La prova individual consta de quatre preguntes:

  1. Selecciona entre les opcions quina és la que dóna més sentit a l’afirmació. Justifica-ho.

c. El caràcter dels projectes que inclouen tecnologies depèn del punt de vista psicodidàctic des del qual es fa servir la tecnologia, entre d’altres qüestions.

Considero que aquesta és la que més s’ajusta a la realitat ja que un projecte que inclou tecnologia té la possibilitat te tenir diferents usos i aprenentatges; Reproductius, pràctic-simbòlic interactiu, i per últim, segons Bautista, 1989, crític. És a l’últim on es permet reflexionar a nivells que ens pUguem apoderar de l’ensenyament i del procés.

En la línia del que estem parlant, segons De Pablos y González, 2010, “una bona pràctica comporta una transformació en les formes i processos d’actuació que poden suposar Un canvi positiu en els mètodes d’actuació tradicionals”. Per tant, un l’aprenentatge no serà construït depèn de la tecnologia utilitzada, sinó que l’important serà facilitar una bona pràctica en l’ensenyament utilitzant la tecnologia com a suport. D’aquesta manera, la bona pràctica amb TIC, han d’incloure tecnologies digitals però sempre al servei d’una reflexió sobre les pràctiques d’ensenyament per millorar-les.

És important entendre, com molts autors sostenen (segons Litwin, 2013), que l’ús de les noves tecnologies pot generar noves dificultats degut a l’impacte que té el seu ús en les maneres de pensar, conèixer o aprendre. Això està relacionat amb el caràcter interactiu de les tecnologies digitals. Entenem que quan hi ha una interacció, sempre hi ha un diàleg. Però, com sostenim, es considera important la qualitat d’aquest caràcter interactiu de les tecnolgies digitals per la bona pràctica. Aquesta es troba en la personalització del diàleg entre la tecnologia i l’usuari.

Segons Rodríguez Regueira i Rodríguez Rodríguez, 2016 citat a Cepeda, Gallardo i Rodríguez, 2016, existeix una preocupació per l’avaluació de materials Didàctics i d’Organització Escolar i de la pròpia Tecnología Educativa perquè no han passat per una estricta avaluació. D’aquí el neguit de diversos autors que expressen, això pot comportar no només aspectes positius, de transformació de l’aprenentatge, sinó també negatius en les maneres de conèixer o aprendre i la importància en el punt de vista psicodidàctic des del qual es fa servir la tecnologia per realitzar un ensenyament de qualitat des d’una bona pràctica.

2. Una de les característiques de les tecnologies digitals és el seu caràcter interactiu. Dona al menys dues raons de per què el programa Scratch es considera més interactiu que un programa d’exercitació o tutorial tipus les aplicacions del Jcli. Justifica la resposta.

Jclic promou un entorn que facilita la creació, realització i avaluació d’activitats educatives multimèdia, desenvolupat en la plataforma Java o HTMI5 que permet la creació d’un conjunt d’aplicacions que engloben diferents tipus d’activitats agrupades en paquets de treball i presentades de forma seqüencial (Capell, Tejada i Bosco, 2017).

En primer lloc, hem de tenir en compte que al Jclic, quan es finalitza la seqüència d’activitats, es genera un resumen quantitatiu que aporta informació sobre com s’ha desenvolupat l’activat; nombre d’encerts, errors, % , grau de desenvolupament d’activitats.  És veritat que treballa el càlcul mental, però aquest resum quantitatiu pot generar desmotivació ja que no observa el procés d’aprenentatge, només els resultats. A més, segons l’estudi de Capell, Tejada i Bosco (2017), l’objectiu el component motivacional que aporta els reptes del JClic, no és apreciat per part dels jugadors, ja que la mecànica es centra en la resolució d’un conjunt d’operacions matemàtiques, basant-se sempre en el mateix algoritme. Això pot provocar la monotonia. En canvi, amb l’Scratch  també es pot treballar càlcul mental, però és el propi usuari el que té la capacitat i possibilitat de crear el propi joc, ser partícip del procés i generar el seu propi aprenentatge alhora que treballa el càlcul. L’usuari de l’Scratch té un repte, que és construir el seu propi joc, aquest serà percebut i motivarà l’alumnat a realitzar-ho, no caurà en la monotonia. A més, l’Scratch té en compte el procés, en canvi Jclic només valora el resultat final, lo que pot provocar que els subjectes decideixen resoldre les activitats proposades mitjançant l’assaig-error, sense reflexionar sobre allò. No fomenta l’anàlisi de les respostes errònies.  En canvi l’Scratch estimula el pensament superior, la creativitat, gràcies al seu estil lliure, i la capacitat de superació.

