Mostra totes les entrades de Joan Lluís Pérez Francesch

L’ús quotidià de bicicletes i patinets augmenta un 49% a la metròpolis de Barcelona Un estudi de l’AMB i l’IERMB estima que l’ús de les bicicletes ha incrementat un 34% a la xarxa metropolitana Bicivia en els darrers dos anys i, els dels patinets, un 123%

https://iermb.uab.cat/ca/noticias/lus-quotidia-de-bicicletes-i-patinets-augmenta-un-49-a-la-metropolis-de-barcelona/

L’ús quotidià de bicicletes i patinets augmenta un 49% a la metròpolis de Barcelona.

Un estudi de l’AMB i l’IERMB estima que l’ús de les bicicletes ha incrementat un 34% a la xarxa metropolitana Bicivia en els darrers dos anys i, els dels patinets, un 123%

 

L’estudi Aforaments a la xarxa Bicivia metropolitana (2021). Evolució 2019-2021 i comparació amb altres dades de mobilitat, impulsat i encarregat per l’AMB i elaborat per l’IERMB, evidencia el notable creixement de l’ús de la bicicleta i el patinet a l’àrea metropolitana de Barcelona. Entre el 2019 i el 2021, s’ha produït un increment del 49% de l’ús de la Bicivia en un dia feiner.

bicivia_IERMB-1La Bicivia és la xarxa pedalable de la metròpolis de Barcelona dissenyada per l’AMB, d’acord amb els ajuntaments metropolitans. Amb nou eixos principals i més de 500 km, quan estigui finalitzada permetrà creuar el territori de nord a sud i d’oest a est.

En concret, l’ús de les bicicletes augmenta un 34% i el dels patinets un 123%. Aquests darrers vehicles representen ja un terç del total de fluxos en la xarxa Bicivia, quan fa dos anys eren el 22%.

Bicivia 1, l’eix pedalable que més creix

El creixement ha estat pràcticament generalitzat a la metròpolis de Barcelona. En gairebé la totalitat dels punts analitzats, l’ús d’aquesta xarxa pedalable metropolitana ha incrementat més d’un 20% entre 2019 i 2021.

Els creixement més gran s’ha registrat als punts de la xarxa Bicivia més propers a la zona litoral. Concretament, a l’eix Bicivia 1, que connecta el Prat de Llobregat, Gavà i Castelldefels. Pel que fa a la distribució per sexes de la població usuària de la Bicivia, un 78% són homes i un 22% dones. En el cas de la bicicleta, el 82% de l’ús de la xarxa correspon a homes i el 18% a dones. En patinet, el 69% són homes i el 31% dones.

Les dades provenen dels comptatges permanents, així com dels automàtics i manuals que s’han realitzat a la xarxa Bicivia metropolitana durant els mesos de juny-juliol i novembre de 2019 i el maig-juny i octubre-novembre de 2021. Els aforaments corresponents a l’any 2021 han estat desenvolupats per la consultoria VAIC Mobility.

 

Ley 3/2022, de 24 de febrero, de convivencia universitaria.

BOE-A-2022-2051

Ley 3/2022, de 24 de febrero, de convivencia universitaria.

Esta ley pretende establecer el marco adecuado para que los miembros de la comunidad universitaria, integrada por el estudiantado, personal docente e investigador y personal de
administración y servicios, puedan llevar el ejercicio de estos derechos y libertades a su máxima expresión gracias a la creación y protección de unos entornos de convivencia fijados democráticamente por las propias universidades.
El fomento de la convivencia en el seno de la comunidad universitaria excede un régimen disciplinario y no puede afrontarse, al menos exclusiva ni preferentemente, mediante el mismo. Por tanto, las universidades, en el ejercicio de su autonomía universitaria consagrada en el artículo 27.10 de la Constitución Española, han establecido y pueden desarrollar con mayor intensidad medidas y actuaciones que favorezcan y estimulen la
convivencia activa y la corresponsabilidad entre todos los miembros de la comunidad universitaria. Asimismo, las universidades pueden potenciar el uso de medios alternativos de resolución de conflictos, como la mediación, que pueden resultar más eficaces para afrontar
determinadas conductas y conflictos entre miembros de la comunidad universitaria pertenecientes al mismo o diferente sector.
Finalmente, la ley establece unos mecanismos de sustitución de sanciones con los cuales se quiere reforzar el valor prioritario que se da a la educación en el ámbito de la convivencia universitaria.

