Categoria: General (page 1 of 1)

Son moltes les veus que aconsellen que aquest estiu es facin les vacances amb autocaravana. Molts diuen que es una bona opció. Evidentment les empreses que en venen o en lloguen s’afegeixen aquesta recomanació.

Els motius que es donen per triar aquesta modalitat de vacances són bàsicament el fet de que l’autocaravana es la teva llar amb rodes. Tu t’en cuides de la seva nateja, no comparteixes bany, ni dutxa amb ningú, pots cuinar dins de la pròpia caravana, etc.

Però cal informar aquells que  sigui el primer cop que opten per aquesta modalitat de vacances que, tot i ser una bona opció, no es tot tan senzill. En primer lloc cal tenir en compte que l’autocaravana compta amb un dipòsit d’aigua d’uns 100 litres. Aquest dipòsit s’ha d’anar reomplint a mesura que gastem l’aigua i és evident que si ens dutxem, rentem els plats i utilitzem el WC, l’haurem de reomplir sovint. Aixó ho podem fer a les àrees de les autopistes (en algunes benzineres també és possible), als campings o a la majoria de les àrees d’autocaravanes.

També cal tenir en compte que cal buidar les aigües grises i el WC químic. El dipòsit de les les aigües residuals te una capacitat d’uns 90 litres. El buidatge del WC químic dependrà de la utilització del mateix però compteu que s’haurà de fer cada 2, màxim, 3 dies.  Aquest buidatge només es pot fer als llocs indicats per fer-ho com son, també, les àrees d’autopistes, els càmpings i algunes àrees d’autocaravanes.

Totes les caravanes compten amb una centraleta electrònica on s’indiquen els nivells d’ambdòs dipòsits (aigua neta i aigües grises).

Generalment les autocaravanes actuals compten amb dues bombones de propà. Aixó és més que suficient per a cuinar durant tot un mes i la calefacció (si és que aneu algun lloc on es tingui que utilitzar). Se sobreenten que si estem de vacances no ens posarem a cuinar menjars molt elaborats que requereixin de molt temps de cocció. Tan sols un consell, tingueu en compte que la major part del material que s’utilitza a l’interior de les autocaravanes és fusta i plàstic. Per tant, vigileu les paelles, no deixeu que l’oli s’escalfi massa i es pugui encendre. A mes l’autocaravana es un espai limitat i les olors dels cuinats s’escamparan per tot el recinte.

Alguns vehicles compten amb un microones. És una bona opció però només el podreu utilitzar si teniu connexió a la llum, es a dir, si esteu en una àrea d’autocaravanes o un càmping.

Un altra questió a tenir en compte és la nivel·lació de l’autocaravana. Aixó és molt important, sobre tot, per què el frigorífic funcioni correctament i també perquè quan utilitzeu el plat de dutxa, la pica de la cuina o la del lavabo, buidin correctament.

Tot i que sembli obvi, assegureu-vos abans d’arrancar de que tots els armaris estan correctament tancats aixi com el frigorífic si no voleu tenir un ensurt a la primera corba.

No us refieu del GPS (a vegades pot ser un fals amic) i assegureu-vos que us porta per carreteres o indrets per on us sigui possible passar sense problemes tant per l’amplada com per l’alçada del vehicle.

Si majoritàriament voleu fer càmping lliure baixeu-vos al vostre mòbil una aplicació on surtin totes les àrees per autocaravanes o llocs on es pot parar sense problemes (four nigths o similars). Assegureu-vos, sobre tot, si pareu per dormir, que el lloc que heu triat sigui segur i no impedeixi el pas de vehicles o persones.

Si la vostra opció es sortir a l’estranger, us diré que França compta amb moltes àrees per autocaravanes. Jo crec que es el pais d’Europa amb més àrees d’aquest tipus. També es pot parar sense cap proble als parkings de les grans superfícies, on podeu aprofitar per dinar i comprar el que us calgui.

No pernocteu però a les àrees de les autopistes franceses. Hi ha el perill de que us intentin robar. Us ho dic per experiència. No deixeu mai el bolso, bosses, mòbils, moneders o similar en llocs visibles encara que la caravana estigui tancada. Son reclams molt sucosos pels “voleurs” (es a dir, lladres). També és una bona opció portar un detector de gasos que serveix tant per si hi ha una fruita com per si us intenten introduir algun spray per deixar-vos endormiscats. I, no deixeu mai obertes les finestres laterals de l’habitacle. Si fa calor i no compteu amb airecondicionat, millor obriu les claraboies del sostre.

