerimònia de comiat serà demà a les 13.15 hores.

Diccionari inversemblant: el ministre Wert i la lexicografia

Encara que els diccionaris generals no acostumen a incloure noms propis, sí que incorporen derivats de noms propis (marxisme, darwinià). Gràcies a Mariano Rajoy tenim una nova mina de neologismes basats en l’inefable ministre Wert. En recullo els primers:

conwertir
tr [el ministre Wert] Fer canviar els sentiments, les opinions, les idees, nacionalistes, als alumnes catalans.

2 tr esp [el ministre Wert] Emmenar (els alumnes) a creure i abra√ßar l’espanyolisme.

3 tr esp Retornar a l’espanyolisme en qu√® (els alumnes) havien deixat de creure o de practicar per culpa de la consellera Rigau.

diwertir
v 1 tr 1 [el ministre Wert] Desviar, allunyar el sistema educatiu d’all√† on √©s fent-lo anar cap a una altra banda.
2 MIL [el ministre Wert] Atreure (els rectors de les universitats) a un lloc diferent del de l’operaci√≥ principal, per dividir les seves forces i fer-les m√©s d√®bils.

2 tr [el ministre Wert] Distreure, entretenir, agradablement, recreant els espectadors de Telemadrid.

inwertir
v. tr. [el ministre Wert] Posar en una direcció, posició, oposada el sistema educatiu, mitjançant una retallada general del recursos.

subwertir
v tr [el ministre Wert] Destruir, tirar a terra el sistema educatiu català.

wertgonya aliena
f. Vergonya que hom sent per alguna cosa que fa o diu el ministre Wert.

sindicat wertical
adj fig Sindicat de mestres organitzat de manera jerarquitzada de dalt a baix, que no té en compte la base i que es plega als dictats del Ministre Wert.

wertigen m. 1 Alteraci√≥ del sentit de l’equilibri caracteritzada per una sensaci√≥ de rodament de cap que provoquen les declaracions del ministre Wert.
2 fig Torbament del judici que fa que el ministre Wert es mogui per impuls, sense domini de si mateix.

Plagiaris i nivell intel·lectual

He llegit amb estupor que la ministra d’educaci√≥ d’Alemanya est√† acusada de plagiar la tesi doctoral (com un ex-ministre de defensa tamb√© del govern de Merkel i el primer ministre de Romania). La cosa resulta d’all√≤ m√©s escandalosa, per√≤ alhora mostra un cert nivell cultural i social: els pol√≠tics tenen estudis superiors i es persegueix la deshonestedat cient√≠fica i acad√®mica.
Tant de bo al nostre pa√≠s pogu√©ssim tenir esc√†ndols com aquests i no com el de la vicepresidenta Ortega, que llu√Įa t√≠tol i no va acabar la carrera. De moment, el m√†xim que tenim √©s l’acusaci√≥ contra l’inefable ministre Wert de plagiar (malament) el seu model pedag√≤gic dels germans Marx (els no comunistes).

Associacions que fan pensar

Dem√† √©s la Mare de D√©u del Pilar per√≤ tamb√© el Dia de la Hispanidad (no pas la Fiesta Nacional, que s√≥n els toros) i alhora la commemoraci√≥ del descobriment d’Am√®rica (o millor de l’arribada de Colom a les Antilles, que es pensava que eren les √ćndies). Aix√≤ √©s sabut de tothom. El que no se sap tant (jo ho ignorava, cosa que no √©s estranya, ja que ignoro molt√≠ssimes coses) √©s que tamb√© √©s el dia de la patrona de la Gu√†rdia Civil que ens vol enviar ir√≤nicament don Alejo. √Čs per aix√≤ que Al√≠cia S√°nchez-Camacho s’ha explicat sobre la seva visi√≥ d’una escola triling√ľe (?!) no pas al Parlament, sin√≥ en un acte a la comand√†ncia de Catalunya de la Guardia Civil. √Čs curi√≥s, per√≤, que la informaci√≥ del web del PPC no digui ni un mot del lloc on va fer les declaracions, cosa sorprenent, sabent com sabem que √©s filla de gu√†rdia civil (com Carod-Rovira) i que l’ABC li va dedicar un magn√≠fic article hagiogr√†fic titulat “La hija del comandante” (sobre aix√≤, llegiu-vos el magn√≠fic llibre de Joan B. Culla “La dreta espanyola a Catalunya“, que repassa els fills de militars, gu√†rdies civils i policies que han fornit els quadres dirigents del PPC).

En resum, la recepta contra la independ√®ncia dels qui s’apleguin dem√† a la Pla√ßa Catalunya (multitudin√†riament, per descomptat) no pot ser m√©s clara: Espanya, Esgl√©sia i Gu√†rdia Civil. Nihil novum sub sole, doncs.

Wert i una nova vacuna

El ministre Wert va cam√≠ de marcar un abans i un despr√©s en la prou poblada n√≤mina de pol√≠tics maldestres que fan cr√©ixer el nombre de catalans que volem tocar el dos d’Espanya com m√©s aviat millor. Avui s’ha despatxat amb l’espanyolitzaci√≥ dels alumnes catalans per fer de l’esquizofr√®nia identit√†ria un tret natural. Si es pensa que ho aconseguir√† amb el sistema educatiu, va ben errat: al frac√†s escolar general hi sumar√† el frac√†s espanyolitzador. Si molts alumnes no saben entendre un text senzill, com vol que entenguin un borrall de la constituci√≥ espanyola o s’empassin els insofribles llibres sobre el problema d’Espanya? Llevat que el m√®tode pedag√≤gic sigui sessi√≥ cont√≠nua de v√≠deos dels partits de ”la (antes) roja (que rota)” o de la selecci√≥ de Copa Davis… Aix√≤ ja faria pel concepte de cultura i educaci√≥ del ministre d’√≠dem.

