Un altre lloc Blogs.uab.cat

Categoria: Cornisa cantàbrica i Galícia (page 1 of 1)

Viatges, visites, itineraris i càmpings de la Cornisa Cantàbrica i Galícia

Santillana del Mar: el poble de les 3 mentides

Santillana del Mar és una preciosa vil·la medieval que es troba a uns 30 km de la capital. A més de l’encant de la pròpia localitat té el valor afegit de les Coves d’Altamira. De fet les coves ja no es poden visitar des de fa anys per preservar la seva conservació. El Museu d’Altamira ofereix als visitants una rèplica exacte amb la còpia de les pintures realitzades amb les mateixes tècniques i els mateixos materials que les originals pintades pels nostres ancestres. També s’exposa un monogràfic amb les diferents fases de construcció d’aquesta rèplica tan ben aconseguida.

Santillana del Mar  és diu que és el poble de les 3 mentides perquè ni és santa, ni és “llana”, ni és troba al costat del mar.

Tot i aixó, el poble de Santillana del Mar és una preciositat de poblet que manté en perfectes condicions moltes edificacions dels segles XIV al XVIII. Aquest municipi ha cuidat  fins l’últim detall, per tal que la vil·la no perdi ni una mica del seu encant, les seves cases de pedra molt ben conservades i moltes d’elles amb els seus escuts heràldics, els balcons plens de flors, les fustes de les baranes, finestres, portes i bigues perfectament vernissades, els carrers empedrats, les botigues d’artesania, de dolços  i de formatges de la zona.

Tan sols hi ha un detall que vaig trobar a faltar i que fa molts anys quan vaig visitar Santillana per primer cop em va sorprendre gratament i era l’oferiment per part de les veïnes del poble d’un tros d’una mena de pa de pessic amb un got de llet de les seves vaques que els visitants podíem degustar per molts pocs diners.  Suposo que aquesta tradició s’ha perdut per motius sanitaris.

Però ja joia de Santillana és la seva Col·legiata de Santa Juliana. Aquesta col·legiata anteriorment un monestir és d’estil romànic i data del segle XII. L’interior del temple és regi però auster al mateix temps i el claustre és una meravella amb uns capitells molt treballats.

Fotos realitzades per Jaume Ques

Santillana: vistes del poble

IMG_0154

IMG_0155

IMG_0157

IMG_0158

IMG_0159

IMG_0160

IMG_0161

IMG_0162

IMG_0163

IMG_0164

IMG_0165

IMG_0167

IMG_0166

IMG_0168

IMG_0172

IMG_0173

IMG_0175

El safereix

IMG_0169

La colegiata

IMG_0174

https://flic.kr/p/U1ydUa

IMG_0177

IMG_0178

IMG_0180

Cantàbria la Verda: San Vicente de la Barquera, el cor del Parc Natural d’Oyambre

San Vicente de la Barquera és una de les més importants localitats de Cantàbria per la seva flota pesquera i la seva situació que li dóna un gran atractiu paisatgístic i en conseqüència un atractiu també turístic.

San Vicente de la Barquera està situat al cor del Parc Natural d’Oyambre i abasta bona part del territori d’aquest incomparable paratge. Si visites el Parc d’Oyambre podràs admirar les seves ries, platges immillorables, dunes, praderies i boscos.

A banda de les vistes que San Vicente et pot oferir, aquesta localitat també té un patrimoni molt important que esdevé de la seva noble història. Digne d’esment són el seu castell, la seva muralla, el pont de la Maza, la torre del “presbote” o el palau del “Corro” seu actual del seu Ajuntament.

Nosaltres vam dedicar un dia sencer a visitar aquest municipi i degustar el peix i marisc que és el plat principal de la major part dels restaurants de la localitat i que pots gaudir per un preu raonable.

Fotos realitzades per Jaume Ques

Vistes de Sant Vicente de la Barquera: Castell

Palau del Corro: Ajuntament

El port, la ria i el pont

Racons de Sant Vicente

I ara de tornada al càmping

Cantàbria la verda: Comillas, un dia de platja

L’endemà d’haver visitat Santander vam voler passar un dia de platja a Comillas, localitat a la que anteriorment vaig dedicar una entrada i on recomanava visitar-la. Aquest cop però la intenció era gaudir de la seves àmplies platges i del bon temps que per sort ens estava fent i que calia aprofitar.

