Marta Estella

Tag Archive 'xarxes'

gen. 09 2011

Traducci贸 xarxa: utopies i distopies

Posted in General |

Collective Strings 2

‘La traducci贸 xarxa: utopies i distopies’ 茅s el t铆tol d’un article que m’ha publicat la revista Tradum脿tica, al n煤m. 8, un monogr脿fic sobre localitzaci贸 i web. Hi presento una an脿lisi dels canvis disruptius que experimenta actualment la traducci贸, a causa de les transformacions socials i econ貌miques derivades de l’expansi贸 dels serveis de web 2.0 i de la globalitzaci贸 dels mercats i del treball. La traducci贸 xarxa ha esdevingut el paradigma de la traducci贸 actual, amb un recorregut on convergeixen la traducci贸 social en totes les seves manifestacions i les maquiladores virtuals de la traducci贸 en entorns web; la cara i la creu del crowdsourcing: la utopia i la distopia.

La traducci贸 xarxa representa un fort desafiament a la professionalitzaci贸 de la traducci贸, per貌 alhora tamb茅 obre nous camins per als professionals de la llengua. Sens dubte, s贸n temps molt interessants i decisius per al futur de la traducci贸. Com veieu aquest futur? M’agradar脿 con猫ixer la vostra opini贸.

Imatge: Fotografia聽 que vaig fer de la instal路laci贸 Collective Strings, de Karoline H. Larsen, a l’exposici贸 V忙rker der virker / Works at work (Copenhaguen 2009)


2 Comments

jul. 15 2010

#somunanacio: quan els marges ocupen el centre

Posted in General |

Una de les q眉estions que m’ha interessat de la manifestaci贸 de dissabte聽 茅s com ha portat a situar en un espai central el que generalment 茅s marginal, ‘marginal’ en el sentit que es desenvolupa als-marges-de…

  • En primer lloc, la multitud vs. la cap莽alera. Despr茅s de tants dies d’estira-i-arronses per trobar una soluci贸 que fos acceptable per a tothom, la cap莽alera va acabar engolida per les riuades de gent que anaven a manifestar-se i que, en bona part, s’anaven situant davant del punt on s’havia previst que comenc茅s la manifestaci贸. La multitud va aconseguir centrar bona part de l’inter猫s de la jornada, en detriment del paper hegem貌nic que tenen sempre els representants institucionals i de partits.
  • En segon lloc, els mitjans socials vs. els mitjans de comunicaci贸 m茅s tradicionals. La manifestaci贸 va tenir “un seguiment massiu a internet”, diu Trina Milan en aquest apunt.聽 Seguiment massiu, tant els dies previs, com durant la manifestaci贸, i tamb茅 posteriorment. Som molt铆ssmes les persones que hem publicat tuits, fotos i apunts en blogs amb l’etiqueta #somunanacio, fet que posa en q眉esti贸 el paper dels mitjans de comunicaci贸.”Per quina ra贸 has d’acudir a una galeria d’un mitj脿 de comunicaci贸, on tot est脿 filtrat, si pots fer servir les eines de la xarxa?”, es pregunta janquim al seu blog. Gr脿cies als tuits, jo, com altres persones, vaig poder seguir el decurs de la manifestaci贸 鈥攍es estones que tenia cobertura鈥, ja que, aturada durant gaireb茅 dues hores als Jardinets de Gr脿cia esperant poder avan莽ar, se’m feia impossible veure qu猫 passava cinquanta metres endavant o endarrere.
  • Finalment, els blogs vs. les intervencions parlament脿ries. El debat pol铆tic m茅s interessant sobre el post 10 de juliol es produeix ara mateix als blogs. Vicent Partal se’n fa ress貌 a l’editorial d’avui de Vilaweb. Al costat del xup-xup sabor贸s que es produeix a la blogosfera, les cr貌niques parlament脿ries s贸n d’un fat que em porta a moure’m entre l’avorriment i la indignaci贸.

Els marges ocupen el centre. Potser l’esperan莽a 茅s que aquesta ocupaci贸 s’estengui tamb茅 a l’acci贸 pol铆tica.

Si t’ha agradat aquest apunt, pots votar-lo als Premis Blocs Catalunya.


