El dia a dia

Els gestors universitaris ens queixem sovint que el dia a dia ens ofega i no podem fer pol铆tica universit脿ria ni planificar amb cara i ulls. Part de la queixa t茅 a veure amb la gran burocratitzaci贸 i el munt de reunions que suposa gestionar un ens tan complex com la UAB. La impressi贸 general 茅s que a m茅s comissions, menys decisions.

Aquest defecte universitari, curiosament, apareix reprodu茂t al mil路l铆metre en el moviment espontani (?) de l’acampada de Pla莽a Catalunya. Llegiu el blog i veureu que els continguts queden en segon terme per donar pas a les necessitats del dia a dia i que es dedica m茅s temps a discutir si es pot crear una ‘Comissi贸 de feministes indignades’ diferent de la Comissi贸 de G猫nere que a plantejar com hauria de ser la nova llei electoral que es reclama. Els passa el que a tots, que la pr貌pia log铆stica del moviment n’autojustifica l’exist猫ncia m茅s enll脿 dels objectius, que continuen sent tan vagues com el primer dia (vegeu el document Demanda de m铆nims i mireu l’organigrama en versi贸 antiga). El dia a dia ens ofega a tots!

L’educaci贸 indignada

Aqui teniu la proposta sobre educaci贸 dels acampats, en la l铆nia de vaguetat i bons sentiments habitual:

MANIFEST PER A UNA EDUCACI脫 P脷BLICA, GRATU脧TA, DE QUALITAT, INCLUSIVA, EQUITATIVA I UNIVERSAL.
Reunits leg铆timament a la Pla莽a Catalunya, manifestem la nostra inquietud en front a un sistema educatiu fracassat ja que es basa en un model de criteris partidistes i fomenta una educaci贸 pel consum, l鈥檌ndividualisme i la competitivitat.
Amb la nostra proposta volem situar a l鈥檃genda pol铆tica l鈥檈ducaci贸 com a tema prioritari i de debat urgent.
Manifestem el malestar creixent i proposem un punt de partida per a una transformaci贸 efectiva i real de la situaci贸 actual.
Un indicador clar d鈥檃questa situaci贸 茅s el malestar general dins de la comunitat educativa, que es tradueix en un alt grau de frac脿s escolar, afegint-se a la desmotivaci贸 i la falta de reconeixement del personal docent.
Constatem una realitat: l鈥檈ducaci贸 est脿 en crisi i es percep un inter猫s nul de les autoritats per a solucionar-ho.
Exigim que s鈥檃pliqui l鈥橝rticle 26 de la Declaraci贸 Universal dels Drets Humans:
<>

Per貌 a la pr脿ctica i gr脿cies a la legislaci贸 actual veiem com recursos p煤blics s贸n destinats a l鈥檈nsenyament privat.
Nosaltres, legitimament i d鈥檃cord amb la Declaraci贸 Universal dels Drets Humans exigim que l鈥檈ducaci贸 sigui p煤blica, gratu茂ta, de qualitat, inclusiva, equitativa i universal. No ens resignem a que 鈥榚ducaci贸 sigui motiu de lucre i negoci.
MANIFESTEM QUE LLUITEM:
Per una educaci贸 basada en un model que no depengui d鈥檌nteressos partidistes.
Perqu猫 la gesti贸 del sistema educatiu sigui realitzada per la comunitat educativa i no per 鈥減rofessionals de la pol铆tica鈥.
– Per transformar les escoles tradicionals en centres educatius gestionats per la comunitat educativa, inclosos pares, mares, alumnat, personal docent i PAS. (Personal d鈥橝dministraci贸 i Serveis).
– Per desenvolupar tem脿tiques que es troben marginades en l鈥檃ctual sistema. Com l鈥檈ducaci贸 emocional, l鈥檈sperit cr铆tic, la col路laboraci贸 en detriment de la competici贸, la gesti贸 positiva del conflicte; tenint en
compte les aptituds i recursos dels alumnes.
– Per evitar les retallades en educaci贸. Creiem que s鈥檋auria d鈥檃ugmentar el seu pressupost, donada la import脿ncia que te pel futur de la humanitat
– Per a fer evident que no hi ha persones fracasades sin贸 sistemes fracasats.

