Un altre lloc Blogs.uab.cat

Categoria: Luxemburg (page 1 of 2)

Viatges per Luxemburg, visites a ciutats i recorreguts interessants

Trier, la ciutat m√©s antiga d’Alemanya

Trier és una ciutat que et sedueix des del primer instant. Amb una gran riquesa cultural  amb monuments i edificis molt ben conservats és un plaer pels visitants per tot el que aquesta localitat els pot oferir. Però el seu atractiu no és limita a la seva riquesa monumental si no també a que per la seva localització es una ciutat molt visitada i en gran part per alemanys, belgues, luxemburguesos i francesos, motiu pel qual la ciutat ofereix també un gran centre comercial que abasta tots els gustos i totes les necessitats, i també una gran varietat gastronòmica i de lleure.

Ciutat fundada per Augsut l’any 16 abans de Crist amb el nom d’Augusta Treverorum conserva importants vestigis del periode en que la ciutat va formar part de l’Imperi Rom√†. Un dels seus m√©s edificis m√©s emblem√†tics que sorpren per la seva majestuositat √©s la Porta Nigra per√≤ tamb√© hi ha d’altres com la Bas√≠lica Imperial, les termes, l’anfiteatre i el Pont Rom√† que s√≥n d’un gran inter√©s.

Trier també va ser conquerida dos cops per Espanya els anys 1634 i 1645.  Un dels seus fills més coneguts ha estat Karl Max.

La Porta Nigra

 

Catedral de Sant Pere de Trier

 

Esglèsia de Nostra Senyora de Trier

 

Termes Romanes

Port Fluvial de Trier

Plaça del Mercat i  carrers adjacents 

Carrers de Trier

Barri jueu

Excluses de la Moselle

La Moselle  

Un passeig per la Moselle de Grevenmacher a Trier (o com conéixer la Moselle luxemburguessa des de la Moselle)

Com us deia en la meva entrada anterior si en algun moment visiteu la Moselle luxemburguessa us proposo que dediqueu un dia a fer un passeig en el vaixell Princess Marie Astrid ja que no quedareu decebuts. Passareu un dia innolvidable ja que aquesta excursi√≥ t√© diferents alicients: el paisag√≠stic (√†mbdues voreres del Moselle s√≥n realtment atractives per la seva bellessa), la l√ļdica i gastron√≤mica (el vaixell √©s un escenari perfecte per gaudir d’aquest passeig i el men√ļ consta d’uns plats ben elaborats a un preu surtosament molt raonable si el comparem amb el luxe de l’entorn) i per √ļltim per coneixer la interessant ciutat alemana de Trier o Tr√®ves.

Una pl√†cida passejada d’unes dues hores i mitja gaudint d’aquest bonic paisatge que s’ofereix als nostres ulls amb un ambient totalment agradable.

Una mitja hora abans d’arribar al final del trajecte passareu per una de les escluses que t√© aquesta art√®ria fluvial per tal de superar els desnivells propis de la seva orografia. √Čs realment interessant per aquells que mai hem vist des de dintre una d’aquestes obres d’enginieria i on es demostra l’habilitat de la tripulaci√≥.

El final del recorregut és el moll de Trier. Allà ens espera un autocar que ens portarà fins el centre de la ciutat, ciutat que realment em va deixar bocabadada per la seva riquessa monumental i el seu ambient bulliciós.

Fotografies realitzades per Jaume Ques

La Moselle

 

L’esclusa

 

 

 

 

 

 

Grevenmacher, una localitat a la vora del Moselle

Ens vam arribar fins a Grevenmacher per diverses raons: per qu√® era una de les localitats m√©s grans de la regi√≥ de la Moselle luxemburguesa i on hi havia v√†ries bodegues de vins de la regi√≥ que es podien visitar; pel c√†mping que estava a la mateixa ciutat i que segons la guia ens va atraure (despr√®s va ser un aut√®ntic “fiasco”), per qu√® al costat del c√†mping hi havia un jard√≠ de papallones i per qu√®¬† tamb√© molt aprop, es trobava el moll on atracava el “Princes Marie Astrid”.

