Un altre lloc Blogs.uab.cat

Categoria: França: itineraris d’interès (page 1 of 1)

Recorreguts o itineraris d’interès pel territori francès

Itinerari per la costa atlàntica francesa IV: Alta Normandía (de Dieppe a Le Havre)

Seguiren el nostre itinerari per la costa atlàntica francesa de nort a sud. La primera parada va ser a Fecamp, bonica ciutat  costanera i antic port de vaixells de pesca del bacallà.

De Fecamp a Etretat. Aquest tram de costa es realment impresionant amb alts acantilats i les conegudes Falaises d’Etretat, formacions rocoses foradades per l’acció del vent i la força de l’aigua del mar.

Seguim en direcció a Yport i des d’allà a Le Havre.

Le Havre és una ciutat reconstruïda en gran part, desprès de la segona guerra ja que va patir importants bombardejos que arrasaren una bona part de les seves edificacions.Al 2005 la Unesco va nomenar aquesta zona reconstruïda Patrimoni Mundial de la Humanitat. El símbol més important d’aquesta reconstrucció és un majestuós pont que travessa tot l’estuari del Sena, riu que desemboca en aquesta localitat.

Des de Dieppe a Le Havre deuen haver uns 40 kmts i hi ha nombroses “randonées” (itineraris per fer a peu) i gaudir de cada un dels racons d’aquesta culpidora costa del Canal de la Manxa.

[youtube]https://www.youtube.com/watch?v=4vXTOlm5ir4[/youtube]

video baixat de youtube

Itinerari per la costa atlàntica francesa I: primera parada a Bologne sur Mer

Tornant de Bélgica aquest cop vàrem voler canviar de ruta i enfilar cap a la costa atlàntica vers Dunquerque

Vàrem continuar per l’autovia (estrany trobar a França una autopista gratuïta). Passarem prop de Calais i uns quants kilòmetres més al sud ens vam desviar cap a la costa fins arribar a Boulogne-sur-Mer. Teníem prèviament la intenció de parar en aquesta localitat ja que en una guia de parkings per autocaravanes a França que havíem comprat un dies abans, haviem vist que hi havia un pàrking en aquesta localitat amb servei de buidatge d’aigües grises i presa d’aigüa i un nombre de parcel·les prou gran com per trobar lloc sense problemes. L’altre motiu de adreçar-nos a Boulogne és per què és una bonica ciutat de la costa atlàntica francesa amb un mercat a l’aire lliure molt gran que ofereix als seus visitants un gran asortit de productes de la mar (fuits de mer, coquillages..) entre altres.

Vam arribar al pàrking de Boulogne a les 7 de la tarda i encara quedaven algunes places lliures. Vàrem triar una de gran ja que portem un remolc i ens vam instal·lar per sopar i fer nit. Feia una tarde gris i plovisquejava, però vàrem aprofitar per donar un petit tomb i contemplar les vistes del mar i la costa que es podien divisar des d’un petit mirador que hi ha en el propi pàrking. De fet està situat al costat mateix del litoral marítim.

Parking d’autocaravanes a Boulogne sur Mer

IMG_0072IMG_0073IMG_0074Malauradament l’endemà plovia amb més ganes i no vam poder visitar el poble.

Llàstima perquè al travessar-lo amb l’autocaravana vam poder comprovar que Boulogne sur Mer és una localitat digne de ser visitada, amb els seus ponts, el seu port pesquer, els seus carrers i places. Altre motiu d’interès de Boulogne és la seva muralla construïda per protegir la ciutat de les guerres entre espanyols i francesos quan Espanya i França eren dos reines en contínua disputa per la seva hegemonia.

També teníem la intenció de visitar alguns dels 50 bunkers que es troven al llarg de la costa entre Calais i Boulogne sur Mer construïts durant la Segona Guerra però les previsions metereològiques de tormentes i vents forts ens van fer desistir i deixar-ho per una millor ocasió.

