Un altre lloc Blogs.uab.cat

Categoria: Holanda (page 1 of 1)

Itineraris, visites a ciutats i llocs d’interés d’Holanda (Països Baixos)

Hellevoetsluis, un petit poblet de l’Holanda Meridional

Vam seguir el nostre camí de tornada des de Dinamarca travessant terres holandeses, ja que com deia en l’entrada anterior, no vàrem seguir la ruta més curta. Teniem ganes de tornar a passar per alguns indrets d’Holanda que feia molts anys enrera haviem visitat. A final dels 80 o començament dels 90 vàrem recòrrer aquest bonic pais de punta a punta, visitant un munt d’indrets i ciutats realment bonics. Alguns els teniem molt present i altres ja els teniem una mica oblidats i ens va agradar tornar-los a veure i observar com alguns seguien pràcticament igual i altres haviem canviat ostensiblement.

Un dels llocs on ens vam aturar per fer una breu visita va ser el petit poblet d’Hellevoetsluis de l’Holanda Meridional i que es troba a la vora del canal Haringvliet, canal que també travessa Rotherdam i que separa el Riu Mosa-Escalda del mar del Nord. En aquest poblet és fàcil aparcar amb l’autocaravana i a més hi ha àrees comercials on poder comprar provisions.

Hellevoetsluis té el seu encant ja que tot i les seves reduïdes dimensions té bonics jardins per on passejar, platges extenses però amb poca gent (tot i que feia un dia formidable) i alguns museus com l’Historyland o el National Fire Museum.

View post on imgur.com

View post on imgur.com

View post on imgur.com

View post on imgur.com

View post on imgur.com

View post on imgur.com

View post on imgur.com

View post on imgur.com

View post on imgur.com

View post on imgur.com

View post on imgur.com

View post on imgur.com

View post on imgur.com

View post on imgur.com

View post on imgur.com

View post on imgur.com

Afsluitdijk, el dic més llarg d’Holanda

Tornant d’Alemània, vam decidir canviar d’itinerari, tot i que fariem un grapat més de kilòmetres, per passar per Holanda. Ens va atraure  travessar el país pel dic Afsluitdijk que uneix Frisia amb l’Holanda septentrional. Aquest dic va ser construit al 1932 i es va inaugurar el maig de 1933 (just al cap d’un any). Té 32 kmts de llargaria i 90 metres d’amplada. A banda de la contenció de l’aigua del mar Zuiderzee, el Afsluitdijk és una autopista de 2 carrils per sentit de la marxa. A l’altre banda del dic hi ha el llac Ijssel que, actualment ja és d’aigua dolça. Aquest dic protegeix de l’amenaça del mar una gran extensió de terreny i ciutats tan importants com Amsterdam o Utrech.

La magnitud d’aquesta obra d’enginieria deixa bocabadat a tot aquell que la visita per la seva magnitud.

A mig camí hi ha una estàtua, homenatge als centenars d’obrers que van col·laborar en aquesta megaconstrucció de forma abnegada i sovint sota condicions extremes.

View post on imgur.com

View post on imgur.com

View post on imgur.com

View post on imgur.com

View post on imgur.com

View post on imgur.com

View post on imgur.com

View post on imgur.com

View post on imgur.com

View post on imgur.com

View post on imgur.com

View post on imgur.com

Utrech, la ciutat del tractat

Utrech és una bonica ciutat holandesa a la vora del Rin que s’ha fet coneguda per la bellesa del seu centre històric i pel tractat de pau que va posar fi a la guerra de sucesió espanyola l’any 1712 i que es va signar en aquesta ciutat holandesa.

El centre d’Utrech conserva l’encant d’una ciutat medieval rodejada per un canal circular (singel) que la fa encara més atractiva als visitants. Utrech també va ser un centre religiós de gran importància i són famoses la seva catedral catòlica de Sant Martí i la de Dom, amb la torre més alta del país la qual presideix la ciutat i es pot veure des de qualsevol punt d’Utrech. Altre característica de la fisonomía d’aquesta “urbe” són les antigues residències dels bisbes amb els seus curiosos pinàculs.

Utrech és una ciutat tranquil·la i acollidora que invita a pasejar pels seus carrers empedrats, asseure’s en una de les seves nombroses cafeteries o fer un mos en un dels seus típics restaurants.

