Marta Estella

Tag Archive 'usuaris'

gen. 09 2011

Traducci贸 xarxa: utopies i distopies

Posted in General |

Collective Strings 2

‘La traducci贸 xarxa: utopies i distopies’ 茅s el t铆tol d’un article que m’ha publicat la revista Tradum脿tica, al n煤m. 8, un monogr脿fic sobre localitzaci贸 i web. Hi presento una an脿lisi dels canvis disruptius que experimenta actualment la traducci贸, a causa de les transformacions socials i econ貌miques derivades de l’expansi贸 dels serveis de web 2.0 i de la globalitzaci贸 dels mercats i del treball. La traducci贸 xarxa ha esdevingut el paradigma de la traducci贸 actual, amb un recorregut on convergeixen la traducci贸 social en totes les seves manifestacions i les maquiladores virtuals de la traducci贸 en entorns web; la cara i la creu del crowdsourcing: la utopia i la distopia.

La traducci贸 xarxa representa un fort desafiament a la professionalitzaci贸 de la traducci贸, per貌 alhora tamb茅 obre nous camins per als professionals de la llengua. Sens dubte, s贸n temps molt interessants i decisius per al futur de la traducci贸. Com veieu aquest futur? M’agradar脿 con猫ixer la vostra opini贸.

Imatge: Fotografia聽 que vaig fer de la instal路laci贸 Collective Strings, de Karoline H. Larsen, a l’exposici贸 V忙rker der virker / Works at work (Copenhaguen 2009)


2 Comments

oct. 19 2010

Intel路lig猫ncia competitiva, sector p煤blic i autofinan莽ament: les lleng眉es a la universitat

Posted in General |

Aquest mat铆 ha tingut lloc la 21a sessi贸 web: La intel路lig猫ncia competitiva a l’administraci贸, a c脿rrec de Ramon Maspons, una sessi贸 molt interessant que ha donat prou pistes sobre la rellev脿ncia de la intel路lig猫ncia competitiva, una disciplina poc coneguda i poc valorada a Catalunya, i de com es pot aplicar al sector p煤blic. Al final d’aquest apunt hi ha un v铆deo en qu猫 Maspons presenta les conclusions de la seva intervenci贸, i en aquest espai del portal del CEJFE podeu consultar la confer猫ncia sencera i la presentaci贸 en ppt.

En la seva intervenci贸, Maspons ha fet refer猫ncia a l’encaix de la intel路lig猫ncia competitiva en el sector p煤blic “nom茅s si maximitza el valor als stakeholders”. “[…]聽 s’ha de ser conscient que no 茅s nom茅s la satisfacci贸 de l’usuari final el que 茅s una mesura d’excel路l猫ncia”. El m茅s important 茅s “el valor agregat percebut entre els que financen […i] aix貌 fa m茅s complexa la gesti贸 de la percepci贸”.

M’ha semblat una reflexi贸 molt rellevant per a la situaci贸 actual de la formaci贸 en lleng眉es a la universitat. En un context de retallada pressupost脿ria, la percepci贸, o constataci贸, dels responsables de les finances de la universitat 茅s que els costos que aquesta assumeix, inclosos els de la formaci贸 en lleng眉es, s贸n insostenibles. Una altra posici贸 茅s la del govern de Catalunya, que proveeix una part del finan莽ament de les universitats, incl貌s el de la formaci贸 en lleng眉es, per貌 que no pateix directament les conseq眉猫ncies de la manca de recursos a la universitat. Tamb茅 hi ha la posici贸 dels ciutadans que, amb els seus impostos, contribueixen fortament al finan莽ament de les universitats p煤bliques. I finalment, per貌 no per aix貌 menys important, hi ha la posici贸 de l’usuari final, l’alumne dels serveis de formaci贸 en lleng眉es, que en molts casos paga tamb茅 una part important dels costos del servei.

Els serveis ling眉铆stics universitaris tenim el repte de contribuir a trobar el punt d’equilibri entre el necessari ajustament econ貌mic i el resultat final dels serveis que oferim. I aquest punt d’equilibri demana una estrat猫gia clara, en la qual la intel路lig猫ncia competitiva hi ha de tenir un paper destacat.

