Cessament de Blanca Palmada

Acabo de llegir amb sorpresa a Vilaweb (no havia llegit el blog de l’Enric Canela, que està sempre al cas de tot!) que el Govern ha cessat Blanca Palmada i la pensa substituir per Joan Majó Roca, fins ara Direcctor General d’Universitats i Recerca. Segons ens explica Vilaweb:

Així doncs, atribueix el canvi a la necessitat d’accelerar els reptes estratègics del sistema universitari en el moment actual, com ara la modificació de la llei d’universitats. El cert, però, és que Palmada havia estat fortament criticada per diversos sectors de la comunitat universitària des que va ser nomenada en el càrrec, el desembre del 2006.

Pla i català: van perduts i no saben com sortir-se’n.

Assemblearis estressats

Fa uns dies comentava l’error que al meu parer va cometre la Mesa del Claustre de la UPF impedint la presentació de cinc mocions innòcues del SEPC. No vaig tenir temps, però, de comentar una moció que sí que es va presentar però que no es va poder discutir per la rebequeria infantil d’un grapat de presumptes estudiants:

Moció per la qual es reclama l’establiment de franges horàries lliures de càrrega acadèmica pel desenvolupament de l’associacionisme estudiantil.

Es una iniciativa derivada de la queixa que expressava l’Assemblea UPF per l’excés de pràctiques, que es pretenia de base pedagògica (‘no permetia adquirir coneixements’) però que és d’un altre tipus (‘no ens deixa temps per fer pancartes’):

En aquest pla que ens estan imposant no hi ha espai per a la reflexió, per a la creativitat, ni la crítica. Ens condueixen a un aprenentatge on prima la metodologia sobre el contingut, la producció sobre el coneixement. Realment el temps que destinem a aquest exercicis es correspon amb un veritable coneixement de les matèries? Ens hem oblidat que el nostre temps val molt més? El temps que ens fan perdre en pràctiques inútils no el podríem destinar a la vida associativa, formativa, política, social…? A qui fa guanyar diners el fet que les noves generacions no ens dediquem a construir una societat millor sinó a ser més productius? No tenim dret a imaginar un futur més digne?

Per evitar l’estrès i alhora acostar la lluita estudiantil a tots els estudiants (i que no quedi només a les mans d’un grapat d’assemblearis), tinc una proposta: integrar la lluita estudiantil en el pla d’estudis! Aquí teniu un esborrany d’assignatura obligatòria de 6 ECTS:

1. Títol
Lluita estudiantil avançada

2. Prerequisits
El i l’alumna han de tenir un bon domini instrumental de l’esprai de pintura i de la tècnica de rebentar reunions i classes. També han de demostrar un desconeixement total de la normativa gramatical sobre el gènere dels noms i adjectius. És recomanable un coneixement bàsic de l’horitzontalisme assembleari.

3. Contextualització i objectius formatius de l’assignatura
Aquesta assignatura planteja un estudi del conflicte estudiantil des d’una perspectiva dialèctica. Parteix de la queixa i el victimisme com a eina bàsica de resolució de problemes i de l’anàlisi semiòtica del discurs d’arrel foucultianoderridiana, com a instrument analític revelador de les estructures de poder de la Universitat. Concretament, el i l’alumna han de poder:

  • caracteritzar la tipologia de la censura i la repressió universitària,
  • explicar com es generen i es fan avançar les dinàmiques de conflicte en la persecució d’una universitat popular, autogestionada i antipatriarcal,
  • caracteritzar la tipologia d’accions reivindicatives segons l’escala Sayès de repercussió mediàtica,
  • adquirir l’habilitat de caracteritzar les relacions interclasse dintre i fora del grup aula i el coneixement de les relacions sintagmàtiques i paradigmàtiques rellevants en l’anàlisi del discurs alliberador, popular i antipatriarcal.
  • 4- Metodologia docent i activitats formatives
    Les activitats dirigides consistiran en l’anàlisi semiòtica de les actes del Consell de Govern i del Claustre, que anirà seguida amb una discussió en gran grup dels problemes inherents al capitalisme neoliberal. Aquesta discussió es reforçarà amb l’estudi de dues emissions del programa ‘Aló, Presidente’ (75% de les hores presencials).