Som conscients que hem de trencar les actuals relacions de poder per aconseguir-ho, i si seguim sumant ho aconseguirem.
Per un futur digne, seguirem!
Asamblea general de la comissi贸 d鈥檈ducaci贸 de l鈥橝campada de Barcelona. Dimecres 25 de maig de 2011

No crec que aix貌 s’arribi a aplicar mai, per貌 espero si se’n surten, que D茅u ens agafi confessats…

Ni aprenen ni volen aprendre

Ja veieu que els pol铆tics no aprenen ni volen aprendre. Si el conseller Saura ja la va cagar amb el desallotjament (justificat) dels okupes de la UB, ara el conseller Puig es torna a ficar de peus a la galleda.

Aquest mat铆, cam铆 dels Ferrocarrils ja he vist que hi havia m茅s camions de policia que si ens visit茅s el Papa. No calia, la veritat. Si volien desallotjar-los (cosa que puc entendre, perqu猫 茅s un espai p煤blic, perqu猫 si han de posar-se d’acord en alguna cosa concreta, ser脿 el dia del judici i perqu猫 els coloms comencen a estressar-se), nom茅s calia eliminar la cobertura de m貌bil de la pla莽a i en dos dies es desmunta la parada.

Doncs, no, a cops de porra (tampoc gaire cosa, per貌) i novament al telenot铆cies i a retroalimentar-se medi脿ticament. No han ent猫s que la majoria d’aquests moviments existeixen per la pres猫ncia als mitjans de comunicaci贸 i que la repressi贸 茅s justament una manera de recuperar-la quan despr茅s de 12 dies acampats, amb una declaraci贸 de m铆nims m茅s vaga que la Declaraci贸 Universal dels Drets de l’Home (i la Dona) (llegiu-vos al blog els profunds debats sobre si cal portar samarreta del Bar莽a o 茅s poc 猫tic i les propostes de boicot a les multinacionals fetes potser des d’un m貌bil Samsung o Apple amb Movistar, Vodafone o Orange).

Aqu铆 en teniu una mostra del blog:

Comissi贸 de diversitat sexual:

Som un grup de travestis, gais i lesbianes i ens constitu茂t en comissi贸 en vista de la poca repercussi贸 medi脿tica que estem tenint.

Ja pots estar treballant com un negre a les comissions, que si no surts a la tele…

Ara, per culpa de fer les coses a la babal脿, tenim la lata dels acampats a totes hores i els coloms encara m茅s estressats.

Posteleccions i acampades

Ja han passat les eleccions i, com em temia, Savier Trias podr脿 fer cosses per a les persones de Barcelona (confio que no ens vagi clavant coces!). Uf quin panorama… Com va dir el “caudillo”:

Estabamos al borde de abismo y hemos dado un paso al frente.

Mentrestant he seguit amb inter猫s com es desenvolupa l’acampada i ja hi he descobert el vici t铆pic de les comissions i subcomissions! 脡s una plaga planet脿ria. Podeu comprovar que posar-se d’acord per muntar un hortet ecol貌gic autogestionat no 茅s gaire conflictiu, per貌 quan passem als continguts…

Comissi贸 continguts: una de la m茅s complexes si no la m茅s complexa que hi ha. S鈥檋a acordat dins la comissi贸 de continguts l鈥檈structura de la comissi贸 i les subcomissions. Existeix la figura de la comissi贸 plen脿ria per coordinar les subcomissions i les propostes que tracten. Les subcomissions s贸n de lliure creaci贸 i cada dia es proposa la creaci贸 d鈥檃lguna. Les propostes es treballen en subcomissions segons el tema que es tracti perqu猫 com 茅s l貌gic no es poden debatre aqu铆 amb tanta gent.

A l鈥檃ssemblea es presenten les propostes que es treballen a les subcomissions per ser aprovades, i de moment existeixen les seg眉ents subcomissions dins la comissi贸 de continguts…”

He recollit les subcomissions:

-Subcomissi贸 de Document de m铆nims.
-Subcomissi贸 d鈥橦abitatge: textos i idees sobre habitatge i vivenda digna.
-Subcomissi贸 d鈥檃utoorganitzaci贸 i democr脿cia directa.
-Subcomissi贸 de medi ambient i ecologisme: elabora continguts i idees etc per貌 no fa l鈥檋ort.
-SUBCOMISI脫N DE DERECHOS DE LOS ANIMALES

En un tema pelut, com el de l’habitatge, hi ha bones pensades, com ara la deducci贸 del lloguer a la declaraci贸, encara que promoure-les quan ja s’apliquen resulta un xic desconcertant. En general, molta bones intencions i propostes moderades. Esperem que es vagin concretant i que la proliferaci贸 de comissions no serveixi per burocratitzar un moviment espontani. A mi, per貌, l’exist猫ncia d’una ‘subcomissi贸 d’autoorganitzaci贸’ em fa venir basarda! 驴S’autoorganitzar脿 per estudiar sistemes d’autoorganitzaci贸 per a les comissions que s’hagin d’autoorganitzar? Em recorda aquell acudit de Woody Allen del seu divertid铆ssim ‘Getting even’:

脡s cognoscible el coneixement? I si no 茅s aix铆, com ho podem saber?