[youtube]http://www.youtube.com/watch?v=hi-YchnD_xU[/youtube]


No hi ha comentaris

mar莽 24 2010

“Si Rodalia no informa els usuaris, els usuaris informen de Rodalia”

Posted in General |

Rodalia.info

Des que vaig con猫ixer Roger Melcior i Sergi Sabat茅 quan em van convidar a participar en la jornada d’Estudiants pel Catal脿, que segueixo amb inter猫s l’activitat d’aquests dos joves brillants i amb empenta. Feia temps que m’intrigaven els missatges del Roger a Twitter sobre les incid猫ncies al servei de Rodalia de Renfe. Aquests dies n’he descobert el motiu: el Roger i Pimpampum.net han posat en funcionament el portal Rodalia.info, que concentra els missatges que els usuaris de tren envien a Twitter per informar d’incid猫ncies sobre el servei de rodalia de Renfe i dels Ferrocarrils de la Generalitat. Una iniciativa excel路lent, que es nodreix de les aportacions de moltes persones que hi col路laboren volunt脿riament, construint un servei que fa bo all貌 de “com m茅s gent i m茅s sovint hi participem, m茅s hi guanyem tots plegats”. Un servei, d’altra banda, que trobo molt m茅s 煤til per estar al corrent d’incid猫ncies a la xarxa ferrovi脿ria que no el portal oficial que acaba d’estrenar la Generalitat.

Una altra presentaci贸 recent 茅s la d’Unportal.cat, iniciativa d’un “grup de periodistes especialitzats en informaci贸 universit脿ria”. Es tracta d’un portal en el qual els estudiants poden trobar informaci贸 sobre els estudis que ofereixen les universitats catalanes i comparar a partir de diferents indicadors, com, per exemple, la valoraci贸 que en fan els graduats, l’oferta de cr猫dits en angl猫s o la taxa d’abandonament dels estudis. Un portal.cat es publica tamb茅 poc despr茅s que s’hagi presentat el portal oficial Unidata, “un nou web estad铆stic que t茅 la finalitat d’orientar els estudiants, els que volen accedir a la universitat i els que hi estan estudiant”. I tamb茅, com en el cas anterior, la primera impressi贸 d’Unportal.cat 茅s m茅s bona que la del web oficial; em sembla que s’acosta m茅s a les necessitats dels usuaris.

Rodalia.info i Un portal.cat s贸n dues iniciatives d’informaci贸 sobre serveis d’inter猫s p煤blic que sorgeixen per iniciativa privada i que poden guanyar-se l’inter猫s dels usuaris, per davant dels portals oficials corresponents. S贸n un clar exemple que la difusi贸 d’informaci贸 ja no 茅s monopoli de qui la genera i, em fa l’efecte i espero, que a Catalunya marquen un cam铆 que ser脿 seguit per altres projectes que, nodrits de dades obertes per les administracions o per les aportacions de la multitud, acostaran als usuaris la informaci贸 que necessiten.

PS: utilitzo per al t铆tol d’aquest apunt un comentari publicat per un usuari a Rodalia.info del qual es fa ress貌 El Punt.


4 Comments

gen. 19 2010

Noves formes de comunicaci贸 institucional

Posted in Jornades |

聽Foto publicada a 18a sessi贸 web, molta assist猫ncia i debat!, del Bloc Gencat

Aquest mat铆 Jordi Segarra ha condu茂t la 18a sessi贸 web de la Generalitat de Catalunya, en la qual ha presentat algunes idees sobre les “Noves formes de comunicaci贸 institucional”. En destaco les seg眉ents:

La import脿ncia de l’estrat猫gia i de no deixar-se enlluernar per les darreres meravelles que ens ofereix la tecnologia, una q眉esti贸 que tot i ser coneguda sovint no es t茅 prou en compte. Tot i aix貌, val a dir que trobo essencial tamb茅 deixar una porta oberta a l’experimentaci贸, a la passi贸 (en parl脿vem en aquest apunt), clar铆ssimament en el cas dels serveis ling眉铆stics; entenc els riscos d’aplicar-ho a la comunicaci贸 pol铆tica, l’脿mbit en qu猫 treballa Segarra.

La inutilitat del copiar i enganxar. Les f贸rmules d’猫xit no es poden traslladar acr铆ticament a altres contextos per a les quals no han estat pensades. Tot un repte, trobar el punt just del benchmarking.

La necessitat de segmentar els p煤blics, fins al nivell de cada persona: la pol铆tica ja no 茅s territorial (ni sectorial, hi afegir铆em), 茅s personal. Tamb茅 els serveis ling眉铆stics hem de saber adre莽ar-nos personalment als nostres usuaris, i a aquells que no potser ho seran mai.

