Un altre lloc Blogs.uab.cat

Categoria: Alemanya (page 1 of 3)

Viatges per Alemanya: ciutats, itineraris, llocs d’interès i càmpings

Kassel i els germans Grimm

El segon dia de viatge, quan ens adreçavem cap a Dinamarca, ens vam aturar a Kassel. Prop de la ciutat hi ha un càmping (el Kassel Camping) al costat mateix del riu Fulda, riu que travessa la ciutat i allà va ser on vàrem decidir passar un parell de dies. El càmping està força bé. Es més aviat un càmping de pas ja que no disposa de grans serveis. A la recepció té un petit supermercat on poder comprar productes bàsics (pa, beguda, i poca cosa més). Els sanitaris són mòduls prefabricats (molt nets, aixó si). Les parcel·les són molt amplies, amb gespa i nosaltres vàrem tenir la sort d’instal·lar-nos davant mateix del riu. Al costat del riu hi ha un caminet que utilitza la gent per passejar i fer esport. Veure aquest tràfeg de gent és una bona distracció.

L’endemà de l’arribada vam aprofitar per visitar la ciutat de Kassel. Kassel és una ciutat íntimament lligada als comptes dels germans Grimm i té un museu dedicat a ells.

Kassel és la tercera ciutat en importància de la regió de Hessen que es troba a la riva del riu Fulda.

Altres llocs d’interès són el Parc Wihelmshohe (considerat un dels més grans d’Europa). A l’estiu en aquest parc es celebren els Jocs d’aigüa a les seves fonts que aplega a molta gent, sobre tot pares amb els seus fills per gaudir d’aquestes activitats. També és interessant de visitar l’estàtua d’Hercules. Nosaltres vàrem passar un dia sencer voltant per la ciutat i ens va sorprendre gratament ja que no teniem informació ni referències prèvies del que podiem visitar i anàvem una mica a la babalà.

View post on imgur.com

Hause Camping Bremen

Quan ja tornàvem de la nostra visita a Dinamarca, vàrem atorar-nos un parell de dies per descansar del viatge, en un càmping al costat de la ciutat de Bremen (Alemània).

Aquest càmping té diverses particularitats. En primer lloc té una zona a l’entrada del recinte destinada a parking d’autocaravanes a un preu molt econòmic, però on es poden gaudir dels mateixos serveis dels campistes, uns serveis, per cert, molt ben acondicionats i tots ells centralitzats en un edifici que es troba al mig del recinte.

El parking d’autocaravanes disposa d’un born amb endolls. Aquest servei va amb monedes d’un i dos euros, en funció del temps que vols gaudir d’electricitat.

L’altra particularitat és que el càmping disposa d’un restaurant-bar d’un molt bon nivell gastronòmic i a un preu molt raonable. Molta gent, campistes i no campistes, anaven a dinar o sopar i sempre estava ple.

Un dels alicients del càmping i també del restaurant és que es troben a la vora d’un llac, el Stadwaldsee, també conegut com a l’Unisee, per la seva proximitat a la Universitat de Bremen.

Des del càmping pots fer una bona pasejada al voltant del llac i de fet molta gent que no eren campistes van a còrrer, pasejar, pescar o fer exercici.

Nosaltres aprofitàrem aquest bonic indret i el bon temps que ens va fer per pasejar i gaudir de la natura  abans de seguir el nostre camí en direcció a casa.

 

 

Hause Camping Bremen

View post on imgur.com

Stadwaldsee

View post on imgur.com

La Vall del Rin i el Mosela: dos rius germans i un tret comú, les vinyes

Veníem ja de tornada de les nostres vacances d’estiu però vàrem voler dedicar un parell de dies a visitar aquest lloc emblemàtic i característic de la regió de la Renània com és la impresionant vall del Rin i del Mosela.

Tots dos rius uneixen les seves aigües en un punt on es va construir la ciutat de Coblenza (Koplenz) el segle 8 abans de Crist per Druso el Major. El seu nom fa esment a la seva ubicació “confluència”, és a dir, lloc de confluència d’ambós rius. Koplenz és una ciutat preciosa però malauradament no vam poder fotografiar-la ja que se’ns va avariar la màquina.