Potser desprès de totes aquestes observacions pensereu que vull desanimar-vos. Res mes lluny del meu interés. Jo soc una amant del campisme, viatjo en autocaravana des de fa més de 12 anys i m’agrada molt la llibertat que dona aquest mitjà de locomoció, com és fer-te tu mateix el teu propi itinerari, aturar-te allà on vols i gaudir el temps que vulguis d’un bonic racó. Però com totes les opcions te els seus avantatges i els seus inconvenients i cal ser conscient abans de decidir-se. Bones vacances!

 

 

 

 

 

 

 

 

L’illa de Mando és una altra de les illes Frisones, la més petita de totes ja que tan sols té 10 kmts quadrats, i que es troba entre l’illa de Romo i la de Fano. Aquesta petita illa tan sols hi ha uns 10 habitsnts. A l’illa s’hi arriba per una carretera que emergeix del mar quan la marea està baixa. Els seus habitants i alguns turistes intrèpids van amb cotxe particular, però la millor manera d’arribar-hi i també la més sorprenent és amb el Traktorbus, és a dir amb un tractor que arrosega un remolc en forma d’autobús. Alguns d’ells  són coberts i els altres descoberts. Nosaltres vàrem pujar al cobert ja que plovia, però el tractor es va espatllar i ens va tocar canviar al descobert. Sort que duiem roba d’abric i caputxa ja que vàrem quedar bastant molls doncs plovia de valent i a més feia vent.

Al punt de sortida dels traktorbus hi ha una caseta on treure els tickets i un gran parking amb moltes places on poder deixar l’autocaravana.

És millor assabentar-se abans dels horaris ja que depenen de les marées doncs en un punt determinat del seu trajecte deixa la carretera i s’endinsa a travès d’un camí sumergit en part, per la qual cosa dona la sensació de que el vehicle  transcorre a travès del mar.

Al final del trajecte hi ha un petit poble on tan sols pots trobar quatre cases , un tipic molí i  un petit restaurant on poder menjar un plat combinat o un entrepà. Per aquells que tingueu gossos heu de saber que al restaurant no els deixen entrar i que s’han de deixar fora lligats. Com el dia que nosaltres vàrem visitar l’illa plovia i no vam voler deixar la nostra gosseta al carrer i decidírem marxar encara que fos sense menjar res, finalment ens deixàren tenir-la sota la taula i menjar tranqulament dins del local.

Des d’allà es pot agafar un altre tractor similar o un carruatge tirat per cavalls que et porta fins a un banc de sorra, a l’extrem de l’illa, des d’on es pot observa una colònia de foques que és tota una experiència tant pels grans com pels petits. És recomanable portar prismàtics ja que per preservar la tranquilitat dels animals no deixan acostar-se a menys de 50 mts de la colònia.

Quan es parla de la Toscana tothom pensa en les ciutats de Florència o Pisa però una de les ciutats més boniques d’aquesta preciosa i colorida regió italiana i que poc te que envejar a les altres, és la ciutat de Sienna. Uns 80 kmts separen Florència de Sienna, que es troba més al sur, i us ben asseguro que si la visiteu quedareu ensisats i sorpresos positivament.

El càmping més proper a Sienna és el Càmping Siena Colleverde que es troba a tocar de la ciutat. És un càmping amb molta ombra, parcel·les grans, una gran piscina i uns serveis molt correctes.

Nosaltres vàrem arribar el 14 d’agost i dos dies més tard feien les famoses carreres de cavalls anomenades el Palio de l’Assumpta. Aquestes carreres que daten del segle XII i XIII es disputen a la Piazza del Campo que és el centre neuràlgic de la ciutat i lloc de visita obligada. Els participants representen a les diverses contrades o districtes de Sienna. És impresionant la quantitat de gent que es concentra per veure aquest event. És bonic veure pels carrers els seguidors i animadors de cada una de les contrades que participen amb els seus estandarts i vestits d’època.

