Un altre lloc Blogs.uab.cat

Categoria: Cornisa cantàbrica i Galícia (itineraris) (page 1 of 1)

Itineraris d’interès del País Basc, Cantàbria i Astúries

Donostia: “La bella Easo”

Per a mi, Donostia (Sant Sebastià) és la ciutat més bonica del Cantàbric i possiblement una de les més boniques d’Espanya.

Amb el seu aspecte de “ciutat senyorial”, espua una elegància innata i una influència clara del país veí en el disseny de les seves construccions. De fet durant la primera meitat del segle passat va ser destí turístic de la família reial i de molts nobles i rics burgesos de la època que fugíen de les calors extremes del centre de la península.

És una ciutat que ho té tot: no és gaire gran, per la qual cosa es pot recórrer a peu, és ideal per fer compres ja que hi ha tota mena de botigues i pots trobar des de les marques més cares a les més assequibles. Nosaltres l’hem visitada en diferents èpoques de l’any i sempre hem trobat els carrers plens de gent. Tant a l’hivern com a l’estiu el clima és suau tot i que és fàcil que et trobis amb dies plujosos però les temperatures que molt probablement són primaverenques (a l’estiu) s’agraeixen moltíssim.

Però un dels atractius més grans d’aquesta ciutat és la seva gastronomia. És un plaer passejar pel casc antic on pots trobar un bar al costat de l’altre on poder tastar els seus “montaditos”, les seves tapes tan summament  elaborades i dignes de l’alta gastronomia (ningú desconeix el pes específic de la gastronomia basca arreu del món) i els seus vins tan preuats.

La platja de la Conxa amb la seva balconada i els seus jardins, els seus ponts tan bonics que creuen el riu Urumea, la seva catedral, els seus carrers, les seves avingudes, la platja d’Ondarreta o Zurriola, el Mont Igueldo, la seva baia amb l’illa de Santa Clara i el seu barri pesquer on degustar magnífics plats de peix fresquíssim són indrets que no pots deixar de visitar i admirar.

Des del Monte Igueldo la vista és magnífica. Justament al Monte Igueldo és on es troba l’únic càmping que hi ha a prop de la ciutat i que rep el mateix nom (Igueldo).

Aquest és un càmping de pas. La majoria són campistes forans que venen a visitar la ciutat i els seus voltants. La gran avantatge d’aquest càmping és que té una parada de bus a uns 30 metres que et deixa al centre de Sant Sebastià. Cal esmentar que els serveis són molt correctes, encara que les parcel·les són una mica petites i quan plou (cosa més que probable)  el terre no drena gaire bé l’aigua de la pluja i es fan alguns basals.

Fotos realitzades per Jaume Ques

Platja d’Ondarreta: Posta de sol. Nosaltres com a molta gent vam aprofitar una de les tardes per observar com el sol s’amagava a l’horitzò des de la platja d’Ondarreta. Sense paraules!!

IMG_0066

IMG_0063

IMG_0065

IMG_0074

IMG_0075

IMG_0076

Un dia magnífic per passejar pels carrers de la ciutat i gaudir de l’ambient estiuenc

IMG_0060

IMG_0059

IMG_0051

IMG_0049

IMG_0048

IMG_0047

Un dia de platja, aprofitant el bon temps

IMG_0061

Zumaia, entre l’Urola i el Narrondo

Després de dinar a Guetària, visitar la localitat i fer un munt de fotografies vàrem continuar la carretera costanera fins arribar a Zumaia. Tot i que Zumaia queda una mica eclipsada per la popularitat de Zarautz i Guetària, localitats molt properes, té mèrits suficients per lluir amb llum pròpia.

Zumaia es troba a la ribera de l’Urola i no és estrany trobar alguna trainera solcant les aïgues d’aquest riu. Té un important port pesquer i un magnífic enclavament.

La vista de la seva bahia es magnífica i si el temps acompanya val la pena fer una bona pasejada admirant cada un dels seus racons, visitant el seu port  i prenent una copa d’un bon vi de la zona acompanyat d’un tast típic de la regió. Si podeu no deixeu de visitar els acantilats, la Duna i les “Marismas de Santiago” i ja veureu com no us penedireu.

