A l’atenció del SEPC. A més de privatització, repressió i elitització, una altra paraula per definir la UAB: golafreria. Aquí en teniu la prova: conspicus membres de la nomenklatura de la UAB fent allò en què excel·leixen, i.e. endrapar i beure! Hi podeu trobar els detalls aquí.

Sant Tornem-hi que no ha estat res. Després del recès noruec (aquí teniu la foto estil ‘on és en Wally?’ que ho demostra!), dedicat a aquella part de la nostra feina que la docència i la gestió no ens deixen fer, ahir vam inaugurar curs nou i amb premiats il·lustres, com el Jordi Castellanos. Un reconeixement ben merescut. La llàstima és que m’ho vaig perdre per culpa d’una absurda gestió amb les notes d’un màster del qual ni tan sols sóc professor. Absurditats de la vida universitària quotidiana. Ara, em vaig perdre també el manifest sindical contra l’autoritarisme de la Rectora. Una llàstima, perquè aquestes coses fan autònoma. Sort que tenia el vídeo.
Per cert, segons dades de matriculació provisionals la pedagogia dels antibolonya entre els nois de secundària ha estat un èxit: a Lletres en tenim més de primer que l’any passat de primer i segons cicles i els graus d’Arqueologia i Musicologia els tenim de gom a gom. Em sembla que no poden dir el mateix els qui no van aplicar els nous graus. S’haurà d’estudiar i fer reflexions sobre el tema. A veure si els companys dels correus massius s’hi animen! Els de l’assemblea fantasma no ho crec, que encara no han tornat de vacances: tenen a la portada la reunió amb el ministre del juliol i no tenen cap esdeveniment previst. És que si els estudiants no els fan la feina bruta i els diaris no en parlen…

Aprofitant les inusuals temperatures (18 graus) d’Oslo, he aprofitat per fer una mica de turisme. Aquí en teniu una mostra: la impressionant Òpera d’Oslo. Grimpar pels seus plans inclinants és tota una experiència.
Ah, això és una pausa en la feina: la participació en el WORKSHOP ON RESEARCH INFRASTRUCTURE FOR LINGUISTIC VARIATION.

La Biblioteca d’Humanitats ha creat un blog dedicat a la Filologia que ens serà molt útil. Us recomano que el visiteu sovint.

Passades les vacances, tothom sembla tornar amb les piles carregades i els pesats dels correus massius de la CGT et alii hi tornen. Ja tenim als primers muntant-se una pel·lícula sobre la memòria històrica i el mural dels xaiets i enviant el corresponent correu nedant i guardant la roba: insinuant sense acusar (perquè no hi ha res de què acusar!). La resposta al blog del Deganat.
L’altre correu (que si l’ha redactat un professor universitari, ja cal que passi el nivell C a tota pressa), demana:

Un debat que hauria de ser preparat per una comissió organitzadora de quatre membres, dos a proposta del deganat i els altres dos del col•lectiu de professors que donen suport a aquesta iniciativa. La comissió serà o designarà la Mesa que presidirà el debat. Aquest es realitzarà per mitjà de ponències i al final s’elaborarà un document de conclusions. El temes a debat serien:
1. Universitat i societat: polítiques públiques, relacions amb els mercats (laborals i de bens) i amb els agents socials
2. Condicions necessitats i costos per la potenciació de la Universitat pública en el actual procés de reforma de l’ensenyament superior a tota Europa.

Deixeu-me fer la gràcia que no sé per què hem de debatre sobre el mercat de xais (veieu què us deia del nivell C?).
Conyes a banda, una iniciativa interessant, però limitadora. On queden les crides a la participació de tota la societat? Per què la universitat i no la secundària també? Que no eren aspectes inseparables que calia discutir abans d’aplicar l’EEES? Per què no participen en l’organització els estudiants, que són al capdavall els principals afectats?
No hi ha manera, mira que, segons ells, porten anys lluitant activament contra el desastre que és l’EEES i encara no són capaços ni d’articular una proposta de debat amb cara i ulls, perquè si us fixeu, amb altres mots, el punt 1 és ‘mercantilització/privatització de la universitat’ i el punt 2, ‘finançament de la universitat’.
Ho fan tard, corrents i malament, com l’aplicació de l’EEES (quina ironia)! La sospita (terrible) és que el problema no és l’EEES sinó la nostra universitat i els seus llogaters (vitalicis).

Per als qui encara tingueu uns dies de descans o per als qui estem atrapats en les xafogoses nits barcelonines, unes lectures que m’han fascinat aquest estiu:

Gens de lingüística!!!

Ara, per als lingüistes empedreïts amb els ulls cansats de llegir, aquí teniu una divertidíssima de Steven Pinker.