A la Piazza del Campo s’hi arriba a travès dels molts carrerons que l’envolten i és una descoberta impactant. A la plaça trobem una bona quantitsat de comerços, bars i restaurants per la qual cosa a tota hora hi ha molt d’ambient. Nosaltres vàrem dinar en un d’aquests restaurants per un preu molt raonable.

A la mateixa plaça es troba la bonica font Gaia que la presideix i la preciosa Torre de Mangia que també és un mirador des d’on es pot observar una vista panoràmica de la ciutat i que forma part del Palazzo Pubblico.

Altre punt d’interès és la Catedral  amb el Baptisteri de Sant Joan i el Panorama del Duomo.

És un plaer passejar pels carrers d’aquesta ciutat i anar descobrint cada un dels seus racons, arcades, petites places i antics edificis amb boniques façanes.

Vistes panoràmiques de la ciutat des d’un mirador:

Racons de la ciutat

Piazza del Campo

Catedral – Baptisteri de Sant Joan

El càmping

El Cap “Sao Vicente” és l’extrem sud occidental de Portugal que delimita el Golf de Cadis i la regió de l’Algarve. Es caracteritza pels seus penyasegats d’una alçada considerable. Una petita fortalessa i un far són els seus signes identitatis. Lloc molt visitat per turistes autòctons i foranis per la seva situació i singularitat.

Els paisatge invita a fer un munt de fotografies i no és estrany veure com la gent arrisca la seva integritat per immortalitzar aquestes vistes no aptes per aquells que pateixen de vertígen. Cal ser previngut ja que el vent bufa fort i et pot fer perdre l’equilibri fàcilment.

Antigament el Cap Sao Vicente era considerat la fi del mon i de fet, fins el descobriment d’Amèrica era l’extrem més occidental del mon conegut.

El poblet més proper és Sagres, una petita localitat turística. El seu principal atractiu són les seves caletes, algunes d’elles de difícil accés, però d’una bellessa inigualable.

Als afores de Sagres en direcció al cap es troba una petita fortalessa testimoni d’algunes batalles importants de la història lusa.

A la carretera que va de Sagres a Sao Vicente es troba un càmping de la companya Orbitur que pren el seu nom del poble. Aquest càmping es troba al mig d’una pineda d’alts pins i disposa d’àmplies parcel·les adequades per autocaravanes. Dels tres càmpings que vàrem visitar a l’Algarve potser era el millor, tot i algunes carències si compares amb els càmpings de casa nostra.

Sagres

Bonica botiga de ceràmica local situada a peu de carretera de Sagres a Sao Vicente

Fortalessa de Sagres (situada a la sortida del poble en direcció al cap Sao Vicente

Cap “Sao Vicente”

 

Tot i que quan sortiem de Boulogne sur Mer plovia amb ganes, mica en mica la tormenta es va anar esvaint i el sol es va deixar veure tímidament.

Aquest canvi metereològic va propiciar que  poguessim gauidr del nostre itinerari per aquell bonic troç de la costa francesa. De Boulogne sur Mer fins a Condette passant per Outreau, des d’allà a Neuchatel, de Neuchatel a Dannes, de Dannes a Camiers i de Camiers a Le Touquet. Tots ells petits poblets amb encant, rodejats d’un paisatge molt particular i propi d’aquests indrets  i una costa amb impresionants penya-segats.

A Camiers vàrem parar a dinar. Ho vàrem fer al pàrking d’un centre comercial que hi havia a la sortida de la localitat. A França és molt comú veure diverses autocaravanes aturades en aquests pàrkings ja que, al contrari del que passa al nostre país, els francesos són conscients que si deixes aparcar les autocaravanes possiblement aprofitin per comprar genealment no hi ha obstacles que barrin el pas i aixó és d’agrair.

Varem seguir el nostrel recorregut, recorregut que va valer realment la pena. El fermall d’or d’aquest itinerari va ser Le Touquet.

Le Touquet Paris Plage, com el seu propi nom indica és una bonica ciutat turística, visitada per infinitat de parisins i lloc d’estiueig de molts d’ells, alguns dels quals tenen aquí la seva segona residència.

Le Touquet és una ciutat i  estació balneari assentada al costat de la boca del riu Cauche al Canal de la Manxa.

Le Touquet té 16 edificis inscrits el l’Inventari suplementari  dels monuments històrics a França.