L’administrativització local de la seguretat pública als 40 anys de “broken windows”: revisitant les ordenances de civisme

https://eapc-rcdp.blog.gencat.cat/2022/04/06/ladministrativitzacio-local-de-la-seguretat-publica-als-40-anys-de-broken-windows-revisitant-les-ordenances-de-civisme-ricard-brotat-i-jubert/

Introducció
El tema del civisme ha donat lloc, com és ben sabut, a una autèntica constel·lació de centenars d’ordenances de civisme i convivència repartides per tot Espanya, impulsades, en el seu moment, pel fort vent de l’ordenança de civisme i convivència de Barcelona de 2005 (tot i que la primera ordenança d’aquest tipus va ser la de l’Hospitalet de Llobregat, elaborada anys abans de la mà del referent Jesús Solores). Totes aquestes normes locals tenen, encara que no es digui expressament, un denominador comú: ser una resposta contundent a la sensació d’inseguretat.

L’oposició sindical al traspàs de Rodalies col·lapsa la mobilitat

002CBA18

Lavaga demaquinistes deRenfe, que ahir va tornar a sembrar el
caos aRodalies, a part de tornar a posaraprovalainfinitapaciència
dels viatgers, ha desempolsegat una qüestió que no és nova però
que ara torna amb força: les condicions del traspàs del servei a la
Generalitat. Es tracta d’un dels motius de la mobilització convocada pel sindicat Semaf, que s’oposa frontalment a qualsevol
tipus de transferència.

En paral·lel,elGoverncatalàhaaprofitatl’ocasió, amb el servei ferroviari col·lapsat per la protesta, per exigir a l’Executiu central que es faci efectiu el que es va cordar el 2010, un “traspàs complet” que inclogui, a més de la dotació econòmica pertinent, el personal i
els trens de l’operadora estatal, elements que, recorda, figuren
en aquell pacte assolit fa dotze anys que va donar peu al traspàs.

Nova llei, també per als patinets

002CBBE8

La llei sobre Trànsit, Circulació de Vehicles de Motor i Seguretat ha premut l’accelerador i encara la recta final perquè sigui
aprovada. El text refós –impulsat pel Govern de Pedro
Sánchez– va ser aprovat dijous per la Comissió d’Interior del
Congrés, amb competència legislativa plena, i ara es dirigeix
al Senat. S’esperava que a la Cambra Alta fos aprovat sense
modificacions perquè rebés la llum verda definitiva, però l’error d’un diputat durant la votació ha fet que s’exclogui de la nova norma una de les mesures estrella i més polèmiques: l’eliminació del marge de 20 quilòmetres per hora addicionals per avançar a les carreteres convencionals.

 

La huelga en Renfe siembra el caos en las estaciones y anula más de 400 trenes

002CASJH

El caos se apoderó de Rodalies por la huelga de maquinistas de ayer.
El «incumplimiento» de los servicios mínimos obligó a cancelar el
servicio de más de 400 trenes, al cierre temporal de algunas estaciones, como la de Plaça Catalunya, o la interrupción de la circulación de trenes en Sants.
Desde primera hora de la mañana Renfe denunció que los servicios mínimos decretados, que suponían la circulación del 85% de
los trenes programados habitualmente en Rodalies, no se estaban
cumpliendo porque algunos maquinistas no se habían presentado
a trabajar, pese a «disponer de la carta de servicios mínimos», lo
que la empresa consideró un «acto deliberado».

La barbàrie a la Universitat

Un macrobotellón se descontrola en la Autónoma: una posible violación, agresiones y destrozos

https://www-lavanguardia-com.cdn.ampproject.org/c/s/www.lavanguardia.com/vida/20210918/7729824/macrobotellon-uab-colapsa-accesos-satura-linea-tren.amp.html

Cerca de 25.000 personas se reúnen en un macrobotellón en la Complutense de Madrid

https://www.lavanguardia.com/local/madrid/20210918/7729982/macrobotellos-universidad-complutense-madrid.amp.html

 

 

La població mundial viu fonamentalment en metròpolis cada cop més grans, amb un creixement descontrolat i, també, més desiguals.

