Arxiu de la categoria: General

Resolució de la convocatòria Interlingua

Finalment, s’ha resolt la convocatòria Interlingua 2018. A la UAB ens han concedit 107.468,32€ per al conjunt de projectes i activitats que hi vam presentar. Enguany s’havien modificat les bases de la convocatòria respecte dels anys anteriors per tal de prioritzar més els projectes interuniversitaris en detriment dels projectes propis de cada universitat. El fet que la convocatòria es resolgui tan tard és un problema, ja que a principis del 2019 haurem de presentar la justificació dels projectes i la despesa s’ha de fer dins l’any natural 2018.

Com a conseqüència, tots els projectes interuniversitaris que hi vam presentar han tingut un finançament superior al 90%; en canvi, cap dels projectes propis ha superat el 25%. Només s’ha desestimat el projecte interuniversitari de fer un estudi sobre el descens en la matrícula en cursos de terceres llengües, atès que s’ha considerat que no s’ajustava a les bases de la convocatòria.

En la modalitat A (projectes interuniversitaris) hem obtingut 73.494,18€, que contribuiran al finançament dels projectes següents:

  • Convocatòries d’exàmens CLUC (ja fets)
  • Elaboració d’un examen que permeti acreditar la capacitació per fer docència en anglès a la universitat
  • Convocatòries d’acreditació del coneixement de català del personal docent i investigador (PDI).
  • Guies per a l’escriptura en les disciplines acadèmiques.
  • Vídeos per a cursos de llenguatge d’especialitat
  • Materials derivats de la guia de suport a l’intercanvi lingüístic
  • Ampliació de continguts del Programa Mou-te!
  • Disseny d’una sessió de sensibilització i exposició al català per  a estudiants internacionals acabats d’arribar a les nostres universitats
  • Elaboració de materials de suport i pautes per a cursos sobre els models de documents del manual d’estil Interuniversitari
  • Cursos virtuals d’aprenentatge mitjançant el portal Parla.cat i Aula Mestra

Aquesta darrera activitat és la que ha obtingut un finançament més elevat: 55.348,87 €

En la modalitat B (projectes i activitats propis), ens han finançat els projectes i activitats següents, amb un total de 33.974,14 €:

  • Cursos de llengua catalana i anglesa específics per a PDI amb l’objectiu d’augmentar o millorar la docència o la recerca
  • Programa de cursos virtuals d’aprenentatge de terceres llengües
  • Elaboració de materials didàctics virtuals, tests en línia, etc.
  • Millora del test adaptatiu informatitzat multinivell i multilingüe, Simtest
  • Pla de millora de la competència lingüística en llengua catalana per a l’alumnat de la Facultat de Ciències de l’Educació de la UAB
  • Convocatòria d’ajuts per a la correcció de materials docents en català i anglès per a l’any 2018
  • Programa Connecta. Acolliment i internacionalització a la UAB
  • Organització de formació del professorat de llengües

En aquesta modalitat, l’activitat que ha tingut un finançament més gran ha estat els cursos virtuals de terceres llengües: 10.771,71 €.

Marta Estella



XV CercleS International Conference

Del 5 al 7 de setembre vaig ser a Poznań per participar a la reunió del Comitè Coordinador i de l’Assemblea General de Cercles, com a tresorera d’aquesta entitat. Durant aquests dies també es va fer el Congrés de CercleS, i vaig poder assistir a algunes sessions del congrés.

A les reunions del Comitè Coordinador i de l’Assemblea General es van presentar i aprovar els informes d’activitat de la presidència, secretaria general i tresoreria. El punt principal, però, va ser la situació administrativa de CercleS. L’entitat es va registrar el 1992 a Estrasburg però des d’aleshores no s’ha fet un seguiment de la documentació que calia presentar i, en principi, caldrà iniciar de nou el procés de registre, probablement a l’Estat espanyol.

Pel que fa al Congrés, la conferència inaugural va ser a càrrec de Jens Oksen, president de Volkswagen a Poznań, que va exposar amb exemples extrets de la seva carrera professional la necessitat de desenvolupar la competència de comunicació intercultural ‘en un món VUCA’ (de ‘volatility, uncertainty, complexity, and ambiguity’). La seva presència va ser un encert, ja que va poques vegades en els congressos sobre llengües tenim l’oportunitat d’escoltar professionals d’altres àmbits i menys del món empresarial.

