Titulars que et deixen corglaçat

Avui se m’ha acudit obrir la pestanya de ‘Darreres not√≠cies’ de Vilaweb que tinc al navegador i em trobo amb aquest titular que m’ha gla√ßat la sang:

La fiscalia vol jutjar a Fabra per tr√†fic d’influ√®ncies, suborn i frau fiscal

No, no √©s que hi hagin posat el complement directe amb ‘a’ (o que l’hagin ‘ficat’, que diuen i escriuen ara). M’ha vingut un calfred pensant que durien el Geni Ordenador del Catal√† (o el que en qued√©s) davant dels tribunals. Una possibilitat cada cop menys remota, si atenem a les intencions de Garz√≥n de citar a declarar el dictador (o l’anterior cap d’estat o el caudillo, segons les conviccions pol√≠tiques de cadasc√ļ; jo trio el primer). Despr√©s, seguint el consell que acostumo a donar als meus alumnes, he llegit la not√≠cia i m’he quedat m√©s tranquil (b√©, la foto que acompanya la not√≠cia no tranquil¬∑litza gaire: si hem de creure en les aparences, el fotografiat sembla clar que triaria la f√≥rmula ‘el caudillo’ i √©s digna de l’an√†lisi sagnant del Javier Mar√≠as):

El dirigent popular i president de la Diputaci√≥ de Castell√≥, Carlos Fabra, va intermediar amb diverses inst√†ncies pol√≠tiques a favor d’un empresari amic seu, segons el fiscal

Demano, sisplau, als redactors de Vilaweb que tinguin una mica de compensi√≥ amb els fil√≤legs d’una certa edat, que encara tenim un √ļnic Fabra com a referent.

Els estudis de llengua i literatura catalanes (Filologia Catalana), una opció de futur

Fa una setmana, es va fer una roda de premsa al Comissionat d’Universitats i Recerca per plantejar la necessitat de prioritzar i potenciar els estudis de la llengua i la literatura catalanes que, sota diferents noms, es fan a les universitats catalanes. Al mateix temps, el conseller Huguet va firmar un article a l’Avui/El Punt insistint en aquest tema, posant de manifest la bona inserci√≥ laboral dels nostres llicenciats i futurs graduats i la necessitat futura de professionals, especialment en l’ensenyament p√ļblic, on caldr√† renovar al voltant del 30% del professorat de catal√†.
El ress√≤ ha estat ben minso: una not√≠cia a Vilaweb, un breu esment a TV3 i, ara b√© la bona, una contranot√≠cia a l’ABC, que es va avan√ßar a la roda de premsa i tot:

¬ęcrisis de vocaciones¬Ľ

Filolog√≠a Catalana pierde un 75% del alumnado en diez a√Īos

En 1999, 360 estudiantes demandaron esta carrera; en 2007, apenas 89

Ja està bé que en parlin, encara que malament!

Nombres catalans?

Aquest mat√≠ m’ha sorpr√®s enormement trobar aquest llibre a un cat√†leg d’OUP:

Catalan Numbers with Applications
Thomas Koshy
ISBN13: 9780195334548ISBN10: 019533454X Hardback, 440 pages
Nov 2008, In Stock

Description
Like the intriguing Fibonacci and Lucas numbers, Catalan numbers are also ubiquitous. “They have the same delightful propensity for popping up unexpectedly, particularly in combinatorial problems,” Martin Gardner wrote in Scientific American . “Indeed, the Catalan sequence is probably the most frequently encountered sequence that is still obscure enough to cause mathematicians lacking access to Sloane’s Handbook of Integer Sequences to expend inordinate amounts of energy re-discovering formulas that were worked out long ago,” he continued.

Nombres catalans??? La fama de garrepes dels catalans té un fonament matemàtic?

