Aquestes vacances de Setmana Santa vàrem decidit visitar La Camargue, concretament La Petite Camargue. Van estar unes vacances una mica accidentades ja que a meitat de setmana vàrem tenir que tornar per un tema familiar.

Malgrat aquest imprevist en els cinc dies que hi vam ser-hi vam poder visitar alguns del més emblemàtics racons d’aquest bonic indret i fer un munt de fotografies.

La primera sorpresa va ser que molts dels càmpings de la zona estaven tancats. Ens va cridar l’atenció tenint en compte que era Pàscua. Posteriorment ens vam assabentar que a França hi ha tres torns de vacances per “Pâques” en funció de la regió on visquis i justament en aquesta regió la gent ja les havia fet.

La Camargue o Camarga és una vasta regió que s’exten al voltant dels dos braços de Le Rhône (Ródano) en la seva boca (Le Petit Rhône y Le Grand Rhône). La zona que s’exten al voltant de le Petit Rhône s’anomena La Petite Camargue i la zona al voltant de le Grand Rhône s’anomena La Grande Camargue

La Camargue a banda d’ésser una zona turística i d’una gran riquesa paisagística, és també important per diverses qüestions: els seus cavalls de color majoritàriament blanc grisenc.  La camarguessa és una de les races més antigues de cavall autòcton i una de les utilitats que se li dóna actualment és per les curses de braus de Nîmes. També és molt normal  veure els braus que pasten en total llibertat en aquestes contrades i un altre simbol d’aquest indret.  Els flamencs (les seves llacunes i aiguamolls són la reserva natural més important de flamencs de tota Europa, a banda de moltes altres espècies d’aus aquàtiques), la sal i l’arròs (la Camarga és una de les zones més importants productores de sal i arròs del país), les vinyes que formen part integrant del paisatge (el vi anomenat “vin de sable” – vi de sorra- té denominació d’origen i és un vi força apreciat). Altre producte propi de la regió són “le coquillage” i molt destacadament les ostres (les huîtres) molusc del que hi ha una important producció a la regió. Els embotits, concretament les saucisons, són molt propis de la regió i no es estrany veure en els mercats saucison d’âne o de cheval (salxitxó d’ase o de cavall).

El càmping on ens vàrem instal·lar és l’Espiguette, a uns tres kilòmetres del poblet Le Grau du Roi i que s’anomena així per trobar-se molt aprop del camí que porta a les platges del mateix nom, ubicades en una petita llengüa de terra que s’adinsa en el mar. Aquesta platja va ser una de les primeres en obtenir la bandera blava de la Comunitat Europea (farà uns 20 anys) per la qualitat de les seves aigües. És una platja immensa amb extenses dunes. Des de l’inici de la platja fins el mar hi haurà uns 700 mts i la seva longitud és de més de 10 kmts. A la platja has d’accedir-hi a peu ja que els cotxes s’han de deixar en un pàrking que hi ha a l’entrada. Si vols anar fins a la punta de l’Espiguette s’ha de caminar un parell de kilòmetres.

El càmping estava força bé. La relació qualitat-preu correcta, els serveis a mig gas (la major part dels sanitaris tancats així com altres serveis com el restaurant, el bar i altres zones lúdiques). El supermercat surtosament estava obert i ben asortit. (Fotografies realitzades per J. Ques).

Càmping L’Espiguette ?????????????????????????????????????????????????????????????????????????????????????????????????????????????????????????????????????????????????????????????????????????????????????????????????????????????????????????

Le Grau du Roi és un bonic i típic poblet costaner que a l’estiu s’omple de turistes. A l’entrada és característic el seu pont giratori que permet entrar i sortir els vaixells del port a mar obert i que crida l’atenció de tot aquell que el veu per primer cop.

El port pesquer es troba al mig de la ciutat que s’exten a banda i banda de les seves voreres dreta i esquerra. Un parell de ponts permeten passar a un cantó i l’altre de la localitat. És tot un espectacle veure l’arribada dels vaixells amb la captura del dia seguit per un munt de gavines des de la terrassa d’un bar (dels molts que s’hi troben a ambdós cantons) prenent l’aperitiu o dinant.

El Port de la Camargue és molt gran però ha mantingut un equilibri perfecte per no alterar el medi ambient. La ma de l’home ha aprofitat la situació del port natural per ampliar-lo i fer-lo més segur i protegit a les tempestes.

Els carrers de le Grau du Roi i les seves cafeteries des d’on es pot veure el traginar del port????????????????????????????????????????????????????????????????????????????????????????????????????????????????????????????????????

Les platges de le Grau du Roi ???????????????????????????????????????????????????????????????????????????????????????????????????????????????????????????????????????????????????????????

 

 

El Port??????????????????????????????????????????????????????????????????????????????????????????????????????????????????????????????????????????????????????????????????????????????????????????????????????????????????????????????????????????????????????????????????????????????????????????????????????????????????????????????????????????????????????????????????????????? ????????????????????????????????????????????????????????????????????????????????????????????????????????????????????????????????????????????????????????????????????????????????????????????????????????????????????????????????????????????????????????????????????????????????????????????????????????????????????????????????????????????

La mateixa tarda del dia de la nostra arribada vam anar a visitar la ciutat d’Aigues Mortes.

Aigues Mortes, construïda en un terreny pantanós es troba dins d’un recinte emmurallat i es conserva intacte des de la seva fundació el segle XIII.

