Marta Estella

Dono compte breument de Greplin, un cercador que ens permet indexar la informació que hem dipositat al núvol, i que he conegut gràcies a una piulada de @belpalou. En la configuració podem escollir a quins comptes nostres volem que tingui accés Greplin: twitter, gmail, dropbox, linkedin, facebook… I a partir d’aleshores podem fer cerques amb un sol clic a tota la informació que hem allotjat en aquests serveis. Podem fer cerques globals, o bé filtrar-les per servei o per altres criteris, com ara documents, missatges, persones…  N’hi ha una versió freemium més que acceptable: ens permet indexar un càlcul estimat de fins a 50.000 missatges o 10.000 documents en els serveis al núvol d’ús més habitual. Tot just l’he començat a provar i em sembla molt útil.

Aquests dies estem tancant l’esborrany del nou Pla de llengües de la UAB, que a partir del 2011 ha de substituir el pla vigent actualment, aprovat el 2008. Per a l’elaboració del Pla de llengües actual es va obrir un procés participatiu a la comunitat universitària, a fi de recollir opinió i aportacions sobre els diferents àmbits del Pla (podeu consultar la memòria del procés participatiu). Una part del procés participatiu va constar d’un fòrum i qüestionari virtuals, que vam muntar utilitzant els serveis de Delibera – Serveis de Participació Interactiva, una empresa especialitzada en processos de participació deliberativa.

En el procés d’elaboració del Pla actual, hem vehiculat la participació sobretot mitjançant els òrgans de govern de la Universitat i també algun òrgan consultiu. Però volem també demanar aportacions i opinió directament al col·lectiu d’estudiants sobre alguns aspectes que els afecten directament, com al informació sobre les llengües de la docència o la introducció de la docència en anglès. I hem tornat a recórrer a Delibera, amb l’agradable sorpresa que actualment ofereix el servei de fòrums, anomenat també Delibera, com a “eina lliure i gratuïta per a persones o organitzacions que necessiten organitzar algun tipus de deliberació, debat, priorització”. Qualsevol persona o organització pot crear-hi directament els seus propis fòrums en línia, definir-los com a públics o privats, i agrupar diversos fòrums en un únic portal. