Els informes de la ressaca de la festa alternativa

Aqu√≠ us penjo el document amb la valoraci√≥ dels danys de la festa major alternativa d’enguany.
Us afegeixo l’informe de la Creu Roja perqu√® us en feu una idea del problema (el document complet √©s massa gros per penjar-lo del blog):

Les Dades:

-Total persones ateses al campus des de les 19h del dia 4/11 a les 7h del dia 5/11
50 persones, 50% homes, 50% dones
Entre 18-19a……….21 persones 42%
Entre 20-21a……….19 ‚Äú 38%
Entre 22-23a……….07 ‚Äú 14%
> 23a………………….03 ‚Äú 06%
La procedència de la majoria de persones era de la zona metropolitana de Barna

-Orientació diagnòstica de les persones ateses
Traumatismes Lleus………………….14 persones (28%)
Traumatismes menys Greus………02 persones (04%) (2 fractures nasals)
Traumatismes Greus…………………03 persones (06%) (1 Traumatisme Cranial,
1 Síndrome d’aixafament, 1 Ferit per arma
Blanca)
(Set d’aquests traumatismes van ser provocats per agressions)
Intoxicacions per drogues………….28 persones (56%)
Altres………………………………………..03 persones (06%) (Crisi Asm√†tica, Dolor
Toràcic, Crisi Ansietat)

-Trasllats a l‚ÄôHospital …………………12 persones
1 de car√†cter molt greu………..(09%)
4 de car√†cter greu………………..(33%)
4 de pron√≤stic reservat…………(33%)
3 de car√†cter menys greu………(25%)

Els Comentaris

Un any mes s‚Äôhan repetit una s√®rie de fets que val la pena valorar per tal de que no es tornin a produir donat que han provocat perill per la vida de diferents persones al ‚ÄúCampus‚ÄĚ. Dintre de les possibilitats, des de Creu Roja, i a pesar de les condicions de treball, hem fet tot el possible per controlar la situaci√≥ i evitar mals
pitjors. De part dels estudiants organitzadors de la festa se’ns van encarregar uns recursos sanitaris que vam valorar com a totalment insuficients i pel sentit de la responsabilitat varem doblar el dispositiu i ampliar la franja horària d’actuació.
Tot i que el personal s’ha entregat al màxim en les 12hores que han estat socorren sense parar, no s’ha disposat d’un lloc idoni i amb els materials de suport suficients per realitzar l’atenció com cal. Se’ns va deixar una porció del Hall de la Sala de Revistes de lletres, però gaire be fins a les 12 de la nit no es va prohibir la
entrada d‚Äôestudiants a l‚Äôedifici pel que els malalts atesos no disposaven d‚Äôintimitat ni d‚Äôa√Įllament necessari pel seu tractament, tampoc el personal sanitari. Tamb√© l‚Äôespai es quedava de seguida petit quedant col¬∑lapsat en molts moments de la nit.
Tampoc hi havia servei mèdic contractat, així dons el responsable del servei que a la vegada es infermer va tenir que assumir la responsabilitat de totes les actuacions.
Cal destacar que la gran majoria d‚Äôactuacions han estat provocades pel consum de drogues i sobretot per joves debutants a la UAB . Segons testimonis atesos hi havia venda i consum de tot tipus de drogues, fins i tot va debutar al campus una droga molt nova a Catalunya recent importada d‚ÄôEstats Units denominada ‚ÄúM‚ÄĚ (segons els mossos d‚Äôesquadra) , i per la qual varem atendre a una persona intoxicada que es va traslladar en estat greu a l‚Äôhospital. Un altre intoxicat greu va estat rescatat pels Bombers de un vehicle donat que no pod√≠em accedir a realitzar l‚Äôassist√®ncia. Altre pacient intoxicat va patir una caiguda que li va provocar un traumatisme cranial i va arribar molt greu a l‚Äôhospital. Altres persones van patir diferents agressions com a 2 persones amb fractura nasal, o una persona ferida per arma blanca i altres amb ferides menys greus.
Vam tenir varies derivacions del SEM per trucades fetes al 112 des del Campus que, gràcies a la excel·lent col·laboració i bona feina del servei de seguretat de la UAB els varem poder atendre.
L’equip tècnic i els nostres voluntaris (15 persones) estem molt satisfets per la feina feta i vam treballar molt de gust, però volem treballar al vostre costat per tal de prevenir aquestes situacions i pensem que cal posar els recursos necessaris per tal d’aconseguir-ho.

