Categoria: Luxemburg (page 1 of 2)

Ens vam arribar fins a Grevenmacher per diverses raons: per què era una de les localitats més grans de la regió de la Moselle luxemburguesa i on hi havia vàries bodegues de vins de la regió que es podien visitar; pel càmping que estava a la mateixa ciutat i que segons la guia ens va atraure (desprès va ser un autèntic “fiasco”), per què al costat del càmping hi havia un jardí de papallones i per què  també molt aprop, es trobava el moll on atracava el “Princes Marie Astrid”.

Comencem per la pitjor experiència de la nostra visita a Grevenmacher. “La route du vin” que així s’anomena el càmping era en molts aspectes propi d’un país del tercer món i no d’un país desenvolupat. Tot i que amb l’estada estava inclosa la utilització de les piscines (que per cert són piscines municipals i l’entrada a les instal·lacions era per fora del càmping), el càmping tenia importants mancances. Però el què més ens va soptar era la forma com s’havia de fer el buidatge del W.C. químic. Es tractava d’ua arqueta a terra, fora de les instal·lacions del càmpìng, per més detall en un pàrking que hi havia a l’entrada. Era un forat d’un metre quadrat tapat per una planxa de ferro que pesava com “un mort”. Quan aixecaves la planxa et trobaves amb una mena de pou a ran de terra, al que, si no anaves amb compte, podíes caure (és a dir, un autèntic perill per qualsevol) ; i com a complement una mànega amb aigüa corrent. Si ho feies a la nit (que era el normal pel lloc on estava), havies d’anar amb compte per no caure ja que a més no hi havia llum suficient. Tot un poema!. Llàstima que no vam tenir la idea de fer una foto per poder penjar-la  al blog i a l’endemà ja no vam tenir ocasió ja que uns treballadors estaven fent obres i la maquinària utilitzada no ens deixava acostar-nos.

L’encarregat del càmping era un alemany gros i cridaner que anava tot el dia amb la camisa oberta mostrant la seva panxa i amb aquesta pinta servia begudes i entrepans en una petita barra de bar que hi havia al costat de l’entrada. Les rentadores i asecadores s’empasaven les monedes sense funcionar i l’encarregat es feia el desentès. Vam estar només dos dies, ja que volíem fer un passeig amb el Princes Marie Astrid, i en vam quedar ben tips.

La petita ciutat de Grevenmacher tampoc té res de particular a banda de les vistes a la vora del riu i que és el punt de partida dels pasejos en el luxós vaixell-restaurant  P.M.A.

Altre atractiu d’aquesta localitat són les bodegues de vins i cremants que es poden visitar i aprofitar per degustar algun dels seus crus.

L’endemà d’arribar a Grevenmacher vam voler dedicar el dia a fer una passejada en el Princes Marie Astrid. El dia abans ens haviem informat a l’Oficina de Turisme que té seu a la ciutat i ens van facilitar uns opuscles amb horaris, tipus de sortides, etc.

Haviat ens vam donar compte que havíem fet una bona elecció. El vaixell té una decoració esquisida. Làmpares de cristall, baranes daurades, taules i butaques vestides de forma elegant i acurada. Cambres d’etiqueta… Tot per què et trobis d’alló més a gust.

La planta baixa i la primera planta estan destinades a zona de restaurant i les terrasses exteriors són per aquells pasatgers que no volen dinar al vaixell. Nosaltres vam triar restaurant ja que com feia pocs dies que havia estat el meu aniversari, pensarem que aquesta era una bonica forma de celebrar-ho. Em va sorprendre que els plats teníen un preu raonable tot i el luxe de les instal·lacions.

La major part dels pasatgers eren alemanys jubilats i també alguns de nacionalitat francesa.El trajecte anava de Grevenmacher a Trier, una bonica ciutat alemanya amb una gran història i interesants monuments que daten de l’Imperi romà. El  trajecte era d’unes dues hores. En arribar al port fluvial de Trieste un autocar ens duia fins el centre de la ciutat (tot inclós en el preu).

