Consideracions finals

Al llarg d’aquesta eina de referència, hem pogut veure les diferents problemàtiques que ens trobem quan volem evitar el sexisme en el discurs. Aquest sexisme, recordem-ho, no és inherent a les llengües com a sistema, sinó que radica en alguns dels usos consolidats i acceptats com a correctes per la comunitat de parlants. Els usos, però, canvien i el que abans les gramàtiques i els diccionaris consideraven un error o desviació es converteix en norma. Això ens porta evidentment a la concepció de la llengua com a realitat canviant, que evoluciona en cada època per respondre a les necessitats de la comunitat que la utilitza. En una societat com la nostra, en què es demana més igualtat entre els sexes, convé que la llengua com a producte social reflecteixi aquesta igualtat.

Aquest és l’objectiu que ha vertebrat el document que teniu a les vostres mans. Evidentment, aquesta contribució no és definitiva: s’haurà d’anar revisant i modificant a mesura que la llengua, els usos i les necessitats canviïn. Una mostra d’aquest fet són els nombrosos canvis que hem incorporat en aquesta segona edició de la guia, editada per primer cop el 2008 en versió digital, i que són fruit, sobretot, de l’adopció dels principis generals de l’Acord sobre l’ús no sexista de la llengua, fet públic el 2010 .


 

 

Servei de Llengües, UAB