Doncs, no. La cosa és més recargolada: són els nombres de Catalan, en honor del matemàtic belga Eugène Charles Catalan (a veure quan el nomenen català universal honorari, encara que sigui a títol pòstum!). Si apliquem la sèrie dels nombres naturals a la fórmula

C(2n, n)/(n + 1)

obtenim una seq√ľ√®ncia de nombres de Catalan: 1, 2, 5, 14, 42, 132, 429, 1430, 4862, 16796, 58786, 208012, 742900, 2674440, 9694845,… Segons he pogut esbrinar per internet (els matem√†tics em perdonaran si dic una animalada), aquesta seq√ľ√®ncia descriu, per exemple, el nombre de maneres de dividir en n triangles un pol√≠gon de n+2 cares (imatges extretes de la p√†gina seg√ľent):

4 cares, 2 maneres:
catalan4.png

5 cares, 5 maneres:
catalan5.png

6 cares, 14 maneres:
catalan6.png

7 cares, 42 maneres:
catalan7.png

8 cares, 132 maneres:
catalan8.png

9 cares, 429 maneres (no tinc prou espai per pujar l’arxiu!!!)

Sembla encara m√©s divertida que la s√®rie de Fibonacci que tant fa bavejar (injustificadament?) alguns bioling√ľistes.

El català com a llengua estrangera: eines i estratègies

No hi ha cap dubte que la nostra societat √©s cada cop m√©s diversa i pluriling√ľe (tot i el nucli dur de castellans monoling√ľes empedre√Įts, conven√ßuts de parlar la llengua universal) i caldr√† formar els futurs professors de catal√† per gestionar aquesta realitat. El Departament de Filologia Catalana, en col¬∑laboraci√≥ amb l’Institut Ramon Llull fa uns quants anys que ofereix el curs de postgrau intensiu El catal√† com a llengua estrangera: eines i estrat√®gies, que pret√©n facilitar l’acc√©s dels llicenciats en Filologia Catalana a l’ensenyament de catal√† per a estrangers, especialment en lectorats a l’estranger i en els centres del consorci de normalitzaci√≥ ling√ľ√≠stica. Ja hi ha oberta la preinscripci√≥.

Les notícies no són el que eren

El dia 9 de juny del 2009 publicava una nota titulada “M√©s dif√≠cil que el de castell√†” i feia una predicci√≥:

Aquest √©s el titular m√©s previsible de la premsa catalana: apareix cada any el primer dia de selectivitat, des que tinc √ļs de ra√≥. Estic conven√ßut que si haguessin posat el mateix text (tradu√Įt) en catal√† i castell√†, haurien dit el mateix. Ja veureu com l‚Äôany que ve, amb el nou format, el titular ser√† id√®ntic.

Evidentment, si endevinar la loteria fos igual de fàcil, ja seria milionari fa anys. Les primeres reaccions i notícies:

3cat24.cat
Llengua catalana i literatura

Cap a un quart de dotze s’ha iniciat la segona prova: la de llengua catalana i literatura. Els estudiants han hagut de triar entre un fragment de “La bogeria” de Narc√≠s Oller i un fragment del projecte de llei d’acc√©s a l’entorn de les persones amb discapacitat usu√†ries de gossos d’assist√®ncia del Parlament.

Alguns alumnes, que majoritàriament han seleccionat la segona opció, han explicat que tot i ser un examen assequible, la prova de català ha estat més difícil que la de castellà.

I és clar, perquè mireu què diuen del de castellà:

Llengua castellana i literatura

A les 9 ha comen√ßat la primera prova: la de llengua castellana i literatura. A l’opci√≥ A els han plantejat el text de Miguel Mihura de “Tres sombreros de copa”, parlar del llenguatge de la publicitat i explicar el significat de “ploure sobre mullat”. A l’opci√≥ B s’ha preguntat per l’article “Especialista en todo” de Juan Goytisolo relacionat amb les noves tecnologies de la informaci√≥ i per “Leyendas” de Gustavo Adolfo B√©cquer.

Alguns professors han declarat als periodistes que l’examen √©s “molt assequible”. Alguns han anat m√©s enll√† i han comentat que “√©s per a tontos”, i han lamentat que “cada any √©s m√©s f√†cil”.