Em va semblar interessant la comunicació de Heidi Rontu, de la Universitat Aalto, sobre “University language policies and internationalisation – Any Role for the Language Centre?”, en la qual va exposar les diferències entre els discursos sobre política lingüística, que a Finlàndia presenten les universitats com a monolingües, bilingües o trilingües, i els usos lingüístics reals a la universitat, molt més complexos. La Universitat Aalto té un pla de llengües amb actuacions definidies, i la realitat és que “goals appear explicit, practices are in a state of flux”.  És una situació prou semblant a la de les universitats catalanes.

També em va semblar interessant la introducció de tallers en el programa del congrés. Aquest format va facilitar la discussió entre els participants i va permetre aprofundir més en les qüestions tractades. Vaig poder participar en el taller “Working at a Language Centre: keeping the balance”, dinamitzat per Anje M.Dijk, directora del centre de llengües de la Universitat de Groningen.

Al congrés es va presentar la xarxa NULTE (Network of University Language Testers in Europe), que té com a objectiu facilitar el reconeixement dels certificats d’idiomes universitaris entre les universitats europees i cooperar en l’avaluació de llengües. L’acord inicial va ser signat pels representants dels segells o associacions següents: ACERT (PL), CertAcles (ES), CLES (FR), UNIcert (DE), UNIcert LUCE (SK/CZ), UNILANG (GB/IE), AICLU (IT) i ReCles (PO).

Per acabar, un dia vaig sopar amb la directora i la coordinadora de llengües estrangeres del centre de llengües de la Universitat de Tilburg, i em van mostrar la seva predisposició a acollir algun professional del Servei de Llengües en una estada Erasmus a la seva universitat. Si algú hi teniu interès, podeu contactar amb mi.

Marta Estella

 

Jornada i assemblea de Realiter

Els dies 3 i 4 de juliol el Francesc i jo vam participar a la XIV Jornada de Realiter, la xarxa panllatina de terminologia, que enguany tenia com a tema  “Convergències i divergències en la pràctica terminològica: de la terminologia espontània a la terminologia planificada”. S’hi van presentar comunicacions sobre qüestions molt específiques, com l’ús del terme start-up o la terminologia de la manipulació genètica, i d’altres de més holístiques, sobre temes com l’especialització temàtica en el treball terminològic, el rol dels no especialistes o la que vam presentar conjuntament la UAB i la UPC: “L’encaix entre la terminologia espontània i la terminologia planificada: el cas de la nomenclatura interuniversitària” (presentació en pdf).

El dia 4 a la tarda, vam participar a l’assemblea de socis de Realiter, en representació del Servei de Llengües i de la Xarxa Vives d’Universitats. A l’assemblea es va fer balanç de l’activitat de l’últim any, es van presentar nous projectes, es va aprovar la incorporació de nous socis i es va concretar el projecte de bolcar els glossaris publicats per Realiter al gestor terminològic del TERMCAT per tal que sigui més fàcil localitzar-los i consultar-los. D’entre l’activitat de l’última any, hi ha el Lessico panlatino della metodologia CLIL, al qual hem contribuït aportant-hi els equivalents en català.

Com a totes les jornades i assemblees de Realiter, les intervencions es podien fer en qualsevol llengua romànica.  Val a dir que aquest cop, potser perquè la jornada s’havia organitzat amb el suport del Ministeri de Cultura de França, el francès hi va tenir més presència que altres vegades i gairebé no hi va haver intervencions en italià ni portuguès.

Marta Estella

 

 

Ahir, diumenge, el diari Ara va publicar aquest article que em sembla interessant compartir.Marta Estella

Les escoles bilingües de Madrid: ¿un model d’èxit o segregador?

La comunitat autònoma té model propi des del 2004 però els experts denuncien que genera desigualtats
 
 

Amb 10 anys, l’Álex, el Juanjo i el Borja -noms ficticis- fan un 30% de les classes en anglès. Com la majoria dels seus companys, des dels tres anys van a una escola pública del barri de Chamberí, que forma part de la xarxa dels centres bilingües de la Comunitat de Madrid. El sistema d’escoles bilingües el va començar a implantar el PP quan Esperanza Aguirre era presidenta de la Comunitat de Madrid el curs 2004-2005, en un moment de plena batalla política per la llengua. Catorze anys després, el sistema s’ha convertit en pràcticament majoritari. Segons la conselleria d’Educació, el curs que ve seran bilingües un 48% de les escoles i un 55% dels instituts públics de la comunitat. Seguint l’estela d’Esperanza Aguirre, el PP i Cs reclamen que a Catalunya s’implanti un model similar. Però, ¿el sistema bilingüe de Madrid funciona a nivell pedagògic? ¿És cert que és un model cohesionador en el qual tots els nens aprenen anglès? ¿O més aviat genera desigualtats?