Nosaltres varem tenir la mala sort d’ensopegar amb un dia plujòs la qual cosa va deslluir una mica la nostra visita però el temps no va ser un obstacle per contemplar amb admiració tots els atractius que ofereix aquesta ciutat i gaudir d’un dia quasi bé perfecte. No és estrany que Utrech sigui la segona ciutat (desprès d’Amsterdam) més visitada d’Holanda.

Altra característica d’aquesta localitat són els bars i restaurants que es troben als soterranis de molts edificis que estan a tocar del canal, les terrasses dels quals donen al propi canal. Quan es fa fosc, aquestes terrasses s’il·luminen i impregnen la ciutat un ambient màgic i encantador.

Alguns racons de la ciutat OLYMPUS DIGITAL CAMERAOLYMPUS DIGITAL CAMERAOLYMPUS DIGITAL CAMERAOLYMPUS DIGITAL CAMERAOLYMPUS DIGITAL CAMERAOLYMPUS DIGITAL CAMERAOLYMPUS DIGITAL CAMERAOLYMPUS DIGITAL CAMERAOLYMPUS DIGITAL CAMERAOLYMPUS DIGITAL CAMERAOLYMPUS DIGITAL CAMERAOLYMPUS DIGITAL CAMERAOLYMPUS DIGITAL CAMERAOLYMPUS DIGITAL CAMERAOLYMPUS DIGITAL CAMERAOLYMPUS DIGITAL CAMERAOLYMPUS DIGITAL CAMERAOLYMPUS DIGITAL CAMERAOLYMPUS DIGITAL CAMERAOLYMPUS DIGITAL CAMERAOLYMPUS DIGITAL CAMERAOLYMPUS DIGITAL CAMERA

 

Fotografies realitzades per J. Ques

Amsterdam,” l’heroica, decidida i misericordiosa”

“L’heroica, decidida i misericordiosa”, així va ser com la reina Guillermina d’Holanda va anomenar  la ciutat d’Amsterdam l’any 1947 pel seu coratge durant la Segona Guerra Mundial.

Amsterdam és la ciutat més visitada d’Holanda, la ciutat més gran i la que té un pes financer més important.

Amsterdam captiva als seus visitants per l’arquitectura dels  seus edificis  dels segles XVI i XVII que concentrats en una petita superfície donen a la ciutat el seu  caràcter  parfticular. L’altra característica que diferència aquesta urbe d’altres ciutats europees són els  nombrosos canals amb les seves cases flotants, la seva gent, el seu ambient, i per ser l’abanderada europea de les llibertats i la tolerància (només cal veure amb la naturalitat amb que es consumeixen, es mostren i es venen determinades substàncies que en altres indrets serien motiu de presó). També pels seus mitjans de transport que conviuen i comparteixen la ciutat com són els vaixells de passatgers i els vaixells-taxi que naveguen pels diferents canals, els nombrosos tramvies, el metro, els autobusos i les omnipresents bicicletes que circulen per tot arreu i que comparteixen espai amb els cotxes i els vianants però amb un tracte de favor prou evident. Tots en conjunt haurien de fer d’Amsterdam una ciutat caòtica però res més lluny de la realitat ja que l’aparença que dona és la d’una ciutat amb una activitat comercial molt important però on els seus habitants saben gaudir de la ciutat i la viuen amb alegria i  tranquilitat.

Amsterdam no és una ciutat especialment sorollosa tot i tenir un  trànsit molt heterogeni i el que més se senten són els timbres de la bicicletes i dels tramvies que alerten als vianants distrets i als vehicles de la seva presència.

Altre atractiu turístic d’Amsterdam són els nombrosos museus com el Rijkmuseum amb importants obres de Rembrandt, el dedicat a Van Gogh,  la casa d’Ana Frank, el Museu Hermitage d’Amsterdam o el Museu de la Ciència “Nemo”, per anomenar els més coneguts.

Si no disposes de gaire temps per visitar la ciutat, al meu entendre, una forma de poder arribar als llocs més emblemàtics i conèixer-la una mica en el seu conjunt és comprar un abonament de vaixell (el preu és d’un 10€) i completar-ho amb uns viatjes amb el tram que ens acostarà als indrets més emblemàtics de la ciutat com la plaça Dam, el barri “vermell”, o la zona comercial, entre altres.

