Arxiu de l'autor: Marta Estella Clota

Jornada i assemblea de Realiter

Els dies 3 i 4 de juliol el Francesc i jo vam participar a la XIV Jornada de Realiter, la xarxa panllatina de terminologia, que enguany tenia com a tema  “Convergències i divergències en la pràctica terminològica: de la terminologia espontània a la terminologia planificada”. S’hi van presentar comunicacions sobre qüestions molt específiques, com l’ús del terme start-up o la terminologia de la manipulació genètica, i d’altres de més holístiques, sobre temes com l’especialització temàtica en el treball terminològic, el rol dels no especialistes o la que vam presentar conjuntament la UAB i la UPC: “L’encaix entre la terminologia espontània i la terminologia planificada: el cas de la nomenclatura interuniversitària” (presentació en pdf).

El dia 4 a la tarda, vam participar a l’assemblea de socis de Realiter, en representació del Servei de Llengües i de la Xarxa Vives d’Universitats. A l’assemblea es va fer balanç de l’activitat de l’últim any, es van presentar nous projectes, es va aprovar la incorporació de nous socis i es va concretar el projecte de bolcar els glossaris publicats per Realiter al gestor terminològic del TERMCAT per tal que sigui més fàcil localitzar-los i consultar-los. D’entre l’activitat de l’última any, hi ha el Lessico panlatino della metodologia CLIL, al qual hem contribuït aportant-hi els equivalents en català.

Com a totes les jornades i assemblees de Realiter, les intervencions es podien fer en qualsevol llengua romànica.  Val a dir que aquest cop, potser perquè la jornada s’havia organitzat amb el suport del Ministeri de Cultura de França, el francès hi va tenir més presència que altres vegades i gairebé no hi va haver intervencions en italià ni portuguès.

Marta Estella

 

 

Ahir, diumenge, el diari Ara va publicar aquest article que em sembla interessant compartir.Marta Estella

Les escoles bilingües de Madrid: ¿un model d’èxit o segregador?

La comunitat autònoma té model propi des del 2004 però els experts denuncien que genera desigualtats
 
 

Amb 10 anys, l’Álex, el Juanjo i el Borja -noms ficticis- fan un 30% de les classes en anglès. Com la majoria dels seus companys, des dels tres anys van a una escola pública del barri de Chamberí, que forma part de la xarxa dels centres bilingües de la Comunitat de Madrid. El sistema d’escoles bilingües el va començar a implantar el PP quan Esperanza Aguirre era presidenta de la Comunitat de Madrid el curs 2004-2005, en un moment de plena batalla política per la llengua. Catorze anys després, el sistema s’ha convertit en pràcticament majoritari. Segons la conselleria d’Educació, el curs que ve seran bilingües un 48% de les escoles i un 55% dels instituts públics de la comunitat. Seguint l’estela d’Esperanza Aguirre, el PP i Cs reclamen que a Catalunya s’implanti un model similar. Però, ¿el sistema bilingüe de Madrid funciona a nivell pedagògic? ¿És cert que és un model cohesionador en el qual tots els nens aprenen anglès? ¿O més aviat genera desigualtats?

El sistema bilingüe comença a l’educació infantil, amb algunes sessions en anglès. De primer de primària a sisè els alumnes fan entre un 30% i un 50% de classes en anglès, depenent del centre. Una vegada acaben la primària, si volen accedir a un institut bilingüe han de passar una prova de nivell. Si l’estudiant no la passa, el sistema l’obliga a anar a l’institut no bilingüe, de manera que queda apartat d’aquest model. Aquells que l’hagin passat, segons la nota que hagin obtingut cursaran tota la secundària a la classe de nivell alt o a la de nivell baix. Els de nivell alt faran un 30% de les classes en anglès i els del nivell baix dependrà del que estableixi cada centre. Aquests últims acaben amb un nivell d’anglès inferior a la resta.