La conveni猫ncia de comptar amb l铆ders socials (mavens) que ens facilitin la conversa amb tothom des de la seva capacitat d’influ猫ncia en les comunitats.

I finalment, la import脿ncia de l’emoci贸. Deia Segarra que en les campanyes pol铆tiques l’emoci贸 preval damunt la ra贸. Valdria la pena provar si, apel路lant m茅s a les emocions, els serveis ling眉铆stics aconseguir铆em fer arribar millor el nostre missatge, carregat de raons que no sempre s贸n ateses.


5 Comments

des. 18 2009

Els serveis ling眉铆stics en el paradigma 2.0

Posted in General, Lectures |

Deixo l’enlla莽 al darrer n煤mero, el 46, de Llengua i 脷s: Revista T猫cnica de Pol铆tica Ling眉铆stica, en el qual m’han publicat l’article “Els serveis ling眉铆stics en el paradigma 2.0“. Hi tracto dels aspectes socials i tecnol貌gics del paradigma 2.0 i dels efectes que tenen en les organitzacions, amb una atenci贸 especial als serveis ling眉铆stics.


3 Comments

oct. 31 2009

Atenci贸 als usuaris 2: Orange piula

Posted in General |

聽[En fran莽ais]

Hi ha empreses que responen, com Orange. Vaig comunicar via Twitter la meva darrera entrada al blog i en poques hores aquesta ha estat la resposta d’@orangebusiness, Orange internacional:

Tweet Orange

Orange Espa帽a continua sense respondre.


No hi ha comentaris

oct. 28 2009

L’atenci贸 als usuaris: Orange, Electrolux, Technorati i el futur que ve

Posted in General |

Customer Satisfaction

Agaumont Customer Satisfaction

Els darrers dies he viscut tres experi猫ncies en l’煤s de serveis d’atenci贸 als usuaris, dues de nefastes i una de satisfact貌ria. Les nefastes, d’Electrolux i d’Orange. A Electrolux hi vaig trucar perqu猫 la nevera de casa, que t茅 28 mesos, ha tingut cinc cops la mateixa avaria. La trucada va acabar amb un “No puedo hacer nada por usted” i “Mi je fe no atiende al tel茅fono” per part de la persona que suposadament m’atenia, i amb una den煤ncia posterior per part meva. En el cas d’Orange va ser perqu猫 fa mes d’un any que no podem escoltar els missatges que rebem al contestador, ni tampoc desactivar aquest servei. Era l’en猫sima trucada en aquest temps, i va ser pitjor el remei que la malatia: despr茅s d’unes operacions que van realitzar les persones que em van atendre, continuem sense poder escoltar els missatges, i a sobre ens vam quedar unes hores sense poder trucar ni rebre trucades. En queixar-me, no vaig poder sortir del bucle de “Tomamos nota de la incidencia. 驴Desea algo m谩s?”.

L’experi猫ncia positiva ha estat amb Technorati, un cercador i directori de blogs. Fa uns dies, de resultes d’uns canvis que van fer en el servei, no podia entrar al meu compte. Vaig plantejar la q眉esti贸 al sistema d’atenci贸 a l’usuari, gestionat mitjan莽ant la plataforma Get Satisfaction; els usuaris hi exposen problemes, preguntes i idees sobre el servei en un espai obert en el qual poden intervenir altres usuaris, i on interv茅 tamb茅 el personal t猫cnic de Technorati, perfectament identificat com a tal, que ha anat informant de l’evoluci贸 del cas fins que ha quedat resolt en cosa de pocs dies, una evoluci贸 que he pogut seguir c貌modament subscrivint-me a la conversa. Val a dir que Technorati 茅s un servei pel qual no pago un c猫ntim, i en canvi s铆 que, 貌bviament, he pagat la nevera d’Electrolux, com tamb茅 Orange em carrega cada mes l’import de la l铆nia i serveis que hi tinc contractats.

Electrolux i Orange, com moltes altres empreses, es reclouen en una fortalesa que comen莽a a fer aig眉es pertot arreu, ja que cada cop s贸n m茅s els mitjans a la xarxa que permeten que els usuaris s’intercanvi茂n informaci贸 sobre productes i serveis, i聽 n’hi ha d’adre莽ats espec铆ficament a formular queixes, com Quejas Online o Quejas y Denuncias, a l’Estat espanyol. En canvi, empreses com Technorati, i afortunadament tamb茅 d’altres, entenen el poder de la gent i l’impacte dels mitjans socials, i participen en el joc, una via que sembla tenir un futur molt m茅s prometedor.