Video baixat de youtube

[youtube]https://www.youtube.com/watch?v=YYpXTFKx3HY[/youtube]

 

 

 

Itinerari Barcelona-Sttutgart – pernoctem a Bourg en Bresse (França)

Amb molt d’entusiasme ja que era el primer estiu que sortíem de vacances amb l’autocaravana que tot just havíem estrenat la Setmana Santa del mateix any, vam preparar un recorregut prou ambiciós per tota Alemanya. La primera ciutat on s’inciava el nostre itinerari per terres germanes era Stuttgart ja que el meu marit com bon aficionat que és al món de l’automovilisme, tenia interès en visitar el museu Mercedes d’aquesta ciutat

Com que ens ho vam prendre amb calma ja que ens agrada fer alguns trams per carreteres generals i teníem tot un mes per davant, vam parar a Bourg en Bresse per dormir. Dins mateix del poble vam veure un aparcament prou gran i no molt allunyat del centre de la ciutat. L’endemà (dissabte) vam veure que davant mateix hi havia un mercat i ens vam acostar per visitar-lo i fer alguna compra ja que ens agraden molt els formatges francessos i de ben segur que n’hi havia molta varietat de formatges de la regió. Bourg en Bresse és una localitat petita d’uns 40000 habitants de la regió del Ródano-Alps.

Un lloc ideal per fer una parada per dinar al costat mateix del riu. A França si es transita per carreteres nacionals és fàcil trobar llocs com aquest per aturar-se.

Estuari de la Gironde, allà on el Garona mor

El Garona és un riu que neix a terres catalanes (concretament a la Vall d’Aran) però que malauradament després de recórrer tota la Vall ens abandona, enfilant-se cap el nord i endinsant-se en terres franceses. El país veí ha sabut treure’n profit de la bondat del riu i com a exemples més notoris tenim el “Canal du Midi” construït del 1666 al 1681 durant el regnat de Lluís XIV, obra que permet creuar el territori francès en vaixell del Mediterrani fins l’Atlàntic.

El Garona és font de riquesa ja que rega i fa fèrtils grans extensions de territori notòries arreu del món pels seus crus; parlem dels reconeguts vins de “bourdeaux” amb el seu color i buquet característic, tot i que també abunden vins blancs molt preuats. “Bourdeaux”, situada a la regió de l’Aquitània és la zona vinícola més gran del món i deu la seva fertilitat a dos grans rius, el Garona i el Dordoña. Justament el territori on s’uneixen ambdós rius anomenada “Entre-deux-Mer” és la zona més productiva. La ciutat de Bourdeaux capital de l’Aquitània és una ciutat molt coneguda arran dels vins i també pel seu patrimoni monumental i cultural declarat per la UNESCO, Patrimoni de la Humanitat. Bourdeaux també pot presumir de tenir l’últim pont que creua el Garona anomenat Pont d’Aquitània.

Nosaltres que sovint havíem voltat per la Vall d’Aran i havíem recorregut alguns trams del seu inici, varem tenir l’oportunitat de conèixer la seva desembocadura i realment és un indret esplèndid per anar-hi i molt especialment en autocaravana.

Veníem de tornada de passar uns dies a l’illa de Ré i se’ns va ocórrer desviar-nos una mica per visitar l’estuari del Garona (La Gironde). En arribar a Saintes varem prendre la carretera N150 en direcció a Royan (autovia en gran part) i des de Royan vam seguir per la D145. Aquesta carretera va bordejant el riu per la vorera dreta fins a uns 180 kilòmetres. Tant la carretera com els poblets que un es va trobant tenen unes vistes fantàstiques del riu, amb els seus ports fluvials i el bullici propi d’aquells indrets a peu d’una artèria fluvial tan important com és el Garona.

Val la pena visitar Saint Georges de Didonne, Talmonts sur Gironde, Saint Ciers, Montagne sur Gironde, Saint Seurin  o Bourg entre altres. Tots ells tenen un encant especial i també tots ells disposen de pàrkings específics per autocaravanes amb serveis bàsics i amb una ubicació fantàstica al costat mateix del riu. Es pot pernoctar sense cap problema i passar un parell de dies per poder visitar el municipi, fer algunes compres o aprofitar per degustar en algun dels seus restaurants la gastronomia típica de la regió.