L’itinerari és molt atractiu per diverses raons. En primer lloc té un gran encant veure els petits poblets a banda i banda des d’una altra perspectiva i el  paisatge característic de les vinyes disposades al llarg i ample de les colines que bordejen la Moselle.

També és molt interessant (a mi és el que més em va sorprendre) contemplar el funcionament d’aquestes obres d’enginyeria que són les escluses. És curiós veure quan estàs dins l’esclusa com puja o baixa el nivell de l’aigua per tal de salvar els desnivells propis de l’orografia. És una mica claustrofòbic veure’t dins el vaixell totalment encaixat entre dos murs plens de molsa i com mica en mica es va enfilant cap a la claror del dia o al contrari com gradualment el vaixell va baixant  mentre per la comporta l’aigüa es va escolant. El procès dura prop d’una mitja hora i aquells que com nosaltres no estem habituats a viure aquest procès, aprofiten per fer fotografies i inmortalitzar el moment. Hi ha que ja estan habituats i  no li donen gaire importància i pasen l’estona parlant, prenent algun refresc o jugant a algun joc de taula.

Fotografies realitzades per Jaume Ques

Càmping “Route du vin”

La Moselle

Grevenmacher

El “Princes Marie Astrid (un passeig pel Moselle en un vaixell-restaurant)

La Moselle des del Princes M.A.

La Moselle luxemburguesa pren el nom del riu que la travessa. Aquest riu fa de frontera natural entre Luxemburg i Alemanya. Els petits poblets diseminats a la vora del Moselle crean una estampa bucòlica que val la pena coneixer. El recorregut d’aquesta  important artèria fluvial va del poblet de Schengen (al nord) fins Wassebillig (al sud) i banya petites localitats com a Grevenmacher (important perquè en aquest poble es troba el moll des d’on surt el “Princesse Marie Astrid”, formidable vaixell restaurant que fa el recorregut fins a Trier o Tréves (localitat alemanya de gran interés turístic i cultural).

Altres localitats riverenques són Machtum i Wellenstein entre altres. Quan es visita aquesta regió hi ha dues coses que no es poden deixar de fer: tastar algun dels seus vins o cremants (similar al cava) o fins i tot comprar alguna ampolla ja que hi ha una gran diversitat de preus i alguns d’ells molt assequibles (una bona opció és visitar un dels moltíssims “vignerons” (bodegues o caves de la regió)  i fer un passeig en vaixell per les aigües de la Moselle ja que tot el recorregut és una delícia i a més es podrà coneixer el sistema d’escluses (jo que en la meva ignorància no havia vist mai d’aprop aquestes obres d’enginieria, vaig quedar bocabadada amb el seu funcionament).

Clervaux és una petita localitat situada a la vall del Clerve, al cor mateix de la boscosa comunitat de Oesling. Dos edificis emblemàtic enriqueixen monumentalment aquest poblet: l’Abadia de Sant Maurici que domina la vall coronant un dels cims de la carena muntanyosa que rodeja la vil·la. Aquesta és una Abadia d’arquitectura neoromana a la que es pot accedir a peu pujant per una escala interminable i també per algunes dreceres amb fortes pendents o bé en cotxe (a uns 3 km del centre de la ciutat). L’altre monument important de Clervaux és el Castell feodal del segle XII. Dins les dependències del castell és troba un altre museu militar amb una quantitat immensa de material de la 2a Guerra Mundial, tot ell molt ben conservat i d’un gran valor (en molts casos un valor sentimental, ja que forma part del patrimoni del país i dels luxemburguesos que se senten molt identificats amb la generació que va lluitar contra la invasió nazi). Altre monument característic d’aquesta ciutat és la seva Esglèsia de Sant Cosme i Sant Damià.

