Marta Estella

Tag Archive 'activisme'

juny 20 2011

Multitud, indignació, estranyament

Posted in Lectures |

Gramática de la multitud

Aquests dies el moviment dels indignats em retorna a la lectura de Gramática de la multitud: para una análisis de las formas de vida contemporáneas, de Paolo Virno, editada en castellà per Traficantes de Sueños. La multitud, contraposada al poble, com a “forma de existencia social y política de los muchos en tanto muchos: forma permanente, no episódica o intersticial. […] la pluralidad que no converge en una unidad sintética”.

M’interessa l’anàlisi segons la qual el descrèdit de la política té origen en la dissolució dels límits entre treball, intel·lecte i acció política que es produeix en la societat postfordista. Especialment la tesi que el treball postfordista incorpora molts trets de l’experiència política, en certa manera la supera, i com a conseqüència la fa poc desitjable. L’exposició als altres, la familiaritat amb la contingència i l’imprevist han esdevingut trets constituents del treball postfordista, com també el virtuosisme característic de l’acció pública, és dir l’activitat sense obra, que es compleix en ella mateixa i que necessita un públic per existir.

I ara que els cicles de la innovació són cada cop més curts, i es produeixen en un context dominat per l’alteració i l’aleatorietat, ara que la producció se sosté en recursos com la incertesa d’expectatives, la contingència, les identitats fràgils i els valors mutables és quan, segons Virno, en una citació que ja vam esmentar en aquest blog, “les tecnologies avançades redueixen a perfil professional l’estranyament més radical”. Una anàlisi de fons que destaca entre els posicionaments comuns mitificadors del poder  que els nous professionals construeixen sobre les tecnologies, uns posicionaments sostinguts en una visió utopista que hauríem de començar a posar en qüestió.


No hi ha comentaris

març 11 2010

Sororitat a la xarxa

Posted in General |

 

Spiders web, Lida Rose

Dilluns la nevada va eclipsar la jornada del 8 de març, dia internacional de les dones, i va deixar en suspens aquest apunt, que reprenc ara. Avui escric per reconèixer les veus de dones que m’acompanyen a la xarxa, veus que teixeixen sororitat en un mitjà, internet, en el qual, com si fóssim orfes, no podem traçar una genealogia femenina. Em resisteixo a classificar-les. L’ordre de presentació és a l’atzar.

Dolors Reig i El caparazón, Anna Cabañas i Amb lletra de pal, Joitske Hulsebosch i Lasagna and Chips, Tona Pou i el seu  blog, Mercè Gamell, Came Bové i el seu Netvibes, Tíscar Lara i el seu blog, Isabel Cama i Recursos per a l’ensenyament i l’aprenentatge del català, Francesca Cañas i El club de los domingos, M. Jesús Ferrés i Les llengües a debat, Nancy White i Full Circle, Núria Vives, Karma Peiró i el seu blog, Mercè Molist i Home of Merce.

Acabo amb un record per a la Suzanne Chelemer, que ens ha deixat aquesta setmana. Hi, Suzanne.


9 Comments

febr. 08 2010

The Yes Men Fix the World

Posted in General |

 

Detall del cartell de The Influencers 2010, de Iocose

Dissabte vaig veure el documental The Yes Men Fix the World (aquí el tràiler), dins el festival The influencers que ha tingut lloc a Barcelona. The Yes Men és un grup d’activistes que fan ‘correcció d’identitat’. En paraules seves: “Impersonating big-time criminals in order to publicly humiliate them. Our targets are leaders and big corporations who put profits ahead of everything else.”

El documental mostra diverses accions que han dut a terme: fer-se passar per un representant de la química Dow en una entrevista a la BBC i anunciar que la companyia indemnitzaria les víctimes de Bhopal; simular ser un representant del govern dels EUA i anunciar una canvi radical en la política de privatització de l’habitatge públic a Nova Orleans després del desastre de l’huracà Katrina, en què es van enderrocar conscientment edificis de protecció oficial que estaven en bon estat, i tot seguit convidar els assistents a inaugurar la reobertura de les cases; editar i distribuir una edició especial del New York Times amb les notícies que voldrien que es fessin realitat, o, en una línia més pròxima a la sobreidentificació, assistir a una convenció petroliera com a representats d’Exxon i presentar-hi unes espelmes fetes de carn humana per contrarestar el canvi climàtic.

Em van cridar l’atenció els testimonis de Bhopal i Nova Orleans, “enganyats” durant unes hores per les accions de The Yes Men, que narraven com aquest engany els havia ajudat a legitimar les seves reivindicacions i a prendre consciència que allò que demanaven —una reparació pels danys causats, en el primer cas, o poder tornar a casa seva, en el segon— era possible. Em va fer pensar sobre els límits de la capacitat d’argumentació per canviar els esquemes mentals, i sobre el poder de la performativitat, que mostraven les imatges de desenes de persones participant en la inauguració de la falsa reobertura de casa seva.

The Yes Men

No hi ha comentaris