En segon lloc, s’ha de fer incís en que els tipus d’activitats bàsiques del JClic es basen en associacions, jocs predeterminats de memòria, d’exploració, puzles, respostes escrites, sopes de lletres. Un l’estudi de Capell, Tejada i Bosco (2017), observa que el nivell d’interacció observada en la plataforma del joc és escàs. Sí que es veritat que es valora com a positiu presentar l’aprenentatge des d’un enfoc diferent a l’habitual, però col·loca a l’alumnat en un lloc passiu, posa a l’ordinador com garant de la veritat del coneixement i la interacció no és personalitzada.

En l’Scratch, en canvi hi ha una intervenció directa per part de l’usuari sobre el contingut. Una transformació de l’espectador en part actora del seu propi aprenentatge. Per tant, hi ha un diàleg individualitzat entre l’usuari i el programari. És un programa totalment interactiu, ja que l’internauta és el creador directe de la informació i tria, crea el producte final. Aquesta interacció aporta que la persona participi en l’experiència i que per tant, es comprometi i col·labori més en aquesta (Shirky, 2011 i Jenkins, 2008). Tal com explica Area, 2009, els sistemes que són interactius aplicats a l’educació, concedeixen a l’usuari un cert grau de control sobre el seu propi procés d’aprenentatge. Aquesta és la gran transformació educativa, que sigui el propi alumne part activa del seu propi procés i d’aquesta manera es faciliti i promogui un apoderament del mateix i es fomenti el procés d’E-A.

La riquesa del contingut és menor i a més, amb l’Scratch es pot treballar la gestió positiva de l’error i la motivació; en alguns moments els alumnes es poden veure perduts, però utilitzar una eina que et proposa un repte pot aconseguir una nova possibilitat de motivació a l’alumnat, que es superarà, adquirint diverses habilitats bàsiques de forma atractiva i crítica.

Un estudi de Bustillo-Bayón, Vizcarra-Morales, Aristuzabal (2014) on es va utilitzar l’Scratch, va mostrar que és una eina motivadora. La caracteritzen com a diferent i expressen que ajuda a poder crear i a fer els propis jocs, sense la necessitat d’aprendre. La persona aprèn perquè vols posar-lo al teu joc. Això no és lo mateix que et facin fer una cosa obligats com poden ser els exercicis del Jclic. A més, l’estudi expressa que l’Scratch permet intentar coses sense por a que no funcioni i a la vegada els fa veure que poden fer molt més de lo que fan, i això és una motivació  que els fa generar millora en l’autoestima i en la gestió dels errors.

3. A l’assignatura hem desenvolupat com a portafoli d’aprenentatge un blog. Aquesta eina pretenia donar-te un paper més actiu en el teu procés d’aprenentatge. Creus que n’has fet un ús tranformador d’aquest mitjà o si més no un ús simbòlic interactiu. Justifica la resposta i posa un exemple. 

El portafoli a través del Blog, ha sigut molt positiu pel meu aprenentatge ja que m’ha donat un paper més actiu en el meu propi procés d’aprenentatge dins de la assignatura. Un ús simbòlic transformador pot respondre a una triangulació entre alumne, professor i contingut, que es plasmen en un resultat final.  El nivell d’interactivitat amb l’eina ha sigut contínua i aquesta ha sigut de qualitat ja que el contingut creat ha sigut de caràcter educatiu, reflexiu i crític en tot moment. A més, he pogut plasmar el procés d’aprenentatge en eines innovadores com l’Scratch.