El recorregut per la ribera  es impactant: a una banda el paisatge dominat per les vinyes disposades al llarg de la pendent de la colina que costeja durant kilòmetres el Rin i el Mosela i a l’altra un seguit de poblets, cada un amb el seu atractiu i la seva pròpia identitat.

El tram del Rin és molt més espectacular per la magnitud del riu i per l’atractiu que li dóna l’existència de diversos castells que val la pena visitar.

El recorregut del Mosela és més discret però no menys interessant i a més el fet de que el riu sigui més estret dóna la possibilitat al visitant de poder divisar àmbdues voreres amb tota claredat. De fet hi ha dues carreteres que recorren el riu i és pot passar d’un cantó a l’altre a través d’alguns dels diversos ponts que el creuen.

Per aquells que ens movem amb autocaravana hi ha un altre questió interesant que cal destacar i és la gran quantitat d’àrees de servei per autocaravanes que es troben a la regió i on pots passar vàris dies per un preu molt asequible (de 5 a 8 €). Aquest preu inclou pressa de llum i aigüa i buidatge de WC químics i aigües grises. Els recintes estan vigilats i acostumen a tenir servei de pa calent i pastes a diari i també es poden comprar productes tìpics de la zona com el vi (en aquest cas). Des d’allà vam fer algunes excursions amb el quad i visitàrem poblets com Rhein-Nahe-Ech, Bringen i alguns altres el nom dels quals no recordo.

Un dels  pobles més bónics que es troben a la vora del Mosele és Cochem que es troba a la part baixa d’una colina coronada per un magnífic castell. Cochem és una localitat molt turística (molt turisme del país) i és famosa pels seus vins. Us recomano que encara que no pernocteu, pareu en alguna d’aquestes localitats (en totes elles trobareu alguna zona on poder deixar l’autocaravana). Visitar aquests poblets, perdre’s pels seus carrers, visitar les seves botiguetes o menjar en alguns dels seus restaurants és una delícia, a… i no deixeu de comprar alguna botella de bon vi de la regió.

Àrea de Servei per autocaravanes

IMG_0093IMG_0094IMG_0095

Vistes de la Vall i alguns dels seus poblets

IMG_0077IMG_0080IMG_0078IMG_0081IMG_0082IMG_0083IMG_0084IMG_0085IMG_0086IMG_0087IMG_0088IMG_0089IMG_0090IMG_0091IMG_0092IMG_0096IMG_0098IMG_0099IMG_0100 IMG_0101IMG_0102IMG_0103IMG_0104IMG_0105IMG_0106


IMG_0122IMG_0124IMG_0107IMG_0108IMG_0109IMG_0110IMG_0111IMG_0112IMG_0113IMG_0114IMG_0116IMG_0117IMG_0118IMG_0119IMG_0120IMG_0121

Schwarzach, petita localitat de Baviera a la vora del Marn

Veníem de Txèquia i ens va semblar que era un lloc ideal per passar un parell de dies i descansar una mica desprès d’un seguit de dies amb bastants kilòmetres a les nostres esquenes.

Ens vam aturar al càmping Mainblick que és un càmping ideal per estar-s’hi uns quants dies per les seves instal·lacions, un personal amable, un restaurant molt correcte a preus molt asequibles, unes àmplies parcel·les i una ubicació ideal ja que es troba al costat mateix del Marn (el mateix  inmens riu que travessa la gran ciutat de Frankfurt, encara que en aquest indret és una artèria fluvial molt més humil).

És un lloc ideal per fer llargues pasejades en bicicleta ja que hi ha infinitat de ciclovies, moltes d’elles borejant el riu Marn.

A la mateixa entrada al càmping ens dóna la benvinguda una bonica caravana clàsica divinament conservada i cuidada en el més mínim detall.

Fotografies realitzades per Jaume Ques

IMG_0058IMG_0057IMG_0059IMG_0060IMG_0061IMG_0066IMG_0067IMG_0069IMG_0072IMG_0073IMG_0074IMG_0075

Trier, la ciutat més antiga d’Alemanya

Trier és una ciutat que et sedueix des del primer instant. Amb una gran riquesa cultural  amb monuments i edificis molt ben conservats és un plaer pels visitants per tot el que aquesta localitat els pot oferir. Però el seu atractiu no és limita a la seva riquesa monumental si no també a que per la seva localització es una ciutat molt visitada i en gran part per alemanys, belgues, luxemburguesos i francesos, motiu pel qual la ciutat ofereix també un gran centre comercial que abasta tots els gustos i totes les necessitats, i també una gran varietat gastronòmica i de lleure.

