Ja es pot consultar l’edici贸 2009 de l’Informe Horizon, un projecte del New Media Consortium que, des de fa sis anys (els darrers en co路laboraci贸 amb Educause), t茅 com a objectiu identificar les tecnologies emergents que tindran un fort impacte en les institucions educatives, en els 脿mbits de聽 l’aprenentatge, l’ensenyament, la recerca i l’expressi贸. Cada edici贸 presenta sis tecnologies emergents, amb una previsi贸 de l’horitz贸 d’implantaci贸, les tend猫ncies clau i els principals reptes que hi estan associats.
Destaco algunes q眉estions que m’han interessat especialment de l’edici贸 d’enguany. Com a tend猫ncies clau, dues. En primer lloc, la constataci贸 que la intel路lig猫ncia col路lectiva porta a redefinir els conceptes d’ambig眉itat i imprecisi贸: en la mesura que els aprenents volen tenir el control dels seus entorns i s贸n conscients que tenen una gran quantitat de coneixement a un clic, els problemes s’obren a m煤ltiples solucions correctes, i el sistema d’aprenentatge de dalt a baix entra en crisi.聽 En segon lloc, la rellev脿ncia que adquireix la literacitat visual com a habilitat per codificar, descodificar i determinar la credibilitat i autenticitat de les dades.
Com a reptes cr铆tics, la necessitat creixent d’ensenyar/aprendre noves habilitats clau: la literacitat visual mateixa, i tamb茅 la informacional i la tecnol貌gica; l’expectativa que han d’afrontar les universitats per oferir continguts i serveis a trav茅s de dispositius m貌bils, i la necessita de donar resposta als canvis profunds que comencen a emergir en les formes de producci贸 de la recerca i el treball acad猫mic:
Students who are living and learning with technologies that generate dynamic forms of content may find the current formalism and structure of scholarship and research to be static and 鈥渄ead鈥 as a way of collecting, analyzing and sharing results.
Com a tecnologies, la secci贸 dedicada al web personal (o entorns d’aprenentatge i de treball personals), no tant pel que s’hi diu, sin贸 com un element m茅s que fa veure, d’una banda, la necessitat d’integrar els entorns personals amb els institucionals i, de l’altra, la import脿ncia de desenvolupar, compartir o avaluar pr脿ctiques educatives amb eines del web 2.0.
En poques paraules, la generaci贸 Nintendo ja 茅s a la Universitat; el potencial del web 2.0 ha canviat les pr脿ctiques de treball i de producci贸 del coneixement de molts dels qui de petits no vam tenir una consola, i聽 la internacionalitzaci贸 de les universitats, juntament amb les tecnologies de la informaci贸 i la comunicaci贸, fa canviar tamb茅 les maneres de treballar i comunicar-se. Ara cal que estiguem a l’al莽ada!
Podeu consultar l’informe a:
