Autor: 2013730 (page 1 of 19)

Desprès de 10 dies a l’Illa d’Oleron i recorre-la de nord a sud i d’est a oest, toca marxar en direcció a Arcachon, tot i que la idea era fer una parada en algun dels poblets que es troben a l’embocadura del Garona ja que es un indret que ens agrada molt i a més hi ha bones àrees per autocaravanes.

Com que ja vam sortir una mica tard vàrem parar a la Tremblade per dinar. Vam triar un lloc a tocar del mateix port on es concentren una gran quantitat de restaurants de peix i marisc. El plat estrella de bona part d’ells son “l’eclade de moules”, plat típic de la regió de la Charenté-Maritime que no tinguèrem la possibilitat de tastar a l’illa i que surtosament oferien en molts d’aquests restaurants. Es tracta d’un plat de musclos molt curiós, cuinats de forma totalment diferent a com s’acostuma a fer. Es disposen els musclos de forma vertical, un al costat de l’altre, sobre una planxa rectangular de fusta, es cobreixen amb pinasa i es couen a la barbacoa.  La closca dels musclo queda tancada però es trenca amb molta facilitat. Són realment bonissims, sucosos i amb molt de sabor. L’única pega es que els dits et queden negres, però realment val la pena tastar-los.

Desprèx vàrem seguir el nostre viatge i ens vam aturar a un parking per autocaravanes molt bonic, al costat mateix del riu Garona i prop del poble de Barzan. L’àrea es perfecte per passar un parell de dies ja que disposa de serveis, piques d’acer inoxidable per rentar els plats i un petit restaurant que alhora també te una botigueta on comprar pa, llet, verdures, fruites, productes frescos i vins de la zona. L’estada és totalment gratuïta i des de la pròpia àrea pots passejar seguint el curs del riu ja que hi ha molts camins per fer rutes a peu o amb bicicleta.

França, realment, és un paradis pels autocaravanistes ja que els ajuntaments faciliten la seva estada i aprofiten les possibilitats que te aquest tipus de turisme per potenciar el comerç dels poblets que es poden beneficiar de l’arribada dels caravanistes.

La Tremblade

Àrea autocaravanes de Barzan a la vora del Garona (prop de l’embocadura)

Seguírem la nostra ruta en direcció Arcachon però no vam trobar lloc ni al càmping que inicialment haviem triat ni a 5 o 6 més als que vàrem trucar per preguntar si tenien places lliures. Malauradament era la setmana de la Purísima (15 d’agost) i estava tot a petar. No vam tenir altre remei que seguir cap el sud i surtosament trobàrem lloc en un càmping de Baiona anomenat Lou Petit Poun. El càmping està força be però es troba una mica lluny del centre urbà i a més no hi ha comerços a prop on poder comprar el necessari per la qual cosa vàrem estar un parell de dies per descansar i fer una mica de “panxing” i vàrem seguir en direcció a la frontera amb el Pais Basc.

Ja està a punt de finalitzar la nostra estada a l’illa d’Oleron. Aquest és el nostre darrer dia i l’aprofitem per visitar Saint Denis d’Oleron bonica localitat que es troba a la part més septemptrional de l’illa i Le Bree les Bains amb les seves cabanes dels ostricultors locals. Saint Denis és un poblet molt visitat per les seves platges, una d’elles la platja de Le Boirie amb les seves cabines multicolors i també perquè és etapa obligada per visitar el Far de Chassiron que forma part del seu patrimoni. També són llocs d’interès el seu museu, la biblioteca, la sala d’exposicions i les àrees naturals que rodejan el municipi.

Le Bree les Bains es troba molt aprop de Saint Denis i es curiós de visitar per les cavanes de fusta dels ostricultors pintades amb colors llampants. També es conegut per les seves platges molt visitades per multitud de turistes.

Saint Denis d’Oleron

Le Bree les Bains

Saint Trojan és una localitat situada al sur de l’illa d’Oleron. És un lloc molt tranquil, rodejat de boscos i platges i amb unes boniques vistes al pont de l’illa que la uneix al continent.

Tot i que Saint Trojan atrau als visitants per les seves platges te altres llocs d’interès com el Ecomuseu del Port, el Bosc de Saint Trojan o el pont de Manson.