Ciutat fundada per Augsut l’any 16 abans de Crist amb el nom d’Augusta Treverorum conserva importants vestigis del periode en que la ciutat va formar part de l’Imperi Romà. Un dels seus més edificis més emblemàtics que sorpren per la seva majestuositat és la Porta Nigra però també hi ha d’altres com la Basílica Imperial, les termes, l’anfiteatre i el Pont Romà que són d’un gran interés.

Trier també va ser conquerida dos cops per Espanya els anys 1634 i 1645.  Un dels seus fills més coneguts ha estat Karl Max.

La Porta Nigra

 

Catedral de Sant Pere de Trier

 

Esglèsia de Nostra Senyora de Trier

 

Termes Romanes

Port Fluvial de Trier

Plaça del Mercat i  carrers adjacents 

Carrers de Trier

Barri jueu

Excluses de la Moselle

La Moselle  

Munich la capital de Baviera i una de les ciutats més riques del món

El primer que vam fer en arribar a Múnich va ser buscar el càmping que per cert està ben senyalitzat, no gaire lluny del centre de la ciutat (15 minuts en autobús) i molt a prop d’una parada de bus. Aquestes eren les úniques avantatges del càmping  ja que l’atenció als clients era pèssima, les dutxes d’aigua calenta eren molt deficients i de pagament, els serveis no estaven gaire nets, en fi, és un càmping de campistes de pas que venen a visitar la ciutat i que s’assemblava bastant a un camp de concentració (marcant les distàncies, és clar). El nom del càmping és Campingplatz Munchen-Talkirchen.

Malgrat aixó, val la pena patir alguns inconvenients (la gran sort de les autocaravanes és que si els serveis són deficients tens l’alternativa d’utilitzar els de la pròpia autocaravana) per visitar aquesta ciutat.

Múnich és una de les ciutats més riques del món i la que ofereix major qualitat de vida als seus habitants de totes les ciutats alemanes.

Dues característiques de Munich són la seva fàbrica i instal·lacions de la BMW i les seves cerveseries a l’aire lliure. La cervesa i les cerveseries estan omnipresents en aquesta ciutat, molt més i amb diferència, a la resta de ciutats alemanes que hem visitat.

Després d’instal·lar-nos al càmping i dinar vam baixar al centre de la ciutat. Vam arribar a la plaça Marienplatz, centre neuràlgic de la ciutat, punt de trobada de molts joves i lloc de visita obligada. Aquest també és el centre comercial amb innumerables botigues de marques exclusives i d’altres més asequibles. També abunden les joieries i sobre tot els restaurants-cerveseries on es pot menjar plats típics de la regió per un preu molt asequible. Nosaltres vam sopar en un d’aquests restaurants on tots els cambrers i cambreres anaven vestits amb la indumentària regional i amb un pianista que amenitzava la vetllada.

També crida l’atenció veure com a qualsevol cantonada hi ha un grup de músics de qualsevol edat (joves i no tan joves) i alguns d’ells amb molta qualitat interpreten alguna peça d’algun dels mítics compositors com a Wagner, Mozart o Beethoven, entre altres.

Els carrers del centre estaven plens de vianants que pasejaven  tranquil·lament o prenien alguna cosa en una de les moltes terrasses que hi ha. Llàstima que al cap d’una estona es va posar a ploure i vam tenir que marxar sobtadament cap a l’autocaravana. Vam tornar en taxi ja que ens va venir al cap que havíem deixat la claraboia oberta i amb la que queia segur que entraria l’aigua a gots i barrals. El taxista ens va fer de “cicerone”. Entre altres façanes d’edificis famosos ens va assenyalar la de la “casa marron” inaugurada per Hitler el 1930. De fet Munich va ser anomenada per Hitler “capital del moviment” del nacional-socialisme.