Aquest és un poble petitet, molt coquetó, cuidat i amb una zona per als vianants, plena de terrasses de bars i restaurants. També és pot contemplar molt aprop del centre i al costat mateix del Clerve un monument al soldat americà (seguint la tradició de molts altres indrets d’aquest país).

A la mateixa localitat, a uns 10 minuts del centre, es troba el Càmping Officiel de Clervaux, un càmping amb unes parcel·les explèndides, una bona piscina, uns serveis molt correctes i un preu molt assequible. No té però ni restaurant ni supermercat (cal comprar al poble ja que tan sols pots encarregar el pa).

Clervaux 

El castell  i el Museu de les Ardennes

L’Abadia de Sant Maurici

El nom d’Ettelbruck, ciutat situada al centre del país, es remonta l’any 451 dC quan els Huns van invair els Països Baixos i justament en aquest lloc van construir un pont per travessar el riu Alzette. Ettel seria la variant d’Atila en la llengua local i bruck  (pont); àmbdòs mots formarien el nom d’aquesta petita localitat que actualment té uns  7000 habitants.

Ettelbruck també és coneguda per anomenar-se la “Pattontown” amb honor al general Patton a qui li han dedicat un important museu (ja comentava en altres entrades que fan referència a diferents indrets de Luxemburg, que en aquest país són nombrosos els museus dedicats a la 2a Guerra Mundial i molt concretament a la batalla de les Ardenes).

Ettelbruck és un important nus de carreteres i també un centre fluvial important ja que aquí conflueixen els tres rius més importants del país: El Sure, l’Alzette i el Walk.

Ettelbruck té una zona comercial prou important, si tenim en compte el tamany d’aquesta localitat i el seu nombre d’habitants, amb una bona quantitat de botigues de tota mena així com restaurants, gelateries, bars i cafeteries amb les seves típiques terrasses a l’aire lliure on els autòctons i forasters aprofiten per passar una bona estona els dies que el temps ho permet.

Alguns racons de la ciutat

Vam poder aparcar l’autocaravana en un dels pàrkings de la ciutat molt aprop del centre, sense cap mena de problema

Tres són els motius per visitar Beaufort, i cap d’ells és la propia ciutat. El primer motiu pel que val la pena arribar-s’hi fins aquesta petita localitat és el seu magnífic castell que data del segle XII i que és una maravella tant per la seva arquitectura com pel paisatge que l’envolta.

L’altre motiu és la Mullerthal Trail o circuït amb infinitat d’itineraris per realitzar a peu o amb BTT, que atrau a multitud de turistes amants del contacte amb la natura.

I, el tercer atractiu d’aquesta petita localitat és el càmping que és troba als afores de la ciutat, el nom del qual és “Plage” (no sé a que es deu el nom, com no sigui que faci referència a l’enorme piscina que hi ha a les seves instal·lacions). El càmping però és una bombonera, amb instal·lacions ven cuidades i detallistes (jardineres amb flors per tot arreu, nateja extrema…), uns bungalows i cabanes de fusta maquísimes, i tot una sèrie de serveis addicionals per tal que el visitant es trobi d’alló més bé.

Just a la sortida, un restaurant “El Douro” gestionat per una família portuguesa al complet (pare, mare, fills, germans…) ofereix plats molt ben cuinats i a un preu molt asequible.

Nosaltres vam arribar al matí al càmping, ens vam instal·lar i vam dinar al restaurant El Douro, una bona amanida i una daurada “grillé” boníssima (potser el millor àpat que havíem fet en un restaurant des de que vam arribar a Luxembourg). Cap a la tarda vam voler visitar el poble.

Beaufort com us deia abans no té res digne d’esment, excepte, es clar, el seu castell. Ens va soptar veure els carrers buïts, els cafés i restaurants tancats, i aixó que era diumenge. Tan sols algú en bicicleta que venia de fer algun dels recorreguts de la Mullerthal Trail o de visitar el castell.  A la tornada li vam preguntar a la mestressa del restaurant que ho feia que no hi havia ningú i ens va comentar que els autóctons estaven de vacances i els turistes veníen a Beaufort per fer excursions o per gaudir de la piscina i les instal·lacions del càmping.