Tot i que hi veu alguna mancança, la coordinadora del projecte bilingüe de l’escola Fernando El Católico, Cristina Domínguez, reivindica que gràcies a aquest sistema hi ha igualtat a l’hora d’aprendre anglès entre els alumnes amb més i menys recursos. El cas és que gran part de les famílies madrilenyes benestants porten els fills a les escoles privades o concertades bilingües. “És molt interessant que els alumnes que tenen unes condicions econòmiques poc favorables tinguin la possibilitat d’acabar la primària amb una titulació d’anglès”, defensa Domínguez, que assegura que a la seva escola els nens no tenen professors particulars ni van a acadèmies. L’escola Fernando El Católico (Chamberí) té un 30% d’alumnes immigrants i està formada, majoritàriament, per famílies de classe mitjana. Per a Domínguez, el model “és beneficiós tant en l’àmbit personal com en el social”, perquè es dona “una gran oportunitat” als alumnes.

Tot el contrari apunta l’estudi El programa bilingüe a examen. Un análisis crítico de sus fundamentos, publicat pel moviment de renovació pedagògica Acción Educativa el 2017. Precisament, l’estudi defensa que és l’alumnat d’entorns afavorits qui “realment es beneficia” del sistema d’escoles bilingües, ja que acostumen a tenir un coneixement d’anglès superior i, per tant, entren als cursos de més nivell. “Els recursos educatius es concentren en l’alumnat més afavorit”, conclou l’estudi, que afegeix que “l’alumnat desfavorit es veu perjudicat quan es concentra en aules o centres de més diversitat, menys expectatives i menys probabilitats d’èxit educatiu”. En la mateixa línia, el membre d’Acción Educativa José Carlos Tobalina denuncia que les famílies que tenen poc coneixement d’anglès tenen “moltes dificultats” per ajudar els seus fills a fer els deures.

“Cal un suport extra”

Un exemple és el de la família de Nuria de Paz. Les seves filles van anar a una escola pública bilingüe del districte de Villaverde i no podia permetre’s pagar un reforç d’anglès extraescolar. Conseqüentment, va decidir que una vegada acabessin l’escola no portaria les seves filles a l’institut bilingüe. “Som d’un barri humil i aquests nens necessiten molt suport extra”, reflexiona. Tot i les crítiques pel que fa a la segregació, sí que admet que les seves filles tenen una alta comprensió en anglès. “Parlen i senten anglès tota l’estona; tenen molt bona oïda”, admet la mare.

Un altre dels motius pels quals De Paz va decidir no inscriure la seva filla a un institut bilingüe és perquè considera que aprenen pitjor els continguts pel fet de no entendre la llengua. La crítica també apareix en un estudi de la Universidad Carlos III de Madrid (UC3M) el 2016, amb col·laboració amb la Universidad Autónoma de Madrid i la University College de Londres. L’estudi conclou que els estudiants d’educació primària bilingüe “de mitjana tenen resultats acadèmics pitjors en les assignatures que s’imparteixen en anglès que aquells alumnes que només cursen els seus estudis en castellà”. “Aquests alumnes i professors fan un esforç addicional pel fet d’haver d’ensenyar i aprendre les matèries en una llengua que no és la seva, i això pot afectar l’aprenentatge dels continguts específics de matèries com ciència, història o geografia”, conclouen els investigadors.

Moratòria en el requisit del B2

Ahir, 03.05.18, el Parlament va aprovar una Proposició de llei de modificació de la Llei 2/2014, del 27 de gener, de mesures fiscals, administratives, financeres i del sector públic, mitjançant la qual s’ha introduït una moratòria de quatre anys en l’exigència del nivell B2 per als estudiants universitaris de grau. Això vol dir que el requisit afecta els estudiants que comencin els estudis de grau a partir del curs 2018-2019.

La Proposició de llei aprovada diu:

Es modifiquen els apartats 1 i 2 de l’article 211 de la Llei 2/2014, del 27 de gener, de mesures fiscals, administratives, financeres i del sector públic.

Article 211. Acreditació dels coneixements d’una tercera llengua
1. Els estudiants que iniciïn els estudis universitaris de grau en una universitat catalana el curs 2018-2019 i posteriors han d’acreditar, en acabar els estudis, el coneixement d’una llengua estrangera d’entre les establertes en les proves per a l’accés a la universitat (PAU), amb un nivell equivalent al B2 del Marc europeu comú de referència per a les llengües (MECR) del Consell d’Europa.»
2. L’acreditació a què fa referència l’apartat 1 es pot obtenir mitjançant els certificats acreditatius de coneixements d’idiomes que tinguin reconeguda l’equivalència amb el Marc europeu comú de referència. El departament competent en matèria d’universitats, per mitjà del Consell Interuniversitari de Catalunya, ha de vetllar pel desenvolupament del procés.