La ressaca de la festa

Ja tenim els informes de les conseq√ľ√®ncies de la Festa Alternativa d’enguany (podeu consultar-los a la intranet). La llista d’incid√®ncies √©s l’esperable d’una acumulaci√≥ de m√©s de 10.000 persones, per√≤ el que esparvera √©s l’informe de danys que ha d’assumir la UAB (la UAB, √©s a dir, tots nosaltres): 61.688 euros! Aix√≤ s√≠ que √©s una despesa sumptu√†ria en temps de crisi.

Les estudiantes prenem la paraula?

Aquest √©s el lema (l’interrogant √©s meu) de la candidatura dels estudiants de CAF-UAB al claustre. Ja √©s costum ‘alternatiu’ fer anar el femen√≠ com a gen√®ric, per√≤, com els passa amb els ‘els i les’ a molts pseudoprogres, la realitat no s’ajusta a les seves paraules. A Lletres, per exemple, dels 9 candidats elegits (tots de l’Assemblea): 3 dones i 6 homes. A l’Escola d’Enginyeria, dels 6 candidats elegits, cinc de l’Assemblea i tot homes. A ci√®ncies, els 4 assemblearis elegits, s√≥n homes i, curiosament, els altres dos representats, de l’√ąPICA, dues dones. A Ci√®ncies de l’Educaci√≥ i Psicologia, s√≠ que s√≥n majoria les assemble√†ries (dones, em refereixo): 4 a 3 i 4 a 2, respectivament. I, finalment, a Veterin√†ria, cal destacar que totes quatre representants s√≥n dones.
Les altres candidatures tamb√© tenen algunes difer√®ncies segons facultat: 4 homes de 4 d’√ąPICA a Pol√≠tiques i Sociologia o una dona de sis dels Estudiants UAB a Dret, al costat de 3 dones i dos homes d’√ąPICA a Bioci√®ncies. Per√≤, esclar, no s√≥n antipatriarcals!

Eleccions a claustre

A Lletres, els nou representants dels estudiants en el claustre seran nou membres de la candidatura de l’Assemblea de Filosofia i Lletres-CAF (resultats provisionals aqu√≠). Cal felicitar-los per l’√®xit, encoratjar-los a aprofitar-lo amb intel¬∑lig√®ncia. Tamb√© cal animar els altres candidats (especialment als d’√ąPICA-Units sumem) a seguir competint democr√†ticament.

Què diuen els partits i com ho diuen, 2

El lema de Reagrupament pica l’ullet a Jordi Pujol:

Independència. Ara sí, ara toca

Està clar amb qui voldria tornar al govern en Carretero, oi?

Solidaritat catalana per la independència té un lema semblant:

Fem possible la independència

Noteu, per√≤, l’√ļs de la primera persona del plural, que pot tenir valor inclusiu (nosaltres+vosaltres), i d’una forma que pot ser present d’indicatiu o un imperatiu. Un exemple de sincretisme morfol√≤gic que s’adiu d’all√≤ m√©s amb la naturalesa sincr√®tica de l’estimat l√≠der.

El Partit Antitaurí Contra el Maltractament Animal-Partit Animalista ens sorprèn amb un admirable

Animals al Parlament

Alg√ļ els hauria d’explicar que ja n’√©s ple, d’animals, el Parlament! D’altra banda, si sou catalans us demanen

Vota pels animals

però si sou castellans es conformen amb

Acuérdate de los animales

Sembla mentida, però no parlen dels polítics.

Plataforma per Catalunya no s’ha trencat les banyes (per als del Partit Animalista: √©s una frase feta, no li han trencat les banyes a cap bou):

Primer, els de casa.

No √©s gaire original i segur que l’Oriol Pujol, de CiU, se la faria seva, per√≤ en un sentit m√©s familiar.

La famosa Coordinadora Reusenca Independent, que com sabeu, compta amb la reencarnaci√≥ d’Elvis Presley a les llistes, aposta per

Política low cost

Un lema que costa de creure si un pensa en els diners que es gasten els seus candidats en b√≤tox, gomina i vestits de lluentons (menys que Berlusconi, aix√≤ s√≠). M√©s honest hauria estat: “Friquis al parlament”.