    5.- Avaluació
    Les competències d’aquesta matèria s’avaluen en 3 mòduls:
    Mòdul de redacció de pancartes: es lliuraran 2 pancartes de vuit paraules cadascuna amb un pes del 40%. Es valoraran especialment els rodolins enginyosos.
    Mòdul de discussions de textos a l’aula, amb un pes del 10%: el i l’alumna hauran d’analitzar sintàcticament i semiòtica una frase del líder de la revolució bolivariana o, en el seu defecte, d’un text publicat a Rebelión o a Kaos en la red.
    Mòdul de prova oral, amb un pes del 50%: el i l’alumna hauran d’argumentar durant deu minuts en contra d’una proposta sense aportar cap alternativa; es valoraran positivament l’ús de la terminologia específica i de les formes despectives envers els adversaris. En canvi, cada indici de crítica constructiva descomptarà mig punt de la nota global.

    La falta d’alguna d’aquestes evidències implicarà un “no presentat”, llevat que es presenti el carnet del SEPC o un informe mèdic acreditatiu d’haver estat reprimit pels Mossos. En totes les proves s’aplicaran les normes del SEPC sobre l’ús incorrecte però enrotllat i antipatriarcal del gènere gramatical.

    Espectaculars resultats de la prova de Primària

    Ja tenim aquí els resultats de la prova d’avaluació de Primària que es va fer el sis de maig. Segons ens expliquen el 3cat24.cat, Vilaweb i l’Avui hi una quarta part d’alumnes que no l’han passada i la nota mitjana és 76 sobre 100, una puntuació espectacular si considerem que l’aprovat eren 70 punts. La cosa no pinta bé, vaja. Si teniu curiositat, aquí podeu veure la prova de català.

    Enrenou al Claustre de la UPF

    Dimarts hi va haver Claustre a la UPF i es va reproduït la dinàmica de protesta estudiantil que tantes vegades hem vist a la UAB. En primer lloc, la irrupció de persones alienes al claustre (una cinquantena) per fer merder i intimidar. En segon lloc, les exigències de tot o res. I finalment, davant la negativa a satisfer les seves demandes insassumibles, el boicot al Claustre. El relat del Rectorat:

    A l’ordre del dia del Claustre hi figurava la votació de disset mocions presentades pels representants claustrals dels estudiants. Arribat aquest punt, un grup d’estudiants claustrals i d’estudiants no claustrals, els quals havien irromput sense autorització minuts abans dins l’auditori, ha impedit la discussió i posterior votació de les mocions.

    Els estudiants reclamaven que el Claustre votés cinc mocions que la Mesa del Claustre havia rebutjat abans de la sessió d’avui, perquè plantejaven qüestions que no són competència del Claustre. Després d’intentar diverses vegades sense èxit que la sessió continués, el rector i president de la Mesa del Claustre ha aixecat la sessió.

    Quines eren les qüestions que es plantejaven en les cinc mocions no admeses? El SEPC ens ho explica:

    Dies abans l’Associació d’Estudiants Progressistes (AEP) i el Sindicat d’Estudiants dels Països Catalans (SEPC) van presentar un conjunt de mocions, que en reunió ordinària de la Mesa del Claustre el rector Josep Joan Moreso i el Secretari General Josep Fargas van aconseguir que no entressin a discussió algunes d’elles. Aquestes responien a una recusació del rector Moreso, una condemna a l’ús de les forces policials a la universitat, un rebuig a la normativa d’expulsió franquista del 1954, un oposició a la LOU, LUC i Reial de Decret de Titulacions i la publicitat dels acords del Claustre. Malgrat que totes complien la normativa vigent i que des dels estudiants es presentà un recurs de reposició, les altes esferes de la universitat no han desistit de la seva determinació de silenciar el moviment estudiantil i tota crítica a les maniobres autoritàries de l’equip de govern, motiu pel qual diverses organitzacions i assemblees estudiantils varen decidir realitzar mobilitzacions.

    Més concretament:

    * Recusar el rector Josep Joan Moreso interpretant el resultat de les eleccions
    * Moció sobre l’entrada de la policia de la UPF
    * Moció de rebuig a la normativa de disciplina acadèmica de 1954
    * Moció d’oposició a la LOU, la LUC i els Reials Decrets
    * Publicitat en l’execució dels acords del Claustre

    Com podeu veure, la llista habitual (insubmissió a totes les lleis d’universitats, moratòria dels nous graus, dimissió del rector, etc.)!
    Aquí teniu un enllaç on es reprodueixen les mocions i els arguments de la mesa del Claustre per rebutjar-les.

    Personalment, crec que s’han equivocat, perquè eren mocions que no haurien tirat endavant o si s’haguessin aprovat no haurien tingut cap mena de valor legal. Prou que havien acceptat mocions com les següents:

    Moció sobre les informacions publicades per La Vanguardia a l’article Un señor de Tortosa.
    Moció a favor de l’inici de la substitució del nom de Dr. Aiguader per un nom més escaient.
    Moció perquè la UPF no es converteixi en una plataforma publicitària.

