Resolució de dubtes lingüístics

Servei de Llengües UAB

abr. 07 2019

Novetats ortogràfiques

Posted in General by Ester Tur Coll |

L’any 2016 ha estat un any de canvis per a la normativa del català. L’Institut d’Estudis Catalans ha publicat la nova Gramàtica de la llengua catalana i també ha fet una nova versió de l’Ortografia catalana, que conté algunes modificacions.

Com que aprofundir en la nova gramàtica és complex (i vol temps) podeu començar fent un tastet dels canvis ortogràfics. A l’entrada Novetats ortogràfiques del blog de l’Optimot presenten els canvis de manera molt clara.

Accents diacrítics (reducció a 15 diacrítics)

Dièresi (canvis mínims respecte a la norma anterior, afecte els derivats cultes acabats amb el sufix -al)

Mots prefixats o compostos: r o rr com contrarevolució, arrítmia i corresponsabilitat (pocs canvis, lèxic específic)

Mots prefixats o compostos: amb e o sense e com poliesportiu, autoestop, termoestable (canvis mínims, lèxic específic)

Guionet en mots prefixats (es manté la norma en general; canvien els compostos amb no+adjectiu i també l’ús del guionet quan precedeix un sintagma. També hi ha altres qüestions relacionades amb aglutinacions i guionets: expressions lexicalitzades (sensesostre, contrarellotge), compostos repetitius (bitllo-bitllo, pica-pica, pengim-penjam), manlleus (aiguagim, ciclocròs, discjòquei), etc.

Aquests canvis encara no s’han introduït en la versió en línia del diccionari normatiu: diec2. Hi ha previst un període de vehiculació i implantació de 4 anys.


No hi ha comentaris

nov. 17 2014

Badia i Margarit: mestre de mestres

Posted in General by Anna Serra Rodríguez |

Ahir va morir, als  noranta-quatre anys, el filòleg Antoni M. Badia i Margarit, catedràtic de la Universitat de Barcelona. Va rebre el Premi d’Honor de les Lletres Catalanes (recuperem el discurs que va pronunciar en rebre el premi) i també, fa dos anys, la Medalla d’Or de la Generalitat de Catalunya. Badia i Margarit ha estat una figura decisiva de la lingüística catalana de la segona meitat del segle XX. El conseller de Cultura de la Generalitat de Catalunya, Ferran Mascarell, n’ha lamentat la mort amb aquests mots: “Ens ha permès d’entendre que el català era una llengua amb tota la força i la potència de qualsevol altra llengua romànica, i li devem molta de la convicció que avui tenim sobre el futur del català.” Deixebles seus, com Joan Veny, Germà Colon i Gabriel Bibiloni el defineixen com a “mestre de mestres“. Gran lingüista i gran persona.

 


No hi ha comentaris