Marta Estella

Fins al 10 de desembre hi ha oberta la convocatòria de comunicacions per al congrés TRICLIL 2012: II International Round Table on CLIL Programmes, que tindrà lloc del 9 a l’11 de maig del 2012 a la UAB.

El congrés, que té com a lema Better CLIL: More opportunities in primary, secondary and higher education, va adreçat “a persones que fan recerca en educació plurilingüe i AICLE, a docents d’educació infantil, primària, secundària i universitària procedents de qualsevol àmbit acadèmic (llengües, ciències socials, matemàtiques, enginyeries, etc.) i a persones formadores del professorat.”

S’organitza en tres àrees temàtiques: ensenyament i aprenentatge en llengua estrangera a la universitat; educació plurilingüe i ensenyament en llengua estrangera en l’educació infantil, primària i secundària, i educació plurilingüe i acollida lingüística de l’alumnat immigrat.

Pel que fa a la tipologia de comunicacions, s’hi poden presentar investigacions de base empírica, tallers de presentació d’experiències educatives o exemples de bones pràctiques docents i polítiques i actuacions de foment de l’educació plurilingüe.

Després d’un parèntesi mig volgut mig forçat, reprenc l’activitat al blog amb un breu apunt per informar que hi ha disponibles el text de cloenda de la V Trobada sobre Semiimmersió a Catalunya i els enllaços als recursos que s’hi van presentar. Els trobareu al web de la Trobada.

El 4 de maig organitzem a la UAB la V Trobada sobre AICLE i Semiimmersió a Catalunya. La principal novetat de l’edició d’enguany és aplegar en una mateixa trobada experiències i pràctiques de professorat d’universitat, primària i secundària.

Les experiències del professorat es complementaran amb dues conferències de Miquel Strubell i Sagrario Salaberri. Strubell obrirà la Trobada amb “Multilingüisme a l’aula: una preparació per a la vida professional” i Salaberri la tancarà amb “Recursos a disposición del profesorado AICLE: un enfoque multimodal”. Així mateix, durant la Trobada es presentaran les publicacions del GREIP (Grup de Recerca en Ensenyament i Interacció Plurilingüe) i el recurs en línia Actiu plurilingüe.

La trobada està organitzada pel GREIP (Grup de Recerca en Ensenyament i Interacció Plurilingüe), el grup de recerca CLIL-SI, el Servei de Llengües de la UAB i l’Institut de Ciències de l’Educació de la UAB, i té el suport de la Facultat de Ciències de l’Educació, el projecte DALE-APECS (MICINN) i el projecte DYLAN (6è Programa Marc de la UE).

Si us interessa assistir-hi, la inscripció ja és oberta al web de la Trobada.

 Dono compte succintament d’uns quants projectes i recursos que s’han presentat o esmentat a la 11th International CercleS Conference  i que m’han interessat:

• El projecte English as a Lingua Franca in Academic Settings (ELFA), dirigit per la Prof. Anna Mauranen, del Departament d’Anglès de la Universitat d’Hèlsinki. Una recerca sobre els trets que van configurant l’anglès com a llengua franca en l’entorn acadèmic, basada en un corpus obtingut a partir de l’enregistrament de les intervencions de parlants no nadius en diversos congressos. Molt interessant pels efectes que hauria de tenir en com s’ha de modular l’aprenentatge/ensenyament de l’anglès.
• El projecte LANQUA: Language Network for Quality Assurance, coordinat pel Subject Centre for Languages, Linguistics and Area Studies de la Universitat de Southampton, i dins del projecte, el marc de referència per a la qualitat en les llengües a l’educació superior i l’informe sobre el CLIL a la universitat.
• La política lingüística de la VU University Amsterdam. Aquesta universitat, a més de promoure el coneixement de l’anglès, fa una prova de neerlandès a tots els estudiants locals de nou ingrés i ofereix un curs per als qui tinguin mancances lingüístiques.
• El Centre d’Autoaprenentatge de Llengües de la Universitat d’Hèlsinki i, especialment, el recurs Kaleidoscope, de suport a la reflexió dels aprenents sobre les seves destreses, necessitats, motivacions, etc.
• El projecte Languages in Europe: Theory, Policy, Practice, de la London School of Economics and Political Science i The Languages Company.
• El projecte Prof-ELP: Professional Language Portfolio, liderat pel Servei d’Ocupació de Navarra, i l‘aplicació desenvolupada en el marc del projecte.

Espero que vosaltres hi trobeu també punts d’interès, en aquests recursos.

