Un altre lloc Blogs.uab.cat

Categoria: Resta d’Espanya (page 1 of 3)

Viatges, ciutats i itineraris d’interès d’Espanya

Ronda, ciutat de bandolers

Feia temps que tenia el desitg de visitar Ronda ja que feia molts anys que no hi venia i ja no la recordava gaire i a més perquè és la ciutat natal dels meus avis paterns.

Per aixó i aprofitant que veníem de l’Algarve i ja anavem de tornada cap a casa, ens vam desviar de la ruta prevista per passar uns dies en aquesta bonica ciutat.

El càmping on ens vam instal·lar s’anomena El Sur i és un bonic càmping amb unes instal·lacions molt noves i complertes i un restaurant de qualitat on s’ofereixen plats típics de la zona.

Ronda és una bonica ciutat de la província de Màlaga situada dalt d’un congost i al mig de la “serrania” de Ronda.

Una de les seves atraccions és la visita al “Tajo de Ronda” situat al centre de la ciutat amb el seu “Puente Nuevo” i des d’on es poden apreciar unes vistes que et deixen esglaiat per la seva alçada.  Aquest pont va ser construït l’any 1793 i es va trigar 40 anys en fer-lo. Aquest pont uneix la ciutat vella i la nova.

Al costat del “Tajo” es troben els jardins de Cuenca magnífics i perfectes per passar una tarda d’estiu per la frescor que ofereixen els seus arbres i la seva pròpia situació.

Tampoc hi ha que deixar de visitar el mirador de Aldehuela i el “balcón del coño” per les vistes impresionants que ofereix.

La plaça de toros també és molt famosa ja que és una de les més antigues de Espanya (1785), construïda pel mateix arquitecte que va fer el “Puente Nuevo”. Aquí és on es fan les famoses “corridas goyescas” que atrauen a molts aficionats d’arreu del territori.

Una altra visita obligada a la ciutat són els banys àrabs, uns dels millors conservats de la península. Els banys es troben a l’antic barri àrab.

Les muralles àrabs són també visita obligada i és una delícia passejar pels carrers propers a les muralles i fer una pausa en una de les moltes terrasses que hi ha a la zona.

Càmping El Sur

P1015276

P1015275

P1015285

P1015288

P1015292

P1015232

P1015229

El Tajo de Ronda, el Puente Nuevo i vistes de la “Serrania”

P1015251

P1015252

P1015255

P1015256

P1015257

P1015258

P1015259

P1015260

P1015253

P1015254

P1015262

P1015263

P1015264

P1015266

P1015267

P1015265

P1015269

P1015270

 

P1015271

P1015272

P1015273

P1015356

P1015357

P1015358

P1015359

P1015360

P1015361

P1015362

P1015363

P1015365

P1015366

P1015372

P1015373

P1015374

P1015375

P1015376

P1015377

P1015378

P1015379

P1015380

P1015381

Racons de la ciutat

P1015237

P1015238

P1015239

P1015240

P1015241

P1015242

P1015243

P1015244

P1015245

P1015246

P1015247

P1015250

P1015268

P1015294

P1015295

P1015296

P1015299

P1015301

P1015327

P1015331

P1015332

P1015302

P1015309

P1015310

P1015311

P1015312

P1015313

P1015334

P1015335

P1015339

P1015326

P1015342

P1015344

P1015345

P1015346

P1015347

P1015248

P1015349

P1015350

P1015351

P1015352

P1015353

P1015354

P1015367

P1015368

P1015369

P1015370

P1015371

La muralla àrab

P1015330

P1015331

P1015333

P1015305

P1015304

P1015306

P1015337

P1015328

P1015341

P1015343

De tornada vàrem anar en direcció a la costa en direcció a San Pedro de Alcántara y des d’allà en direcció est bordejant tot el litoral fins Almeria.

P1015386

 

Un estiu a l’Algarve: Lagos

Seguirem la nostra ruta en direcció al Cap Sant Vicente i la segona localitat on vàrem fer escala va ser Lagos. Lagos és una bonica ciutat costanera amb àmplies i llargues platges molt concorregudes i petites caletes molt menys .massificades. Per instalar-nos, vàrem triar també un altre camping de la companya Orbitur, concretament el Camping Park Valverde. En aquest càmping no hi havia tanta gent com a Quarteira però el sistema era el mateix, “camping lliure”, és a dir tria el lloc que vulguis i instal·lat sempre i quan deixis una distància prudencial amb els campistes del teu voltant.

