Perspectiva àmplia*.
A Joaquim Ferret,
Queda partit, Joaquim, sense descompte.
Salta l’espurna, el pensament comença,
lletra punyent que en el cervell es tensa.
Ensenya’ns més, acreixerem el compte.
Amb passaport d’una cultura immensa,
en la tristor t’endinses de Venècia,
relator amb Maquiavel de la Florència,
la realitat i el llibre que es repensa.
Feliç a l’ àgora, ton repte ens emplaça:
acluques l’ull, del poderós la ciència
discretament ha abandonat la plaça.
Perquè tu formes part de vella raça,
homes en recerca de comuna presència,
Servidor del comú, de tots la casa.
J.Amenós, febrer 2016.
*Poema inclós al meu article «Perspectiva àmplia», que va ser la meva aportació al llibre «Ratione legis, Ratione personae. En homentage al Dr. Joaquim Ferret i Jacas» (Ed. de Mercè Barceló), pp.33 i ss. La presentació del poema era aquesta:
«Arriscant-me, en fi, a la seva implacable invectiva, m’atreveixo a tancar amb un humil i clàssic sonet el que ja he exposat abans. El seu títol és «Perspectiva àmplia», amb la idea de recollir la seva extensa formació i, al mateix temps, la seva preocupació per l’interès general (probablement, el nus de la seva reflexió político-jurídica).»