Aquesta tarda ha tingut lloc a la UAB la trobada sobre Ensenyament en anglès a la universitat cosmopolita – IV Trobada sobre semiimmersió a Catalunya. Publico en aquest apunt les notes que he pres durant la sessió i que he presentat a la cloenda.

Cloenda

1. Oportunitat de la trobada
Efervescència per compartir experiències i coneixement sobre l’ensenyament en anglès, fins fa poc a primària i secundària, ara també a la universitat.

Diferents plantejaments, expectatives, pràctiques que hi ha darrere l’etiqueta “ensenyament en anglès”.

2. Importància de les qüestions plantejades
La llengua és constructora de pensament.

Els efectes de l’ensenyament en anglès són per a tot el sistema educatiu: graduats com a futurs mestres i professors; estudiants de primària i secundària com a futurs universitaris.

3. Diferents motivacions per a l’ensenyament en anglès

• Atraure estudiants internacionals: excel·lència + ambaixadors
• Capacitació dels estudiants autòctons: xarxes professionals, exportació d’idees, mobilitat en el treball com a opció personal
• Oferir models d’ús de llengua als estudiants locals
• Alfabetització internacionalitzadora
• Pèrdua del respecte (por) a l’anglès
• La informació de qualitat és en anglès (coneixement colonitzat)
• Les relacions professionals són en anglès
• Eduquem ciutadans plurilingües > les llengües han de ser presents a les aules
• Els futurs mestres hauran d’ensenyar matèries en anglès
• Treball en xarxa, treure l’aula fora de l’escola

4. Quin model d’anglès?
Anglès com a llengua franca (ELF), anglès internacional al servei de la intercomprensió entre professionals.

L’ELF és un varietat emergent de la llengua

5. Planificació a diferents nivells
Macro: estratègic, polítiques.
Meso: planificació docent: llengua/llengües dels apunts, dels exàmens, vehiculars.
Micro: organització del grup i activitats, plans de treball, recursos per fer-se entendre, ajuts a la comprensió, admissió de produccions híbrides.

6. Estratègies
Seducció, i recompenses, com a estratègia institucional.

Tractament plurilingüe, com a estratègia dels alumnes per arribar a coneixements nous i noves competències monolingües.

7. De les experiències de professores i professors que fan docència en anglès

Diversitat de perfils de l’alumnat: en uns casos predominen els estudiants internacionals, en d’altres els autòctons

Què ha d’avaluar el professor?

L’anglès no és barrera per a la transmissió del coneixement.

L’anglès com a fre per a la participació a classe.

Importància de donar el terme també en català, perquè els estudiants l’han de conèixer.

Dificultat de fer el grup en català i en anglès simultàniament, durant el mateix quadrimestre.

La llengua condiciona els temes del programa (la gènesi del contingut apareix en anglès).

La diferent composició del grup (nre. d’alumnes, procedències lingüístiques, coneixences entre la població local, etc.) condiciona la metodologia.

Fer classes en anglès no ha de voler dir abandonar les classes en català.

Importància de l’entorn per animar el professorat a fer docència en anglès (acompanyament)

La metodologia i no la llengua com a factor d’èxit o fracàs. La llengua com a palanca de canvi en la metodologia.

Evidències de satisfacció més gran en els alumnes que han fet l’assignatura en anglès (competències assolides, eines utilitzades…). Grups més reduïts, alumnes “més bons”.

En algun cas, bibliografia poc adequada en anglès.

Tàctiques del docent: explicacions concises i estructurades, preguntar sovint als alumnes, comprovar si s’ha entès, enunciats dels exàmens teòrics iguals als apunts.

Treball extra per al professorat.

Condicions del suport i formació per al professorat no sempre satisfactòries.

Aquesta tarda ha tingut lloc a Barcelona la sessió oberta “Comunicació multilingüe a Europa: reptes actuals i respostes de la recerca”, un acte programat dins la 5a reunió del Consorci del projecte DYLAN (Language Dynamics and Management of Diversity), que té com a finalitat:

[…] montrer que la diversité linguistique qui prévaut en Europe est potentiellement un atout plutôt qu’un obstacle, un atout dont il s’agit de définir les conditions de mise en oeuvre. Son but est de décrire en quoi différents modes de penser, d’argumenter et d’agir, inhérents aux différentes langues, contribuent à la construction et au transfert des connaissances et interviennent dans le contrôle de l’interaction, la résolution de problèmes et la prise de décision.

