Arxiu de l'autor: Marta Estella Clota

Congrés d’ACLES a Jaén

Del 4 al 6 de juliol va tenir lloc l’XI Congrés d’ACLES, a la Universitat de Jaén, i també es va fer una assemblea extraordinària de l’Associació per modificar els estatuts,  una trobada dels grups d’interès (Formació del PAS, EMI i Direcció i Gestió de Centres) i una reunió intermitent del Comitè Executiu durant els dies del congrés.

El lema del congrés era Mediación, Interculturalidad e Internacionalización en Casa. La conferència plenària d’inauguració va anar a càrrec de Brian North, que va presentar el concepte de mediació tal com es descriu al volum complementari del MECR i com la mediació de conceptes, de textos i de la comunicació s’ha traslladat als nous descriptors. A la conferència de cloenda, Nick Saville va explicar el treball que fa ALTE.

La mediació va ser una de les línies de treball del congrés. De les comunicacions presentades en aquest àmbit, en destaco la que van presentar Kathy Barry i Dankmute Pohl, de la Universitat de Girona, The old, the new and the mediated. Developing CEFR-based mediation tasks for foreign language classrooms. Va crear debat entre els assistents el fet que a les tasques que fan els alumnes a les seves classes d’anglès i alemany incorporin llengües que no són les llengües objecte d’aprenentatge; concretament, en les tasques que van presentar, el català i algunes llengües d’origen – heritage languages. Podeu descarregar-vos el full de mà, que inclou aquestes tasques com a annex. Deixo també el full de mà que va donar Brian North al seu taller sobre mediació.

Una altra de les línes va ser la internacionalització a casa. María Naranjo i Peter Hooworth, de la UPF, van presentar-hi el mínor en Plurilingüisme d’aquesta universitat, que poden obtenir els estudiants que acreditin un B2 en una L3 i, a més, 20 crèdits en altres idiomes. També van explicar el programa Campus plurilingüe, consistent a oferir cursos setmanals de 20 h al mes de juliol que permetin iniciar-se en altres idiomes que l’anglès, a un preu reduït. Segons van explicar, ha estat una iniciativa que ha tingut molt èxit.

Dins la línia d’avaluació i certificació, Susana Llorián, de la UCM, va presentar els resultats d’una recerca que tenia com a objectiu demostrar que els exàmens d’espanyol de llengua general no permeten discriminar adequadament els estudiants no hispanòfobs que poden comprendre bé una classe magistral en espanyol dels que no poden fer-ho i va defensar la necessitat de disposar d’exàmens d’espanyol específics per a l’àmbit universitari.

Durant el congrés també es van presentar els resultats preliminars d’un qüestionari que ACLES va enviar a totes les universitats de l’Estat per veure quin seguiment fan del Documento marco de política lingüística para la internacionalización del sistema universitario español, aprovat per la CRUE. Aquests primers resultats mostren que un 60% de les universitats demanen un nivell B1 o B2 per obtenir el títol, tot i que hi ha diverses vies per acreditar el nivell; que entre les universitats públiques que tenen el requisit, la majoria demanen un B1, mentre que en les privades els percentatges de B1 i B2 són molt similars; que només un 16% d’universitats demana que el PDI que fa docència en anglès acrediti un C1; que un 65% d’universitats ofereixen formació per al PDI que ha de fer docència en anglès, tot i que no sempre tenen personal propi que pugui impartir aquesta formació, i que un 80% d’universitats té plans de formació lingüística per al PAS, tot i que només el 60% identifica a la RLT els llocs de treball en què es necessita el coneixement d’una llengua estrangera.

Per part del Servei de Llengües, l’Eulàlia hi va presentar el pòster Learning Catalan: between mobility and integration, i el Francesc i jo mateixa, la comunicació La nomenclatura oficial de la UAB: luces y sombras en la creación de unaherramienta de estandarización, implantación de calidad e internacionalización.