Només arribar-hi es perceb la importància turística d’aquesta localitat amb els seus carrers i jardins ben cuidats, la majestuositat d’alguns dels seus edificis, les seves terrasses, infinitat de comerços, bars i restaurants i una llarga platja bastant concorreguda tot i que el temps sovint no acompanya massa.

Video baixat de youtube

[youtube]https://www.youtube.com/watch?v=BtGCrYtYlmk[/youtube]

 

Aquestes vacances de Setmana Santa vàrem decidit visitar La Camargue, concretament La Petite Camargue. Van estar unes vacances una mica accidentades ja que a meitat de setmana vàrem tenir que tornar per un tema familiar.

Malgrat aquest imprevist en els cinc dies que hi vam ser-hi vam poder visitar alguns del més emblemàtics racons d’aquest bonic indret i fer un munt de fotografies.

La primera sorpresa va ser que molts dels càmpings de la zona estaven tancats. Ens va cridar l’atenció tenint en compte que era Pàscua. Posteriorment ens vam assabentar que a França hi ha tres torns de vacances per “Pâques” en funció de la regió on visquis i justament en aquesta regió la gent ja les havia fet.

La Camargue o Camarga és una vasta regió que s’exten al voltant dels dos braços de Le Rhône (Ródano) en la seva boca (Le Petit Rhône y Le Grand Rhône). La zona que s’exten al voltant de le Petit Rhône s’anomena La Petite Camargue i la zona al voltant de le Grand Rhône s’anomena La Grande Camargue

Video de La Camargue baixat de Youtube. La banda sonora és una cançó típica de la zona. [youtube]https://www.youtube.com/watch?v=EVUx6hiGNvg[/youtube]

La Camargue a banda d’ésser una zona turística i d’una gran riquesa paisagística, és també important per diverses qüestions: els seus cavalls de color majoritàriament blanc grisenc.  La camarguessa és una de les races més antigues de cavall autòcton i una de les utilitats que se li dóna actualment és per les curses de braus de Nîmes. També és molt normal  veure els braus que pasten en total llibertat en aquestes contrades i un altre simbol d’aquest indret.  Els flamencs (les seves llacunes i aiguamolls són la reserva natural més important de flamencs de tota Europa, a banda de moltes altres espècies d’aus aquàtiques), la sal i l’arròs (la Camarga és una de les zones més importants productores de sal i arròs del país), les vinyes que formen part integrant del paisatge (el vi anomenat “vin de sable” – vi de sorra- té denominació d’origen i és un vi força apreciat). Altre producte propi de la regió són “le coquillage” i molt destacadament les ostres (les huîtres) molusc del que hi ha una important producció a la regió. Els embotits, concretament les saucisons, són molt propis de la regió i no es estrany veure en els mercats saucison d’âne o de cheval (salxitxó d’ase o de cavall).

El càmping on ens vàrem instal·lar és l’Espiguette, a uns tres kilòmetres del poblet Le Grau du Roi i que s’anomena així per trobar-se molt aprop del camí que porta a les platges del mateix nom, ubicades en una petita llengüa de terra que s’adinsa en el mar. Aquesta platja va ser una de les primeres en obtenir la bandera blava de la Comunitat Europea (farà uns 20 anys) per la qualitat de les seves aigües. És una platja immensa amb extenses dunes. Des de l’inici de la platja fins el mar hi haurà uns 700 mts i la seva longitud és de més de 10 kmts. A la platja has d’accedir-hi a peu ja que els cotxes s’han de deixar en un pàrking que hi ha a l’entrada. Si vols anar fins a la punta de l’Espiguette s’ha de caminar un parell de kilòmetres.

El càmping estava força bé. La relació qualitat-preu correcta, els serveis a mig gas (la major part dels sanitaris tancats així com altres serveis com el restaurant, el bar i altres zones lúdiques). El supermercat surtosament estava obert i ben asortit. (Fotografies realitzades per J. Ques).

Càmping L’Espiguette 

Le Grau du Roi és un bonic i típic poblet costaner que a l’estiu s’omple de turistes. A l’entrada és característic el seu pont giratori que permet entrar i sortir els vaixells del port a mar obert i que crida l’atenció de tot aquell que el veu per primer cop.