Fotografies realitzades per J. Ques

Els canalsOLYMPUS DIGITAL CAMERAOLYMPUS DIGITAL CAMERAOLYMPUS DIGITAL CAMERAOLYMPUS DIGITAL CAMERAOLYMPUS DIGITAL CAMERAOLYMPUS DIGITAL CAMERAOLYMPUS DIGITAL CAMERAOLYMPUS DIGITAL CAMERAOLYMPUS DIGITAL CAMERAOLYMPUS DIGITAL CAMERAOLYMPUS DIGITAL CAMERAOLYMPUS DIGITAL CAMERAOLYMPUS DIGITAL CAMERAOLYMPUS DIGITAL CAMERAOLYMPUS DIGITAL CAMERAOLYMPUS DIGITAL CAMERAOLYMPUS DIGITAL CAMERAOLYMPUS DIGITAL CAMERAOLYMPUS DIGITAL CAMERAOLYMPUS DIGITAL CAMERAOLYMPUS DIGITAL CAMERA OLYMPUS DIGITAL CAMERAOLYMPUS DIGITAL CAMERA OLYMPUS DIGITAL CAMERAOLYMPUS DIGITAL CAMERAOLYMPUS DIGITAL CAMERA OLYMPUS DIGITAL CAMERAOLYMPUS DIGITAL CAMERAOLYMPUS DIGITAL CAMERAOLYMPUS DIGITAL CAMERAOLYMPUS DIGITAL CAMERAOLYMPUS DIGITAL CAMERAOLYMPUS DIGITAL CAMERAOLYMPUS DIGITAL CAMERAOLYMPUS DIGITAL CAMERAOLYMPUS DIGITAL CAMERAOLYMPUS DIGITAL CAMERA

OLYMPUS DIGITAL CAMERAOLYMPUS DIGITAL CAMERA


OLYMPUS DIGITAL CAMERA
OLYMPUS DIGITAL CAMERAOLYMPUS DIGITAL CAMERA

L’estació centralOLYMPUS DIGITAL CAMERA

Monuments i curiositats de la ciutatOLYMPUS DIGITAL CAMERAOLYMPUS DIGITAL CAMERAOLYMPUS DIGITAL CAMERAOLYMPUS DIGITAL CAMERAOLYMPUS DIGITAL CAMERAOLYMPUS DIGITAL CAMERAOLYMPUS DIGITAL CAMERAOLYMPUS DIGITAL CAMERAOLYMPUS DIGITAL CAMERAOLYMPUS DIGITAL CAMERAOLYMPUS DIGITAL CAMERAOLYMPUS DIGITAL CAMERAOLYMPUS DIGITAL CAMERAOLYMPUS DIGITAL CAMERAOLYMPUS DIGITAL CAMERAOLYMPUS DIGITAL CAMERA

 

 

 

OLYMPUS DIGITAL CAMERAOLYMPUS DIGITAL CAMERAOLYMPUS DIGITAL CAMERAOLYMPUS DIGITAL CAMERAOLYMPUS DIGITAL CAMERAOLYMPUS DIGITAL CAMERAOLYMPUS DIGITAL CAMERAOLYMPUS DIGITAL CAMERAOLYMPUS DIGITAL CAMERAOLYMPUS DIGITAL CAMERAOLYMPUS DIGITAL CAMERAOLYMPUS DIGITAL CAMERAOLYMPUS DIGITAL CAMERAOLYMPUS DIGITAL CAMERAOLYMPUS DIGITAL CAMERAOLYMPUS DIGITAL CAMERAOLYMPUS DIGITAL CAMERAOLYMPUS DIGITAL CAMERAOLYMPUS DIGITAL CAMERAOLYMPUS DIGITAL CAMERA OLYMPUS DIGITAL CAMERAOLYMPUS DIGITAL CAMERAOLYMPUS DIGITAL CAMERAOLYMPUS DIGITAL CAMERAOLYMPUS DIGITAL CAMERAOLYMPUS DIGITAL CAMERA

