Mesures per a eixugar el dèficit

Entre la llista de mesures alternatives a la retallada de personal que haur√† d’afrontar el nou equip de govern i el nostre deganat, apunto algunes solucions imaginatives:

1) publicitat: podem incorporar patrocinadors a l’uniforme del PAS i del PDI, podem hidratar-nos durant les nostres classes amb Cacaolat, Coca-Cola o Vichy Catalan;
2) royalties: podem demanar a la SGAE que cobri per la reproducci√≥ d’apunts (si els int√®rprets cobren per la venda de les seves interpretacions, nosalres tenim dret a cobrar per la circulaci√≥ de les nostres explicacions dels pronoms febles).
3) drets d’imatge: que Patatabrava ens pagui per aprofitar-se de les frases m√≠tiques dels nostres professors.
4) guies docents i calendaris: proposo que fem guies docents i calendaris ‘solidaris’, √©s a dir amb professors i PAS en pilotes. Tothom pagaria per veure’ns conills.
5) televisi√≥: proposo que la Rectora i l’exvicerector de planificaci√≥ econ√≤mica i protocandidat a rector vagin a La noria, S√°lvame, etc. a discutir-se p√ļblicament: cobrarien i ens estalviar√≠em els correus i les cartes justificatives.

Ja s√© que em direu que no ens paguen per fer tot aix√≤, especialment posar nus, per√≤ tampoc no ens paguen per ensenyar moltes de les coses que hem d’ensenyar. Qualsevol cosa per a eixugar el d√®ficit.

La Facultat en la cru√Įlla

Ahir, el Salvador Card√ļs parlava a la Vangu√†rdia de la pol√≠tica en 3D, fent una met√†fora que volia destacar la complexitat de la vida pol√≠tica en concret i de la societat contempor√†nia en general. Conclo√Įa que, en temps d’enorme complexitat i crisi, cal que els governants s’expliquin encara millor i diguin clarament si el que fan ho fan per necessitat, per convicci√≥ o perqu√® el pa√≠s ho exigeix. Ell ho diu millor, esclar:

“El discerniment de la profunditat de camp de cada gest pol√≠tic √©s una gran dificultat de l’an√†lisi pol√≠tica actual, si es volen fer interpretacions correctes de gestos aparentment contradictoris. Per aix√≤, tamb√© √©s molt important que les decisions del Govern assenyalin clarament en quin pla es mouen. √Čs a dir, que el Govern s’expliqui i ens digui sense embuts i amb tota cruesa qu√® fa per arribar a final de mes, qu√® fa per evitar l’espoli i qu√® fa atenent-se al futur. √Čs a dir, qu√® fa per necessitat, qu√® per voluntat pr√≤pia i qu√® perqu√® el pa√≠s li ho exigeix.”

Canvieu ‘pa√≠s’ per ‘Facultat’ i entendreu qu√® crec que hem de demanar al Deganat, ara i en el futur. No badem, doncs, i no caiguem ni en el des√†nim ni en el populisme pseudorevolucionari, que s’esgota en les consignes del resistencialisme i el greuge. Proposem, confrontem les propostes i discutim sobre idees, per√≤ tamb√© sobre les coses m√©s concretes. Rellegim Sartori i que l’√®tica de la convicci√≥ vagi de la m√† de l’√®tica de la responsabilitat i ens eviti de caure en fanatismes abstractes ni en tacticismes de baixa volada.

Apadrineu un investigador!

Una mostra del pa√≠s en qu√® ens ha tocat viure √©s la iniciativa de recollida de signatures perqu√® el pressupost de R+D comparteixi espai a la declaraci√≥ de la renda amb l’esgl√©sia (cat√≤lica) i les ONG. No s√© si riure o plorar. Ja signar√©, ja, per√≤ quan d’aqu√≠ a poc em demanin que m’apunti a la capta amb guardiola estil AECC, amb mi no hi compteu!

Amb bones intencions no n’hi ha prou

Despr√©s de llegir l’article de la nostra Rectora ¬Ņ√Čs hora de repensar la universitat?’ al Peri√≥dico del dia dels Innocents, m’ha quedat una sensaci√≥ de dej√† vu ben estranya i no pas perqu√® em sembli una innocentada. Despr√©s d’uns anys d’assistir a Juntes de Facultat, Claustres, Consells de Govern, Comissions i reunions de directors amb l’equip de govern, no hi ha res a l’article que no hagi sentit abans i tampoc deixo de compartir algunes de les idees que hi traspuen. El que em meravella, com un nou F√®lix lul¬∑li√†, √©s la dist√†ncia que va de les paraules als fets i el grau de responsabilitat que es vol assumir: sembla un cat√†leg de bones intencions i jo ja em vaig llegir fa temps ‘Las buenas intenciones’ de Max Aub. En aquest punt, la modalitat oracional ho diu tot: que potser en dubta, que cal repensar-la?

