Categoria: Alemanya, itineraris d’interès (page 1 of 1)

Veníem ja de tornada de les nostres vacances d’estiu però vàrem voler dedicar un parell de dies a visitar aquest lloc emblemàtic i característic de la regió de la Renània com és la impresionant vall del Rin i del Mosela.

Tots dos rius uneixen les seves aigües en un punt on es va construir la ciutat de Coblenza (Koplenz) el segle 8 abans de Crist per Druso el Major. El seu nom fa esment a la seva ubicació “confluència”, és a dir, lloc de confluència d’ambós rius. Koplenz és una ciutat preciosa però malauradament no vam poder fotografiar-la ja que se’ns va avariar la màquina.

El recorregut per la ribera  es impactant: a una banda el paisatge dominat per les vinyes disposades al llarg de la pendent de la colina que costeja durant kilòmetres el Rin i el Mosela i a l’altra un seguit de poblets, cada un amb el seu atractiu i la seva pròpia identitat.

El tram del Rin és molt més espectacular per la magnitud del riu i per l’atractiu que li dóna l’existència de diversos castells que val la pena visitar.

El recorregut del Mosela és més discret però no menys interessant i a més el fet de que el riu sigui més estret dóna la possibilitat al visitant de poder divisar àmbdues voreres amb tota claredat. De fet hi ha dues carreteres que recorren el riu i és pot passar d’un cantó a l’altre a través d’alguns dels diversos ponts que el creuen.

Per aquells que ens movem amb autocaravana hi ha un altre questió interesant que cal destacar i és la gran quantitat d’àrees de servei per autocaravanes que es troben a la regió i on pots passar vàris dies per un preu molt asequible (de 5 a 8 €). Aquest preu inclou pressa de llum i aigüa i buidatge de WC químics i aigües grises. Els recintes estan vigilats i acostumen a tenir servei de pa calent i pastes a diari i també es poden comprar productes tìpics de la zona com el vi (en aquest cas). Des d’allà vam fer algunes excursions amb el quad i visitàrem poblets com Rhein-Nahe-Ech, Bringen i alguns altres el nom dels quals no recordo.

Un dels  pobles més bónics que es troben a la vora del Mosele és Cochem que es troba a la part baixa d’una colina coronada per un magnífic castell. Cochem és una localitat molt turística (molt turisme del país) i és famosa pels seus vins. Us recomano que encara que no pernocteu, pareu en alguna d’aquestes localitats (en totes elles trobareu alguna zona on poder deixar l’autocaravana). Visitar aquests poblets, perdre’s pels seus carrers, visitar les seves botiguetes o menjar en alguns dels seus restaurants és una delícia, a… i no deixeu de comprar alguna botella de bon vi de la regió.

Àrea de Servei per autocaravanes

Vistes de la Vall i alguns dels seus poblets

El mar Bàltic o “Mare Suebicum”  nom pel qual se’l coneixa a l’Imperi Romà és un mar tancat del nord d’Europa. Aquesta particularitat afegida a la quantitat de rius que desemboquen en les seves aigües i l’alt índex anual de pluges fa que sigui un dels mars amb una de les  salinitats més baixa. De fet el nivell de salinitat és del 6% respecte el 35% dels oceans. A més a causa de la seva latitud l’aigua quasi bé no s’evapora una raó més per la qual les seves aigües són semidolces.

La costa bàltica alemanya és molt plana, amb llarges platges de sorra blanca. Tot i ser estiu no era fácil veure banyistes (les seves aigües són molt fredes) i si es banyen és amb vestit de neopré,  però si que es practiquen diversos esports naútics com el windsurf, la vela o la pesca entre altres.

Una de les característiques més importants del mar Bàltic és la gran producció d’àmbar de molt bona qualitat gràcies a la gran quantitat de boscos que bordegen les seves costes. No és difícil trobar botigues on poder adquirir un record fet d’aquest material, una joia,  un penjoll o alguna figura amb motius mariners. N’hi ha a l’abast de qualsevol butxaca.

Nosaltres vam voler fer la ruta des de Lubëck fins a Rostock seguint la línia de la costa i visitant les seves ciutats i poblets mariners com a Dassow, Boltenhagen, Wismar i Kühlungsborn fins arribar a Rostock i admirant la seva costa que en molts indrets és quasi  bé verge.