Acampades

L’altre dia esmentava la falta de concreci贸 del manifest de Democr脿cia real ja. Avui m’he mirat el blog dels acampats a la Pla莽a Catalunya i 茅s prou interessant. Us el recomano.
La meva impressi贸 茅s que 茅s un crit visceral d’indignaci贸 ben comprensible. Tanmateix, crec que s’ha de racionalitzar i plantejar-se objectius concrets i raonables. N’he pogut espigolar alguns:

Proposta de punts que podrem demanar:

1- Que els partits tinguin total prohibici贸 de accedir a cr猫dits. bancaris
2- No acceptar cr猫dits del FMI i el BCE.
3- Igualtat salarial i de jubilaci贸 pels pol铆tics.
4- Nacionalitzaci贸 de la banca.
5- Reforma de la llei electoral perqu猫 no afavoreixi el bipartidisme.

Propostes concretes
Imprimir moltes octavetes.
Vaga General
Es vota tenir molts manifests i participar a totes les mobilitzacions que es puguin.

No sembla gens forassenyat en general, per貌 tampoc gaire radical (llevat del t铆pic ‘nacionalitzar la banca’). S贸n reformes que cal anar esbossant. Avui ens prometien:

En aquests moments, les assamblees est脿n treballant per redactar els objectius concrets d鈥檃quest moviment. Per aix貌, degut a la gran afluencia de persones que est脿n volent donar suport a la iniciativa, us invitem a tots a acudir i participar en aquest moviment sense precedents. Tota persona (sense discriminaci贸 de sexe, religi贸, ra莽a, opini贸 pol铆tica, o qualsevol altre condici贸) ser脿 benvinguda.

Ja veurem si tot queda en paraules pol铆ticament correctes (no a la corrupci贸, treball i casa per a tothom, etc.). Seguir茅 el blog, sens dubte.

Democr脿cia irreal

Despr茅s dels comentaris que publicava arran del llibre de Ferran Saez El crepuscle de la democr脿cia, he llegit amb una sensaci贸 de dej脿 vu el manifest de ‘Democracia real ya‘:

MANIFEST Democr脿cia Real ja!

Som persones normals i corrents. Som com tu: gent que s鈥檃ixeca tots els matins per estudiar, treballar o buscar feina, gent amb fam铆lia i amics, gent que treballa dur cada dia per viure i donar un futur millor als que ens envolten.
Uns ens considerem m茅s progressistes, d鈥檃ltres m茅s conservadors. Uns som creients, d鈥檃ltres no. Uns tenim ideologies ben definides, d鈥檃ltres ens considerem apol铆tics. Per貌 tots estem amo茂nats i indignats pel panorama pol铆tic, econ貌mic i social que veiem al nostre voltant, per la corrupci贸 dels pol铆tics, empresaris, banquers鈥 per la indefensi贸 del ciutad脿 ras.
Aquesta situaci贸 ens fa mal a tots cada dia. Per貌 si tots ens unim, podem canviar-la. 脡s el moment de moure鈥檚 i de construir una societat millor. 脡s per aix貌 que declarem fermament el seg眉ent:

