Formes genèriques i altres expressions

Quan no ens referim a una persona concreta, sempre que es pugui s’han d’utilitzar noms invariables pel que fa al gènere, altrament dits epicens (és a dir, substantius de gènere inherent arbitrari que designen indiferentment els individus mascles i femelles, com ara víctima, personatge, infant, individu, etc.).

Proposem En lloc de
persona, ésser humà, individu home
infant, criatura nen
bebè, nadó nounat

L’ús de la paraula persona, amb un adjectiu o amb una frase subordinada que la qualifiquin, ens permet disposar d’un neutre ben habitual en la llengua comuna, tant en català com en castellà, que és tan útil que ja s’ha fixat en algunes expressions del llenguatge administratiu, com ara la persona interessada.

Proposem En lloc de
les persones beneficiàries els beneficiaris
la persona interessada l’interessat
la persona beneficiària (de la beca),

la persona becada

el becari
la persona que signa el signant
la persona usuària l’usuari
la persona responsable de la secretaria la secretària
les persones afectades els afectats
las personas mayores, las personas de edad avanzada los ancianos
las personas adultas los adultos
las personas afectadas los afectados
algunas personas algunos

La paraula part és un cas semblant al de la paraula persona i s’utilitza sovint en llenguatge administratiu i jurídic.

Proposem En lloc de
la part arrendatària l’arrendatari
la part demandant el demandant
la parte contratante el contratante

Per designar una pluralitat de persones d’un mateix grup, estament, categoria professional, etc., l’ús del masculí amb valor genèric és el més habitual. Com ja hem explicat a la introducció, aquest ús és perfectament normatiu i propi de la llengua catalana i de la llengua castellana, i no es pot considerar sexista. Simplement és la conseqüència que el masculí, en aquestes llengües, sigui la categoria no marcada. No obstant això, en aquests casos és recomanable utilitzar també mots col·lectius o construccions metonímiques per designar aquests grups. Aquest recurs permet que no hi hagi cap mena de dubte que l’ús de formes masculines per designar una pluralitat de persones en el text és genèric. Vegem-ne alguns exemples:

En determinats casos, proposem En lloc de
tothom tots
autoritats municipals alcaldes i regidors
mainada, quitxalla nens
l’alumnat els alumnes
el professorat, l’equip docent els professors
la gent gran els ancians
el professorat tutor els tutors
la plantilla, el personal els treballadors
la ciutadania els ciutadans
la classe política els polítics
el veïnat els veïns
la població d’Andorra, la gent d’Andorra els andorrans
la població immigrant els immigrants
el poble fenici els fenicis
la pagesia els pagesos
el género humano, la humanidad, la especie humana, la gente los hombres
la juventud los jóvenes
el electorado los electores
la comunidad universitaria los alumnos, los profesores y el resto de trabajadores
la gente de Madrid los madrileños
humanity, humankind, people men

Volem deixar ben clar que no es tracta d’aplicar indiscriminadament aquestes formes sinó de tenir-les a mà quan ens calgui recórrer-hi i sempre vigilant molt a l’hora d’aplicar-les, perquè aquesta solució no funciona en tots els contextos, sinó només quan s’està parlant del conjunt del col·lectiu. Per exemple, alumnat i professorat no sempre poden substituir alumnes i professors:

el nombre d’alumnes * el nombre d’alumnat
La Maria, en Joan i en Pere són professors que m’han marcat * La Maria, en Joan i en Pere són professorat que m’han marcat

Val la pena indicar que no recomanem utilitzar la paraula estudiantat en lloc d’alumnat per designar el conjunt d’estudiants, ja que aquest mot encara no queda recollit a cap diccionari de referència i, a banda, està ben poc arrelat en l’àmbit universitari català.

Finalment, amb paraules com ara personal, cos o equip i diferents complements, també es poden formar expressions col·lectives, que sempre s’han d’utilitzar anant amb compte de no modificar el significat o crear construccions agramaticals, tal com acabem d’explicar.

Proposem En lloc de
el personal docent i investigador,

el PDI

els professors i els investigadors
el personal d’administració i serveis,

el PAS

els treballadors d’administració i serveis
el personal de secretaria les secretàries
el personal d’infermeria,

el personal infermer

les infermeres
el cos auxiliar tècnic el cos d’auxiliars tècnics
el cos mèdic, el personal mèdic, l’equip mèdic els metges
el cuerpo notarial los notarios
el personal auxiliar de farmacia los auxiliares de farmacia
una parte del personal investigador del ICTA algunos de los investigadores del ICTA
el cuerpo de policía los policías

Atenció: quan el subjecte és un nom col·lectiu, es prefereix utilitzar el verb en singular.

El Comitè d’Empresa ha aconseguit un nou acord

Tan sols hi ha una excepció, el nom col·lectiu gent, amb el qual és indistint utilitzar el verb en singular o en plural.

La gent no sabia què calia fer en aquella situació

La gent no sabien què calia fer en aquella situació

Evidentment, abans d’utilitzar qualsevol de les formes esmentades anteriorment cal que ens assegurem que podem fer-ho, és a dir, que ens estem referint a homes i dones, i no només a homes o només a dones:

~ La persona embarassada no ha de fumar

Per acabar, tot i que a l’anglès hi ha pocs casos problemàtics en aquest aspecte, ja que no hi ha flexió de gènere en aquesta llengua, cal que parem atenció a determinats termes que no serveixen per designar individus dels dos sexes.

Proposem En lloc de
chairperson chairman
firefighter fireman
cleaner cleaning lady

Documents formes genèriques
Recursos

Servei de Llengües, UAB