Marta Estella

 

Assumim la secretaria tècnica de la CIFALC

El Servei de Llengües coordinarem la CIFALC durant el bienni 2019-2020. La CIFALC és la Comissió Interuniversitària de Formació i Acreditació Lingüístiques de Catalunya. La coordinació s’assumeix de manera rotatòria entre les universitats catalanes per períodes de dos anys, i al darrer Ple de la CIFALC es va acordar que, un cop acabat el mandat de la URV,  la UAB agafés el relleu.

La universitat coordinadora s’encarrega de preparar el pla de treball anual, coordinar-ne les accions i gestionar-ne el pressupost; convocar el Ple i la Comissió Permanent; coordinar les propostes de projectes interuniversitaris Interlingua; vetllar per l’aplicació dels acords presos, mantenir i actualitzar el web i fer les funcions de secretaria tècnica. Les funcions de la secretaria tècnica són: coordinar i revisar els exàmens interuniversitaris de català, coordinar l’activitat dels grups de treball sobre els diferents nivells d’aquests exàmens, preparar la formació interuniversitària per a elaboradors i correctors d’exàmens que s’acordi i atendre les consultes i peticions que arriben a la CIFALC.

Per poder fer les funcions de la secretaria tècnica, comptem amb la col·laboració de l’Ester Tur, i també del Xavi Cervelló per a les tasques economicoadministratives. L’equip de direcció del Servei s’encarrega de les funcions  relacionades amb l’activitat del Ple i la Comissió Permanent, i també la relació amb la Generalitat i altres institucions.

Coordinar la CIFALC aquests dos anys és un repte important, atès que l’activitat i rellevància de la Comissió és cada cop més gran. Al mateix temps és una oportunitat per millorar el treball que fem en comú amb les altres universitats.

Marta E

 

 

Publicar a Language Learning in Higher Education

CercleS, la Confederació de Centres de Llengües de l’Educació Superior, edita la revista Language Learning in Higher Education, publicada per De Gruyter, i que es pot consultar al catàleg de biblioteques de la UAB. Des dels inicis, la revista publica articles de recerca sobre l’ensenyament i aprenentatge de llengües a les universitats. Recentment, s’hi ha afegit una nova secció d’activity reports per tal de facilitar que el professorat dels serveis lingüístics que no fa recerca pugui publicar-hi també.

D’acord amb la guia per als col·laboradors de la publicació, els activity reports “should focus on an innovative activity carried out in a language centre and likely to be of interest to colleagues in other language centres.”

Si teniu interès a publicar-hi, podeu adreçar-vos als editors, que valoraran la idoneïtat de la vostra proposta. Són Liliana Szczuka-Dorna i Breffni O’Rourke.

Marta Estella




Processos del Servei de Llengües

Després de dos anys de treball, ja s’ha enllestit la descripció i dibuix dels principals processos del Servei de Llengües, la relació d’altres tasques no incloses en els processos, i l’anàlisi de les càrregues de treball.

Podeu consultar tota la documentació al Nebula.

El següent i últim pas és la presentació de la proposta de processos al Comitè de Direcció, format per representants de la Gerència i l’Equip de Govern, per tal que siguin validats.

Agraïm la dedicació de tot el personal del Servei que ha participat en aquest projecte, que és essencial per al bon funcionament del Servei.

Marta Estella


Avaluació de riscos psicosocials

Aquesta setmana, el director ha enviat a l’Àrea de Prevenció i Assistència l’última actualització de la taula de mesures derivades de l’avaluació de riscos psicosocials que es va fer al Servei de Llengües el 2015. Amb aquesta actualització donem per tancades les actuacions que corresponia fer a la Direcció del Servei. Queda per concretar alguna actuació que depèn d’altres àmbits de la Universitat, com la Unitat de Formació del PAS o l’Àrea i la Vicegerència d’Organització.