Comencem per la pitjor experi√®ncia de la nostra visita a Grevenmacher. “La route du vin” que aix√≠ s’anomena el c√†mping era en molts aspectes propi d’un pa√≠s del tercer m√≥n i no d’un pa√≠s desenvolupat. Tot i que amb l’estada estava inclosa la utilitzaci√≥ de les piscines (que per cert s√≥n piscines municipals i l’entrada a les instal¬∑lacions era per fora del c√†mping), el c√†mping tenia importants mancances. Per√≤ el qu√® m√©s ens va soptar era la forma com s’havia de fer el buidatge del W.C. qu√≠mic. Es tractava d’ua arqueta a terra, fora de les instal¬∑lacions del c√†mp√¨ng, per m√©s detall en un p√†rking que hi havia a l’entrada. Era un forat d’un metre quadrat tapat per una planxa de ferro que pesava com “un mort”. Quan aixecaves la planxa et trobaves amb una mena de pou a ran de terra, al que, si no anaves amb compte, pod√≠es caure (√©s a dir, un aut√®ntic perill per qualsevol) ; i com a complement una m√†nega amb aig√ľa corrent. Si ho feies a la nit (que era el normal pel lloc on estava), havies d’anar amb compte per no caure ja que a m√©s no hi havia llum suficient. Tot un poema!. Ll√†stima que no vam tenir la idea de fer una foto per poder penjar-la¬† al blog i a l’endem√† ja no vam tenir ocasi√≥ ja que uns treballadors estaven fent obres i la maquin√†ria utilitzada no ens deixava acostar-nos.

L’encarregat del c√†mping era un alemany gros i cridaner que anava tot el dia amb la camisa oberta mostrant la seva panxa i amb aquesta pinta servia begudes i entrepans en una petita barra de bar que hi havia al costat de l’entrada. Les rentadores i asecadores s’empasaven les monedes sense funcionar i l’encarregat es feia el desent√®s. Vam estar nom√©s dos dies, ja que vol√≠em fer un passeig amb el Princes Marie Astrid, i en vam quedar ben tips.

La petita ciutat de Grevenmacher tampoc té res de particular a banda de les vistes a la vora del riu i que és el punt de partida dels pasejos en el luxós vaixell-restaurant  P.M.A.

Altre atractiu d’aquesta localitat s√≥n les bodegues de vins i cremants que es poden visitar i aprofitar per degustar algun dels seus crus.

L’endem√† d’arribar a Grevenmacher vam voler dedicar el dia a fer una passejada en el Princes Marie Astrid. El dia abans ens haviem informat a l’Oficina de Turisme que t√© seu a la ciutat i ens van facilitar uns opuscles amb horaris, tipus de sortides, etc.

Haviat ens vam donar compte que hav√≠em fet una bona elecci√≥. El vaixell t√© una decoraci√≥ esquisida. L√†mpares de cristall, baranes daurades, taules i butaques vestides de forma elegant i acurada. Cambres d’etiqueta… Tot per qu√® et trobis d’all√≥ m√©s a gust.

La planta baixa i la primera planta estan destinades a zona de restaurant i les terrasses exteriors són per aquells pasatgers que no volen dinar al vaixell. Nosaltres vam triar restaurant ja que com feia pocs dies que havia estat el meu aniversari, pensarem que aquesta era una bonica forma de celebrar-ho. Em va sorprendre que els plats teníen un preu raonable tot i el luxe de les instal·lacions.

La major part dels pasatgers eren alemanys jubilats i tamb√© alguns de nacionalitat francesa.El trajecte anava de Grevenmacher a Trier, una bonica ciutat alemanya amb una gran hist√≤ria i interesants monuments que daten de l’Imperi rom√†. El¬† trajecte era d’unes dues hores. En arribar al port fluvial de Trieste un autocar ens duia fins el centre de la ciutat (tot incl√≥s en el preu).

L’itinerari √©s molt atractiu per diverses raons. En primer lloc t√© un gran encant veure els petits poblets a banda i banda des d’una altra perspectiva i el¬† paisatge caracter√≠stic de les vinyes disposades al llarg i ample de les colines que bordejen la Moselle.