Fotografies realitzades per Jaume Ques

IMG_0045

IMG_0046

IMG_0047

IMG_0044

IMG_0043

IMG_0042

IMG_0041

IMG_0040

IMG_0039

IMG_0035

IMG_0034

IMG_0033

P1014060

 

 

Guetària: la petita península de la costa de Guipúscoa

Aprofitant que estavem a Sant Sebastià (Donòstia) vàrem decidir passar el dia a Guetària petit poblet mariner però que s’ha fet famós per vàries raons i que es troba a uns 30 kms de la capital de Guipúscoa i a 5 kmts de la molt coneguda Zarauz.

Guetària tot i que es una vil·la molt petita ha passat a la història per ser la pàtria de Juan Sebastian Elcano i del modist Balenciaga. També s’ha convertit en un lloc turístic per la seva tradició gastronòmica de fer el peix a la graella. Fem una passejada pels carrers i terrasses on es concentren bàsicament tots els restaurants i que mostren als seus crients i vianants les seves graelles a peu del carrer amb  bescoll de lluç, besuc, turbò, llubarro o qualsevol altre tipus de peix fresquísim. La farum que es desprèn de la cocció magistral d’aquests peixos inviten a dinar encara que sigui una mica d’hora. Preferim entaular-nos i desprès ja aprofitarem per fer fotos i seguir visitant aquesta bonica i típica localitat.

Guetària és un poble de gran tradició pesquera, de fet fa anys els seus habitants es dedicaven a la pesca de la balena. Actualment té una flota pesquera important tenint en compte el nombre d’habitants i l’extensió de la localitat. També és prou conegut el “Monte de San Anton” anomenat “el ratolí de Guetària” per la seva forma que recorda el contorn d’aquest rosegador.

Una raó més per visitar aquesta part de la costa donostiarra és la bellesa del seu paisatge. Digne d’esment és el camí que hi ha entre Zarauz i Guetària on s’ha construït un paseig per què es pugui gaudir del paisatge sense pressa anant a peu o amb bicicleta.

Fotografies realitzades per Jaume Ques

IMG_0028

IMG_0032

 

IMG_0030

IMG_0029

IMG_0027

IMG_0026

IMG_0025

IMG_0024

IMG_0023

IMG_0022

IMG_0021

IMG_0011

IMG_0016

IMG_0013

IMG_0012

IMG_0009

De Comillas a Santiago de Compostela, proposta d’itinerari. Etapa IV: Santiago

Hem passat uns dos dies i mig a Viveiro i ara seguim el nostre itinerari vers Santiago. Anem de Viveiro a Ortigueira, d’Ortigueira a A Coruña i a partir d’aquí deixem la costa fins a Santiago de Compostela.

Ens instal·lem al càmping As Cancelas que està a uns 2 kmts del centre històric de la ciutat i es pot anar a peu fent una passejada.

Santiago, ciutat partrimoni de la Humanitat,  és una ciutat que a part del seu atractiu arquitectònic i religiós, té un encant especial. Tot i la pluja que molt fàcilment us acompayarà en les vostres passejades, Santiago és una ciutat que invita al visitant a recórrer els seus carrers,caminar sota les seves arcades, observar als vianant, molts d’ells peregrins que venen de l’altra punta del mon. També la restauració és un altre atractiu ja que hi ha múltiples restaurants que exposen la seva mercaderia en uns impressionants aparadors (marisc i peix de primeríssima qualitat, “chuletones” de vedella gallega i els bons vins de la zona, ribeiros, condado, albariño, etc.).

I finalment una visita obligada a la Catedral i la plaça del Obradoiro, punt de trobada i meta final de moltíssima gent de totes les edats.

