DRET DE REUNIÓ I MANIFESTACIÓ: RELACIÓ AMB EL CIVISME I LA CONVIVÈNCIA A L’ESPAI PÚBLIC
Ocupació per manifestacions: La constitució Espanyola recull drets com la llibertat d’expressió, associació, reunió i manifestació i només limita el seu exercici en la via pública a “la pertorbació de l’ordre públic amb perill per a persones o béns”. El Tribunal Constitucional, a més, indica que ‘el dret de reunió quan s’exercita en llocs de trànsit públic és una manifestació col·lectiva de la llibertat d’expressió exercitada a través d’una associació transitòria de persones que opera a manera de tècnica instrumental posada al servei de l’intercanvi o exposició d’idees, de la defensa d’interessos o de la publicitat de problemes o reivindicacions, constituint, per tant, una llera rellevant del principi democràtic participatiu’.
La Llei Orgànica 9/1983, de 15 de juliol, que regula el dret del dret de reunió, ho defineix com “la concurrència concertada i temporal de més de 20 persones, amb finalitat determinada (article 1.2) ”, d’igual forma en els *secuentes articles assenyala aquest dret “no aquesta sotmès al règim de prèvia autorització” i deuen ser convocades per persones que es trobin en el ple exercici dels seus drets civils i del bon ordre de realització de les mateixes són responsables els organitzadors, els qui haurien d’adoptar les mesures per a l’adequat desenvolupament de les mateixes.
Però, què succeeix quan aquestes manifestacions afecten al trànsit públic?, el propi article 8.1 de la Llei Orgànica 9/1983 ens dóna la resposta en assenyalar que “la celebració de reunions en llocs de trànsit públic i de manifestacions hauran de ser comunicades per escrit a l’autoritat governativa corresponent pels organitzadors o promotors d’aquelles, amb una antelació de deu dies naturals, com a mínim i trenta com a màxim. Si es tractés de persones jurídiques la comunicació haurà de fer-se pel seu representant”. Sobre aquesta comunicació la *STC 59/1990, de 29 de març, assenyala: “L’obligació de comunicar, prèviament, a l’Autoritat governativa la realització de la manifestació és, per contra, tan sols exigible pel que fa a les reunions «en llocs de trànsit públic» (art. 21.2). En l’actualitat aquesta comunicació es regeix pels *arts. 8è. i següents de la Llei 9/1983, de 15 de juliol, reguladora del dret de reunió, del règim de la qual interessa destacar: En primer lloc, que no es tracta d’interessar sol·licitud d’autorització alguna (art. 3r., Llei 9/1983), doncs l’exercici d’aquest dret fonamental s’imposa per la seva eficàcia immediata i directa(*arts. 9.1 i 10.1 C.I.), sense que pugui conceptuar-se com un dret de configuració legal -sinó tan sols d’efectuar una declaració de ciència o de coneixement- a fi que l’Autoritat administrativa pugui adoptar les mesures pertinents per possibilitar tant l’exercici en llibertat del dret dels manifestants com la protecció dels drets i béns de la titularitat de tercers, estant legitimada, amb vista a assumir tals objectius, a modificar les condicions d’exercici del dret de reunió i fins i tot, a prohibir-les, prèvia la realització sempre de l’oportú judici de proporcionalitat i en aquesta última solució extrema sempre que concorri l’únic motiu que la Constitució contempla per sacrificar l’exercici d’aquest dret fonamental: L’existència de raons fundades d’alteració d’ordre públic, amb perill per a persones o béns; i en segon lloc, que aquesta actuació administrativa no és *reconducible a cap gènere de manifestació de *autotutela, doncs la imposició de condicions oneroses o la prohibició de l’exercici d’aquest dret fonamental és immediatament revisable (art. 11 de la Llei 9/1983), per una Autoritat independent i imparcial, com el són els òrgans del Poder Judicial, a els qui la Constitució (art. 53.2), en matèria de protecció de drets fonamentals, més que l’última els ha atorgat «la primera paraula”.
Thank you so much! This page help me in my “ética” work. XXXX