No hi ha comentaris

jul. 04 2010

De la llengua com a subministrament

Posted in General |

Llegeixo a Garcia i Stevenson (2009: 29) una idea que m’interessa especialment: la de la traducci贸 entesa com a subministrament, un ideal que comen莽a a emergir en l’imaginari col路lectiu. L’extensi贸, en efectivitat i popularitzaci贸, de serveis de traducci贸 autom脿tica a la xarxa com Google Translate porta a concebre la traducci贸 com un subministrament, igual que la llum, l’aigua o el gas, 茅s a dir un servei que est脿 disponible a tothora i que podem utilitzar sempre que el necessitem, de manera extremadament senzilla.

Els darrers anys, els serveis ling眉铆stics hem parat molta atenci贸 als canvis que la xarxa comporta per a l’aprenentatge i ensenyament de lleng眉es, i hem passat m茅s per alt els canvis disruptius que la xarxa porta a la traducci贸. Hem imaginat uns aprenents aut貌noms que aprenen lleng眉es en el seu tr脿nsit per la xarxa, i no hem sabut valorar prou b茅 l’impacte que els serveis de traducci贸 a la xarxa tenien en els usuaris, en les seves expectatives i les seves pr脿ctiques. Mentre la traducci贸 autom脿tica a la xarxa avan莽ava imparable, ens parapet脿vem en la fortalesa de la qualitat: la de la traducci贸 humana a c脿rrec de professionals experts. Per貌 potser la qualitat que valoren els usuaris molt sovint 茅s una altra, m茅s relacionada amb la satisfacci贸 de disposar a l’instant d’una traducci贸 comprensible, encara que no sigui perfecta (m’hi referia no fa gaire en aquest apunt). I d’aqu铆 a no gaire, aquest fet ja no ser脿 motiu de satisfacci贸, perqu猫 ser脿 assumit com el que cal esperar, i del que parlarem, en traducci贸, ser脿 de la insatisfacci贸, la indignaci贸 fins i tot, que provoquen els talls en el subministrament, les caigudes del sistema.

Potser amb el temps, tots els serveis ling眉铆stics seran entesos com a subministrament, per貌 la traducci贸 ja ho 茅s ara.

—————-

Garcia, Ignacio; Stevenson, Vivian (2009). “Translation trends and the social web”. Multilingual, 103 (3): 28-31.

Imatge: Utility pole, de Daniele Sartori


No hi ha comentaris

juny 29 2010

De com un dinosaure a la xarxa es converteix en pardal

Posted in Jornades |

Aquest mat铆 he assistit a la pon猫ncia “La nueva gesti贸n del conocimiento (y de las personas) en la 茅poca de la colaboraci贸n y de las redes”, amb qu猫 Luis Su谩rez ha obert el X Seminari Compartim. Luis Su谩rez, ambaixador de software social d’IBM, 茅s el responsable d’impulsar el treball en entorns col路laboratius corporatius en una organitzaci贸 en qu猫 tradicionalment la cultura del correu electr貌nic ha estat hegem貌nica.

Ha exposat la seva experi猫ncia en la transformaci贸 del model d’organitzaci贸 d’IBM a trav茅s del canvi en els sistemes de comunicaci贸 interna. Su谩rez ha mostrat una gran capacitat de persuasi贸 en el desplegament d’un argumentari a favor de l’efici猫ncia del treball en entorns de software social, en contrast amb els sistemes de treball que tenen com a base el correu i les reunions. El correu, ha dit, demana una inversi贸 molt gran de temps (2-3h di脿ries?) per a la realitzaci贸 de tasques del tot improductives, com ara buidar la b煤stia quan arriba al l铆mit de la capacitat, i resulta clarament ineficient en un context en qu猫 la majoria de persones treballa en m煤ltiples projectes amb equips diferents. D’altra banda, ha estat categ貌ric a afirmar que en les reunions se sol col路laborar poc, i que els resultats no solen compensar els costos que representen en despla莽aments i el mateix temps de la reuni贸. Su谩rez predica amb l’exemple i limita l’煤s del correu a les comunicacions confidencials i a la gesti贸 de l’agenda corporativa, en aquest cas per limitacions t猫cniques del software emprat. En el projecte personal “A world without email” registra el descens progressiu en el nombre de comunicacions per correu electr貌nic en qu猫 participa com a emissor o receptor.