Quan vam arribar a l’autocaravana realment havia entrat bastanta aigua però per sort, res greu. Amb aquest petit ensurt hem aprés que no hi ha que refiar-se del temps d’aquest pais.

L’endemà vam passar tot el dia visitant el parc i les istal·lacions de l’Estadi Olímpic i edificis adjacents. Malauradament la història d’aquest estadi va íntimament lligada a l’atemptat  terrorista perpetrat per la banda palestina “Setembre negre” on van morir onze atletes israelis i 5 dels 8 terroristes que havien participat.

El parc on es troben les istal·lacions olímpiques té una gran extensió i està ple de camins i estanys. La gent aprofita per fer esport o passejar amb els seus fills i gaudir de la natura. També hi havia una fira i quantioses paradetes on es veníen begudes i menjar de tota mena.

A l’altre cantó del parc es troben les magnífiques i vanguardistes instal·lacions de la BMW que val la pena visitar per la seva grandiositat i modernitat i on també està la seu de l’interessant museu BMW.

 

Anem al centre de la ciutat 



 

   

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

Bamberg, la segona Roma d’Enric II

Bamberg és una petita ciutat de l’antiga Alemanya de l’Est declarada Patrimoni de la Humanitat banyada pel riu Regnitz. Antigament era una Diòcesi habitada per eslaus allà per l’any 900.

El centre històric de la ciutat també va estar declarat Patrimoni de la Humanitat. Quan  paseges pels seus carrers te n’adones que encara té molts trets d’una ciutat caracterìstica de l’Alemanya de l’Est inclús diria que els seus habitants són més reservats i miren als forasters amb un cert recel.

Les cases, els cotxes i inclús els articles que es mostren als aparadors de les seves botigues són més modestos que els que un pot trobar-se a altres ciutats de l’antiga Alemanya federal.

El riu Regnitz que travessa la localitat impregna la ciutat d’un cert romanticisme i d’un cert aire nostàlgic.  Pots veure gent pescant o amb petites i modestes barquetes fer una pasejada per les seves aigües. Tens la sensació que la vida en aquest municipi transcorre més lentament.

Just a l’altra vorera del riu es troba el càmping on vam passar un parell de dies. El càmping era molt coquetó, les vistes des del càmping eren realment bucòliques, el matrimoni jove que el diregeix era molt amable (se’ls va fer tard per dir-nos que coneixien alguns indrets d’Espanya -especialment de la costa tarragonina).  Els preus eren molt econòmics i els serveis eren correctes i nets.

Vam encertar el lloc per descansar i passar un parell de dies abans de seguir la nostra ruta fins a Munich, ciutat on teníem la intenció de passar varis dies i visitar el seu centre i com no el seu museu i instal·lacions de la BMW.

Camping Insel 

 

Alguns racons de Bamberg 

 

Seguim el nostre intinerari vers Munich . Una curiositat, en una de les carreteres per les que vam passar de l’antiga marxa, al fil mateix de la pròpia carretera. No vull ni pensar que podria passar si un dels molts camions que circulen per aquelles carreteres es despistés i anés a espetegar contra la caseta mentres era utilitzada per algú!! Realment aquesta visió ens va fer riure durant una bona estona i no deixavem de pensar que era un fet realment insòlit en un dels països més avançats i rics del mon.

Ens vàrem aturar en una de les àrees de l’autopista per passar la nit i arribar a Munich de dia.

 

Seguint la costa del Mar Bàltic: de Lubëck a Rostock

El mar Bàltic o “Mare Suebicum”  nom pel qual se’l coneixa a l’Imperi Romà és un mar tancat del nord d’Europa. Aquesta particularitat afegida a la quantitat de rius que desemboquen en les seves aigües i l’alt índex anual de pluges fa que sigui un dels mars amb una de les  salinitats més baixa. De fet el nivell de salinitat és del 6% respecte el 35% dels oceans. A més a causa de la seva latitud l’aigua quasi bé no s’evapora una raó més per la qual les seves aigües són semidolces.

La costa bàltica alemanya és molt plana, amb llarges platges de sorra blanca. Tot i ser estiu no era fácil veure banyistes (les seves aigües són molt fredes) i si es banyen és amb vestit de neopré,  però si que es practiquen diversos esports naútics com el windsurf, la vela o la pesca entre altres.