El càmping As Cancelas

P4120418

P4120419

P4120420

P4110416

La Catedral i Plaça del Obradoiro

 

P4110401

P4110403

P4110404

P4110406

P4110407

P4110411

P4110412

Els seus carrers i jardins

P4110386

P4110387

P4110388

P4110389

P4110390

P4110391

P4110392

P4110393

P4110394

P4110397

P4110398

P4110400

P4110413

Fotografies realitzades  per Jaume Ques

 

De Comillas a Santiago de Compostela, una proposta d’itinerari. Etapa III: Viveiro

Seguim fins a Viveiro i la nostra intenció és instal·lar-nos en un càmping prop del municipi i passar un parell de dies. No hi havia massa per triar i ens decidirem pel que estava al costat mateix de la ciutat el nom del qual és Vivero. La ciutat té l’encant que comparteixen moltes ciutats de les costes gallegues. La llengua d’aigua que s’endinsa terra en dins, l’alternança de les marees, las petites barques pesqueres, les cases amb amplis finestrals i els ponts de pedra.

Vivero, com tota Galícia, vivia amb intensitat la litúrgia de Setmana Santa i una exposició d’imatges en talla de fusta, patrimoni del municipi s’oferia a vilatans i turistes per a l’admiració de tots.

Al costat del càmping una platja immensa i uns jardins amb alts pins i eucaliptus invitaven a fer llargues pasejades i gaudir de la tranqul·litat d’aquell indret. Fotografies realitzades per Jaume Que

P4080331

P4080332

P4080333

P4080334

P4080337

P4080338

P4080339

P4080340

P4080341

P4080342

P4080343

P4080344

P4080345

P4080346

P4080347

P4080348

P4080349

P4080350

P4080356

P4080359

P4080360

P4080361

P4080362

P4080363

P4080364

P4080365

P4080366

P4080367

P4080368

P4080369

P4090376

P4090377

P4090379

P4090380

P4090381

P4100382

P4100383

P4100384

P4100385

 

De Comillas A Santiago de Compostela, una proposta d’itinerari. Etapa II: Ribadeo

Seguim l’itinerari fixat, sempre aprop de la costa i arribem a Ribadeo (província de Lugo)  amb el temps suficient per fer unes fotografies abans de dinar, de la Ribera del Riu Ribambo que banya diverses localitats de la zona com a Castropol.

Tot aquell que va a Ribadeo ha de visitar entre altres llocs com La Platja de les Catedrals, L’Isla “Pancha” amb el seu far, El Mirador de la Santa Creu, El Pont dels Sant que travessa la ria a una considerable altura.

En aquesta època de l’any no hi ha problema per trobar lloc per la nostra autocaravana just davant de la ria:

P4070319

P4070318

La ria

P4070322

P4070321

 

El Pont dels Sants

P4070323

P4070322

El Far

P4070330

El Port

P4070320

P4070321

P4070324

P4070325

P4070326

De Comillas a Santiago de Compostela, una proposta d’itinerari. Etapa I: Comillas

Va ser per Setmana Santa que vam decidir anar a Galícia però com uns enamorats del mar que som tant el meu marit com jo mateixa, vam preferir anar costejant la cornisa cantàbrica. La primera etapa va ser el bonic poble de Comillas (Cantàbria).

Ens vam instal·lar al pàrquing que hi ha al costat mateix de la platja. Al principi era la única autocaravana. A les poques hores  ja hi havia unes quatre. El lloc era perfecte ja que, a part de la bona ubicació per les vistes que proporciona la proximitat al mar, calia afegir que el propi pàrquing està proveït d’uns serveis nets que sempre són d’agrair. Cal dir que vam passar una nit molt tranquil·la. La patrulla municipal va passar aprop uns quants cops (és d’agrair) però en cap moment ens van instar a marxar. Possiblement com que era el dissabte abans del diumenge de Rams la platja estava pràcticament deserta la qual cosa era més una avantatge que un inconvenient. Possiblement a l’estiu la situació canvía ostensiblement.