En la seva època d’explendor va ser el primer port francès del mediterrani. Fundada per voluntat del rei Lluis IX de França (Sant Lluis).

La muralla consta de 20 torres i envolta una ciutat curiosament quadrada. És sorprenent el bon estat de conservació d’aquesta muralla de més de 1600 mts així com els edificis i carrers de la ciutat.

Fotografies d’Aigües Mortes?????????????????????????????????????????????????????????????????????????????????????????????????????????????????????????????????????????????????????????????????????????????????????????????????????????????????????????????????????????????????????????????????????????????????????????????????????????????????????????????????????????????????????????????????????????????????????????????????????????????????????????????????????????????????????????????????????????????????????????????????????????????????????????????????????????????????????????????????????????????????????????????????????????????????????????????????????????????????????????????????????????????????????????????????????????????????????????????????????????????????????????????????????????????????????????????????????????????????????????????????????????????????????????????????????????????????????????????????????????????????????????????????????????????????????????????????????????????????????????????????????????????????????????????????????????????????????????????????????????????????????????????????????????????????????????????????????????????????????????????????????????????????????????????????????????????????????????????????????????????????????????????????????????????????????????????????????????????????????????????????????????????????????????????????????????????????????

L’endemà de la nostra arribada vam visitar Stes. Maries de la Mer i l’Estany de Vacarés.

Stes Maries de la Mer és un poblet blanc de la costa mediterrània francesa que està rodejat pel Mediterrani per una banda i per l’altre per les marismes.

Aquesta bonica localitat deu el seu nom a la posible arribada a la ciutat de Marta, Maria Magdalena i Sara fugint de Palestina.

Stes Maries de la Mer podria ser l’equivalent al Rocio d’Espanya ja que el mes de maig es reuneixen  procedents de tota Europa milers de persones de l’ètnia gitana a adorar a Sara,  la seva verge negra.

Des d’aquest bonic poblet s’organitzen infinitat d’activitats: pasejades a cavall a travès de les marismes i observació d’aus entre altres.

A l’entrada d’aquesta localitat hi ha un pàrking per caravanes bastant gran, ben situat (prop del mar) i ben senyalitzat. De fet en les nostres excursions per la Camarga n’hem trobat varis d’aquest pàrkings tot ells prop de zones turístiques.

També vam aprofitar la sortida per visitar l’Etang de Vaccares (Estany de Vacarés) centre neuràlgic de La Camarga i un indret de riquesa ornitològica increible. Val la pena fer alguns trams a peu ja que és molt més fàcil avistar les aus d’aprop i a més tens la sensació de no alterar aquest fabulós entorn natural.

D’aquesta forma no és difícil veure bandades de flamencs roses i altres tipus d’aus aquàtiques.

Vam arribar-nos prop de les Bouches du Rhône (les boques del Rodano) on la natura es conserva en estat pur.

???????????????????????????????????????????????????????????????????????????????????????????????????????????????????????????????????????????????????????????????????????????????????????????????????????????????????????????????????????????????????????????????????????????????????????Una altra ciutat que també visitàrem va ser Arles. Arles és una ciutat de tans sols uns 52.000 habitants però és el centre administratiu de tota la Camarga per la qual cosa el seu territori és 7 vegades l’extensió de Paris.

Tan sols pel seu anfiteatre romà ja val la pena visitar aquesta ciutat, anfiteatre que es conserva en molt bon estat.

El centre històric de la ciutat es petit però interesant amb la seva plaça de l’ajuntament i edificis circundants. Els seus carrers estrets invinten a donar un tomb i també perquè no a comprar algun record o prendre alguna cosa en alguna de les seves terrasses. Hi ha una altra barriada, la més propera al riu que està molt més abandonada i bruta però aixó no resta interés a la seva visita.

L’anfiteatre romà d’Arles?????????????????????????????????????????????????????????????????????????????????????????????????????????????????????????????????????????????????????????????????????????????????????????????????????????????????????????Carrerons d’Arles ??????????????????????????????????????????????????????????????????????????????????????????????????????????????????????????????????????????????????????????????????????????????????????????Plaça de l’Ajuntament ?????????????????????????????????????????????????????????????????????????????????????????????????????????????????????????????????????????????????????????????????????????????????????????????????????????????????????????Le Rhone al seu pas per Arles ??????????????????????????????????????????????????????????????

Els cavalls de La Camarga són un dels símbols d’aquesta regió. Aquets cavalls tenen destins diversos: per les curses de braus de Nîmes, per l’esbarjo (passejades a cavall per les marismes) o per carn. ??????????????????????????????? ????????????????????????????????????????????????????????????????????????????????????????????????????????????????????????????

Posta de sol a la Camarga ???????????????????????????????????????????????????????????????????????????????????????????????????????????????????????????????????????????????????????????Per anar de Stes. Maries de la Mer a Aigües Mortes hi ha dos posibles itineraris, un per carretera i l’altre travessant le Rhône amb un transbordador. Aquest transbordador es desplaça amb un sistema de cables que van de vorera a vorera del riu. ????????????????????????????????????????????????????????????????????????????????????????????????????????????????????????????

?????????????????????????????????????????????????????????????????????????????????????????????????????????????????????????????????????????????????????????????????????????????????????????????????????????????????????????