OLYMPUS DIGITAL CAMERAOLYMPUS DIGITAL CAMERAOLYMPUS DIGITAL CAMERAOLYMPUS DIGITAL CAMERAOLYMPUS DIGITAL CAMERAOLYMPUS DIGITAL CAMERAOLYMPUS DIGITAL CAMERAOLYMPUS DIGITAL CAMERAOLYMPUS DIGITAL CAMERA OLYMPUS DIGITAL CAMERA


OLYMPUS DIGITAL CAMERA

 

El dic d’Afsluitdijk, la primera victòria d’Holanda contra l’amenaça del mar

El dic d’Afsluitdijk construït del 1920 al 1933 (any de la seva inauguració) és la primera obra  de gran importància  que els holandesos van emprendre per defendre’s de l’amenaça que representava el mar per aquest petit pais que manté una lluita constant envers el perill que representa per a ells el Mar del Nord.

Ja des de principis del segle XX els diferents governs holandesos preteníen construir una barrera que evités les contínues inundacions que el mar provocava periòdicament però no va ser fins el 1918 que arran de les terribles inundacions del 1916 que va afectar una bona part del territori holandès i provocaren un important nombre de morts (alguns pobles van quedar totalment anegats) que el Parlament holandès va aprovar definitivament la construcció d’aquesta resclosa.

El dic compta amb dos rescloses, una a cada extrem que regulen l’entrada o sortida d’aigua. Actualment amb l’augment del nivell del mar a causa de l’efecte hivernacle, està en estudi construir una nova resclosa al centre.

Aquest dic és una autopista de dos carrils per banda i un carril bici que transcorre al costat. El recorregut és d’uns 30 kilòmetres i més o menys al mig hi ha un petit restaurant amb una zona on poder fer fotografies i contemplar amb més deteniment la grandesa d’aquesta obra si tenim en compte el temps que fa que es va construir.

Més al nord hi ha un altre dic imponent, el Oosterscheide, construït amb una tecnologia capdavantera però el mèrit del Afsluitdijk són els recursos i materials utilitzats i la forma de fer-ho (amb vaixells transportant tones i més tones de sorra i roques colosals i amb xarxes metàliques que les fixessin al fons). Tot un premi a la tenacitat d’aquest poble.

Nosaltres teníem el desitj i la curiositat de coneixe’l i també creiem que al nostre net que aquest cop venia amb nosaltres, li cridaria l’atenció passejar per una carretera construïda damunt del mar, i no va ser una mala idea ja que va quedar bocabadat.

Fotografies realitzades per J. Ques

Parada a l’area de descans del dic on vàrem dinar i aprofitàrem per fer unes fotografies

OLYMPUS DIGITAL CAMERAOLYMPUS DIGITAL CAMERAOLYMPUS DIGITAL CAMERAOLYMPUS DIGITAL CAMERA

OLYMPUS DIGITAL CAMERAOLYMPUS DIGITAL CAMERAOLYMPUS DIGITAL CAMERAOLYMPUS DIGITAL CAMERAOLYMPUS DIGITAL CAMERAOLYMPUS DIGITAL CAMERA

Amersfoort, la ciutat de la pedra (Keistad)

Aquest cop que hem visitat novament Holanda només hem estat uns quatre dies i anavem amb el nostre net per la qual cosa hem triat un càmping situat en una zona boscosa i en un entorn ideal per pasejar en bicicleta, per relaxar-te de les preses i sorolls de la ciutat i per gaudir del  contacte amb la naturalesa. Una zona realment tranquil·la, ideal per famílies amb infants, on els nens poden jugar, fer exercici, fer descobertes i observar .

Tot i aixó vam dedicar un parell de dies a visitar algunes ciutats properes (en un radi d’uns 40 a 45 kmts)  com Amersfoort, Amsterdam o Utrech.

El càmping està situat a un parell de kilòmetres de la petita localitat de Voorthuizen a la província de Gelderland. Voorthuizen no és un municipi conegut ni amb grans atractius turístics, però l’entorn és realment bonic i, com la resta del país, molt ben acondicionat pels pasejos en bicicleta sense perill ni per grans ni per petits i podent gaudir d’un paisatge realment meravellós.

A la zona hi ha diversos càmpings per triar, tots ells molt similars, amb instal·lacions molt correctes, preus raonables, zones d’esbarjo per a nens i gespa abundant.