Cal repensar el sistema universitari catal√†, des del sistema de finan√ßament fins al cat√†leg de t√≠tols i comparteixo amb la rectora que aix√≤ no pot fer-ho la UAB a√Įlladament, per√≤ aix√≤ no √©s excusa per no endre√ßar casa nostra i ajornar mesures necess√†ries carregant els neulers a la Generalitat, que no paga (si no paga, una demanda civil, com diu que far√† la Generalitat amb el govern central i endavant les atxes). Us en dono uns pocs exemples que he viscut de prop.
En primer lloc, la indefinici√≥ sistem√†tica en les figures de PDI. L’aposta de la UAB pel sistema AQU de lector-agregat ha estat un frac√†s si mirem els objectius inicials. Aix√≤ ho sabem des de fa tres anys i tanmateix la pol√≠tica de la UAB ha estat d’anar fent a l’espera que ens caigu√©s la soluci√≥ del cel, amb l’excusa de la necessitat d’un acord global (curiosament, en la pol√≠tica de c√†tedres, la UAB s√≠ que t√© pol√≠tica diferenciada: burocratitzaci√≥ i confusi√≥). Si el sistema d’agregats no funciona, transformem les places en TU i no perdem el temps.
En segon lloc, i concretant encara m√©s la indecisi√≥ anterior, el vicerector de Personal Acad√®mic va proposar de transformar les 12 places d’agregats amb habilitaci√≥ nacional de la UAB en places de TU i quan els interessats van acceptar la proposta, la decisi√≥ es va fer gruar m√©s d’un any i √ļnicament el termini legal va for√ßar la transformaci√≥. Mentrestant, persones acreditades (per√≤ no habilitades) van poder accedir a places de TU als mateixos departaments on els agregats habilitats esperaven que el vicerector reb√©s garanties de la Generalitat que no perdr√≠em diners. Resultat: cap garantia, transformaci√≥ a cuita corrents i merders als departaments afectats.
En tercer lloc, la dedicaci√≥ variable. Despr√©s de dos anys parlant-ne, quan ja ten√≠em el model de dedicaci√≥ docent, l’equip de govern semblava que es decidia a tirar endavant un projecte que, finalment, permetria evitar el ‘caf√® per a tothom’ que impera a la UAB i que fa que els penques cobrin igual que els qui treballen de deb√≤. Es va crear fins i tot una comissi√≥ espec√≠fica, de la qual vaig ser membre, per elaborar-ne el model. Aviat, per√≤, els membres de la comissi√≥ ja vam veure que all√≤ era una feina in√ļtil perqu√® entrava en contradicci√≥ amb la feina que feia el Juanjo Donaire: sobrava gent a la majoria dels departaments i on no en sobrava no ten√≠em diners per contractar. La conclusi√≥ r√†pida era que si f√®iem el model de dedicaci√≥ variable, no se’n podria beneficiar ni el 10% de la plantilla, independentment que compl√≠s els requisits. Evidentment, la comissi√≥ va morir de mort natural, van arribar les retallades emparades en la visi√≥ esbiaixada de l’informe Donaire, vam passar de programar menys a contractar menys i de retruc m√©s dedicaci√≥ docent per a tothom. √Čs a dir, els qui fem classe, investiguem i fem gesti√≥ seguim sent cornuts i paguem el beure.
Finalment, l’efic√†cia. Hem de ser m√©s efica√ßos. Aix√≤, quan s’ha aplicat als departaments, vol dir ajuntar grups i eliminar optativitat, √©s a dir un criteri acad√®mic basat en la rendibilitat econ√≤mica i alhora no s’ha assumit una pol√≠tica clara d’ajuda als departaments i facultats. No s’ent√©n que amb el volum de feina que cau al damunt dels coordinadors de titulaci√≥ (almenys a facultats com Lletres), no tinguin una reducci√≥ docent total. Ara, quan l’efic√†cia s’aplica al rectorat, ha suposat mantenir l’estructura de vicerectorats i oficines (in√ļtils) i duplicar la feina amb delegats de la rectora. Si el personal t√®cnic dels vicerectorats no est√† capacitat per a elaborar els informes que despr√©s han de justificar la pol√≠tica del rectorat (o servir-ne de coartada), potser que ens ho fem mirar i comencem reformant l’estructura del PAS de la casa. ¬ŅPer qu√® no s’ha fet absolutament res per solucionar la vida paral¬∑lela que permet, per posar un exemple pr√†ctic, que el cap d’un departament no s√†piga si el PAS del seu departament est√† de baixa o de vacances? ¬ŅPer qu√® la gesti√≥ de certs assumptes t√© una cadena tan fr√†gil que si una persona clau est√† de baixa, qualsevol pas esdev√© inviable? ¬ŅPer qu√® no tenim un sistema de promoci√≥ que incentivi i premi√Į qui fa la feina, en comptes del caf√® per a tothom a qu√® ens tenen habituats els col¬∑legues sindicalistes?
Ja s√© que tot aix√≤ no es pot solucionar en un mandat, que la universitat √©s un √†mbit immobilista de mena, i que la UAB √©s un espai que tendeix a fomentar el linxament de qualsevol mena d’autoritat, per√≤ cal ser ambici√≥s i valent per a prendre decisions en el nostre √†mbit immediat sense esperar que les universitats i la Generalitat es posin d’acord en els assumptes transcendentals (ja sabem que la Generalitat no pagar√† o ho far√† tard i malament, que en Mas-Colell es pensa que viu a un pa√≠s de veritat i que es discuteixi el que es discuteixi, la UB anir√† a la seva sense encomanar-se ni a D√©u ni al diable). Abans de refundar la universitat p√ļblica, mirem d’endre√ßar casa nostra, que ens hi juguem el futur.