Tamb√© √©s molt interessant (a mi √©s el que m√©s em va sorprendre) contemplar el funcionament d’aquestes obres d’enginyeria que s√≥n les escluses. √Čs curi√≥s veure quan est√†s dins l’esclusa com puja o baixa el nivell de l’aigua per tal de salvar els desnivells propis de l’orografia. √Čs una mica claustrof√≤bic veure’t dins el vaixell totalment encaixat entre dos murs plens de molsa i com mica en mica es va enfilant cap a la claror del dia o al contrari com gradualment el vaixell va baixant¬† mentre per la comporta l’aig√ľa es va escolant. El proc√®s dura prop d’una mitja hora i aquells que com nosaltres no estem habituats a viure aquest proc√®s, aprofiten per fer fotografies i inmortalitzar el moment. Hi ha que ja estan habituats i¬† no li donen gaire import√†ncia i pasen l’estona parlant, prenent algun refresc o jugant a algun joc de taula.

 

Fotografies realitzades per Jaume Ques

C√†mping “Route du vin”

 

La Moselle

 

Grevenmacher

 

El “Princes Marie Astrid (un passeig pel Moselle en un vaixell-restaurant)

 

La Moselle des del Princes M.A.

La Moselle luxemburguesa, terra de vins i “cremants”

La Moselle luxemburguesa pren el nom del riu que la travessa. Aquest riu fa de frontera natural entre Luxemburg i Alemanya. Els petits poblets diseminats a la vora del Moselle crean una estampa buc√≤lica que val la pena coneixer. El recorregut d’aquesta¬† important art√®ria fluvial va del poblet de Schengen (al nord) fins Wassebillig (al sud) i banya petites localitats com a Grevenmacher (important perqu√® en aquest poble es troba el moll des d’on surt el “Princesse Marie Astrid”, formidable vaixell restaurant que fa el recorregut fins a Trier o Tr√©ves (localitat alemanya de gran inter√©s tur√≠stic i cultural).

Altres localitats riverenques s√≥n Machtum i Wellenstein entre altres. Quan es visita aquesta regi√≥ hi ha dues coses que no es poden deixar de fer: tastar algun dels seus vins o cremants (similar al cava) o fins i tot comprar alguna ampolla ja que hi ha una gran diversitat de preus i alguns d’ells molt assequibles (una bona opci√≥ √©s visitar un dels molt√≠ssims “vignerons” (bodegues o caves de la regi√≥)¬† i fer un passeig en vaixell per les aig√ľes de la Moselle ja que tot el recorregut √©s una del√≠cia i a m√©s es podr√† coneixer el sistema d’escluses (jo que en la meva ignor√†ncia no havia vist mai d’aprop aquestes obres d’enginieria, vaig quedar bocabadada amb el seu funcionament).

Clervaux, petit poble assentat a la profonda vall del Clerve

Clervaux √©s una petita localitat situada a la vall del Clerve, al cor mateix de la boscosa comunitat de Oesling. Dos edificis emblem√†tic enriqueixen monumentalment aquest poblet: l’Abadia de Sant Maurici que domina la vall coronant un dels cims de la carena muntanyosa que rodeja la vil¬∑la. Aquesta √©s una Abadia d’arquitectura neoromana a la que es pot accedir a peu pujant per una escala interminable i tamb√© per algunes dreceres amb fortes pendents o b√© en cotxe (a uns 3 km del centre de la ciutat). L’altre monument important de Clervaux √©s el Castell feodal del segle XII. Dins les depend√®ncies del castell √©s troba un altre museu militar amb una quantitat immensa de material de la 2a Guerra Mundial, tot ell molt ben conservat i d’un gran valor (en molts casos un valor sentimental, ja que forma part del patrimoni del pa√≠s i dels luxemburguesos que se senten molt identificats amb la generaci√≥ que va lluitar contra la invasi√≥ nazi). Altre monument caracter√≠stic d’aquesta ciutat √©s la seva Esgl√®sia de Sant Cosme i Sant Dami√†.

Aquest √©s un poble petitet, molt coquet√≥, cuidat i amb una zona per als vianants, plena de terrasses de bars i restaurants. Tamb√© √©s pot contemplar molt aprop del centre i al costat mateix del Clerve un monument al soldat americ√† (seguint la tradici√≥ de molts altres indrets d’aquest pa√≠s).

A la mateixa localitat, a uns 10 minuts del centre, es troba el Càmping Officiel de Clervaux, un càmping amb unes parcel·les explèndides, una bona piscina, uns serveis molt correctes i un preu molt assequible. No té però ni restaurant ni supermercat (cal comprar al poble ja que tan sols pots encarregar el pa).