Les prioritats de la societat han de ser la igualtat, el progr茅s, la solidaritat, el lliure acc茅s a la cultura, la sostenibilitat ecol貌gica i el desenvolupament, el benestar i la felicitat de les persones.
Hi ha uns drets b脿sics que haurien de ser coberts en aquestes societats: el dret a l鈥檋abitatge, al treball, a la cultura, a la salut, a l鈥檈ducaci贸, a la participaci贸 pol铆tica, al lliure desenvolupament personal i el dret al consum dels bens necessaris per a una vida sana i feli莽.
El funcionament actual del sistema econ貌mic i de govern no at茅n aquestes prioritats i 茅s un obstacle per al progr茅s de la humanitat.
La democr脿cia surt del poble (demos = poble, cracia = govern) aix铆 que el govern ha de ser el poble. Per貌 en aquest pa铆s la major part de la classe pol铆tica ni tan sols ens escolta. La seva funci贸 hauria de ser portar la nostra veu a les institucions, facilitant la participaci贸 pol铆tica ciutadana mitjan莽ant l铆nies directes i procurant el m茅s gran benefici per al gruix de la societat, no la de enriquir-se i medrar amb el nostre esfor莽, atenent nom茅s als interessos dels grans poders econ貌mics i aferrant-se al poder mitjan莽ant una dictadura partitocr脿tica encap莽alada per les inamovibles sigles del PPSOE
L鈥櫭爊sia i acumulaci贸 de poder en un grup redu茂t produeix desigualtat, crispaci贸 i injust铆cia. Aix貌 porta a la viol猫ncia, que rebutgem. L鈥檕bsolet i antinatural model econ貌mic vigent bloqueja la maquinaria social en una espiral que es consumeix a ella mateixa enriquint a uns pocs i avocant a la pobresa i escassetat a la resta, fins al col路lapse.
La voluntat del sistema 茅s l鈥檃cumulaci贸 de diners, premiant-la per sobre de l鈥檈fic脿cia i el benestar de la societat, malbaratant recursos, destruint el planeta, generant atur i consumidors infeli莽os.
Els ciutadans formem part de l鈥檈ngranatge d鈥檜na m脿quina destinada a enriquir una minoria que ni tan sols sap de les nostres necessitats. Som an貌nims, per貌 sense nosaltres res d鈥檃ix貌 existiria ja que nosaltres movem el m贸n.
Si com a societat aprenem a no confiar el nostre futur a una abstracta rendibilitat econ貌mica que mai s鈥檃plica al benefici de la majoria, podrem eliminar els abusos i mancances que tots patim.
Es necess脿ria una revoluci贸 猫tica. Hem posat els diners per sobre de l鈥櫭﹕ser hum脿 i hem de posar-lo al nostre servei. Som persones, no productes de mercat. No s贸c nom茅s el que compro, sin贸 que tamb茅 importa perqu猫 ho compro i a qui l鈥檋i compro.

Per tot aix貌 estic indignat.
Jo puc canviar-ho.
Jo puc ajudar.
S茅 que junts podrem.
Surt amb nosaltres. 脡s el teu dret.

Aquest document reprodueix fil per randa les confusions i desconcerts que ens assetgen. Demana a la democr脿cia m茅s del que ens pot donar. Noteu alguns trets t铆pics:

  • insisteix en el terme ‘persones’ per damunt del de ciutadans,
  • el govern ha de garantir el nostre dret a ser feli莽os,
  • parla de ‘dictadura partitocr脿tica’ i de govern d’una minoria i alhora s’autoproclama majoria silenciosa i an貌nima,
  • la classe pol铆tica no ens escolta i sortim al carrer perqu猫 ens faci cas,
  • tots els problemes s贸n causa del sistema econ貌mic [capitalista].
  • 脡s l貌gic que aquest c煤mul de bones intencions i discurs pol铆ticament correcte engresqui molta gent i que els porti a sortir al carrer a protestar. El que resulta dif铆cil 茅s donar contingut a aquesta nebulosa. Si s贸n una majoria an貌nima que t茅 molt clar el que vol, 驴com 茅s que no han fet que guanyin les eleccions partits que representen aquestes idees, que us n’asseguro que n’hi han i per donar i per vendre? Com podem dir que “sense nosaltres res d鈥檃ix貌 existiria ja que nosaltres movem el m贸n”, i alhora treure’s les puces del damunt i dir que som purs i no en tenim cap responsabilitat. Ah, 茅s que el sistema est脿 corromput i afavoreix els grans partits i jo no hi participo en aquest joc! B茅, no negar茅 que 茅s dif铆cil que un dels molts partits ecologistes guanyi les eleccions a casa nostra (i a Alemanya?), ni que un dels molts partits trotskistes esdevingui clau en la governabilitat, per貌 com 茅s que no els vota ni D茅u? A qui vota aquesta majoria an貌nima? Vota? 驴I si no vota 茅s perqu猫 el sistema no funciona o el sistema no funciona perqu猫 no vota?
    I la pregunta encara m茅s dif铆cil de respondre: qu猫 proposen exactament? 驴En qu猫 consisteix aquesta ‘revoluci贸 猫tica? 驴Abolir el sistema de partits i governar assemble脿riament o fer-lo m茅s transparent i representatiu? 驴Instaurar el clientelisme en la relaci贸 entre el pol铆tic i el ciutad脿 o crear un sistema de rendici贸 de comptes estricte? 驴Col路lectivitzar els bancs i les empreses o introduir impostos al capital i sistemes de regulaci贸 financera basats en criteris de just铆cia i 猫tica? 驴Suprimir la propietat privada o augmentar els impostos? 脡s a dir, si volem un altre sistema (i no pas millorar aquest), b茅 cal que decidim com ens volem relacionar com a ciutadans (no pas com a persones, insisteixo) i em sembla just que siguem nosaltres qui ho decidim. Per貌 no he trobat cap resposta al manifest, nom茅s molta ret貌rica buida del tipus ‘entre tots ho farem tot’, ‘tot 茅s possible’, etc.
    Suposo que la resposta impl铆cita 茅s: aix貌 茅s feina dels pol铆tics, nosaltres simplement sortim al carrer a mostrar la nostra indignaci贸 i fem manifestos, la versi贸 postmoderna del Memorial de greuges.