El primer dia a la tarda ens vam acostar a Amersfoort, a uns 20 klilòmetres de distància. No n’haviem sentit mai parlar d’aquesta ciutat però varem veure uns folletons a la recepció del càmping i ens va semblar interesant d’anar-hi.

Amersfoort és una antiga ciutat medieval del segle XI i la part de la ciutat vella conserva encara intacte el seu aspecte de l’edat mitjana.

Amersfoort també es coneix per la ciutat de la pedra “Keistad” ja que el 1661 una gran pedra va ser arrosegada per un grup de quatre-centes persones fins el centre de la ciutat a causa d’una aposta.

Aquest fet avergonyia als seus habitants per la qual cosa van enterrar la roca.

Al 1903 va ser trobada i la van col·locar en un lloc cèntric de la ciutat com a monument (L’Amersfoortse Kei).

Fotografies realitzades per Jaume Ques OLYMPUS DIGITAL CAMERAOLYMPUS DIGITAL CAMERAOLYMPUS DIGITAL CAMERAOLYMPUS DIGITAL CAMERAOLYMPUS DIGITAL CAMERAOLYMPUS DIGITAL CAMERAOLYMPUS DIGITAL CAMERAOLYMPUS DIGITAL CAMERAOLYMPUS DIGITAL CAMERAOLYMPUS DIGITAL CAMERAOLYMPUS DIGITAL CAMERAOLYMPUS DIGITAL CAMERAOLYMPUS DIGITAL CAMERAOLYMPUS DIGITAL CAMERA

OLYMPUS DIGITAL CAMERAOLYMPUS DIGITAL CAMERAOLYMPUS DIGITAL CAMERA


OLYMPUS DIGITAL CAMERA

Holanda i la seva lluita amb el mar

A qualsevol viatjant que visiti per primer cop Holanda no li passaran desapersebuts alguns trets que són els que donen caràcter aquest país i que formen part de la seva història de lluita contínua contra el mar amenaçador:

– El seu paisatge verd d’extenses i fèrtils planures, moltes d’elles, robades al mar durant segles, gràcies a la tenacitat dels seus habitants

– La gran riquessa d’aigua, tres rius molt importants d’Europa desenboquen a la costa holandesa (el Rin, l’Escalda i el Mosa). Gran quantitat de ponts i una immensitat de canals configuren el paisatge dels seus camps i ciutats.

– Importants obres d’Enginieria Hidraúlica, com dics (Holanda té els dics més llargs del planeta), ponts elevats, escluses i bombejadors d’aigua que treballen dia i nit per tal que l’aigua no invaeixi les terres fèrtils. No hi ha que oblidar que una bona part del país està per sota el nivell del mar. La ciutat de Niuverkerk aan der Ijssel és el punt més baix del país i és troba a 6,74 m per sota del propi nivell del mar. Una de les causes d’aquesta depressió del terreny és la constant lluita dels seus habitants per mantenir seques i fèrtils àmbues ribes del Rin i evitar les innundacions periòdiques que aquestes grans extensions de terreny patien any rera any. Aixó ha produït però que aquestes zones molt riques en nutriens colapsin mica en mica i baixin poc a poc el seu nivell.

– Els molins de vent que abans de l’aparició dels bombejadors elèctrics eren els instruments utilitzats per bombejar l’aigua d’un nivell més baix al nivell superior (i així succesivament) fins abocar-la al canal i d’allà al mar del Nord.

– Les bicicletes son el vehicle per excelència d’aquest país i gaudeixen de molts més privilegis que els que pugui tenir en qualsevol altre país del mon. No hi ha ni una sola carretera, petita o gran), ni un sol camí, ni una ciutat que no tingui carrils específics de bicicletes. No és estrany veure al costat d’una autopista, separat d’aquesta per una extensa franja de gespa, un camí per les bicicletes degudament enllumenat per a que pugui ésser utilitzat dia i nit.

Aparcaments de bicicletes són frequents a cada racó o cantonada de qualsevol ciutat i inclús es poden arribar a veure edificis de vàries plantes dedicats a pàrking per aquest vehícle de dues rodes. Holanda té una mitjana de 3 a 5 bicicletes per habitant.