Vendre el producte

Tots els investigadors som molt conscients que en √®poques de vaques flaques cal justificar els diners dels projectes i com que els qui s’emporten la part grossa del past√≠s s√≥n els de biomedicina, els toca sortir peri√≤dicament a la premsa anunciant descobriments miraculosos i esperan√ßadors que curaran malalties incurables, aix√≤ √©s el c√†ncer i la diabetis.
Si a aix√≤ hi afegim que aquestes ‘not√≠cies’ s√≥n el m√©s positiu que acostuma a apar√®ixer al diari (al costat de crims masclistes, pol√≠tics sense escr√ļpols, governs que practiquen la repressi√≥ per sistema i algun desastre natural per amanir-ho tot plegat), no ens ha d’estranyar de trobar titulars com el seg√ľent, del 3cat24:

Els investigadors esperen curar la diabetis tipus 1 en els pròxims deu anys

Interessat pel tema (la meva mare t√© diabetis tipus 1, he llegit la not√≠cia sencera i l’entusiasme inicial s’ha anat deixatant fins a arribar als mots de l’expert:

El president de l’Associaci√≥ Europea per l’Estudi de la Diabetis, Ulf Smith, ha explicat que estan veient canvis prometedors que “podrien indicar que alguna cosa passar√† en la pr√≤xima d√®cada en el sentit de trobar maneres per tractar la malaltia i, a la llarga i si tot va b√©, curar-la”.

Tot prou vague i a prou llarg termini perqu√® ning√ļ se’n recordi d’aqu√≠ a deu anys, quan segur que alg√ļ altre anunciar√† una cura amb una altra d√®cada de coll. Els cient√≠fics hem de ser prudents i els periodistes agosarats, per√≤ potser algun dia caldr√† fer petar la ‘bombolla biom√®dica’.

Què diuen els partits i com ho diuen, 1

Començo un repàs dels lemes electorals, però no és exhaustiu.

ICV-EUiA són els més coloristes:

Verd esperan√ßa, solucions d’esquerra.

Cal recon√®ixer que prediquen amb l’exemple i reciclen l’esl√≤gan ‘Crisi de dretes, solucions d’esquerres’. Ara, s’han oblidat del violeta d’altres campanyes (ser√† que s√≥n feministes a partir del n√ļmero dos: Saura, Herrera, Boada, Romeva, etc.?). All√≤ del roig, verd, violeta compensava la grisor dels candidats (per cert en Joan Herrera apaeix en blanc i negre i vestit de blanc i negre).

El PPC tampoc no s’ha matat i ja ni concreta la naturalesa de les solucions:

Solucions per a la crisi

Ja se sap que els de dretes s√≥n en el fons apol√≠tics i consideren que les seves solucions s√≥n universals i no sect√†ries, com les dels d’esquerra. Ara que el PP √©s el partit dels treballadors, un ja no sap qu√® pensar.

El PSC s’ha apuntat a la moda ni-ni (per cert, Montilla tamb√© en gris, com l’Herrera, encara que amb la roba de color horror√≥s):

Ni independentista ni de dretes

Una definici√≥ en negatiu que sembla molt il¬∑lustrativa. Tamb√© podien haver fet servir “Ni carn ni peix” o “Ni suc ni bruc”. Ara hi afegeixen un

President Montilla. Garantia de progrés

que sona a conya marinera, venint del president d’un govern que deu 154 milions d’euros a les universitats catalanes. Menys garanties i m√©s avals bancaris!

ERC fa una declaració de principis en tota regla:

Gent valenta

Es veu que hi volien afegir “…i no pas com el cagat del Carod, ni com el temerari del Carretero, ni com l’arribista del Laporta”, per√≤ la directora de campanya els va conv√®ncer que aix√≤ faria pujar massa la despesa en cartells.
CiU fa un lema que reflecteix tot un programa ben definit que els diferencia de tota la resta de partits (?):

Una Catalunya millor

Vaja, no m’imagino cap partit prometent el contrari, per√≤ sembla que han trobat necessari fer-ho expl√≠cit i convertir una obvietat en el centre de la campanya. Tamb√© ho podien haver dit m√©s clar: “Amb els altres anirem pitjor”.

Els ‘ciutadanos’ (ho poso en biling√ľ√®s perqu√® no s’enfadin) han fet un lema amb intencions perlocutives :

Rebela’t/Reb√©late

La llista de motius per “rebelar-se” apareix per altres bandes, per√≤ cadascun se la pot fer al seu gust. Fent surf pel seu blog, esmenten les multes ling√ľ√≠stiques (per no etiquetar en catal√†), nacionalisme (catal√†), educaci√≥ (en catal√†). Vist el seu esl√≤gan, queda clar que tamb√© pensen ”rebelar-se” contra l’ela geminada, signe tipogr√†fic que es van inventar els nacionalistes catalans burgesos i conservadors per martiritzar els castellans treballadors i progressistes i impedir-los d’aprendre el catal√† i, per tant, de progressar socialment.

