Quan varem coronar el cim, desprès d’uns quants kilòmetres enfilant-nos carretera amunt, serpentejant la muntanya i vam poder admirar el paisatge que es presentava davant nostre, vam reconèixer que valia la pena fer aquell tram de carretera estreta i un pel perillosa. La majestuositat i bellesa que la natura ens oferia era impactant. Ens vam aturar en un pla a peu de carretera per fer fotos i immortalitzar aquell instant. Altres caravanistes feien el mateix.
A uns 300 metres d’alçada, s’oferia als nostres peus un caprici de la Naturalesa d’uns 3 milions d’anys d’antiguitat. Al ben mig d’un congost que el rodeja totalment, el Circ de Navacelles sorpren a tots els visitants (més de 300.000 l’any) i els deixa sense alè.
Davant nostre, a l’altre cantó de la cadena muntanyosa, una petita i sinuosa carretera ens mostrava altres vehicles (molts eren autocaravanes) pujant i baixant per la muntanya, fent el mateix camí (o en sentit contrari) que nosaltres.
I al mig del Circ, el petit poble de Navacelles, una mostra més de la ma de l’home aprofitant el que la Natura gratuïtament ens ofereix, encara que aquest cop hem de reconèixer que la seva presència no altera la bellesa del paisatge.
Seguim la carretera que ens porta fins el poble de Navacelles, un petit poble de cases rústiques i carrers de pedra. Una petita cascada del Vis ens dona la benvinguda. Donem un passeig, fem algunes fotografies i seguim el nostre camí.
A pocs kilòmetres trobem una zona de “pique-nique” ideal per autocaravanes-taules i bancs de fusta, una font per rentar els plats, i una immensa catifa d’herba- què més es pot demanar?
Dinem amb els amics que ens acompanyen, fem una mica de sobretaula, juguem amb la quitxalla i en acabar, deixem aquell indret amb la sensació d’haver passat un dia perfecte, i d’haver viscut una experiència única!! Fotografies realitzades per Jaume Ques