Beaufort 

El Castell 

Al voltant del castell un ramat d’ovelles  pasturava plàcidament

“Parada i Fonda”: dinant en una zona de pícnic de la carretera (curiosament hi havia un monument als soldats americans que van lluitar durant la 2a Guerra)

Echternach és una bonica i interessant població del Gran Ducat que es troba a la regió de Mullerthal, més coneguda com a la “Petite Suisse”. Aquesta regió és caracteritza per ser un punt de destinació pels amants de la natura i els paisatges. Una gran quantitat de camins i dreceres perfectament marcades en tot el seu recorregut i classificades pel grau de dificultat que tenen, inviten al visitant amant de la natura i dels esports a l’aire lliure. Hi ha trajectes per als més experts i entrenats i també per a famílies amb infants de curta edat, per a grans i per a joves… Tots els recorreguts són bellíssims i en tots ells hi ha l’oportunitat de descobrir indrets de somni.

Un altre de les joies d’aquesta regió és l’espectacular “Gorge du Loup” o “Le Pérecop”.

També els castells és un tret a destacar en ‘aquesta regió ja que a causa de la seva situació fronterera en té un bon grapat, tots ells molt ben conservats i situats en entorns bellísims.

Echternach és la població més antiga de Luxemburg i també és molt coneguda per la seva “Procesion Dansante” (Patrimoni Mundial de la Unesco) que es celebra el dimarts posterior a Pentecoste, l’origen de la qual es remonta a l’any 1100. Aquesta ciutat està situada al costat de “la Sure” i molt aprop de la frontera amb Alemanya.  Echternach també es troba a la cruilla de les carreteres 1 i 2 d’un circuït de senderisme circular regional anomenat Mullerthal Trail.

Un altre alicient més per visitar Echternach és la seva villa romana que va ésser redescoberta l’any 1975. Altres monuments molt importants d’aquesta localitat és la seva Abadia i la Basílica.

A Echternach no vam triar gaire bé el càmping.  Justament n’ hi ha dos, L’Officiel (l’Oficial, què es públic) i es troba a la mateixa població amb unes instal·lacions molt correctes i uns preus molt raonables i el  càmping Alferweiher que està una mica més allunyat (a uns 2 km o una mica més) i amb unes instal·lacions molt més senzilles. Nosaltres ens vam instal·lar en aquest segon i tot que les parcel·les eren àmplies. amb una bona catifa verda de gespa i arbres ombrívols, els serveis eren una mica deficitaris (no tenia piscina, ni un petit supermercat) i a més calia anar caminant una bona estona fins al poble, ja que no hi havia cap transport públic que ens apropès. Tampoc hi ha servei de taxi a la ciutat i si et cal demanar-ne algun, el més aprop està a uns 15 km, per la qual cosa surt molt car utilitzar aquest mitjà de transport.

Fotografies realitzades per Jaume Ques

Imatges de la ciutat 

Efectivament així ho senten els 1700 habitants d’aquesta petita localitat i els mateixos luxemburguesos. Vianden és un petit poblet situat a la Vall de l’Our que s’exten a ambdues voreres del riu i s’enfila muntanya amunt a travès de la Gran Rue fins arribar al cim coronat pel seu magnífic castell del segle XI, un dels mes ben conservats del país i que val la pena visitar per la gran bellesa d’alguna de les seves sales.

Vianden també és coneguda per què el gran escriptor francès Víctor Hugo va viure algunes temporades a la ciutat. Actualment es pot visitar la casa que va habitar i que es troba a l’inici de la Gran Rue on es conserven alguns manuscrits i efectes personals de l’escriptor.