Nosaltres de fet varem pernoctar a Saint Seurin de Bourg i tot i que de tots els pobles de la ribera no és el més bonic, si és cert que vam encertar el lloc on ens vam instal·lar ja que  era molt tranquil i del tot bucòlic. Es trobava en un entrant del riu aprofitat com a petit moll fluvial. A pocs metres de l’autocaravana un llarg passeig amb bancs per asseure’s i contemplar els pescadors dins les seves barraques enlairades o “carrelets” des d’on practiquen la pesca amb xarxa,  observar el tràfec del riu i la vista del litoral de l’altra vorera o passejar  tranquil·lament.

A partir de Bourg la carretera s’allunya de la vora del riu en direcció cap a la capital de la regió.

Per la bellesa del lloc, per les faciltitats que hi ha per moure’s en autocaravana i per pecnoctar a la major part dels pobles de la seva ribera, per la seva gastronomia i també, perquè no, per tastar algun dels seus vins, us aconsello de tot cor que, quan tingueu ocasió, feu aquest itinerari. No us penedireu.

Fotografies realitzades per Jaume Ques

Petit moll de Saint Seurin on vam pernoctar

IMG_0162

IMG_0165

IMG_0166

 

IMG_0167

IMG_0168

IMG_0169

IMG_0170

IMG_0171

IMG_0172

IMG_0173

IMG_0174

IMG_0175

IMG_0176

IMG_0178

IMG_0179

Els carrelets

IMG_0164

IMG_0163

Bourg

IMG_0180

IMG_0181

IMG_0182

IMG_0183

IMG_0184

IMG_0185

IMG_0186

IMG_0187

IMG_0188

IMG_0189

IMG_0190

IMG_0191

Un itinerari ple d’atractius: dels Pirineus fins les Ardenes

Per raons familiars sovint travessem tota França de sud a nord fins la frontera amb Bèlgica o Luxemburg. Quasi ve sempre anem per autopista per guanyar temps però aquest cop decidirem anar per la RN a partir de Perpinyà.

Des de Perpinyà fins a Pezenàs tot el tram es fa per carretera  nacional d’un sol carril per sentit de la marxa, i a part d’algun tram on pràcticament es bordeja el mar la qual cosa sempre li dona al recorregut un cert atractiu, la resta del camí és una mica monòton.

Passat Pezenàs i fins a pocs kilòmetres de Millau la RN esdevé una autovia. Abans d’arribar al Viaducte hem de sortir de l’autovia per la sortida de Millau. Val la pena fer aquest desviament no tan sols per l’estalvi del peatge si no per les vistes que  ens ofereix aquest tram de carretera. Nosaltres sempre havíem vist el Viaducte de Millau des d’adalt del propi viaducte o des de l’àrea que hi ha tot just superar-lo,  on tothom s’atura per fer fotografies i admirar la colossal obra de la que el francesos se senten molt orgullosos.

Aquest cop però la perspectiva és totalment diferent. A pocs kilòmetres de Millau hi ha un aparcament senyalitzat a ma dreta amb un mirador i des d’allà es pot veure  tota la vall del Tarn amb els poblets que la conformen i al fons el Viaducte que travessa la Vall d’extrem a extrem.  Imposa la vista del congost (obra de la natura) amb el Viaducte (obre de  l’home) i, encara que sembli estrany  tot plegat manté una certa armonia. Fem unes quantes fotografies i seguim el nostre camí.
Creuem el poble de Millau (no tenim temps per visitar-lo amb deteniment) i ens incorporem de nou a l’autopista anomenada La Meridiène fins arribar a Clemont Ferrand .

