Aquest estiu hem triat per les nostres vacances visitar Itàlia. Concretament ens vàrem decantar per passar uns dies al Llac de Garda i visitar alguns dels seus poblets i posteriorment anar cap a la Toscana i coneixer algunes de les seves ciutats més emblemàtiques com a Florència o Siena i algun que altre poblet.
Vàrem viatjar per autopiste fins a Menton (darrer poblet francès de la “Cote d’Azur” i desprès seguirem bordejant la costa italiana fins a Génova.
Des d’allà fins al llac de Garda vàrem anar per l’autoestrada italiana.
El llac de Garda o de Benaco, com tambe se’l coneix, és el més gran d’Itàlia (a prop de 52 kmts de nord a sud). Aquest llac transcorre per tres regions: Trentino (Trento), Lombardia (Brescia) i Véneto (Verona).
La part nord és més muntanyosa (doncs aquest llac neix al peu dels Dolomites) i també és molt més estreta i la part sud és més plana i amb un nombre important de poblets, tots ells amb un encant especial.
El càmping que vàrem triar, ja abans de sortir de casa, era el “càmping-village la Rocca” situat entre els poblets de Bardolino i Garda. El càmping es troba al costat mateix del llac, de fet la nostra parcel·la llidava amb el passeig que bordeja el llac, a un pas de l’aigüa.
Aquest càmping està prou bé, amb un serveis molt correctes, un restaurant on també preparen menjars per emportar i, en particular, pizzes fetes amb foc de llenya (molt bones, per cert) i un supermercat prou gran. A l’altre cantó de la carretera (hi havia un pas soterrani per no tenir que creuar-la) es trobava la zona de bungalows i la piscina que nosaltres concretament no vàrem trepitjar tot i que era molt bonica.
Pel que fa a les parcel·les hi ha de tot. N’hi ha de prou grans i altres bastant més petites per a una autocaravana gran com la nostra. Els carrers però són estrets ino gaire adients per a fer maniobra o per entrar i sortir.
Nosaltres vàrem estar una setmana i ens vam tenir que canviar 3 cops de parcel·la. El primer cop perquè ens vàrem confondre ja que arribàrem de nit i la parcel·la que haviem ocupat no era la que teniem assignada (la nostra també estava ocupada per una caravana que van retirar l’endemà). I el segon cop perquè la parcel·la on erem estava reservada i només podiem estar 3 dies. Pel que vam poder veure els canvis de parcel·les era el “pa nostre de cada dia”. A diari es veien caravanes i autocaravanes canviant de lloc, gent carregant cadires, tendes, empenyent carrets amb tot tipus d’estris d’aquí cap a enllà.
Aquí ens ho vam passar molt bé a excepció del darrer dia on vàrem tenir un bon ensurt ja que es va declarar una tormenta amb calamarça però amb unes pedres del tamany d’una pilota de golf que van fer malvé caravanes, autocaraanes, cotxes i tot el que hi havia. Va ser realment espantós. A nosaltres concretament ens va abonyegar el capó de l’autocaravana, el sostre, ens va trencar dues claraboies i l’altra la va escardar i també ens va escardar el parabrises.
Al finalitzar la tormenta, tothom estaba enfilat als sostres, reparant com podien amb cinta americana les claraboies trencades perquè, al menys, si plovia, no entrès l’aigüa dintre. Nosaltres, es clar, també vam fer el mateix. L’endamà molta gent va marxar i nosaltres també però ja ho teniem programat. Segons la gent d’allà feia 50 anys que no passava una cosa semblant i aquest cop ens va tocar a nosaltres.
El càmping
El llac de Garda (vista des del càmping)
Passeig al costat del llac
