Un altre lloc Blogs.uab.cat

Categoria: França (page 1 of 4)

Viatjar per França: itineraris, ciutats i indrets d’interés

Sortim de l’Illa d’Oleron direcció a la boca del Garona

Desprès de 10 dies a l’Illa d’Oleron i recorre-la de nord a sud i d’est a oest, toca marxar en direcció a Arcachon, tot i que la idea era fer una parada en algun dels poblets que es troben a l’embocadura del Garona ja que es un indret que ens agrada molt i a més hi ha bones àrees per autocaravanes.

Com que ja vam sortir una mica tard vàrem parar a la Tremblade per dinar. Vam triar un lloc a tocar del mateix port on es concentren una gran quantitat de restaurants de peix i marisc. El plat estrella de bona part d’ells son “l’eclade de moules”, plat típic de la regió de la Charenté-Maritime que no tinguèrem la possibilitat de tastar a l’illa i que surtosament oferien en molts d’aquests restaurants. Es tracta d’un plat de musclos molt curiós, cuinats de forma totalment diferent a com s’acostuma a fer. Es disposen els musclos de forma vertical, un al costat de l’altre, sobre una planxa rectangular de fusta, es cobreixen amb pinasa i es couen a la barbacoa.  La closca dels musclo queda tancada però es trenca amb molta facilitat. Són realment bonissims, sucosos i amb molt de sabor. L’única pega es que els dits et queden negres, però realment val la pena tastar-los.

Desprèx vàrem seguir el nostre viatge i ens vam aturar a un parking per autocaravanes molt bonic, al costat mateix del riu Garona i prop del poble de Barzan. L’àrea es perfecte per passar un parell de dies ja que disposa de serveis, piques d’acer inoxidable per rentar els plats i un petit restaurant que alhora també te una botigueta on comprar pa, llet, verdures, fruites, productes frescos i vins de la zona. L’estada és totalment gratuïta i des de la pròpia àrea pots passejar seguint el curs del riu ja que hi ha molts camins per fer rutes a peu o amb bicicleta.

França, realment, és un paradis pels autocaravanistes ja que els ajuntaments faciliten la seva estada i aprofiten les possibilitats que te aquest tipus de turisme per potenciar el comerç dels poblets que es poden beneficiar de l’arribada dels caravanistes.

La Tremblade

P1018306

P1018307

P1018308

P1018309

P1018310

P1018311

P1018313

P1018314

P1018315

P1018317

P1018318

Àrea autocaravanes de Barzan a la vora del Garona (prop de l’embocadura)

P1018319

P1018320

P1018321

P1018322

P1018323

P1018324

P1018325

P1018326

P1018327

P1018328

P1018329

P1018330

P1018332

P1018333

P1018335

P1018336

P1018337

Seguírem la nostra ruta en direcció Arcachon però no vam trobar lloc ni al càmping que inicialment haviem triat ni a 5 o 6 més als que vàrem trucar per preguntar si tenien places lliures. Malauradament era la setmana de la Purísima (15 d’agost) i estava tot a petar. No vam tenir altre remei que seguir cap el sud i surtosament trobàrem lloc en un càmping de Baiona anomenat Lou Petit Poun. El càmping està força be però es troba una mica lluny del centre urbà i a més no hi ha comerços a prop on poder comprar el necessari per la qual cosa vàrem estar un parell de dies per descansar i fer una mica de “panxing” i vàrem seguir en direcció a la frontera amb el Pais Basc.

Visita a Saint Denis d’Oleron i Le Bree les Bains el darrer dia a l’illa.

Ja està a punt de finalitzar la nostra estada a l’illa d’Oleron. Aquest és el nostre darrer dia i l’aprofitem per visitar Saint Denis d’Oleron bonica localitat que es troba a la part més septemptrional de l’illa i Le Bree les Bains amb les seves cabanes dels ostricultors locals. Saint Denis és un poblet molt visitat per les seves platges, una d’elles la platja de Le Boirie amb les seves cabines multicolors i també perquè és etapa obligada per visitar el Far de Chassiron que forma part del seu patrimoni. També són llocs d’interès el seu museu, la biblioteca, la sala d’exposicions i les àrees naturals que rodejan el municipi.

