Desprès de 10 dies a l’Illa d’Oleron i recorre-la de nord a sud i d’est a oest, toca marxar en direcció a Arcachon, tot i que la idea era fer una parada en algun dels poblets que es troben a l’embocadura del Garona ja que es un indret que ens agrada molt i a més hi ha bones àrees per autocaravanes.
Com que ja vam sortir una mica tard vàrem parar a la Tremblade per dinar. Vam triar un lloc a tocar del mateix port on es concentren una gran quantitat de restaurants de peix i marisc. El plat estrella de bona part d’ells son “l’eclade de moules”, plat típic de la regió de la Charenté-Maritime que no tinguèrem la possibilitat de tastar a l’illa i que surtosament oferien en molts d’aquests restaurants. Es tracta d’un plat de musclos molt curiós, cuinats de forma totalment diferent a com s’acostuma a fer. Es disposen els musclos de forma vertical, un al costat de l’altre, sobre una planxa rectangular de fusta, es cobreixen amb pinasa i es couen a la barbacoa. La closca dels musclo queda tancada però es trenca amb molta facilitat. Són realment bonissims, sucosos i amb molt de sabor. L’única pega es que els dits et queden negres, però realment val la pena tastar-los.
Desprèx vàrem seguir el nostre viatge i ens vam aturar a un parking per autocaravanes molt bonic, al costat mateix del riu Garona i prop del poble de Barzan. L’àrea es perfecte per passar un parell de dies ja que disposa de serveis, piques d’acer inoxidable per rentar els plats i un petit restaurant que alhora també te una botigueta on comprar pa, llet, verdures, fruites, productes frescos i vins de la zona. L’estada és totalment gratuïta i des de la pròpia àrea pots passejar seguint el curs del riu ja que hi ha molts camins per fer rutes a peu o amb bicicleta.
França, realment, és un paradis pels autocaravanistes ja que els ajuntaments faciliten la seva estada i aprofiten les possibilitats que te aquest tipus de turisme per potenciar el comerç dels poblets que es poden beneficiar de l’arribada dels caravanistes.
La Tremblade
Àrea autocaravanes de Barzan a la vora del Garona (prop de l’embocadura)
Seguírem la nostra ruta en direcció Arcachon però no vam trobar lloc ni al càmping que inicialment haviem triat ni a 5 o 6 més als que vàrem trucar per preguntar si tenien places lliures. Malauradament era la setmana de la Purísima (15 d’agost) i estava tot a petar. No vam tenir altre remei que seguir cap el sud i surtosament trobàrem lloc en un càmping de Baiona anomenat Lou Petit Poun. El càmping està força be però es troba una mica lluny del centre urbà i a més no hi ha comerços a prop on poder comprar el necessari per la qual cosa vàrem estar un parell de dies per descansar i fer una mica de “panxing” i vàrem seguir en direcció a la frontera amb el Pais Basc.