    Rebutjar-les només serveix per anar inflant el sac del victimisme. I efectivament, aquí teniu la resposta, en l’estil marxià (i un ou dur!) del SEPC i l’AEP:

    Davant d’aquests fets el Sindicat d’Estudiants dels Països Catalans (SEPC) i l’AEP realitzem les següents consideracions:

    *La decisió de censurar determinades mocions és l’enèsima falta de respecte i menyspreu cap a la democràcia interna i la comunitat universitària.
    *Les actuacions efectuades pel moviment estudiantil a la jornada d’avui han estat del tot legítimes davant la tupinada perpetrada per l’equip rectoral.
    *El Claustre d’enguany s’ha produït sota mesures d’Estat d’excepció i les seves decisions en cap cas poden ésser considerades com a vàlides.
    *El desgreuge vers la situació viscuda avui, només pot ser satisfet amb la convocatòria d’un altre Claustre que substitueixi el d’avui i on no siguin rebutjades arbitràriament cap moció.

    Bé, en resum. L’estratègia de fugida endavant a què ens tenen acostumats. Cap novetat, doncs.

    L’any màgic d’en Joan Solà

    Ja haureu llegit a la premsa (Vilaweb, l’Avui, El Periódico), o vist a les notícies (3cat24.cat) que en Joan Solà és el nou Premi d’Honor de les Lletres Catalanes. És un altre merescut reconeixement que honora tots els que ens dediquem a l’estudi de la llengua catalana (encara que molt més barroerament que en Joan Solà, en meu cas).
    Com ja vaig relatar aquí, enguany ha sigut investit doctor honoris causa per la Universitat de Lleida (aquí podeu llegir el seu discurs). Sens dubte un any màgic. Per molts anys Joan!

    L’èxit dels polítics, el fracàs de la UE

    El vint-i-cinc d’abril esmentava que la Fundació Universitària Martí l’Humà, que presideix la companya de la UAB i Catedrática Jean Monnet de Dret Constitucional Europeu Teresa Freixes, havia estat l’encarregada per la Unió Europea del projecte europe@you.th, que pretenia fomentar la participació dels joves espanyols a les Eleccions al Parlament Europeu. Vistos els resultats, queda clar que cap campanya podia lluitar contra els esforços dels polítics durant tota a campanya per fomentar l’elevada abstenció (tot un èxit, com diu Miquel Roca a la Vanguardia). Cal lamentar-se que una bona iniciativa i una inversió de diners públics tan necessària s’hagin sabotejat d’aquesta manera.

    Finalment els nens catalans no hauran d’anar a Albacete a aprendre castellà

    Segons ens explica l’Avui, podem tranquil·litzar els pobres patidors del PP: amb les dades a la mà, els nens catalans no hauran d’anar a Albacete a aprendre castellà (i per què a Albacete, em pregunto?), com es lamentava José María Aznar. A partir de l’Enquesta Demogràfica 2007 (ED2007), realitzada per l’Institut d’Estadística de Catalunya (Idescat), l’Avui ens explica que

    L’1,1% dels residents a Catalunya majors de 2 anys, és a dir, 76.400 persones, afirmen que no entenen el castellà. D’aquest total, 49.000 persones són estrangers i les 27.400 restants tenen nacionalitat espanyola. Cal interpretar que aquest col·lectiu de 27.400 persones està format per catalans o estrangers que han aconseguit la nacionalitat espanyola però que afirmen que no entenen el castellà.

    L’enquesta realitzada per l’Idescat mostra també les diferències en habilitats lingüístiques per edats. En el grup d’infants de 2 a 14 anys, el 5% de la població no entén el català i el 4,1% no entén el castellà. Entre els 15 i els 29 anys, el 8,2% de la població no entén el català i el 1,3% no entén el castellà. A partir dels 30 anys, el grup que no entén el català se situa al voltant del 6%, mentre que els que no entenen el castellà són menys del 0,5%. Tot i que l’ED2007 no disgrega els grups d’edat per nacionalitat (per qüestions de valor estadístic de la mostra), és evident que bona part d’aquest desconeixement del castellà i el català entre els joves correspon també a la població immigrada.

    Nens, no cal que patiu, que no caldrà que aneu a Albacete a aprendre castellà, podeu anar a Londres a aprendre anglès!!! Potser si l’Aznar ho hagués fet (“¿ah, pero hay otras lenguas además del castellano?”) no faria pena quan fa els seus ‘cursets’ a la Universitat de Georgetown!!!