Lagos és una ciutat emmurallada amb un casc antic molt pintoresc i amb un ambient nocturn molt bulliciós. Els resaurants tenen obert fins a altes hores de la nit i les terrasses del bar sempre estan plenes de gom a gom.

Els acantilats de la Piedade és un dels punts d’interès d’aquesta localitat amb un bonic far i unes vistes sorprenents. Lagos també és coneguda històricament per què era un port estratègicament important en l’época hegemònica de Portugal quan el descobriment de noves terres era l’objectiu més important d’aquest païs, a l’igual que passava a Espanya. L’any 1573 va ser declarada ciutat pel rei Sebastià i es va convertir en la capital del regne de l’Algarve.

Des d’allà visitàrem el poblet de Luz, un racó encantador rodejat d’acantilats amb unes vistes fabuloses i unenca nt molt especial.

Camping

P1015157

Luz

P1015159

P1015160

P1015161

P1015162

P1015163

P1015164

P1015165

P1015166

P1015167

P1015169

P1015170

Santillana del Mar: el poble de les 3 mentides

Santillana del Mar és una preciosa vil·la medieval que es troba a uns 30 km de la capital. A més de l’encant de la pròpia localitat té el valor afegit de les Coves d’Altamira. De fet les coves ja no es poden visitar des de fa anys per preservar la seva conservació. El Museu d’Altamira ofereix als visitants una rèplica exacte amb la còpia de les pintures realitzades amb les mateixes tècniques i els mateixos materials que les originals pintades pels nostres ancestres. També s’exposa un monogràfic amb les diferents fases de construcció d’aquesta rèplica tan ben aconseguida.

Santillana del Mar  és diu que és el poble de les 3 mentides perquè ni és santa, ni és “llana”, ni és troba al costat del mar.

Tot i aixó, el poble de Santillana del Mar és una preciositat de poblet que manté en perfectes condicions moltes edificacions dels segles XIV al XVIII. Aquest municipi ha cuidat  fins l’últim detall, per tal que la vil·la no perdi ni una mica del seu encant, les seves cases de pedra molt ben conservades i moltes d’elles amb els seus escuts heràldics, els balcons plens de flors, les fustes de les baranes, finestres, portes i bigues perfectament vernissades, els carrers empedrats, les botigues d’artesania, de dolços  i de formatges de la zona.

Tan sols hi ha un detall que vaig trobar a faltar i que fa molts anys quan vaig visitar Santillana per primer cop em va sorprendre gratament i era l’oferiment per part de les veïnes del poble d’un tros d’una mena de pa de pessic amb un got de llet de les seves vaques que els visitants podíem degustar per molts pocs diners.  Suposo que aquesta tradició s’ha perdut per motius sanitaris.

Però ja joia de Santillana és la seva Col·legiata de Santa Juliana. Aquesta col·legiata anteriorment un monestir és d’estil romànic i data del segle XII. L’interior del temple és regi però auster al mateix temps i el claustre és una meravella amb uns capitells molt treballats.

Fotos realitzades per Jaume Ques

Santillana: vistes del poble

IMG_0154

IMG_0155

IMG_0157

IMG_0158

IMG_0159

IMG_0160

IMG_0161

IMG_0162

IMG_0163

IMG_0164

IMG_0165

IMG_0167

IMG_0166

IMG_0168

IMG_0172

IMG_0173

IMG_0175

El safereix

IMG_0169

La colegiata

IMG_0174

https://flic.kr/p/U1ydUa

IMG_0177

IMG_0178

IMG_0180

La Fageda d’en Jordà (La Garrotxa) un lloc màgic

Va ser un cap de semana de primavera d’aquest any que vàrem decidir anar novament a La Garrotxa. Aquest cop duiem a la meva neta i és per aquest motiu que triarem un camping amb molts alicients i diversions pels petits de la casa.