Això mateix, però amb bombo és el que diu el Mundo (esclar):

Un examen de catal√°n ‘asequible’ y uno de castellano ‘para tontos’

Un a√Īo m√°s alumnos y profesores destacan que la prueba de castellano ha sido mucho m√°s sencilla. “Para tontos”, dicen algunos.

M√©s moderadament, ens diu l’Avui:

Un fragment de l’obra de Narc√≠s Oller La bogeria i un altre del projecte de llei d’acc√©s a l’entorn de discapacitats usuaris de gossos han estat avui les dues opcions de l’examen “assequible” de llengua i literatura catalana de la selectivitat, corresponent a les lectures obligat√≤ries del curs.

A la part d’expressi√≥, s’ha proposat la redacci√≥ d’un text sobre el comportament dels enamorats d’avui dia en situacions quotidianes. “Com es comportaria una parella d’enamorats en comen√ßar a viure junts?”. A m√©s, han hagut d’escriure dues oracions per evidenciar la difer√®ncia entre les paraules “boig” i “bogeria”.

A la part comuna, s’ha proposat una reflexi√≥ ling√ľ√≠stica sobre oracions, la correcci√≥ de frases incorrectes i el tradicional exercici de fon√®tica catalana.

En declaracions, alumnes de l’institut Xaloc ‚Äďque majorit√†riament han triat la segona opci√≥‚Äď, han explicat que ha estat en examen “assequible” i “f√†cil”, per√≤ menys que l’anterior, de Llengua Castellana i Literatura.

Les Leyendas, de Gustavo Aldofo B√©cquer, i Tres sombreros de copa, de Miguel Mihura, han centrat el primer examen de la nova selectivitat, de llengua i literatura castellana, “f√†cil i assequible” tamb√© per als alumnes.

Ara, els més cridaners, els del Periódico, amb titular inclòs:

Els estudiants consideren que la prova de llengua catalana eleva la dificultat de l’examen
Els estudiants que avui han iniciat a Catalunya les proves d’acc√©s a la selectivitat han considerat que les de llengua catalana i literatura han elevat la dificultat de l’examen, que ha estat qualificat en general d'”assequible” i m√©s f√†cil que el d’anys anteriors.
zoom Estudiants comenten els resultats de la primera prova de selectivitat.

Un total de 26.427 alumnes han afrontat des d’aquest mat√≠, sense incidents, els tradicionals ex√†mens necessaris per accedir a la universitat i aconseguir la nota de tall que els far√† falta per cursar els estudis que desitgen. Textos de l’obra La bogeria, de Narc√≠s Oller, i els articles 11 i 12 del projecte de llei d’acc√©s a l’entorn de discapacitats usuaris de gossos d’assist√®ncia han estat les opcions que han hagut d’escollir els estudiants en catal√†, que tamb√© han hagut d’ordenar esdeveniments de la novel¬∑la Mirall trencat, de Merc√® Rodoreda.

En llengua castellana i literatura, les opcions eren Tres sombreros de copa, del dramaturg Miguel Mihura, i un text de Juan Goytisolo, Especialista en todo, publicat a El Pa√≠s i relacionat amb les noves tecnologies de la informaci√≥. L’exercici de castell√†, que ha estat realitzat a primera hora del mat√≠ pels alumnes, ha estat valorat com a “f√†cil” i ha perm√®s a molts, segons han reconegut, treure tensi√≥ acumulada i afrontar amb m√©s √†nim les proves seg√ľents.

Com veieu, punts de vista variats, per√≤ amb un denominador com√ļ: m√©s dif√≠cil que el de castell√†.

Plans d’estudis alternatius

Acabo de trobar una iniciativa popular i alternativa: la Universitat Lliure la Rimaia (Gran Via de les Corts Catalanes, 550). Tenen un ideari i tot, encara que no n’he pogut treure l’entrallat (no tinc clar que no sigui de conya):

Universitat lliure La Rimaia: espai, f√≠sic i abstracte, est√†tic i din√†mic, que aglutina individualitats i col¬∑lectivitats, objectius i subjectivitats qualsevols, per tal de transformar la realitat m√©s immediata, a trav√©s de l’autoconeixement i la coneixen√ßa col¬∑lectiva, constructiva i destructiva, de les persones, variables o no, que en formen part en un determinat moment.

