Els paisatges de Cantàbria són dels més bonics de la península. El verd de les seves pastures que arriven arran del mar, un mar d’un blau intens que contrasta amb el verd brillant dels seus camps. Localitats costaneres com Comillas (podeu trobar una entrada dedicada aquesta localitat), San Vicente de la Barquera o Suances, o el municipi famós arreu del món per les seves coves (Altamira) i pel seu tipisme com Santillana del Mar (com diuen el poble de les tres mentides: no és santa, no es plana –“llana”- i no té mar).

Nosaltres ens vam instal·lar en un dels dos càmpings que hi ha a la vora de Santillana del Mar. El nom del càmping és Santillana. És un càmping amb molta ombra, amb un serveis molt correctes, unes parcel·les àmplies i verdes y una gran piscina. Una gran part dels campistes són de la pròpia comunitat ja que és un càmping que té obert tot l’any.

Des del càmping vàrem fer diverses sortides. Una de les sortides i visita obligada va ser a Santander, capital de la comunitat i localitat amb un enclavament privilegiat. La seva esplèndida baia i l’elegància de molts dels seus edificis donen a la ciutat una particularitat molt especial i una majestuositat indiscutible.

Santander és una ciutat que invita a caminar, ja que hi ha molts indrets dissenyats per passejar, zones verdes, jardins per prendre el sol o admirar la baia en tota la seva magnitud i  carrers on està prohibit el trànsit rodat i pots passejar pausadament sense preses ni sorolls.

No hi ha que marxar de Santander sense aprofitar el tastar algun dels seus plats típics. La seva gastronomia està composta per plats molt potents propis de la zona de muntanya com el “cocido montañés” o de la zona de la costa amb els seus peixos cuinats de diverses formes i maneres.

Us aconsello que no deixeu de fer un passeig en vaixell per la baia. La vista de Santander des del mar us sorprendrà gratament i podreu conèixer en un parell d’hores el “skiline” de la ciutat, els indrets més emblemàtics  i una mica la història de la ciutat relatada per un guia.  Veureu la Platja del Sardinero, la illa de Mouro, la península de la Magdalena, l’illot de la Torre, l’illa de l’Horadada i el Sorral del Puntal. Realment val la pena.

Com a curiositat comentar que em va cridar molt l’atenció el fet de què molts edificis, oficials i privats lluissin en els seus balcons i finestres multitud de banderes espanyoles. I no tan sols a Santander si no en moltes localitats de Cantàbria. Vaig preguntar si la nostra estada coincidia amb alguna festa local i ens van comentar que no. No sé si potser era perquè aquell mateix any la selecció espanyola havia guanyat el mundial de futbol, o si simplement és habitual aquest tipus de manifestacions patries… Ens vam quedar amb el dubte!!

Fotografies realitzades per Jaume Ques

IMG_0115

IMG_0116

IMG_0117

IMG_0118

IMG_0119

IMG_0120

IMG_0121

IMG_0122

IMG_0123

IMG_0125

IMG_0134

IMG_0135

IMG_0136

IMG_0137

IMG_0138

IMG_0139

IMG_0140

IMG_0141