El centre de Rostock és el seu port cosa que impregna la ciutat d’un romanticisme portuari molt especial. Els seus edificis característics de maons de color vermell fosc anomenats “Backsteingotik”  la història dels quals es remonta al seu passat com a ciutat hanseàtica confereixen a la ciutat una caracterìstica molt personal. Rostock era una ciutat fortificada, i encara es conserven alguns troços de la seva muralla original. El mar Bàltic és un mar pràcticament tancat i no molt gran que banya les costes de diversos països i que l’han fet escenari al llarg de la història de diverses conteses bèliques. Rostock es va veure envolta en gran part d’elles, d’aquí que els seus habitants es trovessin amb la necessitat de cercar la ciutat amb una muralla que els protegís d’atacs navals.

Si algun dia us acosteu per aquelles latituds us aconsello que aneu fins a  Warnëmunde, a molts pocs kilòmetres de Rostock. Warnëmunde és una ciutat de banys i de pescadors amb les seves botiguetes, cafés i restaurants que inviten a entrar i prendre un moix. Ideal per gaudir d’un dia sense preses, deixar que la brisa ens acaroni, que els ulls s’omplin del blau de les seves aigües i ensumar amb delectació les farums que provenen del mar. 

La ruta romàntica és una de les destinacions turístiques més demandades d’Alemanya i una de les més visitada per turistes d’arreu del món. És un itinerari sorprenent i meravellòs. El paisatge, el tipisme dels seus pobles, la seva gastronomia, tot en conjunt és ensisador i atrau d’una forma especial i magnètica a tots els visitants.

Nosaltres vam començar aquest recorregut pel poblet de Rothenburg ob der Tauber ja que veníem de Schwäbisch Hall que es troba a uns 68 km de distància.

Com que ja era una mica tard per visitar la ciutat amb tranquilitat vam decidir anar directament al càmping i deixar per l’endemà la visita a Rothenburg.

El càmping on ens vam instal·lar està a pocs kilòmetres de la localitat. El nom del càmping és el Tauberromantik. És un càmping envoltat de natura, amb unes parcel·les molt àmplies i amb molta gespa, ideal per descansar un parell de dies i gaudir del seu entorn, fent passejades pels voltants a peu o en bicicleta.

L’endemà de la nostra arribada decidirem coneixer el bonic poble de Rothenburg. En arribar a la localitat ens adonarem que a l’entrada mateix del poble hi ha un pàrking per autocaravanes amb aigua i electricitat i on vam coincidir amb una família catalana que havía passat la nit allà i amb els que vam intercanviar informació que sempre va bé.

Rothenburg al igual que Schwäbisch Hall por presumir d’haver estat fins el 1803 ciutat imperial lliure i és una de les ciutats més turístiques d’Alemanya. El seu centre medieval és un dels més ben conservats. Tot en el seu conjunt, els monuments, les seves torres, les seves esglèsies, els seus edificis típics, guarnits amb flors, les seves botigues, les representacions musicals o escèniques a l’aire lliure, les seves terrasses, els seus jardins, les vistes de la vall del Tauber des d’alguns indrets de la localitat, tot plegat donen un caire romàntic i misteriòs a la ciutat tan de dia com de nit.

És tal l’ensís d’aquesta ciutat que provoca una atracció vers el visitant que  fa que no trobi  el moment d’abandonar-la. No en va l’any 1945 es va lliurar d’un bombardeig per part de la U.S. Army que haguès destruït tot el centre històric ja que un personantge anomenat John Jay Mc Cloy alertat per la seva mare de la bellesa d’aquest municipi va propiciar la rendició de la localitat  a canvi d’evitar el bombardeig que l’haguès arrasat per complet.

Nosaltres vam dedicar tot el dia a visitar-la i gaudir-la . Vam dinar en un restaurant que oferia plats típics de la regió i un bon vi de la zona just a la plaça central de la ciutat. I és que sentar-se en la terrassa d’un bar o restaurant es tot un espectacle ja que venen músics per obsequiar-te amb les seves melodies, mims, malabaristes i tot tipus d’artistes del carrer.

Fotografies realitzades per Jaume Ques

Campingplatz Tauberromantik