Una de les característiques més importants del mar Bàltic és la gran producció d’àmbar de molt bona qualitat gràcies a la gran quantitat de boscos que bordegen les seves costes. No és difícil trobar botigues on poder adquirir un record fet d’aquest material, una joia,  un penjoll o alguna figura amb motius mariners. N’hi ha a l’abast de qualsevol butxaca.

Nosaltres vam voler fer la ruta des de Lubëck fins a Rostock seguint la línia de la costa i visitant les seves ciutats i poblets mariners com a Dassow, Boltenhagen, Wismar i Kühlungsborn fins arribar a Rostock i admirant la seva costa que en molts indrets és quasi  bé verge.

El centre de Rostock és el seu port cosa que impregna la ciutat d’un romanticisme portuari molt especial. Els seus edificis característics de maons de color vermell fosc anomenats “Backsteingotik”  la història dels quals es remonta al seu passat com a ciutat hanseàtica confereixen a la ciutat una caracterìstica molt personal. Rostock era una ciutat fortificada, i encara es conserven alguns troços de la seva muralla original. El mar Bàltic és un mar pràcticament tancat i no molt gran que banya les costes de diversos països i que l’han fet escenari al llarg de la història de diverses conteses bèliques. Rostock es va veure envolta en gran part d’elles, d’aquí que els seus habitants es trovessin amb la necessitat de cercar la ciutat amb una muralla que els protegís d’atacs navals.

Si algun dia us acosteu per aquelles latituds us aconsello que aneu fins a  Warnëmunde, a molts pocs kilòmetres de Rostock. Warnëmunde és una ciutat de banys i de pescadors amb les seves botiguetes, cafés i restaurants que inviten a entrar i prendre un moix. Ideal per gaudir d’un dia sense preses, deixar que la brisa ens acaroni, que els ulls s’omplin del blau de les seves aigües i ensumar amb delectació les farums que provenen del mar. 

Lubeck, la porta del nord d’Europa

Lubeck és la darrera ciutat important d’Alemanya que un es troba abans d’entrar en territori danès. Per aquest motiu els poblatans l’anomenen “la porta del nord d’Europa” i també se la coneix com “la ciutat de les Set Torres” que són les que conformen el seu skyline i es poden divisar des de lluny.

Lubeck és una de les ciutats medievals més ben conservades de tota Europa i es una delícia passejar pels seus carrers. El casc antic de la ciutat està situat damunt d’una illa rodejada pels rius Trave i Makenitzes. Les seves torres, els seus ponts, els seus carrers, els jardins, els edificis gòtics de maons vermellosos  i els seus arcs donen a Lubeck un aspecte de ciutat pròpia dels comptes de la nostra infància o de pel·lícula de Walt Disney.

S’accedeix al casc antic de la ciutat a travès de la torre-porta anomnenada Holstentor cosa que d’entrada ja impacta al visitant.

Lubeck és troba a la vorera del riu Trave, el riu amb el port més gran del mar Bàltic la qual cosa va fer d’aquesta ciutat un centre comercial molt important al llarg de la història.

Lubeck va ser durant segles la capital de la Lliga Hanseàtica. El centre de la ciutat va ser declarat per la UNESCO Patrimoni de la Humanitat. Gràcies a la seva bellesa, no va ser una de les ciutats més castigades pels bombardejos durant la Segona Guerra Mundial, ja que va ser destinada a ser la  seu logística de la Creu Roja. Malgrat tot però, un 20% de la localitat va ser esborrada totalment del mapa i va tenir que ser totalment reconstruïda. La seva catedral “dom” té una exposició permanent de fotografies que demostren el grau de destrucció de la ciutat.

Lubeck també és famosa pels seu massapà, però a la ciutat també trobaràs tot tipus de botigues de sabates, roba i complements, entre altres, de molta qualitat.

Nosaltres vam arribar a Lubeck a mig matí. Ens vam instal·lar en un càmping que es troba molt aprop de la ciutat i on hi havia una parada de bus davant mateix de l’entrada del càmping, aspecte que es d’agrair i que és realment pràctic. El trajecte fins la ciutat era d’uns 10 minuts de durada.

