Per a mi, Donostia (Sant Sebastià) és la ciutat més bonica del Cantàbric i possiblement una de les més boniques d’Espanya.
Amb el seu aspecte de “ciutat senyorial”, espua una elegància innata i una influència clara del país veí en el disseny de les seves construccions. De fet durant la primera meitat del segle passat va ser destí turístic de la família reial i de molts nobles i rics burgesos de la època que fugíen de les calors extremes del centre de la península.
És una ciutat que ho té tot: no és gaire gran, per la qual cosa es pot recórrer a peu, és ideal per fer compres ja que hi ha tota mena de botigues i pots trobar des de les marques més cares a les més assequibles. Nosaltres l’hem visitada en diferents èpoques de l’any i sempre hem trobat els carrers plens de gent. Tant a l’hivern com a l’estiu el clima és suau tot i que és fàcil que et trobis amb dies plujosos però les temperatures que molt probablement són primaverenques (a l’estiu) s’agraeixen moltíssim.
Però un dels atractius més grans d’aquesta ciutat és la seva gastronomia. És un plaer passejar pel casc antic on pots trobar un bar al costat de l’altre on poder tastar els seus “montaditos”, les seves tapes tan summament elaborades i dignes de l’alta gastronomia (ningú desconeix el pes específic de la gastronomia basca arreu del món) i els seus vins tan preuats.
La platja de la Conxa amb la seva balconada i els seus jardins, els seus ponts tan bonics que creuen el riu Urumea, la seva catedral, els seus carrers, les seves avingudes, la platja d’Ondarreta o Zurriola, el Mont Igueldo, la seva baia amb l’illa de Santa Clara i el seu barri pesquer on degustar magnífics plats de peix fresquíssim són indrets que no pots deixar de visitar i admirar.
Des del Monte Igueldo la vista és magnífica. Justament al Monte Igueldo és on es troba l’únic càmping que hi ha a prop de la ciutat i que rep el mateix nom (Igueldo).
Aquest és un càmping de pas. La majoria són campistes forans que venen a visitar la ciutat i els seus voltants. La gran avantatge d’aquest càmping és que té una parada de bus a uns 30 metres que et deixa al centre de Sant Sebastià. Cal esmentar que els serveis són molt correctes, encara que les parcel·les són una mica petites i quan plou (cosa més que probable) el terre no drena gaire bé l’aigua de la pluja i es fan alguns basals.
Fotos realitzades per Jaume Ques
Platja d’Ondarreta: Posta de sol. Nosaltres com a molta gent vam aprofitar una de les tardes per observar com el sol s’amagava a l’horitzò des de la platja d’Ondarreta. Sense paraules!!
Un dia magnífic per passejar pels carrers de la ciutat i gaudir de l’ambient estiuenc
Un dia de platja, aprofitant el bon temps