El port pesquer es troba al mig de la ciutat que s’exten a banda i banda de les seves voreres dreta i esquerra. Un parell de ponts permeten passar a un cantó i l’altre de la localitat. És tot un espectacle veure l’arribada dels vaixells amb la captura del dia seguit per un munt de gavines des de la terrassa d’un bar (dels molts que s’hi troben a ambdós cantons) prenent l’aperitiu o dinant.

El Port de la Camargue és molt gran però ha mantingut un equilibri perfecte per no alterar el medi ambient. La ma de l’home ha aprofitat la situació del port natural per ampliar-lo i fer-lo més segur i protegit a les tempestes.

Els carrers de le Grau du Roi i les seves cafeteries des d’on es pot veure el traginar del port

Les platges de le Grau du Roi 

 

 

El Port

La mateixa tarda del dia de la nostra arribada vam anar a visitar la ciutat d’Aigues Mortes.

Aigues Mortes, construïda en un terreny pantanós es troba dins d’un recinte emmurallat i es conserva intacte des de la seva fundació el segle XIII.

En la seva època d’explendor va ser el primer port francès del mediterrani. Fundada per voluntat del rei Lluis IX de França (Sant Lluis).

La muralla consta de 20 torres i envolta una ciutat curiosament quadrada. És sorprenent el bon estat de conservació d’aquesta muralla de més de 1600 mts així com els edificis i carrers de la ciutat.

Fotografies d’Aigües Mortes

L’endemà de la nostra arribada vam visitar Stes. Maries de la Mer i l’Estany de Vacarés.

Stes Maries de la Mer és un poblet blanc de la costa mediterrània francesa que està rodejat pel Mediterrani per una banda i per l’altre per les marismes.

Aquesta bonica localitat deu el seu nom a la posible arribada a la ciutat de Marta, Maria Magdalena i Sara fugint de Palestina.

Stes Maries de la Mer podria ser l’equivalent al Rocio d’Espanya ja que el mes de maig es reuneixen  procedents de tota Europa milers de persones de l’ètnia gitana a adorar a Sara,  la seva verge negra.

Des d’aquest bonic poblet s’organitzen infinitat d’activitats: pasejades a cavall a travès de les marismes i observació d’aus entre altres.

A l’entrada d’aquesta localitat hi ha un pàrking per caravanes bastant gran, ben situat (prop del mar) i ben senyalitzat. De fet en les nostres excursions per la Camarga n’hem trobat varis d’aquest pàrkings tot ells prop de zones turístiques.

També vam aprofitar la sortida per visitar l’Etang de Vaccares (Estany de Vacarés) centre neuràlgic de La Camarga i un indret de riquesa ornitològica increible. Val la pena fer alguns trams a peu ja que és molt més fàcil avistar les aus d’aprop i a més tens la sensació de no alterar aquest fabulós entorn natural.

D’aquesta forma no és difícil veure bandades de flamencs roses i altres tipus d’aus aquàtiques.

Vam arribar-nos prop de les Bouches du Rhône (les boques del Rodano) on la natura es conserva en estat pur.

Una altra ciutat que també visitàrem va ser Arles. Arles és una ciutat de tans sols uns 52.000 habitants però és el centre administratiu de tota la Camarga per la qual cosa el seu territori és 7 vegades l’extensió de Paris.

Tan sols pel seu anfiteatre romà ja val la pena visitar aquesta ciutat, anfiteatre que es conserva en molt bon estat.

El centre històric de la ciutat es petit però interesant amb la seva plaça de l’ajuntament i edificis circundants. Els seus carrers estrets invinten a donar un tomb i també perquè no a comprar algun record o prendre alguna cosa en alguna de les seves terrasses. Hi ha una altra barriada, la més propera al riu que està molt més abandonada i bruta però aixó no resta interés a la seva visita.

L’anfiteatre romà d’Arles Carrerons d’Arles Plaça de l’Ajuntament Le Rhone al seu pas per Arles

Els cavalls de La Camarga són un dels símbols d’aquesta regió. Aquets cavalls tenen destins diversos: per les curses de braus de Nîmes, per l’esbarjo (passejades a cavall per les marismes) o per carn.

Posta de sol a la Camarga Per anar de Stes. Maries de la Mer a Aigües Mortes hi ha dos posibles itineraris, un per carretera i l’altre travessant le Rhône amb un transbordador. Aquest transbordador es desplaça amb un sistema de cables que van de vorera a vorera del riu.