Categoria: Portugal (page 1 of 1)

El Cap “Sao Vicente” és l’extrem sud occidental de Portugal que delimita el Golf de Cadis i la regió de l’Algarve. Es caracteritza pels seus penyasegats d’una alçada considerable. Una petita fortalessa i un far són els seus signes identitatis. Lloc molt visitat per turistes autòctons i foranis per la seva situació i singularitat.

Els paisatge invita a fer un munt de fotografies i no és estrany veure com la gent arrisca la seva integritat física per immortalitzar aquestes vistes no aptes per aquells que pateixen de vertígen. Cal ser previngut ja que molt sovint el vent bufa fort i et pot fer perdre l’equilibri fàcilment.

Antigament el Cap Sao Vicente era considerat la fi del mon i de fet, fins el descobriment d’Amèrica era l’extrem més occidental del mon conegut.

El poblet més proper és Sagres, una petita localitat turística. El seu principal atractiu són les seves caletes, algunes d’elles de difícil accés, però d’una gran bellessa.

Als afores de Sagres en direcció al cap es troba una petita fortalessa testimoni d’algunes batalles importants de la història lusa.

A la carretera que va de Sagres a Sao Vicente es troba un càmping de la companya Orbitur que pren el seu nom del poble. Aquest càmping es troba al mig d’una pineda d’alts pins i disposa d’àmplies parcel·les adequades per autocaravanes. Dels tres càmpings que vàrem visitar a l’Algarve potser era el millor, tot i algunes carències si compares amb els càmpings de casa nostra. Una de les pegues més importants que jo li vaig trobar era la manca de vigilància. Recordo que una de les nits que feia moltíssim vent, una parella jove es van posar a fer una barbacoa a ran de terra. El vent aixecava la pinassa amb el perill d’incendi que aixó representava. Vaig tenir que ser jo mateixa la que vaig parlar amb la parella perquè apaguessin la barbacoa per tal de no tenir un problema gran. Cap vigilant ni responsable del càmping va passar per controlar i advertir la gent del perill que representava fer foc en aquestes condicions. Per sort els joves ho van entendre i no va haver cap mena d’enfrontament.

Sagres

Bonica botiga de ceràmica local situada a peu de carretera de Sagres a Sao Vicente

Fortalessa de Sagres (situada a la sortida del poble en direcció al cap Sao Vicente)

Cap “Sao Vicente”

 

Aquest estiu passat, a darrera hora, vàrem decidir anar a l’Algarve. Inicialment haviem pensat en fer un itinerari començant  pels Alps francesos i seguir fins arribar als Dolomites, però finalment vam fer un gir de 180º i vàrem pensar en visitar aquesta regió portuguesa de la que ens havien parlat molt i prou bé i que era l’única que no coneixiem del pais lusità.

La primera nit vàrem pernoctar al costat d’una “venta” a la provìncia de “Ciudad Real” i l’endemà desprès d’un bon esmorçar de forquilla, continuarem fins la província de Cádiz, concretament a Conill de la Frontera. Vàrem passar 4 ó 5 dies en un càmping familiar anomenat el Faro el qual recomano pel seu ambient familiar i perquè al restaurant del càmping és menja d’alló més bé i a molt bon preu.  Allà vam fer uns dies de relax, piscina, platges, visites als poblets de la zona i vam gaudir de la gastronomia de la regió.

Tot i que ens trobamen molt a gust i no ens haguès importat passar algun dia més decidírem seguir la ruta que ens haviem marcat.

La idea era fer tota la costa sur de Portugal des d’Ayamonte fins a Sagrès, poblet que es troba a pocs kilòmetres del Cab Sant Vicens, el punt més a ponent del sud de la península.  Vàrem fer el recorregut en tres etapes per tal de visitar tots aquells poblets que tenen més interés turístic de la zona.

El primer poble escollit va ser Quarteira. Quarteira és el típic poblet turístic, amb llargues platges i ple de restaurants i hotels. Vam escollir aquest indret ja que al mateix poble és troba el Càmping Orbitur Quarteira. Orbitur és una cadena de càmpings distribuits per tot el territori portuguès. Els preus son raonables i estan situats en llocs estratègics turísticament parlant, però en molts aspectes estan a anys llum dels càmpings de casa nostra.

Per exemple, tot i que hi ha parcel·les ben delimitades, aquestes estan reservades bàsicament pel turisme autòcton i a la resta ens fan acampar al que ells anomenen “acampada lliure” que vol dir un ampli espai sense delimitar on cal que un mateix s’espabili per triar un lloc adient, el més pla posible, amb relativa ombra, que no estigui massa lluny dels serveis i que tingui una presa de llum no gaire llunyana.

L’altra mala esperiència en aquest primer Orbitur va ser que per que ens fessin el “check-in” vàrem tenir que fer més de dues hores de cua ja que donen prioritat a les sortides i a més eren extremadament lents atenent la gent.

Desprès de la llarga espera vàrem tenir sort de trobar un lloc que, tot i que es trovaba una mica lluny dels serveis, estava prou ben situat.

Des de Quarteira vàrem aprofitar per visitar diversos llocs d’interès com Faro o Albufeira.

Faro és un bonic poblet costaner amb un centre històric amurallat prou interessant i molt ben conservat . Però el més bonic d’aquesta localitat i que recomano visitar és la Ria de Formosa en vaixell. Nosaltres triarem fer la sortida en un petit vaixell amb capacitat per a unes 12 persones per veure la posta de sol. Aquesta ria queda pràcticament encerclada per tres illes: illa de Tavira, illa de Barreta i illa de Culatra. Aixó converteix la ria en una llacuna amb un ecosistema especial i únic. La sortida va ser encantadora i va complir totes les nostres espectatives. No vam parar de fer fotografies i admirar aquelles precioses vistes.

Fotos realitzades per Jaume Ques

Esperant el vaixell per visitar la ria

Sortim de Faro i arribem fins l’illa de Barreta

Posta de sol a la ria de Formosa

Nit a la llacuna de Formosa

El Faro: centre històric (de dia i de nit)