Le Bree les Bains es troba molt aprop de Saint Denis i es curiós de visitar per les cavanes de fusta dels ostricultors pintades amb colors llampants. També es conegut per les seves platges molt visitades per multitud de turistes.

Saint Denis d’Oleron

P1018278

P1018279

P1018283

P1018284

P1018285

P1018286

P1018288

P1018289

P1018290

P1018291

P1018292

P1018293

P1018294

P1018295

P1018296

P1018297

P1018298

P1018299

Le Bree les Bains

P1018300

P1018301

P1018302

P1018303

P1018304

P1018305

 

Saint Trojan les Bains (Ile d’Oleron)

Saint Trojan és una localitat situada al sur de l’illa d’Oleron. És un lloc molt tranquil, rodejat de boscos i platges i amb unes boniques vistes al pont de l’illa que la uneix al continent.

Tot i que Saint Trojan atrau als visitants per les seves platges te altres llocs d’interès com el Ecomuseu del Port, el Bosc de Saint Trojan o el pont de Manson.

La ciutat i el port

P1018234

P1018233

P1018231

P1018230

P1018229

P1018228

P1018227

P1018226

P1018225

P1018224

P1018221

P1018220

P1018219

P1018239

El pont de l’illa vist des de Saint Trojan

P1018238

P1018237

P1018235

L’àrea d’autocaravanes de Saint Trojan

P1018232

 

Boyardville (Illa d’Oleron)

El tercer dia que hi erem a l’illa d’Oleron va estar tot el matí plovent, per la qual cosa aprofitàrem per fer nateja i també fer una mica de relax. A la tarda la pluja va escampar i vàrem visitar Boyardville un petit poblet a la costa est de l’illa. Els majors atractius d’aquesta localitat són les seves platges, els pasejos en vaixell i les seves vistes del fort Boyard a la llunyania des d’una de les seves platges més concorreguda. Des de Boyardville surten diversos vaixells que et porten fins al fort i pots visitar-lo per dins.

Fort Boyard es troba a l’illa d’Aix. A la cadena de TV France varen fer un reality dins del Fort Boyard que va tenir molta audiència. Posteriorment es va emetre també per Tele 5.

En realitat es tracta d’una fortificació construïda el segle XIX tot i que la seva construcció va ser ideada dos segles abans. Tenia que ser un punt de defensa de les illes de Re i Oleron i de la ciutat de la Rochelle però amb els avanços de l’artilleria que no la feien massa útil i el cost de la seva construcció ja que l’illa on s’asenta el fort va ser creada artificialment transportant sorra des de Boyardville , es va anar demorant fins el govern de Napoleó Bonapart.

P1018202

P1018204

P1018206

P1018207

P1018209

P1018210

P1018211

P1018212

P1018213

P1018214

P1018215

P1018216

P1018217

El Far de Chassiron (L’Ile d’Oleron)

El segon dia a la tarda vàrem visitar el Far de Chassiron. Per arribar-hi cal anar al poblet de Saint Denis d’Oleron i des d’allà, molt aprop, es troba el far. El Far de Chassiron està situat a l’extrem nord de l’illa i va ser construït al 1836. Fa 46 metres d’alçada i la seva llum es pot veure a 50 kmts de distància. Es pot pujar dalt de tot i des d’allà gaudir de la panoràmica que es mostra als nostres ulls. Es pot divisar la costa, l’illa d’Oleron i l’illa de Re, a més de la inmensitat del mar que ho rodeja tot. Aixó si, cal pujar 224 graons.

Als peus del far hi ha un petit museu. El far es troba al centre d’una bonica zona ajardinada que dibuixa l’estrella dels vents.