Su谩rez ha explicat com el treball en xarxes socials ha facilitat a IBM la transici贸 d’una organitzaci贸 jer脿rquica cap a una nova realitat sostinguda en la connexi贸, en la qual el treball es fa en comunitats i en xarxes. En aquesta nova realitat els caps estableixen nous par脿metres de lideratge, com a facilitadors i coordinadors, i s贸n els equips els que prenen bona part de les decisions. En una pon猫ncia rodona, no hi podien faltar dades sobre l’estalvi aconseguit per la reducci贸 de costos en viatges i en servidors de correu, i dades sobre l’augment de la satisfacci贸 i de la productivitat. Les dades m茅s impactants?: les de la penetraci贸 creixent del software social en una companyia que t茅 500.000 empleats i que fins no fa gaire era percebuda com un dinosaure moribund, un dinosaure que, un cop dins la xarxa, s’ha convertit en un 脿gil pardal.

Imatge: Lego dinosaur, d’adactio


1 comentari

juny 22 2010

La Senalla: aprenentatges d’una cooperativa d’ecoconsum

Posted in General |

Dijous van arribar les primeres comandes a La Senalla, la nova cooperativa d’ecoconsum de Gr脿cia. Han estat quatre mesos de preparaci贸: aplegar persones interessades en el projecte, acordar uns criteris b脿sics per comen莽ar a funcionar, crear un entorn virtual de treball, cercar un productor que respongu茅s als criteris acordats, i trobar un local i condicionar-lo m铆nimament.

Ha estat, 茅s, un proc茅s ric en aprenentatges, i en valoro especialment el seg眉ent:

  • La capacitat de prendre acords provisionals quan les q眉estions no estan prou madures, amb la finalitat de no blocar una situaci贸, i la capacitat d’esperar el moment oport煤 per reconsiderar-los.
  • L’alt nivell de debat assolit amb intervencions redu茂des a la m铆nima expressi贸 鈥攇aireb茅 diria que tuitegen鈥, per貌 suficients per expressar un punt de vista i permetre que tothom es pugui posicionar i fer avan莽ar el proc茅s.
  • L’aprendre fent: exposar-se a una situaci贸 desconeguda i resoldre-la al moment, documentar m铆nimament com s’ha resolt i aportar l’experi猫ncia a les persones que s’hi enfronten per primer cop.
  • El lideratge distribu茂t, que afavoreix un gran dinamisme.

S贸n quatre trets que han facilitat la constituci贸 i el creixement en valors de la cooperativa, i que em semblen aplicables a molts altres tipus d’organitzaci贸.


6 Comments

juny 16 2010

Estil 2.0 i confian莽a

Posted in General |

Ahir es va presentar la Guia d’usos i estil a les xarxes socials de la Generalitat de Catalunya, que ha esdevingut ja un referent per a la participaci贸 de les administracions i altres organitzacions als mitjans socials.

En el debat generat al voltant de la presentaci贸, janquim ha destacat una q眉esti贸 que convida al debat: les recomanacions que fa la guia (p.9) sobre els perfils personals de les persones que treballen a la Generalitat en aquests mitjans, especialment la d’ “evitar la participaci贸 en accions o moviments que puguin suscitar una degeneraci贸 de la reputaci贸 de la Generalitat i els serveis que ofereix”. Gaireb茅 alhora, 脌lex Guti茅rrez ha tractat d’una q眉esti贸 molt similar, tot i que en un context diferent, a l’apunt Tenen vida privada els periodistes a la xarxa?.

Comparteixo l’an脿lisi de Guti茅rrez quan diu que “les tecnologies 2.0. han accentuat l’expansi贸 geom猫trica dels egos” i聽 “resulta f脿cil caure en la temptaci贸 d’apuntar-se les medalles individualment, en comptes de posar-les al servei del mitj脿 que, al cap i a la fi, est脿 finan莽ant una determinada carrera professional”. Em sembla, a m茅s, una an脿lisi extrapolable a molts altres sectors professionals.

