«Segon plagi de Larkin».
En aquest cas, Larkin es cansa de la literatura i jo aprofito per a cansar-me del Dret.
I.-El poema plagiat.
A Study Of Reading Habits by Philip Larkin
When getting my nose in a book
Cured most things short of school,
It was worth ruining my eyes
To know I could still keep cool,
And deal out the old right hook
To dirty dogs twice my size.
Later, with inch-thick specs,
Evil was just my lark:
Me and my coat and fangs
Had ripping times in the dark.
The women I clubbed with sex!
I broke them up like meringues.
Don’t read much now: the dude
Who lets the girl down before
The hero arrives, the chap
Who’s yellow and keeps the store
Seem far too familiar. Get stewed:
Books are a load of crap.
II.-«Segon plagi de Larkin».
“Diverses maneres d’entendre el Dret”.
Quan era bastant més jove,
vaig passar força temps clavat
davant la retorçada lletra
petita dels manuals, construint
la tramposa seguretat
del gris estudiant que prospera.
Després, més gran, en la comèdia
de comprar i vendre embarcat,
les lleis m’ajudaren a entendre
del Poder les rares creacions
-monedes per al familiar
peculi, sal i un gra de pebre-.
Ja no miro coses jurídiques.
El seu ridícul llebre per gat
i aquest pa dur com una pedra
em fan sovint les digestions
lentes. Cal la purga total:
el Dret és un munt de merda.
J.Amenós
***