La ciutat i el port

El pont de l’illa vist des de Saint Trojan

L’àrea d’autocaravanes de Saint Trojan

El tercer dia que hi erem a l’illa d’Oleron va estar tot el matí plovent, per la qual cosa aprofitàrem per fer nateja i també fer una mica de relax. A la tarda la pluja va escampar i vàrem visitar Boyardville un petit poblet a la costa est de l’illa. Els majors atractius d’aquesta localitat són les seves platges, els pasejos en vaixell i les seves vistes del fort Boyard a la llunyania des d’una de les seves platges més concorreguda. Des de Boyardville surten diversos vaixells que et porten fins al fort i pots visitar-lo per dins.

Fort Boyard es troba a l’illa d’Aix. A la cadena de TV France varen fer un reality dins del Fort Boyard que va tenir molta audiència. Posteriorment es va emetre també per Tele 5.

En realitat es tracta d’una fortificació construïda el segle XIX tot i que la seva construcció va ser ideada dos segles abans. Tenia que ser un punt de defensa de les illes de Re i Oleron i de la ciutat de la Rochelle però amb els avanços de l’artilleria que no la feien massa útil i el cost de la seva construcció ja que l’illa on s’asenta el fort va ser creada artificialment transportant sorra des de Boyardville , es va anar demorant fins el govern de Napoleó Bonapart.

El segon dia a la tarda vàrem visitar el Far de Chassiron. Per arribar-hi cal anar al poblet de Saint Denis d’Oleron i des d’allà, molt aprop, es troba el far. El Far de Chassiron està situat a l’extrem nord de l’illa i va ser construït al 1836. Fa 46 metres d’alçada i la seva llum es pot veure a 50 kmts de distància. Es pot pujar dalt de tot i des d’allà gaudir de la panoràmica que es mostra als nostres ulls. Es pot divisar la costa, l’illa d’Oleron i l’illa de Re, a més de la inmensitat del mar que ho rodeja tot. Aixó si, cal pujar 224 graons.

Als peus del far hi ha un petit museu. El far es troba al centre d’una bonica zona ajardinada que dibuixa l’estrella dels vents.

Desprès de visitar el far vàrem passejar seguint la costa i vam poder veure les escluses per a peixos que queden a la vista quan la marea baixa. De fet quan arribes al càmping et faciliten un mapa de l’illa i els horaris de les marées baixes i altes a tota l’illa,  ja que hi ha aficionats a recòrrer les platges cercant cloises i altres moluscs que queden al descovert a la baixa- mar.

El far

La costa

El segon dia que ens trobavem a l’illa d’Oleron vàrem visitar la Cotinière un bonic port pesquer, de fet el primer en importància de la Charente-Maritime. El tràfeg de vaixells entrant i sortint del port és continu i una bona bona raó per visitar aquesta petita localitat. A l’arribada dels vaixells carregats de peix i marisc de les moltes varietats de la zona, la gent s’amuntega al moll per gaudir d’aquest espectacle i, de pas, comprar-ne per endurse’l a casa. Nosaltres també ho vàrem fer. Desprès aprofitàrem per donar un tomb pel poble i asseure’ns en una de les moltes terrasses que hi ha a prendre un refresc i veure la gent passar.

Fa uns anys vàrem passar les vacances d’estiu a l’Illa de Re i vam passar molt aprop de l’Illa d’Oleron i ens vàrem proposar visitar-la mes endavant. Situada a l’oest de Rochefort queda per sota de l’illa de Re. És mes gran que aquesta però potser no tan turística tot i que compta amb molts atractius per als seus visitants. L’illa d’Oleron és molt coneguda per la seva producció d’ostres, tant per la qualitat d’aquest molusc com per la quantitat que produeixen.

Oleron està unida al continent per un pont que surt de Bourcefranc le Chapus prop de Marennes i que arriva a Ors petita localitat al costat de le Chateau d’Oleron. L’accès aquest pont és totalment gratuït, en contrast amb el pont de l’Illa de Re on has de pagar un peatge.L’illa d’Oleron també es coneguda com l’illa “llum” per les seves platges i el seu bon temps. També se la coneix perquè des de la seva costa oest, concretament des de Boyardville és pot veure a la llunyania, el Fort Boyard. També s’hi pot anar amb vaixell i visitar la fortalessa per dins.