Ara b茅, em q眉estiono fins a quin punt 茅s l铆cit regular espec铆ficament els perfils personals dels treballadors d’una administraci贸, un mitj脿 de comunicaci贸 o una universitat; per qu猫 hauria d’anar m茅s enll脿 del dret reconegut a la discrep脿ncia? No es tractaria, m茅s aviat, que els mitjans, administracions o empreses que estan “finan莽ant una determinada carrera professional” aprenguessin a treure partit de la participaci贸 als mitjans socials dels seus professionals? Per exemple, ja hi ha institucions, com la UAB, que ofereixen una plataforma de blogs sota el domini corporatiu perqu猫 la comunitat pugui publicar-hi, tant a t铆tol institucional, com personal. Una altra acci贸 possible seria crear p脿gines institucionals que agreguessin els continguts generats per aquests professionals que es consideressin d’inter猫s per a l’organitzaci贸.

Acabo amb aquesta frase de Guti茅rrrez, que subscric plenament: “la paraula clau 茅s confian莽a: les organitzacions que funcionaran de manera 貌ptima seran les que siguin capaces de gestionar aquesta autonomia individual sense perdre la for莽a que d贸na un equip que comparteix valors i missi贸”.


5 Comments

juny 12 2010

La traducci贸 ja no 茅s el que era

Posted in General |

Tres q眉estions al voltant de la traducci贸 que em semblen motiu de reflexi贸 per als serveis ling眉铆stics:

  1. La popularitzaci贸 de serveis de traducci贸 gratu茂ts a la xarxa fomenta l’expectativa de poder disposar d’una traducci贸 tan instant脿nia i pr貌xima a la gratu茂tat com sigui possible.
  2. En contextos on el que preval 茅s l’accessibilitat a la informaci贸, els resultats de la traducci贸 m脿quina tenen uns 铆ndexs de satisfacci贸 alts per part dels usuaris, que troben que aquestes traduccions els s贸n 煤tils. Dillinger i Gerber (2009), [document en pdf] n’aporten alguna evid猫ncia.
  3. El fenomen de la traducci贸 social porta a q眉estionar el perfil del traductor; actualment, una bona part de les traduccions que llegim o escoltem les han fetes no professionals. Pensem en els articles de la Viquip猫dia que s贸n tradu茂ts d’altres lleng眉es, les subtitulacions de serveis com DotSub i YouTube, les traduccions de software lliure (Firefox, Thunderbird, OpenOffice…) o d’empreses que confien als usuaris la traducci贸 de les seves plataformes per a algunes lleng眉es (Twitter, Google, Facebook…).

I dues possibles conseq眉猫ncies:

  1. Obrir-se a recomanar un sistema de traducci贸 m脿quina en l铆nia per a determinades p脿gines, continguts i lleng眉es, i oferir com a servei la prevenci贸 d’efectes negatius no desitjats; per exemple, un servei de llenguatge controlat en la llengua d’origen.
  2. Orientar-se cap a la reelaboraci贸 de continguts聽鈥攅ls de promoci贸 de serveis i productes, per exemple鈥 per tal que siguin efectius en聽 audi猫ncies al路l貌fones, i integrar-hi aspectes extraling眉铆stics, com el tipus d’informaci贸 que s’espera trobar-hi o no, els colors, les imatges etc.

Imatge: Translate server error, de ross_tt


No hi ha comentaris

maig 22 2010

Facebook i la responsabilitat institucional

Posted in General |

Share photos on twitter with Twitpic

L’estrat猫gia de Facebook per dominar el graf social 茅s cada cop m茅s agressiva amb els drets sobre la privadesa i la propietat de les dades dels usuaris. N’茅s un bon exemple la imatge que il路lustra aquest apunt, difosa per Karma Peir贸 (podeu clicar-la per veure-la millor), juntament amb la pe莽a que ha escrit per al 3cat24.cat sobre els riscos de sincronitzar els contactes de Facebook i els de l’iPhone:聽 l’aplicaci贸 de Facebook per a l’iPhone adverteix l’usuari que totes les dades dels seus contactes en aquest dispositiu s’enviaran a Facebook i estaran subjectes a la pol铆tica de privadesa de la companyia, i demana que l’usuari s’asseguri que els seus amics (contactes, de fet) hi estan d’acord, una fita pr脿cticament impossible d’assolir.

