Aquest cap de setmana llarg ens hem decidit (a darrera hora) per anar a Andorra. Les previsions del temps eren bones i és per aquesta raó i perquè feia molt de temps que no visitavem aquest petit país veí que al final varem pensar en passar aquí els tres dies.

L’anada ha estat una mica engoixant ja que hem hagut de fer molta cua. Des d’uns deu kilòmetres abans de Berga fins poc abans d’arribar al tunel de Cadí hem anat en professó i des de la Seu d’Urgell fins quasi bé Andorra la Vella.

El càmping on ens hem instal·lat és el Valira que es troba a Andorra la Vella. No és gran cosa però està relativament a prop de la zona comercial. El millor del càmping és el restaurant. Els serveis són acceptables i per sort l’aigüa calenta i la calefacció dins les instal·lacions, funcionen prou bé.

Quan vam arribar el càmping estava pràcticament ple. La major part dels campistes eren esquiadors que aprofitaven aquest cap de setmana de tres dies per gaudir de la neu.

Nosaltres el que buscàvem era natura i una mica d’ambient. L’ambient estava assegurat ja que a Andorra sempre hi ha gent i més durant aquests dies tan propers al Nadal.

Per cert que com feia temps que no veníem ho hem trobat tot molt canviat. Encara desconeixiem que s’havia construït una carretera paral·lela a l’antiga per no passar pel centre de les ciutats. Tampoc sabíem que l’artèria principal de les Escaldes l’havíen convertit en un carrer peatonal (al menys per aquestes festes). Està perfecte ja que pots passejar amb tranquilitat mirant els aparadors de les botigues sense tenir que amuïmar-te pels cotxes, ni pel fum o soroll que aquests generen.

Les Escaldes que és per on més ens vam moure estava plena de gom a gom. Molta gent aprofitava per fer compres de Nadal. Tothom anava carregat de bosses amb articles de perfumeria o roba preferentment.

A banda de visitar botigues i participar de l’ambient de la ciutat, també vam aprofitar per fer alguna excursió amb el quad tot i que veritablement calia tenir ganes per voltar ja que tot i que, encara que hem tingut uns bons dies,  feia fred i més quan pujavem per carreteres de montanya. Anavem però ven equipats i es podia resistir.

Un dels indrets que visitàrem va ser el llac d’Engolasters. Tan sols començar a pujar carretera amunt el paisatge estava tot nevat i el llac estava glaçat. Una estampa realment preciosa.

DSCN1447Llac d’Engolasters

DSCN1448Càmping Valira

DSCN1449

 

Andorra la VellaDSCN1450DSCN1451