Vam voltar una mica el poble abans de que caigués la nit i l’endemà vam aprofitar per visitar el centre de la vil·la. Comillas té un patrimoni arquitectònic molt important, i entre els seus monuments, com a catalans que som ens va encantar conèixer “el Caprici de Gaudí”. Fotografies realitzades per Jaume Ques

P4070315

P4070314

P4070313

P4070312

P4070311

P4070310

P4070309

P4070307

P4070306

P4070305

P4070304

 

 

 

 

Guipúscoa (País Basc): Mar i Muntanya – Itinerari I

Estavem al Càmping Igueldo de Sant Sebastià i vam prendre un tríptic dels molts que estaven exposats a la recepció del càmping proposant visites, informant sobre museus, restaurants, etc. El tríptic en questió proposava diferents itineraris per la província de Guipúscoa i ens va atraure un en particular que s’iniciava a Donostia (Sant Sebastià) i finalitzava a Ondarrabia, seguint una ruta determinada.

Sortírem de bon matí en direcció a Pasai, de Pasai a Errenteria i desprès Lezo. Prenguerem desprès la carretera GI-3440 fins Ondarrabia.

A banda de la visita d’aquests poblets cada un d’ells amb el seu encant, la fascinació de la ruta és la bellesa de l’indret que atravesa la GI-3440, on s’uneixen amb una magnífica simbiosi el verd intens de la muntanya que arriba fins el nivell del mar, amb el blau de les aigües del Golf de Biscaia.

Surtosament hi ha infinitat d’explanades al voral de la carretera on poder parar, estirar les cames, fer fotos i admirar el paisatge. De tant en tant un grupet de vaques pasturant, un turó coronat per les ruïnes d’una fortalesa o una creu i el mar a l’esquerra que no s’amaga en tot l’itinerari.

Arribem al Monestiri de Guadalupe, amb l’encant de la petita Esglèsia dedicada la la Verge de Guadalupe i de la inmensitat del paisatge que es presenta davant nostre.  Un paisatge meravellós s’alça als nostres ulls: la Ria al complert.  A una banda Ondarrabia (Espanya) i a l’altre Hendaya (França). Una boirina tan suau que ens permetia contemplar aquella vista amb tota claredat imprengnava  aquell moment d’un encant afegit.

Estem una bona estona ja que la postal que ens oferia aquell indret era ensisadora, aprofitarem per dinar a l’autocaravana i desprès vàrem seguir la carretera que baixa fins a la ciutat d’Ondarrabia.

IMG_0201

IMG_0202

IMG_0206

IMG_0213

IMG_0205

Panoràmiques d’Ondarrabia des del Santuari de Guadalupe

IMG_0088

IMG_0087

IMG_0086

IMG_0085

IMG_0083

IMG_0082

 

IMG_0079

IMG_0077

De Lezo a Ondarrabia (la carretera està plena de racons fantàstics i panoràmiques sorprenents).

Quan vam arribar a Ondarrabia, ens vam quedar asombrats de la quantitat d’autocaravanes, espanyoles i franceses qur com nosaltres cercaven un lloc adient per instal·lar-se i aprofitar per visitar la ciutat i pernoctar. Vam ésser afortunats ja que vam poder aparcar al pàking del port, al bel mig de la ciutat i molt aprop del passeig principal amb les seves cases amb façanes típiques i estrets espais entre casa i casa. Quin plaer passejar i admirat aquell tipisme únic d’aquelles terres, prendre algun “montadito” a les seves tabernes regat amb un got de txacolí, i pujar fins a la part vella del la ciutat encerclada per una majestuosa fortalesa. A l’endamà, molt de matinada, quan el sol apareixia tímidament per l’horitzó, no vam poder resistir-nos a tanta bellesa i sortírem per inmortalitzar aquell instant i gaudir-ne del joc de llums i colors que el cel ens regalava i el mar reflectía en tota la seva intensitat, un mar curiosament pla i submís, un mirall ensisador. Fotografies realitzades per Jaume Ques

IMG_0204

IMG_0212

IMG_0091

IMG_0103

IMG_0104

IMG_0105

IMG_0107

IMG_0108

IMG_0113

IMG_0112

IMG_0110

IMG_0114

IMG_0111

IMG_0109

IMG_0102

IMG_0101

IMG_0098

IMG_0096

IMG_0095

Passejant per Ondarrabia

IMG_0214

IMG_0207

IMG_0211

IMG_0209

IMG_0208

L’endemà de matinada desprès d’haver passat la nit al port (inmortalitzant la sortida del sol)