En qualsevol cas, si vol resultats, que ho deixi en mans de la ministra de sanitat: una vacuna que mati els anticossos catalans, aix√≤ s√≠ que seria efectiu. Tenim sort que amb la mis√®ria que dediquen a recerca quan la tinguin ja far√† anys que serem independents…

Canvi de paràmetres

George Lakoff, que va ser ling√ľista abans que gur√ļ del llenguatge pol√≠tic, ens va mostrar que els par√†metres en qu√® establim les discussions condicionen el missatge. √Čs una variant de la hip√≤tesi de Sapir-Whorf, que venia a dir que la nostra llengua condiciona la nostra visi√≥ del m√≥n. Aquesta reflexi√≥ resulta molt pertinent en la situaci√≥ actual en qu√® els pol√≠tics madrilenys comencen a perdre l‚Äôoremus. Si ens fixem una mica en les declaracions a la premsa, veurem que la independ√®ncia de Catalunya es planteja molt sovint en termes de disputa conjugal i, per tant, s√≥n habituals les met√†fores de ‚Äėruptura‚Äô o de ‚Äėdivorci‚Äô. √Čs evident que es tracta d‚Äôun plantejament interessat i en gran mesura especi√≥s: si Espanya i Catalunya formen un matrimoni, est√† clar que no √©s segons el dret civil catal√† i, per tant, tenim un r√®gim de b√©ns compartits i els diners se‚Äôls queda tots un dels c√≤njuges (diguem-ne Espanya), que deixa un sobre amb els diners per fer la compra setmanal (diguem-ne ‚Äėfons de liquiditat auton√≤mic).
Cal dir que Artur Mas ha sabut defugir aquesta trampa conceptual i ha plantejat la q√ľesti√≥ en uns par√†metres diferents: Catalunya ja no √©s menor d‚Äôedat, ha crescut i vol emancipar-se. Res de ruptures ni viol√®ncies, sin√≥ un proc√©s natural i inevitable. Un plantejament h√†bil i intel‚ÄĘligent!

MILF

Abans que comenceu a pensar malament, heu de saber que la sigla MILF correspon al Moro Islamic Liberation Front, que en catal√† han tradu√Įt per Front Moro d’Alliberament Isl√†mic. El Front Moro d’Alliberament Isl√†mic √©s not√≠cia al 324.cat perqu√® ha arribat a un acord de pau amb al govern filip√≠ despr√©s de d√®cades de lluites i morts. √Čs una bona not√≠cia i un bon exemple per a qui vulgui prendre nota (no pas el govern espanyol, esclar, que √©s el m√©s llest i espavilat dels governs que es fan i es desfan i no necessita ni ajuda ni consells ni lli√ßons).

La not√≠cia tamb√© m’interessa pels aspectes ling√ľ√≠stics. En primer lloc (ara ja podeu pensar malament), cal destacar la divertida coincid√®ncia entre un grup isl√†mic armat (ergo misogin) i la categoria eroticopornogr√†fica de les dones madures atractives (MILF √©s l’acr√≤nim angl√®s de ‘mom i’d like to fuck’). Si aix√≤ no √©s una ironia, no s√© pas que ho pot ser…

El segon √©s la paraula ‘moro’. Aquest mot tan espanyol a les filipines serveix per denotar (no pejorativament) els musulmans. I, de fet, la regi√≥ aut√≤noma que es crear√† es dir√† Bangsamoro, literalment ‘poble musulm√†’. Ara, la pregunta que ens hem de fer √©s si, per ser pol√≠ticament correctes no haur√≠em de canviar el terme ‘moro’ pel m√©s ‘correcte’ magreb√≠ i parlar del Front Magreb√≠ d’Alliberament Isl√†mic. Una soluci√≥ ben galdosa!

Finalment una nota dedicada als que pateixen pel futur del castell√†: noteu com fan la sigla del Front Moro d’Alliberament Isl√†mic a la not√≠cia del 3/24:

El govern de les Filipines i el Front Moro d’Alliberament Isl√†mic (FMLI) han anunciat un acord que obre la via per signar la pau i posar fi a d√®cades de lluita armada que han causat desenes de milers de morts.

El FMLI? Despr√©s del que va costar desfer-nos del castellanisme OLP en comptes del correcte OAP, ara ens hem d’empassar aquest calc del castell√†?

Frases memorables

Encara no ha comen√ßat la campanya electoral (a Catalunya), per√≤ ja comencem a tenir frases memorables. Avui us vull fer notar una magn√≠fica mostra de l√≤gica de primer nivell a c√†rrec d’un an√≤nim c√†rrec del PSOE. La inefable Carme Chac√≥n, a la seva entrevista a Antena 3, va deixar anar una frase de ressons m√≠tics per respondre a la pregunta sobre les seves ambicions pol√≠tiques:

[q]uan arribem al riu, creuarem el pont.

Ara, la r√®plica d’un cr√≠tic an√≤nim del seu partit √©s de coll de dama:

Ja va creuar una vegada el pont i no va arribar l’altra vora.
La Vanguardia 6/10/2012

Una l√≤gica impecable! √Čs com si un diu

Vaig travessar el carrer per√≤ no vaig arribar a l’altre banda.

o

Vaig gastar tots els diners però no tots.

Evidentment, el cr√≠tic an√≤nim del PSOE no sap qu√® √©s l’aspecte perfectiu.

Aquesta √©s una mostra del gran nivell dels nostres pol√≠tics, per√≤ amb la campanya electoral ens esperen grans mostres d’intel¬∑lig√®ncia i perspic√†cia. Mirem d’entomar-les amb bon humor.