Marta Estella

Resolució de la convocatòria Interlingua

Finalment, s’ha resolt la convocatòria Interlingua 2018. A la UAB ens han concedit 107.468,32€ per al conjunt de projectes i activitats que hi vam presentar. Enguany s’havien modificat les bases de la convocatòria respecte dels anys anteriors per tal de prioritzar més els projectes interuniversitaris en detriment dels projectes propis de cada universitat. El fet que la convocatòria es resolgui tan tard és un problema, ja que a principis del 2019 haurem de presentar la justificació dels projectes i la despesa s’ha de fer dins l’any natural 2018.

Com a conseqüència, tots els projectes interuniversitaris que hi vam presentar han tingut un finançament superior al 90%; en canvi, cap dels projectes propis ha superat el 25%. Només s’ha desestimat el projecte interuniversitari de fer un estudi sobre el descens en la matrícula en cursos de terceres llengües, atès que s’ha considerat que no s’ajustava a les bases de la convocatòria.

En la modalitat A (projectes interuniversitaris) hem obtingut 73.494,18€, que contribuiran al finançament dels projectes següents:

  • Convocatòries d’exàmens CLUC (ja fets)
  • Elaboració d’un examen que permeti acreditar la capacitació per fer docència en anglès a la universitat
  • Convocatòries d’acreditació del coneixement de català del personal docent i investigador (PDI).
  • Guies per a l’escriptura en les disciplines acadèmiques.
  • Vídeos per a cursos de llenguatge d’especialitat
  • Materials derivats de la guia de suport a l’intercanvi lingüístic
  • Ampliació de continguts del Programa Mou-te!
  • Disseny d’una sessió de sensibilització i exposició al català per  a estudiants internacionals acabats d’arribar a les nostres universitats
  • Elaboració de materials de suport i pautes per a cursos sobre els models de documents del manual d’estil Interuniversitari
  • Cursos virtuals d’aprenentatge mitjançant el portal Parla.cat i Aula Mestra

Aquesta darrera activitat és la que ha obtingut un finançament més elevat: 55.348,87 €

En la modalitat B (projectes i activitats propis), ens han finançat els projectes i activitats següents, amb un total de 33.974,14 €:

  • Cursos de llengua catalana i anglesa específics per a PDI amb l’objectiu d’augmentar o millorar la docència o la recerca
  • Programa de cursos virtuals d’aprenentatge de terceres llengües
  • Elaboració de materials didàctics virtuals, tests en línia, etc.
  • Millora del test adaptatiu informatitzat multinivell i multilingüe, Simtest
  • Pla de millora de la competència lingüística en llengua catalana per a l’alumnat de la Facultat de Ciències de l’Educació de la UAB
  • Convocatòria d’ajuts per a la correcció de materials docents en català i anglès per a l’any 2018
  • Programa Connecta. Acolliment i internacionalització a la UAB
  • Organització de formació del professorat de llengües

En aquesta modalitat, l’activitat que ha tingut un finançament més gran ha estat els cursos virtuals de terceres llengües: 10.771,71 €.

Marta Estella



La Generalitat reconeix el certificat de llenguatge jurídic de les universitats

La Generalitat de Catalunya ha reconegut el certificat de llenguatge jurídic de les universitats catalanes com a equivalent al certificat de llenguatge jurídic (J) de la Generalitat.

Els últims anys la Generalitat ha restringit les convocatòries del seu certificat de llenguatge jurídic al personal de Justícia, amb la qual cosa els estudiants de Dret ja no s’hi poden presentar. Per aquest motiu, els serveis lingüístics de la URV i la UdG van presentar a la CIFALC la proposta de desenvolupar un certificat interuniversitari de llenguatge jurídic. Durant el curs 2017-2018 algunes universitats han ofert un curs de llenguatge jurídic i una convocatòria d’examen al juny.

Al web de la CIFALC trobareu més informació sobre l’examen per obtenir aquest certificat.