Nosaltres ens vàrem instal·lar al càmping “La Brande” que està a pocs kilòmetres de Le Chateau d’Oleron. Havíem fet la reserva per internet per assegurar-nos plaça però un cop hi van ser-hi vàrem descobrir al costat mateix de Le Chateau d’Oleron un càmping municipal molt més econòmic i que es veia força be i una mica més amunt hi ha una àrea d’autocaravanes molt concorreguda.

Oleron és una illa molt plana amb molts racons per visitar i on perdre’t: boniques platges, poblets típics i amplis boscos de pi mediterrani.

Nosaltres vàrem estar 11 dies a l’illa i la vam recòrrer de nord a sud i d’est a oest. L’endemà de la nostra arribada  vam llogar un cotxe al supermercat Super-U ja que vàrem consultar els preus i vam veure que ens sortia molt econòmic i així no ens calia moure tant l’autocaravana i podiem deixar-la a la parcel·la amb tot parat. Per cert la parcel·la era grandiosa i amb molta ombra, davant mateix de la piscina climatitzada.

Davant de l’entrada del càmping també hi ha una parada de bus amb el que pots recòrrer bona part de l’illa o anar a le Chateau d’Oleron a comprar.

Justament el primer dia visitàrem Le Chateau d’Oleron que es la ciutat mes important de l’illa i Dolus un altre poblet més petit.

A Le Chateau d’Oleron val la pena visitar la seva fortalessa i les seves casetes de fusta colorides, la major part d’elles dedicades a la venda d’artisania i obres d’art. Es una ciutat amb molts restaurants on el plat típic són els “moules” (musclos) i les ostres, així com tota varietat de peix i marisc.

Le Chateau d’Oleron

El petit port amb els vaixells per la recollida d’ostres

La fortalesa

La platja (marea baixa) on molta gent aprofita per collir petxines i petits moluscs

El port

El pont que uneix l’illa amb el continent

Els petits canals

Les casetes colorides

Anàvem en direcció a la illa de Olerón i vàrem fer la primera parada per dormir en una àrea d’autocaravanes situada en un bonic poblet de la Nova Aquitània (departament de la Charenté Maritime). L’àrea estava força be, totalment gratuïta, a 5 minuts a peu, del poble i amb servei de buidatge i càrrega d’aigüa. Nosaltres vàrem arribar a mitja tarda i ja estava quasi be ple, però, per sort, encara quedàven un parell de places lliures. Un cop instal·lats vàrem donar una volta pel poble i compràrem ostres per sopar en una botigueta amb el taulell a l’aire lliure. Tota aquesta regió es famosa per les seves ostres i com que a nosaltres ens agraden, no perdem l’ocasió per degustar-les sempre que podem. A més aquí tenen un preu molt asequible.

L’endemà, abans de seguir la nostra ruta, aprofitàrem per coneixer millor el poble i ens va encantar. A més vàrem poder fer diverses compres en el mercat municipal cobert que es trobava molt aprop d’on estàvem. Aquell dilluns també hi havia mercat al carrer on es venia de tot, fruites i verdures, formatges, embotits, marisc, ostres i cloises, roba, sabates, etc.

L’origen del nom de la localitat provè de l’antiga fortalessa del senyor de Didonne. El castell va ser derruit el segle XVIII i pel priorat de Saint Georges que era punt de parada dels pelegrins que es dirigien a “Santiago de Compostela”.

Saint Georges es troba a la mateixa desembocadura del Garona i compta amb unes boniques platges de sorra fina, de parcs naturals a pocs kilòmetres, que es poden gaudir fent una llarga pasejada i d’unes vistes fabuloses de la boca d’aquest riu que neix en terres catalanes.

Saint Georges és un poble molt animat a l’estiu ja que es un lloc turístic molt apreciat per una gran quantitat de francesos i també perquè es troba a pocs kilòmetres de Bourdeaux i molts burdelencs van a passar el cap de setmana i gaudir de les seves platges, la seva gastronomia i els seus concerts nocturns.

Altres lloc d’nterès a la ciutat son el fort de Suzac i la seva Església i no gaire lluny també es pot visitar el far de Vallières.

També son boniques de veure les típiques cases charenteses. En conjunt és un poblet molt alegre amb terrasses plenes de gent, moltes botiguetes i amb l’encant que acostument a tenir la major part dels pobles costeners.

Saint Georges de Didonne

Les platges (no gaire plenes aquesta hora del matí)

El far de Vallières (al fons)

La desembocadura del Garona

Mercat a l’aire lliure

Àrea d’autocaravanes de Saint Georges de Didonne