Un altre lloc Blogs.uab.cat

Categoria: Pais Basc (page 1 of 1)

Viatges, itineraris i càmpings del Pais Basc

Donostia: “La bella Easo”

Per a mi, Donostia (Sant Sebastià) és la ciutat més bonica del Cantàbric i possiblement una de les més boniques d’Espanya.

Amb el seu aspecte de “ciutat senyorial”, espua una elegància innata i una influència clara del país veí en el disseny de les seves construccions. De fet durant la primera meitat del segle passat va ser destí turístic de la família reial i de molts nobles i rics burgesos de la època que fugíen de les calors extremes del centre de la península.

És una ciutat que ho té tot: no és gaire gran, per la qual cosa es pot recórrer a peu, és ideal per fer compres ja que hi ha tota mena de botigues i pots trobar des de les marques més cares a les més assequibles. Nosaltres l’hem visitada en diferents èpoques de l’any i sempre hem trobat els carrers plens de gent. Tant a l’hivern com a l’estiu el clima és suau tot i que és fàcil que et trobis amb dies plujosos però les temperatures que molt probablement són primaverenques (a l’estiu) s’agraeixen moltíssim.

Però un dels atractius més grans d’aquesta ciutat és la seva gastronomia. És un plaer passejar pel casc antic on pots trobar un bar al costat de l’altre on poder tastar els seus “montaditos”, les seves tapes tan summament  elaborades i dignes de l’alta gastronomia (ningú desconeix el pes específic de la gastronomia basca arreu del món) i els seus vins tan preuats.

La platja de la Conxa amb la seva balconada i els seus jardins, els seus ponts tan bonics que creuen el riu Urumea, la seva catedral, els seus carrers, les seves avingudes, la platja d’Ondarreta o Zurriola, el Mont Igueldo, la seva baia amb l’illa de Santa Clara i el seu barri pesquer on degustar magnífics plats de peix fresquíssim són indrets que no pots deixar de visitar i admirar.

Des del Monte Igueldo la vista és magnífica. Justament al Monte Igueldo és on es troba l’únic càmping que hi ha a prop de la ciutat i que rep el mateix nom (Igueldo).

Aquest és un càmping de pas. La majoria són campistes forans que venen a visitar la ciutat i els seus voltants. La gran avantatge d’aquest càmping és que té una parada de bus a uns 30 metres que et deixa al centre de Sant Sebastià. Cal esmentar que els serveis són molt correctes, encara que les parcel·les són una mica petites i quan plou (cosa més que probable)  el terre no drena gaire bé l’aigua de la pluja i es fan alguns basals.

Fotos realitzades per Jaume Ques

Platja d’Ondarreta: Posta de sol. Nosaltres com a molta gent vam aprofitar una de les tardes per observar com el sol s’amagava a l’horitzò des de la platja d’Ondarreta. Sense paraules!!

IMG_0066

IMG_0063

IMG_0065

IMG_0074

IMG_0075

IMG_0076

Un dia magnífic per passejar pels carrers de la ciutat i gaudir de l’ambient estiuenc

IMG_0060

IMG_0059

IMG_0051

IMG_0049

IMG_0048

IMG_0047

Un dia de platja, aprofitant el bon temps

IMG_0061

Zumaia, entre l’Urola i el Narrondo

Després de dinar a Guetària, visitar la localitat i fer un munt de fotografies vàrem continuar la carretera costanera fins arribar a Zumaia. Tot i que Zumaia queda una mica eclipsada per la popularitat de Zarautz i Guetària, localitats molt properes, té mèrits suficients per lluir amb llum pròpia.

Zumaia es troba a la ribera de l’Urola i no és estrany trobar alguna trainera solcant les aïgues d’aquest riu. Té un important port pesquer i un magnífic enclavament.

La vista de la seva bahia es magnífica i si el temps acompanya val la pena fer una bona pasejada admirant cada un dels seus racons, visitant el seu port  i prenent una copa d’un bon vi de la zona acompanyat d’un tast típic de la regió. Si podeu no deixeu de visitar els acantilats, la Duna i les “Marismas de Santiago” i ja veureu com no us penedireu.

Fotografies realitzades per Jaume Ques

IMG_0045

IMG_0046

IMG_0047

IMG_0044

IMG_0043

IMG_0042

IMG_0041

IMG_0040

IMG_0039

IMG_0035

IMG_0034

IMG_0033

P1014060

 

 

Guetària: la petita península de la costa de Guipúscoa

Aprofitant que estavem a Sant Sebastià (Donòstia) vàrem decidir passar el dia a Guetària petit poblet mariner però que s’ha fet famós per vàries raons i que es troba a uns 30 kms de la capital de Guipúscoa i a 5 kmts de la molt coneguda Zarauz.

Guetària tot i que es una vil·la molt petita ha passat a la història per ser la pàtria de Juan Sebastian Elcano i del modist Balenciaga. També s’ha convertit en un lloc turístic per la seva tradició gastronòmica de fer el peix a la graella. Fem una passejada pels carrers i terrasses on es concentren bàsicament tots els restaurants i que mostren als seus crients i vianants les seves graelles a peu del carrer amb  bescoll de lluç, besuc, turbò, llubarro o qualsevol altre tipus de peix fresquísim. La farum que es desprèn de la cocció magistral d’aquests peixos inviten a dinar encara que sigui una mica d’hora. Preferim entaular-nos i desprès ja aprofitarem per fer fotos i seguir visitant aquesta bonica i típica localitat.