El projecte es basa en quatre dimensions clau i tres camps d’estudi:

En la sessió oberta, Carme Muñoz, de la UB, i Albert Branchadell, de la UAB, en el paper de convidats externs, han comentat alguns dels resultats preliminars de la recerca davant un auditori integrat per especialistes en l’aprenentatge de llengües i la gestió del multilingüisme. En destaco un parell d’idees que m’han semblat rellevants:

1. La introducció de l’anglès en la docència universitària no sempre es fa tenint clar si respon a un plantejament d’aprenentatge integrat de continguts i llengua (AICLE), adreçat a millorar les competències lingüístiques dels estudiants locals, o de classes en anglès com a mitjà per facilitar l’atracció d’estudiants estrangers.
2. Vista la dissociació entre els discursos i les polítiques lingüístiques, d’una banda, i les pràctiques lingüístiques, molt més riques, de l’altra, potser cal plantejar-se la revisió dels primers per aconseguir que hi hagi més sintonia entre uns i altres.

Avui ha tingut lloc la segona jornada de l’ICOM (International Conference on Multilingualism). Ressenyo breument alguna de les comunicacions a les quals he assistit, totes sobre multilingüisme i educació.

David Lasagabaster, de la Universitat del País Basc, i Pilar Safont, de la Universitat Jaume I, han presentat els resultats d’una enquesta a estudiants d’educació i de psicologia de l’educació d’Euskadi i del País Valencià en què se’ls preguntava en quin ordre creien que calia introduir les llengües (català/èuscar, castellà i anglès) a l’escola. L’enquesta tenia com a objectiu esbrinar la possible influència, en l’opció escollida pels estudiants, de la seva llengua materna i del model lingüístic en què havien estat escolaritzats. Els resultats mostren que tots dos factors són rellevants, una dada que és important, per la tendència que els centres escolars tinguin cada cop més autonomia en la definició i aplicació d’un projecte lingüístic a l’escola.

Annie Wilson i Camila Leite Campos, de la Universitat Autònoma de Barcelona, han donat a conèixer els resultats d’un projecte desenvolupat com a treball de màster: la introducció d’AICLE, o CLIL (aprenentatge integrat de continguts i llengua), en anglès, en les classes d’activitat física d’alumnes de cinquè d’una escola. El projecte se situa en el marc de la teoria de l’activitat, i ha estat avaluat quantitativament i qualitativament, amb uns resultats positius en l’aprenentatge de lèxic de l’anglès, tot i ser una projecte desenvolupat en un període curt de temps. Com a efectes positius laterals, les ponents han destacat que la introducció de l’AICLE va fer resituar les posicions dels estudiants locals i els nouvinguts, ja que tots estaven en un context nou, i va afavorir la integració d’aquests darrers.

Carme Muñoz, de la Universitat de Barcelona, ha presentat resultats de la recerca desenvolupada en el marc dels projectes BAF i ELLiE sobre l’aprenentatge de llengües estrangeres en infants, juntament amb dades provinents d’altres treballs i fonts. Ha mostrat com els darrers vint anys a Europa s’ha avançat notablement l’edat en què es comença a estudiar una llengua estrangera, majoritàriament l’anglès, sense que, però, s’hagi incrementat el nombre d’hores anuals que s’hi dediquen; com les creences i les expectatives de les famílies, i també dels mestres, influeixen en aquest avançament, i com aquestes creences són errònies, pel fet que traslladen els resultats de l’aprenentatge natural, implícit, d’una llengua a l’aprenentatge en un context d’instrucció, tot i que aquest es produeix sota uns condicionants del tot diferents, i no proporciona ni la quantitat ni la intensitat d’inputs necessària per comparar-se a l’aprenentatge natural. Ha exposat també quins són els reptes als quals cal fer front, com ara, proporcionar als aprenents joves la quantitat i qualitat de llengua estrangera que els cal; desenvolupar la multicompetència més que no la millora del coneixement lingüístic, motivar els alumnes per l’aprenentatge de llengües.

També avui, s’ha fet la taula rodona sobre Multilingüisme i Educació, en la qual hem participat Maties Segura, de la Universtat Jaume I, Enric Serra i jo mateixa, tots dos de la Universitat Autònoma de Barcelona. Els títols de les intervencions n’apunten el contingut: “Català, euskera i castellà en un acte acadèmic en el context de l’educació superior: estudi d’un cas de promoció del multilingüisme” (Enric Serra), “La gestió del multilingüisme a l’UJI” (Maties Segura), i “L’elaboració d’un pla de llengües a partir d’un procés participatiu: l’experiència de la UAB” (Marta Estella).