Clervaux 

El castell  i el Museu de les Ardennes

 

 

L’Abadia de Sant Maurici

 


Ettelbruck, o el Pont d’Atila

El nom d’Ettelbruck, ciutat situada al centre del pa√≠s, es remonta l’any 451 dC quan els Huns van invair els Pa√Įsos Baixos i justament en aquest lloc van construir un pont per travessar el riu Alzette. Ettel seria la variant d’Atila en la llengua local i bruck¬† (pont); √†mbd√≤s mots formarien el nom d’aquesta petita localitat que actualment t√© uns¬† 7000 habitants.

Ettelbruck tamb√© √©s coneguda per anomenar-se la “Pattontown” amb honor al general Patton a qui li han dedicat un important museu (ja comentava en altres entrades que fan refer√®ncia a diferents indrets de Luxemburg, que en aquest pa√≠s s√≥n nombrosos els museus dedicats a la 2a Guerra Mundial i molt concretament a la batalla de les Ardenes).

Ettelbruck √©s un important nus de carreteres i tamb√© un centre fluvial important ja que aqu√≠ conflueixen els tres rius m√©s importants del pa√≠s: El Sure, l’Alzette i el Walk.

Ettelbruck t√© una zona comercial prou important, si tenim en compte el tamany d’aquesta localitat i el seu nombre d’habitants, amb una bona quantitat de botigues de tota mena aix√≠ com restaurants, gelateries, bars i cafeteries amb les seves t√≠piques terrasses a l’aire lliure on els aut√≤ctons i forasters aprofiten per passar una bona estona els dies que el temps ho permet.

Alguns racons de la ciutat

 

Vam poder aparcar l’autocaravana en un dels p√†rkings de la ciutat molt aprop del centre, sense cap mena de problema

Beaufort, una petita localitat eclipsada pel seu castell

 

Tres s√≥n els motius per visitar Beaufort, i cap d’ells √©s la propia ciutat. El primer motiu pel que val la pena arribar-s’hi fins aquesta petita localitat √©s el seu magn√≠fic castell que data del segle XII i que √©s una maravella tant per la seva arquitectura com pel paisatge que l’envolta.

L’altre motiu √©s la Mullerthal Trail o circu√Įt amb infinitat d’itineraris per realitzar a peu o amb BTT, que atrau a multitud de turistes amants del contacte amb la natura.

I, el tercer atractiu d’aquesta petita localitat √©s el c√†mping que √©s troba als afores de la ciutat, el nom del qual √©s “Plage” (no s√© a que es deu el nom, com no sigui que faci refer√®ncia a l’enorme piscina que hi ha a les seves instal¬∑lacions). El c√†mping per√≤ √©s una bombonera, amb instal¬∑lacions ven cuidades i detallistes (jardineres amb flors per tot arreu, nateja extrema…), uns bungalows i cabanes de fusta maqu√≠simes, i tot una s√®rie de serveis addicionals per tal que el visitant es trobi d’all√≥ m√©s b√©.

Just a la sortida, un restaurant “El Douro” gestionat per una fam√≠lia portuguesa al complet (pare, mare, fills, germans…) ofereix plats molt ben cuinats i a un preu molt asequible.

Nosaltres vam arribar al mat√≠ al c√†mping, ens vam instal¬∑lar i vam dinar al restaurant El Douro, una bona amanida i una daurada “grill√©” bon√≠ssima (potser el millor √†pat que hav√≠em fet en un restaurant des de que vam arribar a Luxembourg). Cap a la tarda vam voler visitar el poble.

Beaufort com us deia abans no t√© res digne d’esment, excepte, es clar, el seu castell. Ens va soptar veure els carrers bu√Įts, els caf√©s i restaurants tancats, i aix√≥ que era diumenge. Tan sols alg√ļ en bicicleta que venia de fer algun dels recorreguts de la Mullerthal Trail o de visitar el castell.¬† A la tornada li vam preguntar a la mestressa del restaurant que ho feia que no hi havia ning√ļ i ens va comentar que els aut√≥ctons estaven de vacances i els turistes ven√≠en a Beaufort per fer excursions o per gaudir de la piscina i les instal¬∑lacions del c√†mping.