Podeu consultar-ne el text sencer en qualsevol d’aquests dos enllaços:

Llei moratòria B2 (DOGC)

BOPC Moratòria B2 (butlletí del Parlament)

Marta Estella

Resultats de l’APTIS a l’alumnat de 4t d’ESO

El Departament d’Ensenyament ha publicat un dossier amb els resultats d’una prova realitzada pel British Council, el passat mes de novembre, a uns 1.400 estudiants de 4t d’ESO, per encàrrec del Consell Superior d’Avaluació del Sistema Educatiu. El propòsit d’aquesta avaluació conèixer en quin nivell es troba l’alumnat. Se’ls ha realitzat la prova APTIS per a joves, en què s’avaluen les quatre habilitats lingüístiques, i els resultats han estat: els estudiants que es troben en un nivell B1, B2 o C suposen un 65,9% del total (un 36% B1, un 24,7% B2 i un 5,2% C).

Podeu consultar el dossier a l’enllaç següent:

https://premsa.gencat.cat/pres_fsvp/docs/2018/03/22/11/41/537a39b3-de05-4e1c-9b09-9611bbef118e.pdf

Marta Estella

Deu pistes per a un ús no sexista del llenguatge

L’Observatori per la Igualtat ha publicat les Deu pistes per a un ús no sexista del llenguatge. Aquest document és un encàrrec fet al Servei de Llengües i l’ha elaborat l’Heura. Serveix com a material de conscienciació i de difusió de la Guia per a l’ús no sexista del llenguatge, que l’Observatori va encarregar també al Servei de Llengües i que va redactar l’Heura, amb la col·laboració de la Fiona i la Mercè Nogués per a l’anglès i el castellà, respectivament.

Marta Estella

Estudi Via Universitària

La Xarxa Vives d’Universitats impulsa la segona edició de l’estudi Via Universitària per conèixer les condicions de vida i grau de satisfacció en els estudis dels estudiants universitaris.

En aquesta edició del projecte Via Universitària es pretén crear una base sòlida de coneixement sobre la vida universitària dels estudiants, fomentar l’anàlisi i el debat que permeti millorar les propostes en l’àmbit de la política universitària, i generar una aliança d’actors clau en els temes fonamentals de l’àmbit educatiu.

La campanya, que inclou una enquesta per saber les opinions de l’alumnat, sortejarà tres iPhone 8.

Més informació a:

https://www.viauniversitaria.net/

Com Comunicar: recursos en occità

Una de les línies prioritàries de la convocatòria d’ajuts Interlingua 2017 era l’elaboració de recursos en occità, per tal de potenciar l’ús i el coneixement d’aquesta llengua, oficial a Catalunya, d’acord amb la Llei de l’occità, aranès a l’Aran.

A la UAB vam sol·licitar un ajut per traduir a l’occità, en la variant aranesa, quatre materials del recurs Com Comunicar: les rúbriques d’avaluació i els consells per millorar la comunicació oral i escrita. Podeu consultar el Com Comunicar, amb els materials en aranès ja incorporats a l’enllaç següent:

https://www.upc.edu/slt/comcomunicar/

El Com Comunicar és un recurs elaborat per la UAB, la UPC i la UdG.

Marta Estella

Conclusions de la Trobada de Serveis Lingüístics Universitaris

La Xarxa Vives ha publicat les conclusions de la Trobada de Serveis Lingüístics Universitaris, que va tenir lloc el 19 i 20 d’octubre a la URV. Conclusions és el nom que apareix al web però és més aviat un resum de les intervencions i una proposta de línies de treball. Com ja va anunciar la Sònia en aquesta entrada, l’Ester Tur, la Silvia Solá i ella mateixa van presentar-hi comunicacions.

Marta Estella

 

 

 

 

Sessió sobre xarxes i entitats amb les quals ens relacionem el Servei de Llengües

Deixo aquí l’enllaç al padlet amb la informació de la sessió d’aquest matí sobre xarxes i entitats amb les quals ens relacionem el Servei de Llengües:

https://padlet.com/martaxines/wqt3lktebn8n

Moltes gràcies per la vostra participació. Deixo obert el padlet per si algú hi vol afegir informació.

Bon cap de setmana!

Marta Estella