Altre tret que caracteritza Vianden és el telesella que et porta des d’una de les voreres del riu fins a dalt del Castell. La panoràmica del poble des del telesella és fabulosa i només per aquest motiu val la pena pujar. El preu és molt assequible (uns 3€ per persona).

Vianden és un poble que invita a passejar pels seus carrers, seure en alguna de les seves terrasses o dinar en algun dels seus restaurants. No deixeu de pujar per la Gran Rue que s’enfila fins el castells i contemplar els edificis que es troben a banda i banda d’aquesta artèria principal . Qualsevol racó o façana són dignes d’èsser fotografiades  Us recomano sincerament que si visiteu Luxemburg us acosteu a aquest petit poble que a ben segur no us decebrà.

Tan sols un petit entrebanc quan anàvem de tornada va ensombrir una mica aquest dia i és que el quad amb el que ens desplaçàvem des del càmping ens va deixar tirats a la carretera per una avaria. Vam tenir que esperar 3 interminables hores a la vorera d’una estreta carretera just al costat d’un revolt  amb molt poca visibilitat. Aquesta situació ens va neguitejar una mica però per sort un motorista luxemburguès, en veure la nostra situació ens va ajudar i ens va dur fins casa seva que estava tot just a l’entrada del poble (a tan sols 500 mts d’on estàvem aturats) fins que la grua ens va venir a recollir. El bon home ens va convidar a sopar i fins i tot ens oferia casa seva on poder dormir fins l’endemà. Nosaltres vam declinar la invitació però vam quedar infinitament agraïts per la seva hospitalitat. Fins i tot ens va proposar un mecànic de la seva confiança que ens podía reparar el quad.

I aquì no queda  tot. Quan vam arribar al càmping ja era bastant tard (cap a les 10 de la nit). Doncs bé, el matrimoni que el regenta estaven esperant al carrer ben preocupats ja que es pensaven que ens havia passat alguna cosa i es van alegrar molt quant van poder comprovar que no haviem patit cap accident. Aquestes experiències són les que també donen sentit  i ens animen a voltar per aquests mons de Déu.

Fotografies realitzades per Jaume Ques

L’Our

Diekirch és una petita ciutat luxemburguesa (de fet totes són petites menys la capital) d’uns 5700 habitants, i que es troba a la regió de les Ardenes.

La ciutat no té res de particular, una esglèsia amb dues torres  (res d’estraordinari), un parell de carrers piatonals que formen el centre comercial i una bonica plaça presidida pel monument d’un ase que es la mascota de la ciutat. L’estàtua en questió representa un nen que aixeca la cua a l’ase ja que just sota de la seva cua (no cal gaire imaginació per sabe per on) surten monedes. En aquesta plaça és on es concentra la major part de la gent ja que és on es troben quasi bé totes les terrasses de bars i restaurants.

Diekirch també es caracteritza per donar nom a una de les cerveses més populars del país, la “Diekirch” en les seves diverses modalitats.

També hi ha un important museu militat que rememora alguns pasatges de la 2a. Guerra Mundial i més concretarment de la Batalla de les Ardenes. Els amants d’aquests temes podran trobar una gran quantitat de vehicles militars i carros de combat d’àmbdos bandols, diversos diorames a tamany real molt ben aconseguits, armamet de tot tipus, municions, uniformes i altres objectes curiosos. Tot aquest material és original i tot ell va ser trobat a la zona. Tan sols alguns uniformes de l’exèrcit alemany són rèpliques.

Dos museus més es poden visitar a la ciutat:   un museu de vehicles antics (amb no gaire exemplars però molt ben conservats). El que més destaca és la gran col·lecció de “Velosolex” antics (una marca de velomotors), o pels no entesos “una bicicleta amb motor”; i el museu de la cervessa (al pis de dalt del mateix edifici), amb una quantitat ingent d’estris i merchandising de diverses èpoques i tots ells relacionats amb el món de la cervessa i concretament de la marca “Diekirch”.

Fotografies realitzades per Jaume Ques

La ciutat