https://www.uab.cat/web/detall-de-noticia/concepte_194-1345722293548.html?noticiaid=134585054597

Aquesta setmana parlem de ciutats, o més ben dit, de l’ideal de ciutat: Max Weber ja el 1921 ens diu de manera força optimista que l’aire de la ciutat ens farà lliures…Però és un fet que la població mundial viu fonamentalment en metròpolis cada cop més grans, amb un creixement descontrolat i, també, més desiguals.  També a principis del XX Georg Simmel parla de la monetarització del món de l’art i, més concretament, de la frivolització de les actituds de les multituds que assistien a les fires d’art i exposicions universals com la que es celebrà a la Ciutadella el 1988 o la de Montjuic el 1929. Diu que les masses de visitants adopten una actitud blasé,mercantilista, que es deixen endur per l’estètica de l’aparença, del paper que brilla, de la foto publicitària podríem dir ara. I que aquesta celebració de l’estètica internacional porta a una deslocalització i a una uniformització del gust, en la línia de l’estil IKEA que a tot arreu decora pisos de la mateixa manera. Finalment, Simmel afirma que la monetarització de l’art porta a una transitorietat, que condueix a un cert relativisme cultural I ètic, on tot s’hi val i res és millor o pitjor, depèn del gust del consumidor- o del client. Aquesta crítica és certament vigent: Si ens miren actes semblants als que va estudiar Simmel fa 100 anys, com ara la fira ARCO de Madrid o la Biennale de Venècia, segur que podem trobar punts en comú. Però l’art a les ciutats porta a d’altres experiències urbanes que crec que encara valen la pena.

La definició de socialitat de  Simmel (1908) dóna una perspectiva àmplia que ens torna a obrir el camp de possibilitats d’allò urbà: Sociality is a fleeting process open to the unexpected.  Es tracta de l’experiència de la presencialitat que tant trobem a faltar amb la pandèmia (I la Biennale torna aquest 2022).  Les virtuts de l’urbanita poden reconvertir-se en un elogi de la lentitud, seguint la mirada del qui passeja de manera atenta. Roma celebra la vida en totes les seves formes: només cal baixar per les escales de la plaça Espanya per gaudir de la llum, els colors, les flors, les olors, els restaurants, el caos amable (o no tan amable) dels  romans i romanes, l’exuberància dels estrats arquitectònics eclèctics i harmònics. Paris, l’altra gran romàntica, pinta de gris la seva geometria radial, racional i literària, la majestuositats dels seus jardins i l’escala humana de cafès, llibreries i vitrines. I Venècia no és ni Roma ni París. A Venècia no trobes llum de migdia: el teixit venecià està fet amb cura, amb control- si no hi fossin lleis de protecció i regulació urbanística d’un alcalde filòsof i sobretot dels seus habitants, el McDonald’s de prop de l’estació no seria l’únic, i les botiguetes de records no només ocuparien el centre, sinó també el nord i l’est de la ciutat. La conclusió paradoxal a la que arribo  cada cop que ensumo, toco i em perdo per la Sereníssima és que és el decorat teatral més viu del món. Quan camines per una ciutat, passes a ser especialment conscient- consapevole, aquest terme italià de la categoria dels intraduïbles- del teu entorn físic i social més immediat: de la diversitat d’espais que configuren el teixit urbà, de la preponderància dels cossos que apareixen i desapareixen, sobtadament, en girar una cantonada d’un carreró. Per tal de que el flanêur gaudeixi del passeig, cal que hi hagi un indret passejable, uns espais públics, accessibles i estimulants. El suburbi, els centres comercials, les autopistes i les franquícies estan transformant la ciutat contemporània en un lloc de consum uniforme, frívol i, de nou, homogeneïtzador, coincidint amb l’anàlisi de Simmel i allunyant-nos de l’optimisme de Weber. Aquest model de ciutat comporta hores de desplaçaments entre el lloc de vida i el lloc de feina, llargues hores de cues que són font d’estrès, d’alienació I de pèrdua de temps de vida. Per què no fem visibles les dinàmiques neoliberals que provoquen les desigualtats de classe, en terme de renda i, més concretament, de propietat I d’ús del sòl? David Harvey (2017) al seu darrer llibre posa de manifesta la lògica estructural  d’antivalor, que sotmet tota activitat social a un mercat immobiliari (massa) autònom que devalua altres sectors productius que no són paràsits, com ara la indústria o el comerç local i cooperatiu.

