Ens vam arribar fins a Grevenmacher per diverses raons: per què era una de les localitats més grans de la regió de la Moselle luxemburguesa i on hi havia vàries bodegues de vins de la regió que es podien visitar; pel càmping que estava a la mateixa ciutat i que segons la guia ens va atraure (desprès va ser un autèntic “fiasco”), per què al costat del càmping hi havia un jardí de papallones i per què també molt aprop, es trobava el moll on atracava el “Princes Marie Astrid”.
Comencem per la pitjor experiència de la nostra visita a Grevenmacher. “La route du vin” que així s’anomena el càmping era en molts aspectes propi d’un país del tercer món i no d’un país desenvolupat. Tot i que amb l’estada estava inclosa la utilització de les piscines (que per cert són piscines municipals i l’entrada a les instal·lacions era per fora del càmping), el càmping tenia importants mancances. Però el què més ens va soptar era la forma com s’havia de fer el buidatge del W.C. químic. Es tractava d’ua arqueta a terra, fora de les instal·lacions del càmpìng, per més detall en un pàrking que hi havia a l’entrada. Era un forat d’un metre quadrat tapat per una planxa de ferro que pesava com “un mort”. Quan aixecaves la planxa et trobaves amb una mena de pou a ran de terra, al que, si no anaves amb compte, podíes caure (és a dir, un autèntic perill per qualsevol) ; i com a complement una mànega amb aigüa corrent. Si ho feies a la nit (que era el normal pel lloc on estava), havies d’anar amb compte per no caure ja que a més no hi havia llum suficient. Tot un poema!. Llàstima que no vam tenir la idea de fer una foto per poder penjar-la al blog i a l’endemà ja no vam tenir ocasió ja que uns treballadors estaven fent obres i la maquinària utilitzada no ens deixava acostar-nos.
L’encarregat del càmping era un alemany gros i cridaner que anava tot el dia amb la camisa oberta mostrant la seva panxa i amb aquesta pinta servia begudes i entrepans en una petita barra de bar que hi havia al costat de l’entrada. Les rentadores i asecadores s’empasaven les monedes sense funcionar i l’encarregat es feia el desentès. Vam estar només dos dies, ja que volíem fer un passeig amb el Princes Marie Astrid, i en vam quedar ben tips.
La petita ciutat de Grevenmacher tampoc té res de particular a banda de les vistes a la vora del riu i que és el punt de partida dels pasejos en el luxós vaixell-restaurant P.M.A.
Altre atractiu d’aquesta localitat són les bodegues de vins i cremants que es poden visitar i aprofitar per degustar algun dels seus crus.
L’endemà d’arribar a Grevenmacher vam voler dedicar el dia a fer una passejada en el Princes Marie Astrid. El dia abans ens haviem informat a l’Oficina de Turisme que té seu a la ciutat i ens van facilitar uns opuscles amb horaris, tipus de sortides, etc.
Haviat ens vam donar compte que havíem fet una bona elecció. El vaixell té una decoració esquisida. Làmpares de cristall, baranes daurades, taules i butaques vestides de forma elegant i acurada. Cambres d’etiqueta… Tot per què et trobis d’alló més a gust.
La planta baixa i la primera planta estan destinades a zona de restaurant i les terrasses exteriors són per aquells pasatgers que no volen dinar al vaixell. Nosaltres vam triar restaurant ja que com feia pocs dies que havia estat el meu aniversari, pensarem que aquesta era una bonica forma de celebrar-ho. Em va sorprendre que els plats teníen un preu raonable tot i el luxe de les instal·lacions.
La major part dels pasatgers eren alemanys jubilats i també alguns de nacionalitat francesa.El trajecte anava de Grevenmacher a Trier, una bonica ciutat alemanya amb una gran història i interesants monuments que daten de l’Imperi romà. El trajecte era d’unes dues hores. En arribar al port fluvial de Trieste un autocar ens duia fins el centre de la ciutat (tot inclós en el preu).
L’itinerari és molt atractiu per diverses raons. En primer lloc té un gran encant veure els petits poblets a banda i banda des d’una altra perspectiva i el paisatge característic de les vinyes disposades al llarg i ample de les colines que bordejen la Moselle.
També és molt interessant (a mi és el que més em va sorprendre) contemplar el funcionament d’aquestes obres d’enginyeria que són les escluses. És curiós veure quan estàs dins l’esclusa com puja o baixa el nivell de l’aigua per tal de salvar els desnivells propis de l’orografia. És una mica claustrofòbic veure’t dins el vaixell totalment encaixat entre dos murs plens de molsa i com mica en mica es va enfilant cap a la claror del dia o al contrari com gradualment el vaixell va baixant mentre per la comporta l’aigüa es va escolant. El procès dura prop d’una mitja hora i aquells que com nosaltres no estem habituats a viure aquest procès, aprofiten per fer fotografies i inmortalitzar el moment. Hi ha que ja estan habituats i no li donen gaire importància i pasen l’estona parlant, prenent algun refresc o jugant a algun joc de taula.
Fotografies realitzades per Jaume Ques
Càmping “Route du vin”

La Moselle














Grevenmacher 









El “Princes Marie Astrid (un passeig pel Moselle en un vaixell-restaurant) 










La Moselle des del Princes M.A.