Beaufort 

 

El Castell 

Al voltant del castell un ramat d’ovelles¬† pasturava pl√†cidament

 

 

“Parada i Fonda”: dinant en una zona de p√≠cnic de la carretera (curiosament hi havia un monument als soldats americans que van lluitar durant la 2a Guerra)

Echternach, la població més antiga de Luxemburg

Echternach √©s una bonica i interessant poblaci√≥ del Gran Ducat que es troba a la regi√≥ de Mullerthal, m√©s coneguda com a la “Petite Suisse”. Aquesta regi√≥ √©s caracteritza per ser un punt de destinaci√≥ pels amants de la natura i els paisatges. Una gran quantitat de camins i dreceres perfectament marcades en tot el seu recorregut i classificades pel grau de dificultat que tenen, inviten al visitant amant de la natura i dels esports a l’aire lliure. Hi ha trajectes per als m√©s experts i entrenats i tamb√© per a fam√≠lies amb infants de curta edat, per a grans i per a joves… Tots els recorreguts s√≥n bell√≠ssims i en tots ells hi ha l’oportunitat de descobrir indrets de somni.

Un altre de les joies d’aquesta regi√≥ √©s l’espectacular “Gorge du Loup” o “Le P√©recop”.

Tamb√© els castells √©s un tret a destacar en ‘aquesta regi√≥ ja que a causa de la seva situaci√≥ fronterera en t√© un bon grapat, tots ells molt ben conservats i situats en entorns bell√≠sims.

Echternach √©s la poblaci√≥ m√©s antiga de Luxemburg i tamb√© √©s molt coneguda per la seva “Procesion Dansante” (Patrimoni Mundial de la Unesco) que es celebra el dimarts posterior a Pentecoste, l’origen de la qual es remonta a l’any 1100. Aquesta ciutat est√† situada al costat de “la Sure” i molt aprop de la frontera amb Alemanya.¬† Echternach tamb√© es troba a la cruilla de les carreteres 1 i 2 d’un circu√Įt de senderisme circular regional anomenat Mullerthal Trail.

Un altre alicient m√©s per visitar Echternach √©s la seva villa romana que va √©sser redescoberta l’any 1975. Altres monuments molt importants d’aquesta localitat √©s la seva Abadia i la Bas√≠lica.

A Echternach no vam triar gaire b√© el c√†mping.¬† Justament n’ hi ha dos, L’Officiel (l’Oficial, qu√® es p√ļblic) i es troba a la mateixa poblaci√≥ amb unes instal¬∑lacions molt correctes i uns preus molt raonables i el¬† c√†mping Alferweiher que est√† una mica m√©s allunyat (a uns 2 km o una mica m√©s) i amb unes instal¬∑lacions molt m√©s senzilles. Nosaltres ens vam instal¬∑lar en aquest segon i tot que les parcel¬∑les eren √†mplies. amb una bona catifa verda de gespa i arbres ombr√≠vols, els serveis eren una mica deficitaris (no tenia piscina, ni un petit supermercat) i a m√©s calia anar caminant una bona estona fins al poble, ja que no hi havia cap transport p√ļblic que ens aprop√®s. Tampoc hi ha servei de taxi a la ciutat i si et cal demanar-ne algun, el m√©s aprop est√† a uns 15 km, per la qual cosa surt molt car utilitzar aquest mitj√† de transport.

Fotografies realitzades per Jaume Ques

Imatges de la ciutat 

 

 

Vianden, una joia del Gran Ducat

 

Efectivament aix√≠ ho senten els 1700 habitants d’aquesta petita localitat i els mateixos luxemburguesos. Vianden √©s un petit poblet situat a la Vall de l’Our que s’exten a ambdues voreres del riu i s’enfila muntanya amunt a trav√®s de la Gran Rue fins arribar al cim coronat pel seu magn√≠fic castell del segle XI, un dels mes ben conservats del pa√≠s i que val la pena visitar per la gran bellesa d’alguna de les seves sales.

Vianden tamb√© √©s coneguda per qu√® el gran escriptor franc√®s V√≠ctor Hugo va viure algunes temporades a la ciutat. Actualment es pot visitar la casa que va habitar i que es troba a l’inici de la Gran Rue on es conserven alguns manuscrits i efectes personals de l’escriptor.

Altre tret que caracteritza Vianden √©s el telesella que et porta des d’una de les voreres del riu fins a dalt del Castell. La panor√†mica del poble des del telesella √©s fabulosa i nom√©s per aquest motiu val la pena pujar. El preu √©s molt assequible (uns 3‚ā¨ per persona).