Guetària és un poble de gran tradició pesquera, de fet fa anys els seus habitants es dedicaven a la pesca de la balena. Actualment té una flota pesquera important tenint en compte el nombre d’habitants i l’extensió de la localitat. També és prou conegut el “Monte de San Anton” anomenat “el ratolí de Guetària” per la seva forma que recorda el contorn d’aquest rosegador.

Una raó més per visitar aquesta part de la costa donostiarra és la bellesa del seu paisatge. Digne d’esment és el camí que hi ha entre Zarauz i Guetària on s’ha construït un paseig per què es pugui gaudir del paisatge sense pressa anant a peu o amb bicicleta.

Fotografies realitzades per Jaume Ques

IMG_0028

IMG_0032

 

IMG_0030

IMG_0029

IMG_0027

IMG_0026

IMG_0025

IMG_0024

IMG_0023

IMG_0022

IMG_0021

IMG_0011

IMG_0016

IMG_0013

IMG_0012

IMG_0009

Guipúscoa (País Basc): Mar i Muntanya – Itinerari I

Estavem al Càmping Igueldo de Sant Sebastià i vam prendre un tríptic dels molts que estaven exposats a la recepció del càmping proposant visites, informant sobre museus, restaurants, etc. El tríptic en questió proposava diferents itineraris per la província de Guipúscoa i ens va atraure un en particular que s’iniciava a Donostia (Sant Sebastià) i finalitzava a Ondarrabia, seguint una ruta determinada.

Sortírem de bon matí en direcció a Pasai, de Pasai a Errenteria i desprès Lezo. Prenguerem desprès la carretera GI-3440 fins Ondarrabia.

A banda de la visita d’aquests poblets cada un d’ells amb el seu encant, la fascinació de la ruta és la bellesa de l’indret que atravesa la GI-3440, on s’uneixen amb una magnífica simbiosi el verd intens de la muntanya que arriba fins el nivell del mar, amb el blau de les aigües del Golf de Biscaia.

Surtosament hi ha infinitat d’explanades al voral de la carretera on poder parar, estirar les cames, fer fotos i admirar el paisatge. De tant en tant un grupet de vaques pasturant, un turó coronat per les ruïnes d’una fortalesa o una creu i el mar a l’esquerra que no s’amaga en tot l’itinerari.

Arribem al Monestiri de Guadalupe, amb l’encant de la petita Esglèsia dedicada la la Verge de Guadalupe i de la inmensitat del paisatge que es presenta davant nostre.  Un paisatge meravellós s’alça als nostres ulls: la Ria al complert.  A una banda Ondarrabia (Espanya) i a l’altre Hendaya (França). Una boirina tan suau que ens permetia contemplar aquella vista amb tota claredat imprengnava  aquell moment d’un encant afegit.

Estem una bona estona ja que la postal que ens oferia aquell indret era ensisadora, aprofitarem per dinar a l’autocaravana i desprès vàrem seguir la carretera que baixa fins a la ciutat d’Ondarrabia.

IMG_0201

IMG_0202

IMG_0206

IMG_0213

IMG_0205

Panoràmiques d’Ondarrabia des del Santuari de Guadalupe

IMG_0088

IMG_0087

IMG_0086

IMG_0085

IMG_0083

IMG_0082

 

IMG_0079

IMG_0077

De Lezo a Ondarrabia (la carretera està plena de racons fantàstics i panoràmiques sorprenents).

Quan vam arribar a Ondarrabia, ens vam quedar asombrats de la quantitat d’autocaravanes, espanyoles i franceses qur com nosaltres cercaven un lloc adient per instal·lar-se i aprofitar per visitar la ciutat i pernoctar. Vam ésser afortunats ja que vam poder aparcar al pàking del port, al bel mig de la ciutat i molt aprop del passeig principal amb les seves cases amb façanes típiques i estrets espais entre casa i casa. Quin plaer passejar i admirat aquell tipisme únic d’aquelles terres, prendre algun “montadito” a les seves tabernes regat amb un got de txacolí, i pujar fins a la part vella del la ciutat encerclada per una majestuosa fortalesa. A l’endamà, molt de matinada, quan el sol apareixia tímidament per l’horitzó, no vam poder resistir-nos a tanta bellesa i sortírem per inmortalitzar aquell instant i gaudir-ne del joc de llums i colors que el cel ens regalava i el mar reflectía en tota la seva intensitat, un mar curiosament pla i submís, un mirall ensisador. Fotografies realitzades per Jaume Ques

IMG_0204

IMG_0212

IMG_0091

IMG_0103

IMG_0104

IMG_0105

IMG_0107

IMG_0108

IMG_0113

IMG_0112

IMG_0110

IMG_0114

IMG_0111

IMG_0109

IMG_0102

IMG_0101

IMG_0098

IMG_0096

IMG_0095

Passejant per Ondarrabia

IMG_0214

IMG_0207

IMG_0211

IMG_0209

IMG_0208

L’endemà de matinada desprès d’haver passat la nit al port (inmortalitzant la sortida del sol)