El Camping Lava és ideal per anar amb canalla ja que compta amb moltes  activitats pels nens. A l’entrada del camping hi ha un petit animalari amb conills (alguns d’ells campen a la seva, per tot el recinte del camping sense amuïnar-se per la presencia humana), aus diverses (ànecs, galls i gallines, galls d’indi…), altres rosegadors com cobaies o hamsters, tortugues, i, els més visitats i desitjats els cavalls i els ponis. Amb aquests últims els nens poden fer pasejades per les rodalies i contemplar un entorn únic i meravellós.

També hi ha un trenet que fa un recorregut d’una hora amb un itinerari comentat molt interessant a la vora del Cruscat.

Aquest camping es trova a peu de la carretera que va d’Olot a Santa Pau a uns 7 kmts de la capital. A meitat de camí entre el camping i Olot es trova la Fageda d’en Jordà un dels paratges més bonics que jo mai he visitat. Un lloc màgic i únic ja que aquest tipus de fagedes no es troben en aquestes latituds (550 mts sobre el nivel del mar). Però és la singularitat d’aquest indret, el microclima que es crea en aquesta zona envoltada de volcans, la humitat ambiental i el drenatge del terreny volcànic, el que ha creat i permet l’existència d’aquest llooc meravellós que sembla extret d’un compte de follets i fades.

Aquesta fageda ha inspirat a escriptors com Joan Maragall que és recordat amb un monolit a l’inici del recorregut. Aquest recorregut es pot fer a carro tirat per un cavall o també en bicicleta o inclús a peu, ja que està totalment senyalitzat. Pero, evidentment, si el feu amb un els carros  que hi ha a tal efecte,  els nens i vosaltres mateixos us ho passareu d’alló més bé. A nosaltres ens va encantar.

Val la pena treure el bitllet abans (nosaltres ho vàrem fer al mateix camping) i així t’assegures el trajecte. Ens comentava el guía que la Fageda hi ha que visitar-la en cada una de les estacions de l’any i que la més sol·licitda és la tardor ja que la metamorfosi d’aquest indret deixa als seus visitants bocabadats. Jo m’he promés a mi mateixa que la propera tardor la tornaré a visitar.

Fotografies realitzades per Jaume Ques

El camping: la zona d’acampada és una magnífica i agradable catifa verda de gespa.

P1014978

P1014983

P1014988

P1014981

P1014989

La Fageda d’en Jordà

P1014991

P1014995

P1014997

P1014998

P1014999

P1015001

P1015004

P1015007

P1015012

P1015014

P1015016

P1015017

P1015018

P1015020

P1015021

P1015022

P1015023

P1015026

P1015027

P1015028

P1015029

P1015031

P1015032

P1015033

P1015034

P1015035

P1015036

P1015039

P1015040

P1015041

P1015042

P1015043

P1015044

P1015045

P1015046

P1015047

P1015048

P1015049

P1015050

P1015051

P1015052

P1015053

P1015054

P1015056

P1015057

 

Un petit recorregut per alguns poblets del Pirineu Aragonès

Aprofitant aquest cap de setmana que havíem decidit visitar el Parc Natural de la Vall d’Ordesa varem pensar  que el viatge de tornada el faríem fent un petit recorregut per alguns poblets del Pirineu Aragonès.

Una de les localitats visitades ha estat Sabiñànigo, poble que reb el nom de “La Porta del Pirieu”.  Hem pernoctat en el Càmping Aurin, que per cert no us el recomano en absolut. No hem tingut massa temps de visitar el poble i tan sols hem aprofitat per fer algunes fotografies més d’algun petit poblet perdut en aquests indrets i de la magnificència d’aquesta fantàstica serralada que és el Pirineu.

Un petit poblet de muntanya entre Torla i la Vall d’Ordesa) IMGP3065IMGP3064

Càmping Aurin (Sabiñànigo – Alt Gàllego) IMGP3070IMGP3066IMGP3067IMGP3068IMGP3069

Altres vistes del Pirineu Aragonès IMGP3071IMGP3072IMGP3073IMGP3074IMGP3076IMGP3079

Una parada en el camí  IMGP3075

 

Una jornada al Parc Natural de la Vall d’Ordesa: un dia perfecte

Avui hem decidit passar tot el dia al Parc Natural de la Vall d’Ordesa. Com què des del càmping Rio Ara que és on estem instal·lats hi ha un bon tròs, hem decidit arribar-nos fins el Parc amb l’autocaravana que hem deixat al pàrking enorme que hi ha a l’entrada.