Desprès de visitar el far vàrem passejar seguint la costa i vam poder veure les escluses per a peixos que queden a la vista quan la marea baixa. De fet quan arribes al càmping et faciliten un mapa de l’illa i els horaris de les marées baixes i altes a tota l’illa,  ja que hi ha aficionats a recòrrer les platges cercant cloises i altres moluscs que queden al descovert a la baixa- mar.

El far

P1018187

P1018185

P1018186

P1018182

P1018181

P1018193

P1018197

La costa

P1018198

P1018195

P1018192

P1018190

P1018189

P1018188

La Cotinière (Illa d’Oleron), important port pesquer de la Charente-Maritime

El segon dia que ens trobavem a l’illa d’Oleron vàrem visitar la Cotinière un bonic port pesquer, de fet el primer en importància de la Charente-Maritime. El tràfeg de vaixells entrant i sortint del port és continu i una bona bona raó per visitar aquesta petita localitat. A l’arribada dels vaixells carregats de peix i marisc de les moltes varietats de la zona, la gent s’amuntega al moll per gaudir d’aquest espectacle i, de pas, comprar-ne per endurse’l a casa. Nosaltres també ho vàrem fer. Desprès aprofitàrem per donar un tomb pel poble i asseure’ns en una de les moltes terrasses que hi ha a prendre un refresc i veure la gent passar.

P1018180

P1018177

P1018176

P1018175

P1018174

P1018173

L’Illa d’Oleron, o l’illa de la llum

Fa uns anys vàrem passar les vacances d’estiu a l’Illa de Re i vam passar molt aprop de l’Illa d’Oleron i ens vàrem proposar visitar-la mes endavant. Situada a l’oest de Rochefort queda per sota de l’illa de Re. És mes gran que aquesta però potser no tan turística tot i que compta amb molts atractius per als seus visitants. L’illa d’Oleron és molt coneguda per la seva producció d’ostres, tant per la qualitat d’aquest molusc com per la quantitat que produeixen.

Oleron està unida al continent per un pont que surt de Bourcefranc le Chapus prop de Marennes i que arriva a Ors petita localitat al costat de le Chateau d’Oleron. L’accès aquest pont és totalment gratuït, en contrast amb el pont de l’Illa de Re on has de pagar un peatge.L’illa d’Oleron també es coneguda com l’illa “llum” per les seves platges i el seu bon temps. També se la coneix perquè des de la seva costa oest, concretament des de Boyardville és pot veure a la llunyania, el Fort Boyard. També s’hi pot anar amb vaixell i visitar la fortalessa per dins.

Nosaltres ens vàrem instal·lar al càmping “La Brande” que està a pocs kilòmetres de Le Chateau d’Oleron. Havíem fet la reserva per internet per assegurar-nos plaça però un cop hi van ser-hi vàrem descobrir al costat mateix de Le Chateau d’Oleron un càmping municipal molt més econòmic i que es veia força be i una mica més amunt hi ha una àrea d’autocaravanes molt concorreguda.

Oleron és una illa molt plana amb molts racons per visitar i on perdre’t: boniques platges, poblets típics i amplis boscos de pi mediterrani.

Nosaltres vàrem estar 11 dies a l’illa i la vam recòrrer de nord a sud i d’est a oest. L’endemà de la nostra arribada  vam llogar un cotxe al supermercat Super-U ja que vàrem consultar els preus i vam veure que ens sortia molt econòmic i així no ens calia moure tant l’autocaravana i podiem deixar-la a la parcel·la amb tot parat. Per cert la parcel·la era grandiosa i amb molta ombra, davant mateix de la piscina climatitzada.

Davant de l’entrada del càmping també hi ha una parada de bus amb el que pots recòrrer bona part de l’illa o anar a le Chateau d’Oleron a comprar.

Justament el primer dia visitàrem Le Chateau d’Oleron que es la ciutat mes important de l’illa i Dolus un altre poblet més petit.

A Le Chateau d’Oleron val la pena visitar la seva fortalessa i les seves casetes de fusta colorides, la major part d’elles dedicades a la venda d’artisania i obres d’art. Es una ciutat amb molts restaurants on el plat típic són els “moules” (musclos) i les ostres, així com tota varietat de peix i marisc.