El càmping estava prou bé. No tenia grans serveis però les parcel·les eren molt planes i espaioses i els serveis molt correctes. Allà varem coneixer a dues parelles catalanes que venien de Dinamarca. Anaven amb una autocaravana llogada i estaven una mica esbarats dels preus del país veí. De fet en aquest càmping la immensa majoria dels campistes eren gent de pas que molt probablement anaven o tornaven de Dinamarca.

La tarda del mateix dia que vam arribar vàrem dedicar-la a visitar la ciutat. Com us deia unes línies més amunt la ciutat de Lubeck és un encant i dona gust pasejar pels seus carrers. Aquella tarda la ciutat estava molt animada, possiblement més del normal ja que es celebrava una festa gay i havia música en viu i un munt d’activitats a l’aire lliure.

Nosaltres vam aprofitar per sopar en un dels seus restaurants i com que era una mica tard vam tornar amb taxi que per cert ens va costar menys diners que els bitllets de l’autobús. Una tarda perfecte i una vetllada ideal.

Racons de Lubeck, una ciutat que enamora 

 

 

Hamburg, ciutat hanseàtica

Hamburg és al mateix temps ciutat i estat. És la segona ciutat més poblada d’Alemanya després de Berlín amb 1,8 milions d’habitants.

Hamburg és el segon port més gran d’Europa darrera de Rotherdam i el novè més gran del món.

Hamburg va crear juntamrent amb Lübeck l’any 1241 una aliança comercial que es va anomenar Lliga Hanseàtica que va tenir una importància comercial molt gran i que perdura fins els nostres dies.

Com la major part de les ciutats alemanes, durant la Segona Guerra Mundial, Hamburg va ser devastada amb una destrucció amb un abast que superava el 70%.

Realment quan visites Alemanya i recorres el seu territori visitant les seves ciutats, tan li fa que siguin petites o grans, pots comprovar l’esperit de superació d’aquest país que va tenir que èsser reconstruït totalment i que ha arribat fins a on és actualment i amb el pés econòmic i financer que té hores d’ara. Sincerament és per treure’s el barret.

És curiós pensar que el teló d’acer es trobava a tan sols 50 km a l’est d’Hamburg.

La fisonomia de la ciutat és caracteritza pels seus edificis de maons vermells, les seves taulades verdoses a causa de l’òxid de coure (moltes de les taulades dels edificis més emblemàtics són de coure i van prenent aquest color verdós a causa de la humitat).

Hamburg poseeix un dels ports més important d’aigües profundes per la qual cosa quan el visites pots adonar-t’en de la gran quantitat de contenidors de transport marítim que hi ha .

L’any 1962 malauradament unes fortes tormentes van provocar l’augment del nivell del riu Elba la qual cosa va provocar la inundació d’una cinquena part de la ciutat i la mort d’unes 300 persones.

Hamburg és troba a l’extrem meridional de la península de Jutlàndia, a l’oest del Mar del Nort i a l’est del mar Bàltic cosa que la converteix en una ubicació molt estratègica i privilegiada a nivell comercial.

L’Elba és el riu més important que la travessa però a Hamburg també conflueixen altres dos rius l’Alster i el Bille, a més de l’illa de Neuwerk i altres dues de menor importància.

Prop del port es troba el barri mariner on es concentren la major part dels clubs i bars nocturns i moltes vivendes d’estudiants i una mica més enllà hi ha el barri de Reperbahn o actual zona vermella amb sex shops immensos (amb vàries plantes) oberts a qualsevol hora del dia o la nit i la major part dels prostíbuls de la ciutat.

Altre barri interesant per visitar és el de Sternschanze, que s’ha convertit en el barri alternatiu de la ciutat.

Edificis destacables d’Hamburg són el seu Ajuntament o la Filarmònica de l’Elba que té la seva seu a l’Edifici Kaiser del Port de la ciutat.

Nosaltres ens vam instal·lar en un càmping a uns 30 km d’Hamburg a la localitat de Jesburg per la qual cosa ens vam desplaçar fins Hamburg amb la pròpia autocaravana.  El nom del càmping era Camping Am Quellenbad i estava molt correcte.