Categoria: Pais Basc (page 1 of 1)

Per a mi, Donostia (Sant Sebastià) és la ciutat més bonica del Cantàbric i possiblement una de les més boniques d’Espanya.

Amb el seu aspecte de “ciutat senyorial”, espua una elegància innata i una influència clara del país veí en el disseny de les seves construccions. De fet durant la primera meitat del segle passat va ser destí turístic de la família reial i de molts nobles i rics burgesos de la època que fugíen de les calors extremes del centre de la península.

És una ciutat que ho té tot: no és gaire gran, per la qual cosa es pot recórrer a peu, és ideal per fer compres ja que hi ha tota mena de botigues i pots trobar des de les marques més cares a les més assequibles. Nosaltres l’hem visitada en diferents èpoques de l’any i sempre hem trobat els carrers plens de gent. Tant a l’hivern com a l’estiu el clima és suau tot i que és fàcil que et trobis amb dies plujosos però les temperatures que molt probablement són primaverenques (a l’estiu) s’agraeixen moltíssim.

Però un dels atractius més grans d’aquesta ciutat és la seva gastronomia. És un plaer passejar pel casc antic on pots trobar un bar al costat de l’altre on poder tastar els seus “montaditos”, les seves tapes tan summament  elaborades i dignes de l’alta gastronomia (ningú desconeix el pes específic de la gastronomia basca arreu del món) i els seus vins tan preuats.

La platja de la Conxa amb la seva balconada i els seus jardins, els seus ponts tan bonics que creuen el riu Urumea, la seva catedral, els seus carrers, les seves avingudes, la platja d’Ondarreta o Zurriola, el Mont Igueldo, la seva baia amb l’illa de Santa Clara i el seu barri pesquer on degustar magnífics plats de peix fresquíssim són indrets que no pots deixar de visitar i admirar.

Des del Monte Igueldo la vista és magnífica. Justament al Monte Igueldo és on es troba l’únic càmping que hi ha a prop de la ciutat i que rep el mateix nom (Igueldo).

Aquest és un càmping de pas. La majoria són campistes forans que venen a visitar la ciutat i els seus voltants. La gran avantatge d’aquest càmping és que té una parada de bus a uns 30 metres que et deixa al centre de Sant Sebastià. Cal esmentar que els serveis són molt correctes, encara que les parcel·les són una mica petites i quan plou (cosa més que probable)  el terre no drena gaire bé l’aigua de la pluja i es fan alguns basals.

Fotos realitzades per Jaume Ques

Platja d’Ondarreta: Posta de sol. Nosaltres com a molta gent vam aprofitar una de les tardes per observar com el sol s’amagava a l’horitzò des de la platja d’Ondarreta. Sense paraules!!

Un dia magnífic per passejar pels carrers de la ciutat i gaudir de l’ambient estiuenc

Un dia de platja, aprofitant el bon temps

Després de dinar a Guetària, visitar la localitat i fer un munt de fotografies vàrem continuar la carretera costanera fins arribar a Zumaia. Tot i que Zumaia queda una mica eclipsada per la popularitat de Zarautz i Guetària, localitats molt properes, té mèrits suficients per lluir amb llum pròpia.

Zumaia es troba a la ribera de l’Urola i no és estrany trobar alguna trainera solcant les aïgues d’aquest riu. Té un important port pesquer i un magnífic enclavament.

La vista de la seva bahia es magnífica i si el temps acompanya val la pena fer una bona pasejada admirant cada un dels seus racons, visitant el seu port  i prenent una copa d’un bon vi de la zona acompanyat d’un tast típic de la regió. Si podeu no deixeu de visitar els acantilats, la Duna i les “Marismas de Santiago” i ja veureu com no us penedireu.

Fotografies realitzades per Jaume Ques

Aprofitant que estavem a Sant Sebastià (Donòstia) vàrem decidir passar el dia a Guetària petit poblet mariner però que s’ha fet famós per vàries raons i que es troba a uns 30 kms de la capital de Guipúscoa i a 5 kmts de la molt coneguda Zarauz.

Guetària tot i que es una vil·la molt petita ha passat a la història per ser la pàtria de Juan Sebastian Elcano i del modist Balenciaga. També s’ha convertit en un lloc turístic per la seva tradició gastronòmica de fer el peix a la graella. Fem una passejada pels carrers i terrasses on es concentren bàsicament tots els restaurants i que mostren als seus crients i vianants les seves graelles a peu del carrer amb  bescoll de lluç, besuc, turbò, llubarro o qualsevol altre tipus de peix fresquísim. La farum que es desprèn de la cocció magistral d’aquests peixos inviten a dinar encara que sigui una mica d’hora. Preferim entaular-nos i desprès ja aprofitarem per fer fotos i seguir visitant aquesta bonica i típica localitat.

Guetària és un poble de gran tradició pesquera, de fet fa anys els seus habitants es dedicaven a la pesca de la balena. Actualment té una flota pesquera important tenint en compte el nombre d’habitants i l’extensió de la localitat. També és prou conegut el “Monte de San Anton” anomenat “el ratolí de Guetària” per la seva forma que recorda el contorn d’aquest rosegador.

Una raó més per visitar aquesta part de la costa donostiarra és la bellesa del seu paisatge. Digne d’esment és el camí que hi ha entre Zarauz i Guetària on s’ha construït un paseig per què es pugui gaudir del paisatge sense pressa anant a peu o amb bicicleta.

Fotografies realitzades per Jaume Ques