L’espai és un clar indicador de qualitat de vida: organitzacions internacionals com la UNICEF prenen la mesura de densitat urbanística i d’autonomia com a criteri per declarar ciutats que compleixen normes específiques de qualitat ambiental. L’últim llibre de Richard Sennett (2019), Construir i habitar (Building and Dwelling), es situa en aquest eix. La totalitat del llibre està travessada per la dicotomia entre la ville i la cité, sempre en francès en la publicació original anglesa. La primera està relacionada amb els urbanites o habitants de la via urbana, i el segon amb els urbanistes que la planifiquen. Sennett està en contra de la cité tancada, exemple de classisme i racisme: la ville hauria d’obrir socialment la cité. Sennett adjudica a Cerdà ser el pare de la igualtat social gràcies  a la trama de l’Eixample; a Hausmann de ser el responsable de la mobilitat urbana per l’invent dels pòrtics comercials, i a Olmstead de crear els parcs públics (com en Central Park de New York) que fan de pont entre la ville i la cité. Però es tracta d’atribucions falses: ni Hausmann es va inventar els pòrtics, ni Cerdà era partidari de la igualtat. La idea de repartir espais verds per la ciutat va desaparèixer al primer pla oficial de Cerdà, on els blocs no només es menjaven les interiors d’illa, sinó que els parcs ja existents de Barcelona s’edificaven del tot. Cerdà clama en documents oficials les virtuts de l’ús privat dels terrenys dins i for a de les mançanes, perquè considera que és “un despilfarro para el Estado mantener la propiedad pública”. L’enginyer no és una excepció, sinó un producte del reformisme social del seu temps, com Le Play i Quetelet a França. El seu cens de famílies de Ciutat Vella, el primer d’Europa, té un gran valor sociològic com exemple de l’estadística correctiva de l’higienisme, que perseguia l’ordre social.

Hem dit que la ciutat és cada cop més desigual: tal com també veiem en Sennett, la gentrificació no es només un problema de colonització dels artistes i de hispters, sinó que encarna la separació espacial de classe, per mantenir llocs habitats per una classe homogènia. És un procés de segregació en el qual el 75% de la població està condemnada a perdre el seu habitatge I que és expulsada de a ciutat per un 25% que controla el mercat dels lloguers i d’hipoteques. L’impacte social de la gentrificació és enorme, perquè el sentit del lloc és crucial per explicar la vida social en la modernitat. Participar de converses, trobar-se amb els amics, treballar conjuntament, és una forma d’ocupar l’espai i de familiaritzar-se amb una institució, sigui la família, l’escola, el lloc de treball o el barri. És gràcies a aquesta experiència compartida que podem construir-nos marcs de referència simbòlics per adquirir biografia i identitat. La identitat de ciutadans i ciutadanes d’un món, esperem, cada cop millor.

 

Referències

Harvey, D. (2017). Marx, Capital and the Madness of Economic Reason. London: Profile Books.

Sennett, R. (1976). The Fall of the Public Man. New York: Knopf; [ed. cast.: El declive del hombre público, Barcelona, Anagrama)

Sennett, R. (2012). Together. London: Penguin Books.

Simmel, G. (1908). Sociología. Madrid: Ariel. Reseñas de libros e informes / Books and Reports Reviews

Weber, M. (1921) The City. Illinois: The Free Press.

 

 

Unes pintades malmeten espais del Castell de Montbui, a Bigues i Riells del Fai

L’Ajuntament de Bigues i Riells del Fai ha denunciat que s’han produït actes vandàlics al Castell de Montbui. Concretament, el consistori ha confirmat mitjançant un comunicat que “alguna o algunes persones haurien fet pintades a les pedres d’un dels símbols patrimonials més preuats del municipi”.

L’alcalde Joan Galiano ha condemnat els fets: “una actuació incívica com aquesta no té justíficació.”

El mateix equip d’arqueòlegs i tècnics que van fer el projecte de remodelació del castell, estudiaran quina és la millor solució per restaurar les parts del castell afectades per aquesta bretolada el més aviat possible

.https://el9nou.cat/valles-oriental/actualitat/unes-pintades-malmeten-espais-del-castell-de-montbui-a-bigues-i-riells-del-fai/