El sistema bilingüe comença a l’educació infantil, amb algunes sessions en anglès. De primer de primària a sisè els alumnes fan entre un 30% i un 50% de classes en anglès, depenent del centre. Una vegada acaben la primària, si volen accedir a un institut bilingüe han de passar una prova de nivell. Si l’estudiant no la passa, el sistema l’obliga a anar a l’institut no bilingüe, de manera que queda apartat d’aquest model. Aquells que l’hagin passat, segons la nota que hagin obtingut cursaran tota la secundària a la classe de nivell alt o a la de nivell baix. Els de nivell alt faran un 30% de les classes en anglès i els del nivell baix dependrà del que estableixi cada centre. Aquests últims acaben amb un nivell d’anglès inferior a la resta.

Tot i que hi veu alguna mancança, la coordinadora del projecte bilingüe de l’escola Fernando El Católico, Cristina Domínguez, reivindica que gràcies a aquest sistema hi ha igualtat a l’hora d’aprendre anglès entre els alumnes amb més i menys recursos. El cas és que gran part de les famílies madrilenyes benestants porten els fills a les escoles privades o concertades bilingües. “És molt interessant que els alumnes que tenen unes condicions econòmiques poc favorables tinguin la possibilitat d’acabar la primària amb una titulació d’anglès”, defensa Domínguez, que assegura que a la seva escola els nens no tenen professors particulars ni van a acadèmies. L’escola Fernando El Católico (Chamberí) té un 30% d’alumnes immigrants i està formada, majoritàriament, per famílies de classe mitjana. Per a Domínguez, el model “és beneficiós tant en l’àmbit personal com en el social”, perquè es dona “una gran oportunitat” als alumnes.

Tot el contrari apunta l’estudi El programa bilingüe a examen. Un análisis crítico de sus fundamentos, publicat pel moviment de renovació pedagògica Acción Educativa el 2017. Precisament, l’estudi defensa que és l’alumnat d’entorns afavorits qui “realment es beneficia” del sistema d’escoles bilingües, ja que acostumen a tenir un coneixement d’anglès superior i, per tant, entren als cursos de més nivell. “Els recursos educatius es concentren en l’alumnat més afavorit”, conclou l’estudi, que afegeix que “l’alumnat desfavorit es veu perjudicat quan es concentra en aules o centres de més diversitat, menys expectatives i menys probabilitats d’èxit educatiu”. En la mateixa línia, el membre d’Acción Educativa José Carlos Tobalina denuncia que les famílies que tenen poc coneixement d’anglès tenen “moltes dificultats” per ajudar els seus fills a fer els deures.

“Cal un suport extra”

Un exemple és el de la família de Nuria de Paz. Les seves filles van anar a una escola pública bilingüe del districte de Villaverde i no podia permetre’s pagar un reforç d’anglès extraescolar. Conseqüentment, va decidir que una vegada acabessin l’escola no portaria les seves filles a l’institut bilingüe. “Som d’un barri humil i aquests nens necessiten molt suport extra”, reflexiona. Tot i les crítiques pel que fa a la segregació, sí que admet que les seves filles tenen una alta comprensió en anglès. “Parlen i senten anglès tota l’estona; tenen molt bona oïda”, admet la mare.

Un altre dels motius pels quals De Paz va decidir no inscriure la seva filla a un institut bilingüe és perquè considera que aprenen pitjor els continguts pel fet de no entendre la llengua. La crítica també apareix en un estudi de la Universidad Carlos III de Madrid (UC3M) el 2016, amb col·laboració amb la Universidad Autónoma de Madrid i la University College de Londres. L’estudi conclou que els estudiants d’educació primària bilingüe “de mitjana tenen resultats acadèmics pitjors en les assignatures que s’imparteixen en anglès que aquells alumnes que només cursen els seus estudis en castellà”. “Aquests alumnes i professors fan un esforç addicional pel fet d’haver d’ensenyar i aprendre les matèries en una llengua que no és la seva, i això pot afectar l’aprenentatge dels continguts específics de matèries com ciència, història o geografia”, conclouen els investigadors.

Moratòria en el requisit del B2

Ahir, 03.05.18, el Parlament va aprovar una Proposició de llei de modificació de la Llei 2/2014, del 27 de gener, de mesures fiscals, administratives, financeres i del sector públic, mitjançant la qual s’ha introduït una moratòria de quatre anys en l’exigència del nivell B2 per als estudiants universitaris de grau. Això vol dir que el requisit afecta els estudiants que comencin els estudis de grau a partir del curs 2018-2019.

