Estavem al Càmping Igueldo de Sant Sebastià i vam prendre un tríptic dels molts que estaven exposats a la recepció del càmping proposant visites, informant sobre museus, restaurants, etc. El tríptic en questió proposava diferents itineraris per la província de Guipúscoa i ens va atraure un en particular que s’iniciava a Donostia (Sant Sebastià) i finalitzava a Ondarrabia, seguint una ruta determinada.
Sortírem de bon matí en direcció a Pasai, de Pasai a Errenteria i desprès Lezo. Prenguerem desprès la carretera GI-3440 fins Ondarrabia.
A banda de la visita d’aquests poblets cada un d’ells amb el seu encant, la fascinació de la ruta és la bellesa de l’indret que atravesa la GI-3440, on s’uneixen amb una magnífica simbiosi el verd intens de la muntanya que arriba fins el nivell del mar, amb el blau de les aigües del Golf de Biscaia.
Surtosament hi ha infinitat d’explanades al voral de la carretera on poder parar, estirar les cames, fer fotos i admirar el paisatge. De tant en tant un grupet de vaques pasturant, un turó coronat per les ruïnes d’una fortalesa o una creu i el mar a l’esquerra que no s’amaga en tot l’itinerari.
Arribem al Monestiri de Guadalupe, amb l’encant de la petita Esglèsia dedicada la la Verge de Guadalupe i de la inmensitat del paisatge que es presenta davant nostre. Un paisatge meravellós s’alça als nostres ulls: la Ria al complert. A una banda Ondarrabia (Espanya) i a l’altre Hendaya (França). Una boirina tan suau que ens permetia contemplar aquella vista amb tota claredat imprengnava aquell moment d’un encant afegit.
Estem una bona estona ja que la postal que ens oferia aquell indret era ensisadora, aprofitarem per dinar a l’autocaravana i desprès vàrem seguir la carretera que baixa fins a la ciutat d’Ondarrabia.
Panoràmiques d’Ondarrabia des del Santuari de Guadalupe
De Lezo a Ondarrabia (la carretera està plena de racons fantàstics i panoràmiques sorprenents).
Quan vam arribar a Ondarrabia, ens vam quedar asombrats de la quantitat d’autocaravanes, espanyoles i franceses qur com nosaltres cercaven un lloc adient per instal·lar-se i aprofitar per visitar la ciutat i pernoctar. Vam ésser afortunats ja que vam poder aparcar al pàking del port, al bel mig de la ciutat i molt aprop del passeig principal amb les seves cases amb façanes típiques i estrets espais entre casa i casa. Quin plaer passejar i admirat aquell tipisme únic d’aquelles terres, prendre algun “montadito” a les seves tabernes regat amb un got de txacolí, i pujar fins a la part vella del la ciutat encerclada per una majestuosa fortalesa. A l’endamà, molt de matinada, quan el sol apareixia tímidament per l’horitzó, no vam poder resistir-nos a tanta bellesa i sortírem per inmortalitzar aquell instant i gaudir-ne del joc de llums i colors que el cel ens regalava i el mar reflectía en tota la seva intensitat, un mar curiosament pla i submís, un mirall ensisador. Fotografies realitzades per Jaume Ques
Passejant per Ondarrabia
L’endemà de matinada desprès d’haver passat la nit al port (inmortalitzant la sortida del sol)