Us anoto els estudis que hi podeu cursar gratu√Įtament (el material va per compte de l’estudiant).

CURS D’ELECTRICITAT NIKOLA TESLA
El curs pret√©n aportar les eines per a la preparaci√≥ i obtenci√≥ del grau mig d’instal¬∑lacions el√®ctriques i autom√†tiques, tamb√© es proposa crear una xarxa de recursos de coneixements, de manera que la gent del barri pugui rec√≥rrer a les participants del curs quan els hi calgui un cop de m√†.
Les mat√®ries que es treballaran seran: Electrot√®cnia, Instal¬∑lacions d’interior, instal¬∑lacions especials, instal¬∑lacions dom√≤tiques, instal¬∑lacions de telecomunicaci√≥, instal¬∑lacions d’enlla√ß.

CURSOS PREPARAT√íRIS DE FORMACI√ď PROFESIONAL CELESTINE FREINET
Es tracta d’aportar les eines necess√†ries per a poder presentar-se als ex√†mens d’acc√©s als cursos de Formaci√≥ Professional de Grau Superior.
Les classes, que tindran un nivell aproximat al de 4t d’ESO, seran les seg√ľents:
Llengua castellana, catalana, anglès o francès (optativa), matemàtiques, ciències de la natura, ciències socials, tecnologia i plàstica.
Es far√† una presentaci√≥ del curs el dia 16 d’octubre a les 19h. Es far√† un pica-pica amb pres√®ncia de totes les professores i els estudiants interessats, per acabar de definir horaris. Tamb√© es mostrar√† l’aula habilitada per a aquest √ļs.
El curs comen√ßar√† el dia 19 d’octubre i finalitzar√† el 6 de maig, just abans de l’ex√†men. Els horaris es distribueixen de dilluns a divendres, als vespres, entre les 20h-20:30h i 22h-22:30h.
L’√ļnic cost de les classes √©s el dels materials personals que es puguin necessitar.

CURS DE FOTOGRÀFIA
Curs de t√®cnica fotogr√†fica b√†sica. Volem experimentar amb la fotografia art√≠stica i amb el fotoporiodisme, amb l’objectiu de que els alumnes puguim expresar les seves inquietuts i els seus sentiments mitjan√ßant la fotografia.
Horaris: Cada dimats d’11 a 13h.

PROJECTES BETA.
Aquests projectes encara estan per constru√Įr, ja sigui per manca de gent, o manca d’infraestructura. Si teniu ganes de saber m√©s, pregunteu a la teteria!

CURS D’HIST√íRIA DE LA VIDA QUOTIDIANA
Volem aprendre i expressar la hist√≤ria mitjan√ßant les persones, per aix√≤ estem preparant un curs d’historia a trav√©s dels individus, les seves experi√®ncies i els sentiments amb els que les han viscut. Per aix√≤ vindr√† gent de diferents edats i estils per explicar la nostre hist√≤ria desde diferents vessants individualistes.

TALLER D’EST√ąTICA
L’est√®tica com a afectaci√≥ del m√≥n, un nosaltres com un nervi sensible, patol√≤gicament sensible, i els m√ļsculs s√≥n els nostres instints, la ra√≥ es troba dins d’aquella classe de nervis que tot ho barreja i diferencia de manera altanera, si b√© volgu√®s declarar-se, per√≤ no pot fugir de la seva naturalesa animal.
Va haver-hi un temps en que l’home va planejar la seva fugida del m√≥n, en aquesta empresa es van condemnar els cossos i els desitjos, pretensions del cel i l’eternitat. Ara en canvi, l’establiment explota el m√≥n de l’est√®tica com la seva forma de subsist√®ncia, la pornografia, l’era dgital, la impremta a color, la televisi√≥, internet, la publicitat abrasiva s√≥n els dispositius est√®tics que reventen els nostres sentits.