La Proposició de llei aprovada diu:

Es modifiquen els apartats 1 i 2 de l’article 211 de la Llei 2/2014, del 27 de gener, de mesures fiscals, administratives, financeres i del sector públic.

Article 211. Acreditació dels coneixements d’una tercera llengua
1. Els estudiants que iniciïn els estudis universitaris de grau en una universitat catalana el curs 2018-2019 i posteriors han d’acreditar, en acabar els estudis, el coneixement d’una llengua estrangera d’entre les establertes en les proves per a l’accés a la universitat (PAU), amb un nivell equivalent al B2 del Marc europeu comú de referència per a les llengües (MECR) del Consell d’Europa.»
2. L’acreditació a què fa referència l’apartat 1 es pot obtenir mitjançant els certificats acreditatius de coneixements d’idiomes que tinguin reconeguda l’equivalència amb el Marc europeu comú de referència. El departament competent en matèria d’universitats, per mitjà del Consell Interuniversitari de Catalunya, ha de vetllar pel desenvolupament del procés.

Podeu consultar-ne el text sencer en qualsevol d’aquests dos enllaços:

Llei moratòria B2 (DOGC)

BOPC Moratòria B2 (butlletí del Parlament)

Marta Estella

Com Comunicar: recursos en occità

Una de les línies prioritàries de la convocatòria d’ajuts Interlingua 2017 era l’elaboració de recursos en occità, per tal de potenciar l’ús i el coneixement d’aquesta llengua, oficial a Catalunya, d’acord amb la Llei de l’occità, aranès a l’Aran.

A la UAB vam sol·licitar un ajut per traduir a l’occità, en la variant aranesa, quatre materials del recurs Com Comunicar: les rúbriques d’avaluació i els consells per millorar la comunicació oral i escrita. Podeu consultar el Com Comunicar, amb els materials en aranès ja incorporats a l’enllaç següent:

https://www.upc.edu/slt/comcomunicar/

El Com Comunicar és un recurs elaborat per la UAB, la UPC i la UdG.

Marta Estella

Sessió sobre xarxes i entitats amb les quals ens relacionem el Servei de Llengües

Deixo aquí l’enllaç al padlet amb la informació de la sessió d’aquest matí sobre xarxes i entitats amb les quals ens relacionem el Servei de Llengües:

https://padlet.com/martaxines/wqt3lktebn8n

Moltes gràcies per la vostra participació. Deixo obert el padlet per si algú hi vol afegir informació.

Bon cap de setmana!

Marta Estella

Nomenclatura de gestió universitària en línia

S’acaba de publicar el diccionari Nomenclatura de gestió universitària, que recull el resultat del projecte de fer una nomenclatura interuniversitària de gestió universitària.

 

El diccionari conté 465 termes de l’àmbit de la gestió universitària. Els articles contenen les formes catalanes i les equivalències en castellà i anglès, i notes amb informació complementària quan escau. Fruit de la col·laboració entre la Xarxa Vives i el TERMCAT s’ha publicat a la col·lecció Diccionaris en línia del TERMCAT.

Del Servei de Llengües hi han col·laborat en David, la Fiona, en Francesc, en Lluc i l’Stuart en l’elaboració i jo mateixa en el procés d’edició en línia.

Actualment, la Fiona i l’Stuart estan treballant amb companys d’altres universitats per ampliar el diccionari amb termes relacionats amb l’administració electrònica.

Marta Estella

 

Servei d’alertes per a revistes sobre llengua

El Centre de Documentació de Política Lingüística ens informa d’aquest servei:

El Servei d’Alertes del Centre de Documentació de Política Lingüística permet seguir les novetats de més de 100 revistes

El Centre de Documentació de La Direcció General de Política Lingüística disposa d’un servei d’alertes que permet estar al cas de les novetats de més de 100 revistes que tracten de llengua, sociolingüística i matèries relacionades amb un sistema de subscripció ben senzill: només cal cercar la revista, clicar a la icona verda i introduir les dades personals. Cada vegada que la revista publiqui nous continguts, es tramet un avís al correu electrònic de totes les persones interessades.

També  us podeu subscriure per rebre informació de la resta de novetats i productes documentals del Centre de Documentació a la vostra bústia

Subscripció a novetats: https://bit.ly/2rsQo6N

Servei d’alertes: https://bit.ly/1POfUVA

Centre de Documentació

Direcció General de Política Lingüística

Departament de Cultura