Hem tingut que matinar una mica ja que ens havíen dit que a partir de quarts de 10 del matí els guardes del Parc ja no deixaven entrar ningú ja que el pàrking acostumava a omplir-se molt ràpid. Són molts els excursionistes que visiten cada any aquest impresionant paratge. Hi ha molts joves però també hi ha un nombre important de visitants d’una certa edat que com nosaltres volen gaudir de l’espectable innigualable de les aigües braves i dels majestuosos salts d’aigüa.

I es que de fet l’itinerari fins arribar a la cua de cavall,  no és d’una gran dificultat, i si te’l prens amb una certa tranqulitat, fent petites parades quant el cos t’ho demana,  el pots fer sense massa esforç. I al final la recompensa a la caminata és formidable i culpidora.

(Fotografies realitzades per Jaume Ques)

Diversos indrets del Parc

IMGP3034IMGP3035IMGP3036IMGP3037IMGP3038IMGP3039IMGP3040IMGP3041IMGP3042IMGP3044IMGP3043IMGP3045IMGP3046IMGP3047IMGP3048IMGP3050IMGP3051IMGP3052IMGP3052 IMGP3051 IMGP3053IMGP3054IMGP3055IMGP3057IMGP3058IMGP3060IMGP3062IMGP3063

 

 

Viatge al Pirineu Aragonès: “La Vall d’Ordesa”, un paradís pels amants de la natura, al cor del Pirineu

No descobreixo res que ningú ja no sàpiga quan dic que la Vall d’Ordesa és un dels llocs més bonics i espectaculars del Pirineu, serralada que a ben segur ens ofereix paratges de molta bellesa des del Mediterrani fins el Cantàbric.

Cal però aprofitar un cap de setmana llarg per poder visitar-lo i treure’n un bon profit: fer excursions i pasejades, respirar aire pur, tastar la gastronomia de la zona i gaudir de l’espectacle dels diferents salts d’aigua fins arribar a la Cua de Cavall.

Nosaltres aquest cop vam anar en primavera però encara hi havia restes de neu a les zones altes de les muntanyes i les temperatures tot i el bon temps que ens va fer eren una mica fredes, especialment per la nit. Ara bé la temperatura no va ser cap inconvenient per gaudir d’uns dies fantàstics que vam aprofitar intensament per visitar diferents indrets i fer un munt de fotografies ja que qualsevol racó d’aquests paratges és digne d’ésser fotografiat.

Aques cop ens vam instal·lar al càmping Rio Ara, a la vorera del riu del mateix nom i lloc des d’on es poden prendre diferents dreceres per anar a Ordesa, al Pont dels Navarros o la Vall de Bujaruelo. També té l’avantatge de trobar-se al costat del poblet de Torla, poblet típic d’alta muntanya, amb cases de pedra, carrers empinats i petits establiments on coprar productes de la terra.

El càmping Rio Ara té uns serveis molt ben acondicionats per ser un càmping de muntanya que té obert tot l’any, el personal del càmping és molt amable i el terreny està cobert d’una magnífica catifa de gespa verda i a més l’entorn és una meravella.

(Fografies: Jaume Ques)

Camí d’anada: Ainsa, Mirador de Mipanas i altres indrets Torla - vista panoràmica 1 Torla - vista panoràmica 2En ruta cap a Ordesavista des de l'autocaravanavista panoràmica 1vista panoràmica 3 (2)Embassament - OscaparadaAinsa - entrada al pobleAinsa - vista general

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

Càmping Rio Ara  Entrada càmping Rio AraDescansant al càmping - Rio AraCàmping Rio Ara - Torla 3Càmping rio Ara - Torla 2

càmping rio Ara - Torla

Riu Ara Massís - OrdesaPescador al Rio AraPont sobre rio AraProp del Puente de los NavarrosRio Ara 2Rio Ara - OrdesaVista del Rio Arapassejant prop del càmping (2)IMGP2983Home pescant - Rio Ara

