La policia desallotja 6.000 persones a Barcelona per aglomeracions

La policia desallotja 6.000 persones a Barcelona per aglomeracions

002BQDIV

Els Mossos d’Esquadra i la Guàrdia Urbana de Barcelona van desallotjar 6.000 persones divendres a la nit i dissabte a la
matinada, la segona sense toc de queda després de la decisió
del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) de no
avalar la pròrroga d’aquesta mesura a la ciutat.

Els joves deBarcelona ara s’emancipen més que fa cinc anys

002BP64Z

Els joves deBarcelona ara s’emancipen més que fa cinc anys

Els joves de Barcelona marxen de casa dels pares. Malgrat la precarietat laboral, la irrupció de la pandèmia i que trobar un pis és
molt difícil, l’emancipació de les persones que viuen en aquesta
ciutat d’entre 20 i 29 anys es va incrementar l’any passat fins a
vint punts en relació amb la registrada cinc anys enrere. En
aquests moments, tres quartes parts dels joves d’entre 25 i 36
anys de Barcelona viu més o menys pel seu compte. A més,
més de la meitat va fere studis superiors. Barcelona contínua sent
una ciutat de referència per a es tudiants de món sencer.

Un problema generalitzat a Catalunya i l’Estat: la renovació de càrrecs institucionals

Renovació càrrecs

La situació del CGPJ o el TC, però, no són les úniques. També s’hi troben el Tribunal de Comptes, el Defensor del Poble o l’Agència de Protecció de Dades. I si mirem el que passa a Catalunya, la situació no és gaire millor. Fa més de 2.000 dies que s’haurien d’haver renovat càrrecs de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals (CCMA) i del Consell de l’Audiovisual, i també superen àmpliament els mil dies d’espera el Consell de Garanties Estatutàries i la Sindicatura de Comptes. Està clar que el sistema actual per a la renovació dels càrrecs en institucions que haurien de vetllar per la independència i imparcialitat i controlar altres administracions no funciona. En principi podria tenir lògica que hi hagi càrrecs escollits pel Parlament o el Congrés, que representen la voluntat dels ciutadans, però està clar que els criteris que es fan servir entren més en la lògica del partidisme i el politiqueig que no pas en la política en majúscules i la preocupació pel servei públic i la defensa de la ciutadania. Caldrà obrir el debat a fons per veure si trobem altres maneres d’evitar aquests espectacles, que desprestigien les institucions i també els Parlaments.