No hi ha comentaris

juny 20 2009

L’apoderament dels usuaris

Posted in General |

Rabblefish_LegoApplecare

Rabblefish,聽 Lego Applecare

Ahir va ser un mat铆聽 profit贸s al Servei: confer猫ncia de l’Isidor Mar铆 sobre Les universitats i la pol铆tica europea de multiling眉isme, i sessi贸 de聽 treball sobre experi猫ncies de suport al personal acad猫mic que integra l’angl猫s, o altres lleng眉es estrangeres, en la doc猫ncia. De la sessi贸, em va despertar inter猫s un element aparentment tangencial: la participaci贸 dels usuaris en els serveis i recursos que oferim.

La participaci贸 activa dels usuaris, o de la comunitat, una idea que m’agrada m茅s, 聽茅s una tend猫ncia creixent, que els serveis ling眉铆stics universitaris tot just comencem a explorar. Ens pesa sovint la visi贸 del professional com a expert per damunt del professional com a facilitador, per molt que l’state of mind que 茅s el web 2.0 sigui cada cop m茅s una visi贸 i una pr脿ctica interioritzades. Ens fa una certa por, encara, donar autoritat als usuaris 鈥攏o 茅s el mateix l’orientaci贸 a l’usuari, que l’apoderament (empowerment) dels usuaris鈥, i ens costa q眉estionar-nos per ser conscients de com hem anat modelant unes creences que ens 聽dificulten emprendre accions m茅s d’acord amb aquest聽state of mind聽i, en definitiva, m茅s d’acord amb el nostre pensament. Per aix貌 ahir em va agradar veure que comen莽a a haver-hi iniciatives que s贸n un salt endavant, com l’experi猫ncia de la UPC de facilitar que els mateixos usuaris participin en l’elaboraci贸 de recursos ling眉铆stics.

I em va agradar tamb茅 descobrir dijous de la setmana passada el Google Translator Toolkit (l’esmentava breument en l’anterior apunt), que far脿 possible la creaci贸 de mem貌ries de traducci贸 a escala planet脿ria, alimentades per usuaris professionals i no professionals de la llengua, una iniciativa que ens porta for莽osament a q眉estionar-nos el nostre paper com a serveis ling眉铆stics productors de…, a reorientar-lo cap a camins fins ara inexplorats.

L’apoderament dels usuaris 茅s un cam铆 sense retorn: tant en la producci贸 de recursos i serveis, com en la seva difusi贸 i valoraci贸 (d’aix貌 darrer, en parlava cap al final d’aquest apunt). La q眉esti贸 茅s, o b茅 l’integrem en la nostra visi贸 i actuaci贸 de serveis ling眉铆stics, o b茅 els usuaris acabaran per prescindir de nosaltres, com els comen莽a a passar als diaris en paper. No 茅s cap amena莽a, sin贸 una fant脿stica oportunitat per abandonar llasts que ens pesen i obrir-nos a uns serveis que miren lluny, amb ambici贸, m茅s enll脿 de les categories cl脿ssiques de cursos, traduccions, terminologia, planificaci贸, etc. No 茅s casualitat que el Google Translator Toolkit s’hagi desenvolupat en una empresa que t茅 com a missi贸 “organitzar la informaci贸 del m贸n i fer que sigui 煤til i accessible”.

Nota: aquest apunt 茅s fruit de les darreres converses que he tingut amb la Marta de Blas, cap del Servei de Lleng眉es i Terminologia de la UPC i amiga, de qui sempre aprenc molt. Com se sol dir en aquests casos, la responsabilitat del que he escrit 茅s nom茅s meva.


No hi ha comentaris

mar莽 14 2009

Innovar: la via IKEA

Posted in General |

Alx IKEAM’ha cridat l’atenci贸 l’anunci del dip貌sit Mem貌ries de Caixa Catalunya: un producte adre莽at a la gent gran en qu猫 la remuneraci贸 consisteix en la redacci贸 i publicaci贸 de les mem貌ries de la persona que el contracta i la salvaguarda dels documents de valor en una caixa forta digital. L’entitat ho explica dient que s贸n experts a custodiar: estalvis o records, tant se val. L’anunci em porta a la mem貌ria un apunt d’Alfons Cornella en qu猫 exposa com les empreses poden generar oportunitats a partir d’explotar el coneixement-marca en comptes del producte-marca, 茅s a dir, d’explotar el que se sap fer en comptes del que es fa. Ho il路lustra amb uns quants casos, com el d’IKEA amb el projecte Boklok. Amb aquest projecte IKEA obre una nova l铆nia de negoci, que no consisteix a ampliar el mercat d’all貌 que fa (com seria, per exemple, fer una l铆nia de mobles i objectes per a casa per a un p煤blic diferent del que ja t茅) sin贸 a explotar all貌 que sap fer, i aix貌 es concreta en la venda de cases per al seu p煤blic, unes cases que es presenten com a “better homes for the many people”.

