La policia desallotja 6.000 persones a Barcelona per aglomeracions

La policia desallotja 6.000 persones a Barcelona per aglomeracions

002BQDIV

Els Mossos d’Esquadra i la Guàrdia Urbana de Barcelona van desallotjar 6.000 persones divendres a la nit i dissabte a la
matinada, la segona sense toc de queda després de la decisió
del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) de no
avalar la pròrroga d’aquesta mesura a la ciutat.

Els joves deBarcelona ara s’emancipen més que fa cinc anys

002BP64Z

Els joves deBarcelona ara s’emancipen més que fa cinc anys

Els joves de Barcelona marxen de casa dels pares. Malgrat la precarietat laboral, la irrupció de la pandèmia i que trobar un pis és
molt difícil, l’emancipació de les persones que viuen en aquesta
ciutat d’entre 20 i 29 anys es va incrementar l’any passat fins a
vint punts en relació amb la registrada cinc anys enrere. En
aquests moments, tres quartes parts dels joves d’entre 25 i 36
anys de Barcelona viu més o menys pel seu compte. A més,
més de la meitat va fere studis superiors. Barcelona contínua sent
una ciutat de referència per a es tudiants de món sencer.

Un problema generalitzat a Catalunya i l’Estat: la renovació de càrrecs institucionals

Renovació càrrecs

La situació del CGPJ o el TC, però, no són les úniques. També s’hi troben el Tribunal de Comptes, el Defensor del Poble o l’Agència de Protecció de Dades. I si mirem el que passa a Catalunya, la situació no és gaire millor. Fa més de 2.000 dies que s’haurien d’haver renovat càrrecs de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals (CCMA) i del Consell de l’Audiovisual, i també superen àmpliament els mil dies d’espera el Consell de Garanties Estatutàries i la Sindicatura de Comptes. Està clar que el sistema actual per a la renovació dels càrrecs en institucions que haurien de vetllar per la independència i imparcialitat i controlar altres administracions no funciona. En principi podria tenir lògica que hi hagi càrrecs escollits pel Parlament o el Congrés, que representen la voluntat dels ciutadans, però està clar que els criteris que es fan servir entren més en la lògica del partidisme i el politiqueig que no pas en la política en majúscules i la preocupació pel servei públic i la defensa de la ciutadania. Caldrà obrir el debat a fons per veure si trobem altres maneres d’evitar aquests espectacles, que desprestigien les institucions i també els Parlaments.

Llei 17/2020, del 22 de desembre, de modificació de la Llei 5/2008, del dret de les dones a erradicar la violència masclista (DOGC de 24 desembre de 2020)

La llei es justifica per la necessitat d’adequar-la fins ara vigent Llei 5/2008 a les modificacions normatives aprovades amb posterioritat a la seva aprovació; en particular, el Conveni del Consell d’Europa sobre la prevenció i la lluita contra la violència envers la dona i la violència domèstica, aprovat a Istanbul l’11 de maig de 2011 i ratificat per Espanya el 2014.També es fa esment al Conveni europeu per a la protecció dels drets humans i les llibertats fonamentals, del 4 de novembre de 1950, i, especialment, del Protocol addicional 12 d’aquest conveni, que estableix una prohibició general de discriminació basada en el principi fonamental que totes les persones són iguals davant la llei. Així mateix, també en l’àmbit del Consell d’Europa, es fa referència al Conveni per a la protecció dels infants contra l’explotació i l’abús sexual, del 25 d’octubre de 2007, que empara qualsevol persona menor de divuit anys, i al Conveni sobre la lluita contra el tràfic d’éssers humans, de l’1 de febrer de 2008, que té per objectiu prevenir el tràfic d’éssers humans amb finalitats sexuals o amb altres finalitats.

Tota la normativa esmentada es pretén reflectir en aquesta llei, que té la vocació d’ampliar, reforçar i actualitzar la Llei 5/2008, i també de protegir els drets de les dones transgènere i cisgènere i de les persones no binàries, amb la finalitat de respectar la diversitat de gènere

.https://www.icab.cat/ca/actualitat/noticies/noticia/Llei-17-2020-del-22-de-desembre-de-modificacio-de-la-Llei-5-2008-del-dret-de-les-dones-a-erradicar-la-violencia-masclista-DOGC-de-24-desembre-de-2020/

Llei Orgànica 8/2021, de 4 de juny, de protecció integral a la infància i l’adolescència davant de la violència

https://www.icab.cat/ca/actualitat/noticies/noticia/Llei-Organica-8-2021-de-4-de-juny-de-proteccio-integral-a-la-infancia-i-ladolescencia-davant-de-la-violencia/

A partir de 25/12/2021 serà exigible la formació específica d’advocats i procuradors per part dels seus respectius Col·legis relativa a aspectes materials i processals de la violència sobre la infància i l’adolescència, tant des de la perspectiva del Dret intern com del Dret de la Unió Europea i Dret Internacional, així com de programes de formació contínua en matèria de lluita contra la violència sobre la infància i l’adolescència; específicament quan s’exigeixin cursos d’especialització per a l’exercici de torn d’ofici; com també hauran d’adoptar -a partir d’aquesta data- les mesures necessàries per a la designació urgent de lletrat o lletrada d’ofici en els procediments que se segueixin per violència contra menors d’edat i per assegurar la seva immediata presència i assistència a les víctimes; mentre que per la seva banda, els Col·legis de Procuradors han d’adoptar les mesures necessàries per a la designació urgent de procurador o procuradora en els procediments que se segueixin per violència contra menors d’edat quan la víctima vulgui personar-se com a acusació particular.

Barcelona retira la licencia municipal a los clubs cannábicos

club cannabis

El activismo de los clubs logró que el Parlament de Catalunya
aprobará en 2017 una ley que reguló su actividad, la más completa
que se había hecho hasta la fecha en España. Recibió el apoyo de todos los partidos, salvo el PP, que presentó un recurso al Tribunal
Constitucional que acabó con la ley catalana al considerar que
esta había invadido competencias que no le correspondían. Navarra
había emulado el texto catalán y sufrió la misma sentencia.

Un profesor que abusó de tres menores se libra de la cárcel

0025HMFS

Un profesor acusado de abusar sexualmente de tres alumnos en un instituto público de L’Ametlla del Vallès (Vallès Oriental) se ha librado de pisar la cárcel, pese a que la fiscalía solicitaba inicialmente para él 13 años de prisión por tres delitos. En la vista que se celebró ayer en la Audiencia de Barcelona, la acusación pública, tras un pacto con la defensa y el reconocimiento de los hechos por parte del imputado, Carles Santandreu Ojeda, modificó su petición de pena y la rebajó a cuatro años y un mes de prisión. Alegó la reparación del
daño por parte del imputado (pagó a sus víctimas 2.700 euros de
indemnización por daños morales) y dilaciones indebidas durante
la instrucción del proceso.