Per tant, he tingut una transformació on he passat de ser espectadora a ser actora de l’aprenentatge. Ja no només he hagut de reproduir els continguts donats de manera habitual (professor explica, alumne apunta i aprèn) en un examen normal, com és la prova final en totes les assignatures (memorització i posterior explicació en l’exàmen). Sinó que anat realitzant diferents activitats de manera lliure, on podia expressar-ho sense limitacions i amb un diàleg individualitzat amb els serveis connectats. Per tant, aquesta eina 2.0, és considerada una bona pràctica de les TIC, ja que aconsegueix allunyar-se de l’ús reproductiu de les TIC i avançar en l’aprenentatge interactiu. A més, és una eina que té una manera ràpida de publicar informació a la web, i aquesta és compartida, per tant pots plantejar accions recíproques en un mode dialògic amb els usuaris o en temps reals.

Aquesta eina, té un benefici molt clar que és un software no limitat a només en un dispositiu, sinó que es troba en xarxa. D’aquesta manera, el blog em serveix com un mitjà de comunicació on he pogut establir una relació interactiva amb la docent, i altres usuaris lectors del blog que en aquest cas han sigut els propis companys.

Segons Aparici i Silva (2012), la Web 2.0 es basa en una pedagogia interactiva ja que hi ha participació, diàleg i coautoria. No només es basa en una pedagogia transmisiva, on el docent explica el discent aprèn, sinó que és un model interactiu on existeix el “Feed-Feed”; tots amb tots. Hi ha una intervenció per part de l’usuari amb el contingut, un diàleg individualitzat, transformació de l’espectador en actor… A més, la participació no només ha sigut respondre unes preguntes i jo com alumna, reproduir allò que diuen altres, sinó que he hagut d’intervenir en el contingut de la informació i modificar el missatge. Aquesta eina m’ha ofert unes possibilitats comunicatives que permeten portar a la pràctica un model i una pràctica diferent a les estandaritzades en la que cada persona pot ser, un mitjà de comunicació.

Un dels exemples que puc mostrar per demostrar aquest ús és el meu propi blog, ha sigut modificat al meu parer. En concret deixo dues pràctiques; una on explico el procés d’aprenentatge amb Scratch i com he realitzat un exercici, i una altre, on expresso el meu aprenentatge gràcies a les noves tecnologies.

  1. http://blogs.uab.cat/pilarjimenez/2019/10/22/exercici-atrapa-al-gat/ (aquí es pot observar com he pogut iniciar un procés d’aprenentatge amb una eina i des d’aquest blog, comunicar-me, explicar el procés i compartir coneixements).
  2. http://blogs.uab.cat/pilarjimenez/2019/11/10/practica-a1-elaboracion-de-una-animacion-con-scratch/ (en aquesta fins i tot hi ha un comentari en línia del professor on hi ha un feed-back).

4. Indica breument què t’ha aportat en termes d’aprenentatge aquest exercici escrit

Aquest exercici ha permès realitzar un anàlisi profund dels continguts treballats a l’aula.  He pogut posar en relació els diferents continguts i treballar de manera aprofundida els diferents temes. A més, ho he pogut realitzar de manera holística, posant sobre la taula les meves competències digitals i reflexionar sobre les meves pràctiques tecnològiques. Així doncs, he pogut treballar competències del desenvolupament d’aprenentatge autònom gràcies al desenvolupament d’estratègies d’aprenentatge noves; reforçant habilitats meta-cognitives.

Gràcies a l’exercici puc observar com ens influeixen les noves tecnologies, la importància d’incidir en la qualitat pedagògica en noves tecnologies, el meu paper, les eines i recursos del meu abast i com es poden utilitzar per fomentar un ús intel·ligent i positiu. A més, he pres consciència de la importància de tenir present els mitjans tecnològics en la pedagogia i l’ensenyament i la importància de reflexionar críticament sobre les possibilitats i limitacions que ens aporta la tecnologia, i sobre els diferents tipus d’implementació d’aquesta.

Finalment, aquesta prova escrita ha estat un recorregut de tot allò treballat a classe, repassant tant la teoria com la pràctica. Ha sigut un exercici molt complet que no s’ha basat en valorar la capacitat de memorització de la persona, sinó en la capacitat de reflexió i relació entre els diferents continguts. A més, aquesta eina ha permès una presa de consciència sobre el aprenentatge ja realitzat durant tot el procés de l’assignatura.  És un nou mètode d’aprenentatge molt enriquidor que permet demostrar les competències i habilitats assolides al llarg de l’assignatura. En conclusió una bona pràctica de les TIC.