Le Chateau d’Oleron

El petit port amb els vaixells per la recollida d’ostres

P1018147

P1018146

P1018145

P1018144

P1018142

La fortalesa

 

P1018141

P1018140

P1018139

La platja (marea baixa) on molta gent aprofita per collir petxines i petits moluscs

P1018155

P1018154

El port

P1018157

P1018156

El pont que uneix l’illa amb el continent

P1018153

P1018152

P1018151

Els petits canals

P1018171

Les casetes colorides

P1018172

P1018170

P1018168

P1018169

P1018167

P1018166

P1018165

P1018164

P1018163

P1018162

P1018161

P1018160

P1018159

P1018158

P1018150

P1018148

Saint Georges de Didonne, bonic poblet a la riba del Garona

Anàvem en direcció a la illa de Olerón i vàrem fer la primera parada per dormir en una àrea d’autocaravanes situada en un bonic poblet de la Nova Aquitània (departament de la Charenté Maritime). L’àrea estava força be, totalment gratuïta, a 5 minuts a peu, del poble i amb servei de buidatge i càrrega d’aigüa. Nosaltres vàrem arribar a mitja tarda i ja estava quasi be ple, però, per sort, encara quedàven un parell de places lliures. Un cop instal·lats vàrem donar una volta pel poble i compràrem ostres per sopar en una botigueta amb el taulell a l’aire lliure. Tota aquesta regió es famosa per les seves ostres i com que a nosaltres ens agraden, no perdem l’ocasió per degustar-les sempre que podem. A més aquí tenen un preu molt asequible.

L’endemà, abans de seguir la nostra ruta, aprofitàrem per coneixer millor el poble i ens va encantar. A més vàrem poder fer diverses compres en el mercat municipal cobert que es trobava molt aprop d’on estàvem. Aquell dilluns també hi havia mercat al carrer on es venia de tot, fruites i verdures, formatges, embotits, marisc, ostres i cloises, roba, sabates, etc.

L’origen del nom de la localitat provè de l’antiga fortalessa del senyor de Didonne. El castell va ser derruit el segle XVIII i pel priorat de Saint Georges que era punt de parada dels pelegrins que es dirigien a “Santiago de Compostela”.

Saint Georges es troba a la mateixa desembocadura del Garona i compta amb unes boniques platges de sorra fina, de parcs naturals a pocs kilòmetres, que es poden gaudir fent una llarga pasejada i d’unes vistes fabuloses de la boca d’aquest riu que neix en terres catalanes.

Saint Georges és un poble molt animat a l’estiu ja que es un lloc turístic molt apreciat per una gran quantitat de francesos i també perquè es troba a pocs kilòmetres de Bourdeaux i molts burdelencs van a passar el cap de setmana i gaudir de les seves platges, la seva gastronomia i els seus concerts nocturns.

Altres lloc d’nterès a la ciutat son el fort de Suzac i la seva Església i no gaire lluny també es pot visitar el far de Vallières.

També son boniques de veure les típiques cases charenteses. En conjunt és un poblet molt alegre amb terrasses plenes de gent, moltes botiguetes i amb l’encant que acostument a tenir la major part dels pobles costeners.

Saint Georges de Didonne

P1018133

P1018132

P1018129

P1018128

P1018121

P1018120

P1018119

P1018118

P1018117

Les platges (no gaire plenes aquesta hora del matí)

P1018124

P1018123

P1018122

El far de Vallières (al fons)

P1018125

La desembocadura del Garona

P1018127

P1018126

Mercat a l’aire lliure

P1018116

P1018115

Àrea d’autocaravanes de Saint Georges de Didonne

P1018136

P1018137

P1018135

P1018134

La Rochelle, capital de la Charente Maritime

La Rochelle és una preciosa ciutat de la costa atlàntica francesa molt visitada pel turisme local ja que, a banda de l’interès que te per ella mateixa, és pas obligat per anar a l’illa de Ré ja que l’illa està unida al litoral a travès d’un pont que surt de la Rochelle.

