Mostra totes les entrades de Joan Lluís Pérez Francesch

L’ús quotidià de bicicletes i patinets augmenta un 49% a la metròpolis de Barcelona Un estudi de l’AMB i l’IERMB estima que l’ús de les bicicletes ha incrementat un 34% a la xarxa metropolitana Bicivia en els darrers dos anys i, els dels patinets, un 123%

https://iermb.uab.cat/ca/noticias/lus-quotidia-de-bicicletes-i-patinets-augmenta-un-49-a-la-metropolis-de-barcelona/

L’ús quotidià de bicicletes i patinets augmenta un 49% a la metròpolis de Barcelona.

Un estudi de l’AMB i l’IERMB estima que l’ús de les bicicletes ha incrementat un 34% a la xarxa metropolitana Bicivia en els darrers dos anys i, els dels patinets, un 123%

 

L’estudi Aforaments a la xarxa Bicivia metropolitana (2021). Evolució 2019-2021 i comparació amb altres dades de mobilitat, impulsat i encarregat per l’AMB i elaborat per l’IERMB, evidencia el notable creixement de l’ús de la bicicleta i el patinet a l’àrea metropolitana de Barcelona. Entre el 2019 i el 2021, s’ha produït un increment del 49% de l’ús de la Bicivia en un dia feiner.

bicivia_IERMB-1La Bicivia és la xarxa pedalable de la metròpolis de Barcelona dissenyada per l’AMB, d’acord amb els ajuntaments metropolitans. Amb nou eixos principals i més de 500 km, quan estigui finalitzada permetrà creuar el territori de nord a sud i d’oest a est.

En concret, l’ús de les bicicletes augmenta un 34% i el dels patinets un 123%. Aquests darrers vehicles representen ja un terç del total de fluxos en la xarxa Bicivia, quan fa dos anys eren el 22%.

Bicivia 1, l’eix pedalable que més creix

El creixement ha estat pràcticament generalitzat a la metròpolis de Barcelona. En gairebé la totalitat dels punts analitzats, l’ús d’aquesta xarxa pedalable metropolitana ha incrementat més d’un 20% entre 2019 i 2021.

Els creixement més gran s’ha registrat als punts de la xarxa Bicivia més propers a la zona litoral. Concretament, a l’eix Bicivia 1, que connecta el Prat de Llobregat, Gavà i Castelldefels. Pel que fa a la distribució per sexes de la població usuària de la Bicivia, un 78% són homes i un 22% dones. En el cas de la bicicleta, el 82% de l’ús de la xarxa correspon a homes i el 18% a dones. En patinet, el 69% són homes i el 31% dones.

Les dades provenen dels comptatges permanents, així com dels automàtics i manuals que s’han realitzat a la xarxa Bicivia metropolitana durant els mesos de juny-juliol i novembre de 2019 i el maig-juny i octubre-novembre de 2021. Els aforaments corresponents a l’any 2021 han estat desenvolupats per la consultoria VAIC Mobility.

 

Ley 3/2022, de 24 de febrero, de convivencia universitaria.

BOE-A-2022-2051

Ley 3/2022, de 24 de febrero, de convivencia universitaria.

Esta ley pretende establecer el marco adecuado para que los miembros de la comunidad universitaria, integrada por el estudiantado, personal docente e investigador y personal de
administración y servicios, puedan llevar el ejercicio de estos derechos y libertades a su máxima expresión gracias a la creación y protección de unos entornos de convivencia fijados democráticamente por las propias universidades.
El fomento de la convivencia en el seno de la comunidad universitaria excede un régimen disciplinario y no puede afrontarse, al menos exclusiva ni preferentemente, mediante el mismo. Por tanto, las universidades, en el ejercicio de su autonomía universitaria consagrada en el artículo 27.10 de la Constitución Española, han establecido y pueden desarrollar con mayor intensidad medidas y actuaciones que favorezcan y estimulen la
convivencia activa y la corresponsabilidad entre todos los miembros de la comunidad universitaria. Asimismo, las universidades pueden potenciar el uso de medios alternativos de resolución de conflictos, como la mediación, que pueden resultar más eficaces para afrontar
determinadas conductas y conflictos entre miembros de la comunidad universitaria pertenecientes al mismo o diferente sector.
Finalmente, la ley establece unos mecanismos de sustitución de sanciones con los cuales se quiere reforzar el valor prioritario que se da a la educación en el ámbito de la convivencia universitaria.

L’administrativització local de la seguretat pública als 40 anys de “broken windows”: revisitant les ordenances de civisme

https://eapc-rcdp.blog.gencat.cat/2022/04/06/ladministrativitzacio-local-de-la-seguretat-publica-als-40-anys-de-broken-windows-revisitant-les-ordenances-de-civisme-ricard-brotat-i-jubert/

Introducció
El tema del civisme ha donat lloc, com és ben sabut, a una autèntica constel·lació de centenars d’ordenances de civisme i convivència repartides per tot Espanya, impulsades, en el seu moment, pel fort vent de l’ordenança de civisme i convivència de Barcelona de 2005 (tot i que la primera ordenança d’aquest tipus va ser la de l’Hospitalet de Llobregat, elaborada anys abans de la mà del referent Jesús Solores). Totes aquestes normes locals tenen, encara que no es digui expressament, un denominador comú: ser una resposta contundent a la sensació d’inseguretat.

L’oposició sindical al traspàs de Rodalies col·lapsa la mobilitat

002CBA18

Lavaga demaquinistes deRenfe, que ahir va tornar a sembrar el
caos aRodalies, a part de tornar a posaraprovalainfinitapaciència
dels viatgers, ha desempolsegat una qüestió que no és nova però
que ara torna amb força: les condicions del traspàs del servei a la
Generalitat. Es tracta d’un dels motius de la mobilització convocada pel sindicat Semaf, que s’oposa frontalment a qualsevol
tipus de transferència.

En paral·lel,elGoverncatalàhaaprofitatl’ocasió, amb el servei ferroviari col·lapsat per la protesta, per exigir a l’Executiu central que es faci efectiu el que es va cordar el 2010, un “traspàs complet” que inclogui, a més de la dotació econòmica pertinent, el personal i
els trens de l’operadora estatal, elements que, recorda, figuren
en aquell pacte assolit fa dotze anys que va donar peu al traspàs.

Nova llei, també per als patinets

002CBBE8

La llei sobre Trànsit, Circulació de Vehicles de Motor i Seguretat ha premut l’accelerador i encara la recta final perquè sigui
aprovada. El text refós –impulsat pel Govern de Pedro
Sánchez– va ser aprovat dijous per la Comissió d’Interior del
Congrés, amb competència legislativa plena, i ara es dirigeix
al Senat. S’esperava que a la Cambra Alta fos aprovat sense
modificacions perquè rebés la llum verda definitiva, però l’error d’un diputat durant la votació ha fet que s’exclogui de la nova norma una de les mesures estrella i més polèmiques: l’eliminació del marge de 20 quilòmetres per hora addicionals per avançar a les carreteres convencionals.