Cada nou pas que fa Facebook per retallar els drets dels usuaris provoca una reacci贸 en contra de la seva comunitat, com tamb茅 den煤ncies a la blogosfera. Els darrers dies hem llegit, un cop m茅s, an脿lisis molt cr铆tiques de la pol铆tica de Facebook a mitjans com El caparaz贸n, que responsabilitza l’empresa de generar desconfian莽a dels usuaris en els mitjans socials; El blog de Enrique Dans, que denuncia la cessi贸 de dades dels usuaris a tercers, i Techcrunch, en un apunt molt recomanable i de t铆tol di脿fan, “Facebook’s Disconnect: Open Doors, Closed Exits”, que presenta diverses solucions per recuperar les dades que els usuaris de Facebook hem dipositat en aquesta plataforma.

Els fets s贸n prou greus per plantejar-se si 茅s l铆cit que les institucions p煤bliques continu茂n utilitzant Facebook per comunicar-se amb els usuaris. Cal recon猫ixer l’encert d’haver apostat per introduir-se en una xarxa que els usuaris ja utilitzen, en comptes de pretendre atraure usuaris als canals propis, i hi ha iniciatives reeixides, com les p脿gines a Facebook Cinema en catal脿, de la Generalitat de Catalunya, i InfoUAB, de la Universitat Aut貌noma de Barcelona, per posar-ne dos exemples. Per貌 si aquestes institucions tenen el deure de garantir els drets dels estudiants i dels ciutadans en general 鈥攊 tamb茅 de cultivar-ne les compet猫ncies digitals鈥, crec que no 茅s l铆cit que es mantinguin en plataformes que vulneren aquests drets, per molt 煤tils que puguin ser per a les institucions i per als mateixos usuaris.

Caldr脿 estar alerta a l’evoluci贸 del projecte Diaspora, una xarxa social de codi obert que d贸na poder als usuaris sobre les seves dades, i que ha obtingut finan莽ament per tirar endavant mitjan莽ant una acci贸 de crowdfunding (o finan莽ament per part de les masses).


No hi ha comentaris

abr. 24 2010

#SantJordi: reutilitzar, compartir en el m贸n dels bits. I en el dels 脿toms?

Posted in General |

Red rose, Temari 09

Un dels fets que m’han cridat l’atenci贸 d’aquest Sant Jordi ha estat l’猫xit de l’etiqueta #SantJordi en els missatges de Twitter. Ahir, durant tot el dia, els missatges que la inclo茂en s’anaven succeint sense parar, i encara avui sovintegen, si b茅 amb menys intensitat. Barcelona Televisi贸, BTV, en refor莽ava la projecci贸 p煤blica, en reproduir-los a la televisi贸 i al web, i tamb茅 en una pantalla gegant a la pla莽a de Catalunya. El Sant Jordi dels bits es va fent un lloc, els darrers anys, enmig del Sant Jordi dels 脿toms, el del llibre en paper i la rosa amb p猫tals i espines de deb貌. El fenomen Twitter d’enguany succeeix el de l’enviament de roses digitals, un iniciativa que Vilaweb va contribuir a difondre i que encara es mant茅, al costat d’altres novetats que caldr脿 veure si perduren en el temps, com la proposta de la Generalitat de Catalunya de felicitar Sant Jordi amb realitat augmentada.

Per貌 el que m’ha interessat m茅s d’aquest Sant Jordi 茅s el fenomen tamb茅 creixent dels passallibres (bookcrossing) i, sobretot, dels intercanvis de llibres que sorgeixen amb motiu d’aquesta diada. Han engegat passallibres els museus de Barcelona i l‘Oficina Any Cerd脿 de l’Ajuntament d’aquesta ciutat,聽 i en l’entorn que m’茅s proper organitzen intercanvis de llibres les biblioteques de la vila de Gr脿cia i聽 el Servei de Lleng眉es de la UAB. I 茅s que compartir i reutilitzar en el Sant Jordi dels 脿toms 茅s un acte de comprom铆s molt m茅s gran que no en el Sant Jordi dels bits. Em va costar molt m茅s triar un llibre del qual m’havia de desprendre per portar-lo a la parada d’intercanvi de llibres del Servei que no publicar unes quantes piulades amb l’etiqueta #SantJordi o repiular-ne d’altres que m’havien interessat o simplement m’havien fet gr脿cia.