Volen matar la Rosalba Calvà!

Els defensors de la cupletista espriuana Rosalba Cavà vivim amb un ai al cor crònic que no ens treuen ni tan sols els ansiolítics que ens administra la justícia.
Avui ens alertava en Josep Anton Castellanos del cas d‚Äôun traductor text-veu, que codifica el castell√† (o el xin√®s!) com un idioma amb diverses varietats dialectals. En canvi, el catal√† nom√©s t√© una varietat (central) i el valenci√† apareix com a idioma diferent (per cert, el text “I una merda!” no √©s gaire reeixit).
¬ŅAquesta postura secessionista far√† que la UE destini el doble de diners a subvencionar els cursos de catal√† per a erasmus, ja que paga un fix per llengua i, ‚Äúassessorats‚ÄĚ pel govern espanyol, catal√† i valenci√† s√≥n dues lleng√ľes diferents (vegeu la not√≠cia a Vilaweb i l‚ÄôAvui)? Seria una ironia sensacional.

El Marroc i Israel: les comparacions odioses

Segueixo les not√≠cies esfere√Įdores sobre l’assalt de l’ex√®rcit marroqu√≠ al campament sahari√† als afores d’al-Aiun. Una salvatjada, segons sembla. El qualificatiu √©s moderat, per√≤ √©s el que es veu per la xarxa. El punt que volia comentar √©s justament aix√≤, la qualificaci√≥. Si l’ex√®rcit no hagu√©s estat el marroqu√≠, sin√≥ l’israeli√†, ara es parlaria de ‘genocidi’, ‘crims contra la humanitat’, etc.
Noteu el títol de la xerrada anunciada al Facebook del 2 de febrer del 2009:

‘Comunitat Internacional i Palestina. Podem Aturar l’Apartheid i el Genocidi’ a c√†rrec d’Andrew Feinstein, Stephane F. Hessel i Albert Caram√®s. Ells parlaran sobre estrat√®gies de Boicot i sancions internacionals a l’estat d’Israel i sobre els tractats de comer√ß d’armes entre Espanya i Israel.

De moment, hi ha poques concentracions espont√†nies i cap manifestaci√≥ organitzada demanant el boicot a Israel ni veurem cap xiulada a un cantant marroqu√≠ (no dic una cantant marroquina perqu√® no em sona que n’hi hagin gaires). Tampoc he escoltat ning√ļ demanant de trencar, per exemple, les relacions de Catalunya amb el Marroc. El m√©s dur que he vist √©s:

Finalment, la coalici√≥ [=PSM i Iniciativa Verds, XV]ha reiterat la seva exig√®ncia d’una actuaci√≥ r√†pida i contundent que pari les agressions i aclareixi els fets.

Prou suau, em sembla, si ho comparem amb el que trobem a la xarxa sobre el ‘genocidi’ de Gaza. Noteu, a m√©s, el mat√≠s gens innocent que apareix quan es parla de la responsabilitat de la monarquia marroquina i no pas del Marroc (la responsabilitat sempre √©s d’Israel, no pas del seu govern).

Ja m’imagino que aix√≤ em sembla contradictori perqu√® dec ser un sionista, per√≤ demanar coher√®ncia no hauria de ser un crim.

Més lemes electorals

Ja fa un grapat d’anys que en Joan Sol√† reflexionava sobre els usos de ser i estar i feia una proposta realista ‘de m√≠nims’ (veg. el seu Sintaxi normativa). Hi feia el cor fort i admetia ren√ļncies en casos perduts (potser fent de la necessitat virtut), per√≤ hi posava l√≠mits irrenunciables si vol√≠em tenir un sistema que no fos un simple calc del del castell√†. Entre aquests l√≠mits irrenunciables hi havia l’√ļs de ser en construccions locatives: S√≥c a casa.
Nom√©s cal parar l’orella al tren o a l’autob√ļs per adonar-se que el l√≠mit irrenunciable ha esdevingut un territori irrecuperable farcit de ‘On est√†s?’, ‘Estic al tren/autob√ļs’ (fins i tot el meu nen, ja em pregunta pel m√≤bil ‘On est√†s?’, encara que no ho ha sentit dir mai a casa).
Ara, a m√©s, podem llegir, tot passejant-nos per la UAB, ‘El pa√≠s que vols est√† a l’esquerra’, lema d’una campanya d’ICV. Haurem d’esbrinar on √©s la llengua que volia en Joan Sol√†.