Marta Estella

Convocatòria MOBINT- MIF

Aquest dilluns, 08.10.18, s’ha publicat al DOGC, la convocatòria d’ajuts a la mobilitat internacional de l’estudiantat (MOBINT) i a la mobilitat de l’estudiantat en el marc del Programa de millora i innovació en la formació de mestres de les universitats catalanes (MOBINT – MIF).

Per poder sol·licitar aquests ajuts, els estudiants han d’acreditar un nivell B2, amb algun dels certificats reconeguts pel Consell Interuniversitari de Catalunya (CIC). Si la llengua de la docència de la universitat on va l’estudiant no està recollida en la taula del CIC, el nivell es pot acreditar amb un certificat reconegut per ACLES. Només en el cas que la llengua de la docència no consti a la taula del CIC ni a les taules d’ACLES, ” s’admeten els certificats oficials que compleixin els mateixos criteris de qualitat”.

Marta Estella

XV CercleS International Conference

Del 5 al 7 de setembre vaig ser a Poznań per participar a la reunió del Comitè Coordinador i de l’Assemblea General de Cercles, com a tresorera d’aquesta entitat. Durant aquests dies també es va fer el Congrés de CercleS, i vaig poder assistir a algunes sessions del congrés.

A les reunions del Comitè Coordinador i de l’Assemblea General es van presentar i aprovar els informes d’activitat de la presidència, secretaria general i tresoreria. El punt principal, però, va ser la situació administrativa de CercleS. L’entitat es va registrar el 1992 a Estrasburg però des d’aleshores no s’ha fet un seguiment de la documentació que calia presentar i, en principi, caldrà iniciar de nou el procés de registre, probablement a l’Estat espanyol.

Pel que fa al Congrés, la conferència inaugural va ser a càrrec de Jens Oksen, president de Volkswagen a Poznań, que va exposar amb exemples extrets de la seva carrera professional la necessitat de desenvolupar la competència de comunicació intercultural ‘en un món VUCA’ (de ‘volatility, uncertainty, complexity, and ambiguity’). La seva presència va ser un encert, ja que va poques vegades en els congressos sobre llengües tenim l’oportunitat d’escoltar professionals d’altres àmbits i menys del món empresarial.

Em va semblar interessant la comunicació de Heidi Rontu, de la Universitat Aalto, sobre “University language policies and internationalisation – Any Role for the Language Centre?”, en la qual va exposar les diferències entre els discursos sobre política lingüística, que a Finlàndia presenten les universitats com a monolingües, bilingües o trilingües, i els usos lingüístics reals a la universitat, molt més complexos. La Universitat Aalto té un pla de llengües amb actuacions definidies, i la realitat és que “goals appear explicit, practices are in a state of flux”.  És una situació prou semblant a la de les universitats catalanes.

També em va semblar interessant la introducció de tallers en el programa del congrés. Aquest format va facilitar la discussió entre els participants i va permetre aprofundir més en les qüestions tractades. Vaig poder participar en el taller “Working at a Language Centre: keeping the balance”, dinamitzat per Anje M.Dijk, directora del centre de llengües de la Universitat de Groningen.

Al congrés es va presentar la xarxa NULTE (Network of University Language Testers in Europe), que té com a objectiu facilitar el reconeixement dels certificats d’idiomes universitaris entre les universitats europees i cooperar en l’avaluació de llengües. L’acord inicial va ser signat pels representants dels segells o associacions següents: ACERT (PL), CertAcles (ES), CLES (FR), UNIcert (DE), UNIcert LUCE (SK/CZ), UNILANG (GB/IE), AICLU (IT) i ReCles (PO).

Per acabar, un dia vaig sopar amb la directora i la coordinadora de llengües estrangeres del centre de llengües de la Universitat de Tilburg, i em van mostrar la seva predisposició a acollir algun professional del Servei de Llengües en una estada Erasmus a la seva universitat. Si algú hi teniu interès, podeu contactar amb mi.

Marta Estella