Formes dobles

Quan les exigències del text o la manca d’una paraula o expressió que defineixi allò que volem expressar no ens permeten fer servir formes genèriques o despersonalitzades, podem optar per fer servir la forma femenina i la masculina, especialment en singular. Pel que fa a les referències fetes en plural a col·lectius que poden ser constituïts tant per homes com per dones, s’entén que el masculí té valor genèric, tal com hem dit més amunt, llevat que s’especifiqui expressament el contrari (o es dedueixi inequívocament pel context). En aquests casos, per tant, habitualment no s’utilitzen les formes dobles, perquè, d’una banda, dificulten la lectura del text i enfarfeguen i, de l’altra, poden arribar a crear contrasentits si no s’utilitzen amb coherència.

Proposem En lloc de
alguns professors de la UAB alguns professors i algunes professores de la UAB

No obstant això, si hi ha una voluntat de precisar o emfasitzar la referència a dones i homes, per exemple en títols i en eslògans, les formes dobles són un recurs molt apropiat.

«Barcelonins i barcelonines omplen els carrers de la ciutat per dir no a la guerra»

La referència a tots dos sexes es pot fer de dues maneres: amb les formes senceres i amb les formes abreujades. (En castellà—i en català—en determinats àmbits com ara la publicitat, durant les últimes dècades del segle xx es va posar de moda l’ús del símbol @ (arrova) per englobar els dos sexes, per exemple en casos com alumn@s, vosotr@s, etc. Aquest signe és inadmissible i, a més a més, no resol el problema en els textos orals, ja que és impronunciable.)

subscriptora o subscriptor
subscriptor o subscriptora
subscriptor/a

Les formes senceres tenen l’avantatge que no presenten la paraula femenina com a accessòria o com a afegida, sinó que totes dues formes se situen en un pla d’igualtat. Un altre avantatge de les formes senceres és que es poden llegir amb més facilitat i que s’acosten més naturalment al llenguatge comú.

En les formes senceres, la paraula masculina i la femenina s’uneixen amb les conjuncions i o bé o i s’escriuen en l’ordre que es vulgui. És recomanable alternar l’ordre de les formes femenines i masculines al llarg del text. (En cas que utilitzem les formes dobles poques vegades al llarg del text, podem també seguir la regla de cortesia segons la qual cadascú s’ha de referir a l’altre sexe en primer lloc, de la mateixa manera que ens han ensenyat que, si enumerem diverses persones—comptant-nos-hi nosaltres—ens hem d’anomenar en darrer lloc. Posem un exemple, Escriu la cap d’estudis: «Hi ha d’anar acompanyat del pare, la mare o una persona que els representi legalment».)

mares i pares
el rector o rectora

Alguns autors proposen d’emprar l’article masculí i l’article femení alhora davant dels substantius que facin referència a homes i dones indistintament. Tanmateix, aquesta solució presenta problemes gràfics i fins i tot gramaticals en alguns casos.

~ Les i els joves
~ El o la cap

En català, en el cas de la salutació de circulars i cartes, la forma masculina i la femenina també es poden escriure separades per una barra inclinada o bé per una coma. En castellà, se sol separar les formes masculina i femenina amb una barra inclinada.

Amigues i amics,
Amigues, amics,
Benvolgut senyor, benvolguda senyora,
Queridas amigas / Queridos amigos:
Distinguido señor / Distinguida señora:
Dear Sir or Madam,
Dear Madam or Sir,

Com podem veure en la taula anterior, en anglès les formes masculina i femenina s’escriuen unides per la conjunció or i és recomanable que es vagi alternant l’ordre de les dues formes. En contextos més formals, una altra alternativa bona i totalment neutra és la forma To whom it may concern.

En el cas de les formes abreujades, que s’haurien de restringir, bàsicament, als impresos i als formularis electrònics, s’escriu sencera la forma masculina i, tot seguit, separada per una barra inclinada, la terminació femenina.

secretari/ària
alumno/a

Pel que fa a les terminacions de la forma femenina, el mètode més habitual per obtenir-les en català i en castellà és el següent: quan presenten variacions gràfiques (lletres, accents o dièresis) respecte a la forma masculina corresponent, es formen amb totes les lletres que hi ha a partir de la vocal tònica de la paraula, inclosa aquesta (advocat/ada; psicòleg/òloga; degà/ana; orfe/òrfena); en canvi, quan la forma femenina no presenta variacions gràfiques respecte a la masculina, aquella es forma únicament amb la darrera vocal en tots els casos (senyor/a; alumne/a; president/a; company/a).

Pel que fa als plurals, s’escriu la terminació del femení plural a partir de la vocal tònica.

secretari/àries
professors/ores
directores/oras

Tant per a singulars com per a plurals, en el cas de masculins monosíl·labs o quan l’estalvi d’espai no és significatiu, la forma femenina s’ha de reproduir sencera:

rei/reina
nois/noies
soci/sòcia
actor/actriz

Coordinació i concordança en l’ús de les formes dobles
Documents formes dobles
Recursos

Servei de Llengües, UAB