Torla Al fons TorlaAl fons TorlaCarrers de Torla 1Carrers de Torla 2Carrers de Torla 3Carrers de Torla 4Carrers de Torla 5Carrers de Torla 6

 

Fent senderisme vers el Pont dels Navarros parada i descansAl fons Torlapassejant prop del càmpingPracticant elsenderisme - OrdesaProp del Puente de los NavarrosAl costat del rio AraAl fons TorlaOrdesa - vista panoràmicaVista panoràmica de Torla

Vistes panoràmiques del massís vista panoràmica 3 vista panoràmica 4Pirineo Osca - OrdesaRuta d'OrdesavistaVista del Rio Aravista panoràmica 3Massís - Ordesa (2)Ordesa - vista panoràmicavista panoràmica 2

Monfragüe, un paradís per les rapinyaires i un plaer pels ulls

Monfragüe és un dels dels Parc Nacionals més bonics que jo he visitat. Es troba a la província de Càceres i el travessen els rius Tajo i Tietar. És el més important de la Comunitat Extremenya per extensió i per la riquesa de la seva fauna. El que més crida l’atenció d’aquest Parc, a banda de la seva bellesa, és la possibilitat que brinda als seus visitants de poder admirar el vol majestuós d’algunes aus rapinyaires de grans dimensions com són els voltors negres, les àligues imperials, els voltors petits i els voltors lleonats, entre altres. El Mirador del Pont del Cardenal és el lloc ideal per observar aquestes aus solcant el cel, caçant o protegint-se  als forats de les muntanyes rocoses on tenen el seu niu a refugi d’altres depredadors. Justament en aquest indret és on s’uneixen les lleres d’ambdós rius i l’ecosistema que l’envolta conforma un microclima específic de la zona que afavoreix la niada d’aquestes aus.

Des de Càceres a “Villareal de San Carlos” poble que es troba al mateix Parc hi ha uns 100 km. S’ha de prendre la E-803 en direcció a Plasència i des d’allà a Trujillo. A la mateixa carretera hi ha indicadors del Parc. Nosaltres un cop vam arribar als límits de Monfragüe per la banda de la Font del “Francés”, vam aprofitar per fer una bona passejada per la vora del riu. Es una zona prou transitada per altres excursionistes però aquest fet no és inconvenient per sentir-te sol i envoltat de natura, per escoltar el cants dels ocells i admirar l’entorn en tota la seva grandesa. Es pot arribar a peu fins el mateix mirador del Pont del Cardenal i a la Font del Gitano,  però nosaltres no ens vam veure amb cor ni tampoc anàvem preparats, i desprès d’una passejada d’una hora i mitja vam tornar per pujar amb l’autocaravana.

En diferents indrets del Parc hi ha espais d’interpretació i algun restaurant on poder refer les forces. També es troben varis miradors d’aus i poder contemplar-les i guaitar el seu comportament en llibertat sense que elles se n’adonin.

Si aneu amb canalla s’ho passaran d’alló més bé al mateix temps que aprenen a respectar i observar la natura en tota la seva plenitud. (Fotos realitzades per Jaume Ques)

P8090661

P8090662

P8090660

P8090659

P8090658

P8090657

P8090656

P8090655

P8090654

P8090651

P8090660

P8090659

P8090658

P8090657

P8090656

P8090655

P8090654

P8090651

P8090650

P8090648

P8090647

P8090645

P8090644

P8090643

P8090642

P8090641

P8090640

P8090639

P8090638

P8090637

P8090636

P8090635

P8090633

P8090631

P8090630

P8090629

P8090626

P8090625

 

“La Puebla de Guadalupe” i el seu Monestir

Durant el nostre viatge a Càceres vam aprofitar per dedicar tot un dia per visitar la Puebla de Guadalupe, un típic poble extremeny coronat  pel monumental Monestir de Guadalupe.

La Puebla de Guadalupe deu el seu nom a la Verge de Guadalupe que segons ens expliquen es va apareixer en aquestes terres al Segle XIII.

Guadalupe es troba als peus de la Serralada d’Altamira a les Villuercas. El poble es va anar extenent al voltant del Santuari del mateix nom. El Santuari Monestir de Guadalupe va ésser construït per Alfons XI de Castella al Segle XIV  en honor a la Verge de Guadalupe i tal era la devoció que és tenia en aquesta Verge que des d’aquí es va promoure l’extensió del seu culte als països de llatinoamèrica (el nou continent).