Al comprom铆s, s’hi refereia, en un altre context, Salvador Card煤s en l’article “脠xit perill贸s”, publicat al diari Avui el 06.02.09, en analitzar l’猫xit de Facebook:

Tercerament, hi ha un factor que fa irrellevant la xarxa: la pertinen莽a als grups que es creen i a les causes que es proposen 茅s absolutament gratis. Defensar una causa al Facebook, per noble que sigui, o adherir-se a un grup, per idiota que sembli, no costa res. Mai no s’havia arribat a una lluita (per una causa) amb el cost zero en responsabilitat.

I tamb茅 Zygmunt Bauman en la confer猫ncia “Un m贸n de di脿spores”, que va fer a Barcelona al novembre del 2008. En les notes que vaig publicar-ne, recollia aquest pensament de Bauman:

[En el m贸n en l铆nia] hi ha sempre la tecla Delete, que ens permet esborrar amb un sol clic el que hem fet, les relacions que no ens interessen… Aquesta atracci贸 que produeix el m贸n en l铆nia per la facilitat de tallar relacions i compromisos traspassa cap al m贸n fora de l铆nia, i n’afecta els significats de conceptes com contacte, relaci贸, comunitat, que deixen de ser entesos com a conceptes s貌lids i que comporten un comprom铆s. Per貌 en el m贸n fora de l铆nia no hi ha la tecla Delete.

Compartir i reutilitzar en el m贸n dels bits est脿 molt b茅, sense cap dubte, per貌 si tot el potencial transformador que tenen les tecnologies de la xarxa no t茅 un trasllat en el m贸n dels 脿toms i en el de les relacions humanes a tots nivells, em sembla que deixem bona part de la feina, la m茅s important, per fer.


No hi ha comentaris

abr. 17 2010

Treballar sense xarxa?

Posted in General |

Fishing nets,聽 Joost J. Bakker IJmuiden

El blog de la Generalitat de Catalunya es fa ress貌 d’un interessant debat encetat per Jordi Graells al Facebook sobre l’acc茅s a les xarxes socials en l’脿mbit laboral. El debat parteix d’unes dades que recull l’estudi Social networks around the world 2010, les quals mostren que un 55% usuaris no poden accedir a xarxes socials des de la feina, a causa de les restriccions imposades per l’organitzaci贸 per a la qual treballen. En les aportacions en forma de comentaris (46 quan escric aquest apunt), s’han plantejat q眉estions com el canvi de paradigma del control pel paradigma de la confian莽a, la necessitat de disposar de resultats i indicadors que avalin la millora en la productivitat que pot aportar l’煤s de les xarxes, la necessitat de redefinir qu猫 entenem per ‘lloc de treball’ o l’inter猫s per sortir de la perspectiva unidimensional en els serveis p煤blics (del one to one al many to many).

En una organitzaci贸 que conec prou b茅, l’oferta institucional de formaci贸 formal en l’煤s de xarxes socials 茅s inexistent, i la que t茅 relaci贸 amb la tecnologia b脿sica i universal per al lloc de treball, inamovible des de fa m茅s de deu anys, es limita al paquet de Word, Excel i PowerPoint. Aquesta situaci贸 evidencia una gran escletxa entre, d’una banda, la visi贸 que t茅 l’organitzaci贸 (els seus l铆ders) de la relaci贸 amb els usuaris, l’aprenentatge professional, la gesti贸 del coneixement i el mateix model d’organitzaci贸, i, de l’altra, les pr脿ctiques que a poc a poc emergeixen en diversos punts de l’organitzaci贸 en relaci贸 amb l’煤s de les xarxes amb finalitats professionals i corporatives. Una escletxa que ser脿 dif铆cil de segellar, si no es donen dues condicions: que els professionals que utilitzen intensivament la xarxa entenguin la necessitat de presentar resultats en clau d’organitzaci贸, m茅s enll脿 de la seva feina concreta, i que els l铆ders puguin valorar el cost d’oportunitat associat a la infrautilitzaci贸 de les xarxes.


1 comentari

Next »