La Rochelle va ser un important centre de comerç i pesca des del segle XII i aixó es fa evident  amb la majestuositat d’aquesta localitat.

La ciutat antiga te cases de l’edat medieval amb entramats de fusta i també edificis d’arquitectura renacentista, com els seus palauets.

Les torres del port son el vestigi de la defensa als nombrosos atacs per mar que va patir la localitat. De fet a l’edat medieval la ciutat estava totalment emmurellada.

Tot i que el dia que la vàrem visitar feia mal temps i plovia, els carrers estaven plens de gent. És molt agradable passejar pels seus carrers ja que la majoria són pietonals des dels anys 70.

Un dels trets més característics de la ciutat són les tres torres que es troben a les entrades al port i que controlen i vigilen les arribades i sortides dels vaixells.

Aquestes torres són la Torre de Sant Nicolàs dels Segle XIV, la Torre de les Cadenes i la Torre de la Llanterna.

Un altra tret característic de la fisonomia de la ciutat és la Porta del rellotge dels segle XVIII.

Des de la Rochelle surten vaixells que et porten fins al Fort Boyard, a diferents punts del litoral o que vorejen l’Illa de Ré.

Nosaltres ens vam quedar encantats de coneixer-la. De fet ja feia un parell d’anys que haviem estat a l’Illa de Ré i ens haviem quedat amb les ganes de visitar-la. Aquest cop baixavem bordejant la costa atlàntica des de Dunquerque i no vam dubtar en passar un parell de dies en aquesta bonica localitat. El temps no ens va acompanyar gaire ja que feia un dia plujòs i una mica fred. Però aquest dia gris li donava a la ciutat un to encara més romàntic.

A la mateixa ciutat hi ha un càmping i també hi ha diversos parkings on poder deixar l’autocaravana. Nosaltres però ens vam instal·lar al càmping Les Sables que es troba a pocs kilòmetres de la ciutat i ens vàrem desplaçar amb el cotxe elèctric que arroseguem amb un remolc enganxat a l’autocaravana.

Fotografies realitzades per J. Ques

IMG_0139

IMG_0140

IMG_0143

IMG_0144

IMG_0145

IMG_0147

IMG_0148

IMG_0149

IMG_0150

IMG_0151

IMG_0152

IMG_0153

IMG_0154

IMG_0155

IMG_0156

IMG_0157

IMG_0159

IMG_0161

IMG_0160

IMG_0162

IMG_0163

IMG_0164

IMG_0165

IMG_0167

IMG_0169

IMG_0170

IMG_0171

IMG_0172

IMG_0173

IMG_0174

IMG_0175

IMG_0176

IMG_0177

IMG_0178

La Provença III: la ruta de Cezanne

Des d’Aix-en-Provence es pot fer la ruta de Cezanne. Aquesta ruta té uns 4 kilòmetres i va d’Aix en Provence a Tholonet. De fet s’inicia molt a prop del càmping on estàvem i ens va cridar l’atenció ja que hi havia indicadors que l’anunciaven.

Aquesta carretera està declarada Monument històric i es va fer coneguda gràcies al pintor post-impressionista ja que ell va inmortalitzar en els seus quadres molts dels paisatges d’aquest bonic itinerari.

La ruta travessa els poblets de Mont Joly, Saint Jacques i Saint Estève fins arribar a Tholonet.

Un dels indrets més inmortalitzats per Cezanne va ser la Muntanya “Sainte Victoire” que es va fer famosa gràcies a ell.  Des de Bellevue es pot veure  Sainte Victoire en la seva grandesa i com majestuosa s’alça al mig d’una extensa plana plena de vinyes.

Aquest itinerari també està molt concorregut per excursionistes ja que hi ha infinitat de rutes per fer a peu i on  descobrir racons preciosos de la Provença.

Fotografies realitzades per Jaume Ques

P1014621

P1014620

P1014622

P1014623

P1014624

P1014625

P1014626

P1014627

P1014629