La Verge de Guadalupe és una Verge de pell morenoa ja que la talla està feta en fusta de cedre i des del 1906 és la patrona d’Extremadura.

La Puebla de Guadalupe va ser declarat “Patrimoni de la Humanitat” al 1993.

La “Fuente de los Tres caños” que presideix el centre de la localitat i que es troba a la Plaça de Santa Maria  forma part de la història d’aquest poble ja que aquí van ésser batejats els primers indis portats des d’Amèrica.

Nosaltres vam aprofitar el dia per visitar el Monestir i el poble amb els seus edificis construïts segons  l’arquitectura típica d’aquesta regió, els seus carrers empedrats, cada un dels seus racons, tots ells dignes de fotografiar i també per degustar la seva gastronomia.

La Puebla de Guadalupe, coronada pel seu Monestir

P8080583

P8080585

Mirador poc abans d’arribar al poble

P8080589

P8080584

Vistes del Guadalupe, els seus carrers, les seves places, la seva font de “los tres caños” i el magnífic Monestir

P8080591

P8080592

P8080593

P8080594

P8080595

P8080596

P8080597

P8080599

P8080601

P8080602

P8080603

P8080604

P8080606

P8080607

P8080608

P8080609

P8080610

P8080611

P8080612

P8080613

P8080614

P8080616

P8080615

P8080617

P8080618

P8080619

P8080620

P8080621

P8080622

Càceres: la ciutat de les cigonyes

Càceres és una ciutat que atrau al visitant. No en va la ciutat vella ha estat declarada patrimoni de la Humanitat per la UNESCO. Quasi bé tots els edificis públics i privats daten dels segles XV, XVI i XVII.  No hi ha un sol racó que no sigui digne d’ésser fotografiat. Els seus carrers empedrats, les seves esglésies, la seva muralla formen un conjunt harmoniós que invita a passejar amb calma i tranquil·litat.

Cal tenir en compte que, si visiteu la ciutat a l’estiu, com va ser el nostre cas, és millor aprofitar les primeres hores del matí, o encara millor, les darreres de la tarda. I després de fer una bona passejada res millor que asseure’s a prendre un refresc en una de les moltes terrasses que es troben davant mateix de la muralla, ja que sereu protagonistes del meravellós espectacle que ofereixen  desenes de cigonyes voltant el cel i observant els vianants des de les teulades. Potser per què soc de ciutat, jo no havia vist mai tal quantitat de cigonyes. Em quedava bocabadada a l’observar els seus vols majestuosos, escoltar el seu piular i veure com al mateix temps que el sol s’amagava elles buscaven refugi en els seus nius respectius. De ben segur que aquestes imatges perduraran en la meva memòria.

El càmping on ens vam instal·lar éra el Càmping Càceres que es troba als afores de la ciutat i que té una parada d’autobús a la mateixa entrada i et deixa al centre de la ciutat. L’altra avantatge d’aquest càmping és que a cada parcel·la hi ha una caseta d’obra amb lavabo, dutxa, WC i pica per rentar els plats. També disposa d’una explèndida piscina rodejada de gespa i a més el personal és molt amable. Fotografies realitzades per Jaume Ques

El càmping

IMG_0096

IMG_0095

IMG_0094

IMG_0093

A l’abrig de l’ansiada ombra o a la frescor de la nit

La Verge de Guadalupe, patrona d’Extremadura  (curiosament és la mateixa imatge que veneren a Mèxic)

IMG_0120

Càceres: la Ciutat Vella i la Muralla

IMG_0136

IMG_0135

IMG_0134

IMG_0133

IMG_0132

IMG_0131

IMG_0129

IMG_0128

IMG_0127

IMG_0125

IMG_0124

IMG_0123

IMG_0122

IMG_0121

IMG_0118

IMG_0117

IMG_0116

IMG_0115

IMG_0114

IMG_0109

IMG_0108

IMG_0106

IMG_0105

IMG_0102

IMG_0101

IMG_0100

IMG_0099

IMG_0098

IMG_0097