Fotografies realitzades per Jaume Ques

IMG_0143

IMG_0146

IMG_0147

IMG_0148

IMG_0149

IMG_0150

IMG_0151

Cantàbria la verda: Santander i la seva baia

Els paisatges de Cantàbria són dels més bonics de la península. El verd de les seves pastures que arriven arran del mar, un mar d’un blau intens que contrasta amb el verd brillant dels seus camps. Localitats costaneres com Comillas (podeu trobar una entrada dedicada aquesta localitat), San Vicente de la Barquera o Suances, o el municipi famós arreu del món per les seves coves (Altamira) i pel seu tipisme com Santillana del Mar (com diuen el poble de les tres mentides: no és santa, no es plana –“llana”- i no té mar).

Nosaltres ens vam instal·lar en un dels dos càmpings que hi ha a la vora de Santillana del Mar. El nom del càmping és Santillana. És un càmping amb molta ombra, amb un serveis molt correctes, unes parcel·les àmplies i verdes y una gran piscina. Una gran part dels campistes són de la pròpia comunitat ja que és un càmping que té obert tot l’any.

Des del càmping vàrem fer diverses sortides. Una de les sortides i visita obligada va ser a Santander, capital de la comunitat i localitat amb un enclavament privilegiat. La seva esplèndida baia i l’elegància de molts dels seus edificis donen a la ciutat una particularitat molt especial i una majestuositat indiscutible.

Santander és una ciutat que invita a caminar, ja que hi ha molts indrets dissenyats per passejar, zones verdes, jardins per prendre el sol o admirar la baia en tota la seva magnitud i  carrers on està prohibit el trànsit rodat i pots passejar pausadament sense preses ni sorolls.

No hi ha que marxar de Santander sense aprofitar el tastar algun dels seus plats típics. La seva gastronomia està composta per plats molt potents propis de la zona de muntanya com el “cocido montañés” o de la zona de la costa amb els seus peixos cuinats de diverses formes i maneres.

Us aconsello que no deixeu de fer un passeig en vaixell per la baia. La vista de Santander des del mar us sorprendrà gratament i podreu conèixer en un parell d’hores el “skiline” de la ciutat, els indrets més emblemàtics  i una mica la història de la ciutat relatada per un guia.  Veureu la Platja del Sardinero, la illa de Mouro, la península de la Magdalena, l’illot de la Torre, l’illa de l’Horadada i el Sorral del Puntal. Realment val la pena.

Com a curiositat comentar que em va cridar molt l’atenció el fet de què molts edificis, oficials i privats lluissin en els seus balcons i finestres multitud de banderes espanyoles. I no tan sols a Santander si no en moltes localitats de Cantàbria. Vaig preguntar si la nostra estada coincidia amb alguna festa local i ens van comentar que no. No sé si potser era perquè aquell mateix any la selecció espanyola havia guanyat el mundial de futbol, o si simplement és habitual aquest tipus de manifestacions patries… Ens vam quedar amb el dubte!!

Fotografies realitzades per Jaume Ques

IMG_0115

IMG_0116

IMG_0117

IMG_0118

IMG_0119

IMG_0120

IMG_0121

IMG_0122

IMG_0123

IMG_0125

IMG_0134

IMG_0135

IMG_0136

IMG_0137

IMG_0138

IMG_0139

IMG_0140

IMG_0141

Galícia interior (la gran desconeguda): La Rua (Ourense)

De tornada varem decidir prendre la ruta de l’interior ja que no ens quedaven gaires dies per tornar a la feina i és més curta.  Varem passar per la província d’Ourense. És una llàstima que no ens haguem detingut mai per visitar aquesta província de l’interior (la única de la comunitat gallega que no té sortida al mar) però que manté un regust profund a la Galícia autèntica. Malgrat tot ens vam prendre un parell d’hores per parar a la Rua, fer una visita ràpida al poble i immortalitzar alguns racons de la vil·la  i el paisatge que l’envolta. La Rua és un petit poble d’uns 4000 habitants que es troba a la vora del  Riu Sil, just on el riu conforma l’Embassament de “Santiago” i al bel mig de la Vall de “Valdeorras”. La Rua forma tàndem amb la població de Petin i molts són els que coneixen el poble com la Rua-Petín. Al passejar pels seus carrers dóna la impressió com si fos un poblet abandonat. Moltes cases tronades, a punt de caure, amb parets descarnades i tancades a cal i canto.És cursios que no ens vam creuar amb ningú durant les 2 hores més o menys que va durar el nostre passeig. Crec que no cal afegir res més ja que les imatges parlen per elles mateixes.Fotos realitzades per Jaume Ques

Un passeig per la Rua (un poble fantasma?)

P4120422

P4120423

P4120424

P4120425

P4120426

P4120427

P4120428

P4120429

P4120430

P4120431

P4120433

P4120434

P4120435

P4120436

P4120437

P4120438