El taller d’est√®tica √©s un espai com√ļ per analitzar les nostres relacions amb el m√≥n. Aprendrem com dominar les t√®cniques de la voluptuositat tals com el disseny i l’edici√≥ de video en un √ļnic sentit: fer un curt-circuit als missatges dominants, amb el ple domini d’una reflexi√≥ pol√≠tica de l’est√®tica.
El taller només començarà quan existeixi gent interessada. Ho fem, ho vivim, ho sentim?

HACKLAB
Per anys, mesos i dies, les nostres xarxes i comunitats d’individus han estat intercanviant saviesa, dissenyant mons, experimentant amb joguines i dispositius. Som l’expressi√≥ d’un miler de pensaments, som migrants entre la Ciutat i la Xarxa; busquem un lloc per als nostres intercanvis i pr√†ctiques per a poder obrir espai-temps discontinus.

HABITACI√ď SUBJECTIVA
L’habitaci√≥ subjectiva √©s un espai obert a experi√®ncies i a reflexions, a accions i pensaments √≠ntima i pol√≠ticament relacionats amb la viv√®ncia del cos i del g√®nere, dues caracter√≠stiques que compartim universalment per√≤ que vivim i expressem amb particularitats ifninites.
Des del treball col¬∑lectiu, a partir de les individualitats i de la biopol√≠tica. Treballarem entorn les opressions i els reptes que compartim; amb tots els materials al nostre abast, des del feminisme cl√†ssic a la pospornografia, des del situacionisme a l’acci√≥ directa, des de la reflexi√≥ te√≤rica al desig. Crearem un espai a partir del qual subvertir o reafirmar imposicions i llibertats.
L’habitaci√≥ subjectiva s’anir√† desenvolupant per si mateixa, en reformulaci√≥ constant, i pretendr√† sempre trobar noves maneres de portar la reflexi√≥ a l’acci√≥ i l’acci√≥ a la reflexi√≥; la paraula al fet i el fet a la paraula. El canvi al cos i a l’entorn, la transformaci√≥ a trav√©s d’all√≤ quotidi√† per√≤ tamb√© d’all√≤ pol√≠tic.

PR√ÄCTIQUES PIRATES ‚Äď ESTUDIS ESTRAT√ąGICS
Presentem una investigaci√≥ sobre els pirates a l’inici i al final de l’edat moderna, com a expressi√≥ polemol√≤gica i figura de transici√≥. La pirateria com a pr√†ctica econ√≤mica. La pirateria com a pr√†ctica pol√≠tica de base contempor√†nia de zones i √®poques on la pacificaci√≥ imperial esdev√© insoportable o insostenible. L’edat d’or de la pirateria: ‚Äúpracticar el comunisme, difondre l’anarquia‚ÄĚ. Expressi√≥ de l’aguditzaci√≥ del conflicte entre ‚Äúformes de vida‚ÄĚ. Milers de pr√†ctiques pirates escombren metr√≤polis oce√†niques.
Es durà a terme des del febrer fins al maig.

No han passat per l’ANECA, per tant, tenen tota la garantia de no estar dirigits per les consignes neoliberalistes de l’OMC.

Els perills del multiling√ľisme

Un dels perills del multiling√ľisme ja el va denunciar fa temps el Marius Serra, que ens va explicar les prevencions que tenien els turistes anglesos i americans per pujar al Tomb Bus ‘el bus de la tomba’, malauradament desaparegut. L’altra dia vaig tenir dos flaixos semblants. Primer amb l’anunci de la Caixa, incitant al ‘moving’, que la majoria dels catalans no s√≥n capa√ßos de distingir del ‘mobbing’. El segon va ser una pintada de la JERC, que un pot transformar en un ‘jerk’, que a m√©s de fer m√©s okupa degrada notablement els jovenets d’ERC. Ara que l’AMPA (ex-APA) ens comen√ßava a sonar b√© i que els joves no poden entendre la ironia que un fam√≥s i ric director de cinema (un ‘pijo-progre’ dels que parlava avui el Cun√≠) fes cada estiu un suquet a la casa de l’Empord√†…