P1011030

P1011031

Abans d’arribar  a Clemont Ferrand ens aturem a posar benzina a l’àrea de la Fayette i aprofitem per dinar. Aquesta àrea està plena d’autocaravanes ja que disposa de molt d’espai i té taules i bancs per pícnic. És una àrea perfecte per aturar-se i també compta amb vistes panoràmiques interessants. Us la recomano molt sincerament si viatgeu per aquells indrets. Cal tenir en compte però que aquesta autopista té unes 9 ó 10 àrees, totes elles molt grans amb espais destinats a picnic, jocs per infants, zones per passejar i estirar les cames, vistes panoràmiques explèndides, a banda dels serveis comuns a totes les àrees com a restaurants, cafeteries i botigues de productes de la regió, etc. També són interessants per fer una aturada per dinar o per pernoctar les “Villages Ètape” que són poblets al costat de l’autopista que concentren tot una sèrie de serveis (inclosos hotels i càmpings, en algunes d’elles).

A partir de Clemont Ferrand hem de prendre la RN en direcció a Moulins. Aquest tram no és d’autovia però la carretera està força bé ja que hi ha rectes molt llargues que travessen una plana immensa plena de camps de conreu i pastura.

A 8 km de Riom travessem un petit poblet molt tranquil que s’anomena Le Cheix-sur-Morge i que disposa d’una àrea de servei per autocaravanes amb buidatge d’aigües grises i pressa d’aigua i electricitat.

A pocs kilòmetres es troba un altre poblet anomenat  Saint Pourçain que també compta amb un altre àrea per autocaravanes amb serveis similars però aquest cop totalment gratuïta ja que és una àrea municipal.

Val a dir que durant tot el trajecte ens vam creuar amb moltes autocaravanes franceses que recorrien aquestes carreteres i es que aquesta zona compta amb mots atractius pels turistes autòctons i foranis i en particular pels autocaravanistes ja que pots trobar-te amb molts indrets per aturar-se o bé per instal·lar-se i passar un parell de dies. A més tota aquesta regió és famosa mundialment pels seus crus (La Borgonya) i la seva gastronomia.

En arribar a Auxerre ens vam instal·lar en una zona prop del riu Yonne on hi havia uns 12 autocaravanistes que, com nosaltres, es disposaven a passar la nit. Varem donar una volta per la ciutat i aprofitarem per fer unes fotos. Imposa la vista monumental de les tres esglésies (la Catedral, l’esglèsia de Sant Pere i l’Abadia de Saint-Germain) que dominen el skyline d’Auxerre. Auxerre compta amb un gran patrimoni històric que val la pena conèixer.

A uns 16 kilòmetres abans d’arribar a Auxere vam veure anunciada una granja amb serveis per autocaravanes encara que com era una mica tard ens vam decidir per anar directament a la ciutat ja que teníem interès per conèixer-la.

Tot i que ja era una mica tard i no hi havia gaire llum natural vam voler fer algunes fotografies.

P1011043

P1011042

P1011041

P1011040

P1011039

P1011038

P1011037

P1011036

P1011035

P1011034

P1011033

A França és fàcil trobar-se amb granges que ofereixen serveis de pressa d’aigua i llum per autocaravanistes i buidatge d’aigües grises per un preu molt econòmic. Aquests establiments s’anomenen “Camping a la Ferme”. Els propietaris de les granges aprofiten també per vendre els seus productes (ous, llet, productes de la terra, etc.). També proposen dies temàtics de gastronomia, passejos a cavall, entre altres. Per les famílies amb nens és una opció molt interessant ja que la canalla s’ho passen d’allò més bé.

Entre Auxerre i Troyes hi ha un poblet anomenat Flogny on hi ha una altra granja  amb estacionament per autocaravanes, una altra a Villefranche du Chemin i una altra a Auxon.

Seguin el nostre itinerari vers Chalons en Champagne, Charleville i uns kilòmetres més enllà creuem la frontera i ens endinsem en territori belga.

Aquest cop hem trigat una mica més en arribar-hi però hem pogut gaudir molt més dels paisatge i també ens hem estalviat uns bons calerons dels peatges. Ens ha valgut la pena!!