    Drets i desitjos

    L’altre dia us recomanava El crepuscle de la democr脿cia de Ferran Saez Mateu com a lectura de cap莽alera per a les municipals. Avui vull mostrar la finor de l’an脿lisi quan l’estenem al terreny conegut de la universitat en general i de l’Aut貌noma en particular. 脡s molt habitual a casa nostra confondre desitjos raonables i ben leg铆tims en l’脿mbit personal amb suposats drets col路lectius. Avui, arran del relleu d’un director general de la conselleria de cultura, podia llegir que, segons els programadors d’espectacles de dansa, tothom t茅 dret a gaudir de la dansa al seu poble o ciutat. Aquest bon desig, que volia justificar la necessitat de subvencionar espectacles de dansa itinerants, s’havia convertit en un dret i, per tant, el govern havia de vetllar per satisfer-lo. Si ens movem a l’脿mbit m茅s proper, la llista de ‘drets’ aviat s’engreixa:
    1. a segona convocat貌ria,
    2. a la setmana blanca,
    3. a tiquets de menjador,
    4. a tenir horaris compactes,
    5. al Campus Virtual,
    6. a tenir alumnes educats,
    7. a trobar-me la pissarra neta,
    8. etc.
    Si nom茅s fos un 煤s poc acurat del llenguatge, en qu猫 parlem de ‘drets’, per貌 m茅s aviat volem dir ‘una cosa desitjable’, no ens haur铆em de preocupar. Per貌 em temo que la confusi贸 no 茅s ling眉铆stica, sin贸 conceptual i ens porta a aquesta actitud de nens consentits o d’indignats permanents que acostumem a trobar a les aules, als passadissos o als despatxos de la nostra facultat.

    La dura realitat

    La retallada als departaments ha posat nerviosa molta gent, en part amb ra贸: les mesures d’ajornament de la despesa ens situen en una situaci贸 com la de deu anys enrere, en qu猫, per exemple, els sab脿tics no rebien recursos i es cobrien amb la solidaritat dels companys, tothom feia m茅s classes que no ara i investigava quan podia. Sembla, doncs, que hem baixat del n煤vol de nous rics en qu猫 est脿vem instal路lats i tornem a la dura realitat d’un pa铆s tirant a pobre i d’una universitat de segona. Cal dir-ho clarament (i no enganyar-nos dient que ho farem millor amb menys) i no ens hem d’esquin莽ar les vestidures: 茅s tot el pa铆s que ha malbaratat els recursos durant anys de vaques grasses i la universitat no ha estat una excepci贸: plantilles inflades, oficines sup猫rflues, inversions milion脿ries sense previsi贸 de futur, exc茅s de titulacions, etc. Ara ens toca ser solidaris amb la societat i contribuir a l’estalvi, encara que ens fem mala sang quan sabem que molts d’aquests problemes no els hem causat nosaltres i que molts d’aquests diners van a parar als bancs. Per貌 jo tamb茅 em faig mala sang quan vivint de lloguer, portant el nen a una escola p煤blica i sent auster i estalviador, em toca rascar-me la butxaca per ajudar d’altres que es van llan莽ar alegrement a endeutar-se amb hipoteques, pr茅stecs i inversions d’alt risc per viure com si no exist铆s el dem脿 (que potser els hi van obligar apuntant-los amb una pistola, els bancs?). Ara, queixant-nos i fent manifestos i plataformes, em penso que no ho solucionarem. Seiem, fem comptes i siguem exigents amb tothom, inclosos els delegats de la rectora i els adjunts al vicerector.