A les universitats, els efectes de l’adaptaci贸 a Bolonya, l’EEES, transcendeixen les q眉estions de qu猫 es fan ress貌 els mitjans i fan replantejar moltes coses, entre d’altres, el rol dels serveis ling眉铆stics i les escoles universit脿ries d’idiomes. M茅s que mai es fa necessari activar el pensament estrat猫gic i la visi贸 de futur. Hi ha dues grans l铆nies per on tirar: la de producte-marca ens porta a oferir els nostres serveis a nous p煤blics, una q眉esti贸 que hem tractat sovint al Servei de Lleng眉es: cursos de llengua per a joves preuniversitaris, per a centres de recerca, per a gent gran, per a empreses… La de coneixement-marca ens porta a identificar all貌 que sabem fer i oferir nous serveis a partir d’aqu铆. La primera l铆nia ens porta a competir en el mercat amb empreses que ofereixen aquests mateixos serveis, ja existents i identificats pel p煤blic; la segona ens porta a inventar serveis nous en un context, la universitat, en principi poc favorable, ja que no funciona per les regles del mercat, en qu猫 qualsevol empresa pot oferir qualsevol servei o producte si acredita que t茅 els requisits que establerts normativament, sin贸 per n铆nxols assignats a unes unitats organitzatives o a unes altres (aix貌 correspon a aquesta oficina, all貌 altre als departaments…), i tamb茅 sovint per la capacitat de fer pressi贸.

Personalment, la segona opci贸 em sembla molt m茅s engrescadora, justament pel repte que implica, i tamb茅 perqu猫 trobo que t茅 m茅s sentit de ser, en el meu cas, ja que treballo en una universitat p煤blica i crec que el paper de les administracions no 茅s fer la compet猫ncia a les empreses. 脡s una opini贸, discutible, sens dubte; el que em sembla que no 茅s discutible 茅s que cal preparar la ruta del viatge i, per tant, decidir quin cam铆 es pren.


No hi ha comentaris

gen. 22 2009

2009, Any europeu de la innovaci贸 i la creativitat

Posted in General |

El 2009 茅s l’Any europeu de la innovaci贸 i la creativitat, un motiu m茅s d’est铆mul als serveis ling眉铆stics universitaris per fer un salt qualitatiu endavant. I aix貌 que de motius no ens en falten: 茅s a tocar la supressi贸 dels cr猫dits de lliure elecci贸, gr脿cies als quals hem viscut els darrers anys;聽 els nous plans d’estudis adaptats a l’EEES porten els departaments de filologia cap a camins propers o sobreposats al nostre; la flexibilitat que ens cal per atendre una demanda cada cop m茅s diversificada 茅s dif铆cil d’assolir amb les estructures actuals…

Una l铆nia d’innovaci贸 interessant 茅s la que apuntava la Merc猫 Botella, d’OpsNeo, que ens ha assessorat en el proc茅s de planificaci贸 estrat猫gica del Servei de Lleng眉es: cal portar els serveis als usuaris, no esperar que els usuaris vinguin al Servei. Aprofitar els temps i espais de tr脿nsit, cap a / des de / entre la feina, el temps de les pauses (“podr铆eu fer classes de conversa a l’hora de dinar?” ens deia); integrar els nostres serveis amb altres que s’ofereixen des del campus…

Som nosaltres que ens hem de moure. Hem d’esdevenir n貌mades, v铆rics, i contaminar el campus, ser presents en tots els nodes de les xarxes, presencials i virtuals. De suport econ貌mic per innovar, per貌, no s茅 si ens en vindr脿 gaire d’Europa, amb l’excusa de la crisi. Ara b茅, sempre ens queda el suport moral: Benefit from the moral support of the Year by using its name and logo!, diu el web de l’Any.


No hi ha comentaris

Next »