Vianden √©s un poble que invita a passejar pels seus carrers, seure en alguna de les seves terrasses o dinar en algun dels seus restaurants. No deixeu de pujar per la Gran Rue que s’enfila fins el castells i contemplar els edificis que es troben a banda i banda d’aquesta art√®ria principal . Qualsevol rac√≥ o fa√ßana s√≥n dignes d’√®sser fotografiades¬† Us recomano sincerament que si visiteu Luxemburg us acosteu a aquest petit poble que a ben segur no us decebr√†.

Tan sols un petit entrebanc quan an√†vem de tornada va ensombrir una mica aquest dia i √©s que el quad amb el que ens despla√ß√†vem des del c√†mping ens va deixar tirats a la carretera per una avaria. Vam tenir que esperar 3 interminables hores a la vorera d’una estreta carretera just al costat d’un revolt¬† amb molt poca visibilitat. Aquesta situaci√≥ ens va neguitejar una mica per√≤ per sort un motorista luxemburgu√®s, en veure la nostra situaci√≥ ens va ajudar i ens va dur fins casa seva que estava tot just a l’entrada del poble (a tan sols 500 mts d’on est√†vem aturats) fins que la grua ens va venir a recollir. El bon home ens va convidar a sopar i fins i tot ens oferia casa seva on poder dormir fins l’endem√†. Nosaltres vam declinar la invitaci√≥ per√≤ vam quedar infinitament agra√Įts per la seva hospitalitat. Fins i tot ens va proposar un mec√†nic de la seva confian√ßa que ens pod√≠a reparar el quad.

I aquì no queda  tot. Quan vam arribar al càmping ja era bastant tard (cap a les 10 de la nit). Doncs bé, el matrimoni que el regenta estaven esperant al carrer ben preocupats ja que es pensaven que ens havia passat alguna cosa i es van alegrar molt quant van poder comprovar que no haviem patit cap accident. Aquestes experiències són les que també donen sentit  i ens animen a voltar per aquests mons de Déu.

Fotografies realitzades per Jaume Ques

L’Our

 

 



 



 

 

Diekirch, la ciutat amb un ase per mascota

Diekirch √©s una petita ciutat luxemburguesa (de fet totes s√≥n petites menys la capital) d’uns 5700 habitants, i que es troba a la regi√≥ de les Ardenes.

La ciutat no t√© res de particular, una esgl√®sia amb dues torres¬† (res d’estraordinari), un parell de carrers piatonals que formen el centre comercial i una bonica pla√ßa presidida pel monument d’un ase que es la mascota de la ciutat. L’est√†tua en questi√≥ representa un nen que aixeca la cua a l’ase ja que just sota de la seva cua (no cal gaire imaginaci√≥ per sabe per on) surten monedes. En aquesta pla√ßa √©s on es concentra la major part de la gent ja que √©s on es troben quasi b√© totes les terrasses de bars i restaurants.

Diekirch tamb√© es caracteritza per donar nom a una de les cerveses m√©s populars del pa√≠s, la “Diekirch” en les seves diverses modalitats.

Tamb√© hi ha un important museu militat que rememora alguns pasatges de la 2a. Guerra Mundial i m√©s concretarment de la Batalla de les Ardenes. Els amants d’aquests temes podran trobar una gran quantitat de vehicles militars i carros de combat d’√†mbdos bandols, diversos diorames a tamany real molt ben aconseguits, armamet de tot tipus, municions, uniformes i altres objectes curiosos. Tot aquest material √©s original i tot ell va ser trobat a la zona. Tan sols alguns uniformes de l’ex√®rcit alemany s√≥n r√®pliques.

Dos museus m√©s es poden visitar a la ciutat: ¬† un museu de vehicles antics (amb no gaire exemplars per√≤ molt ben conservats). El que m√©s destaca √©s la gran col¬∑lecci√≥ de “Velosolex” antics (una marca de velomotors), o pels no entesos “una bicicleta amb motor”; i el museu de la cervessa (al pis de dalt del mateix edifici), amb una quantitat ingent d’estris i merchandising de diverses √®poques i tots ells relacionats amb el m√≥n de la cervessa i concretament de la marca “Diekirch”.

Fotografies realitzades per Jaume Ques

La ciutat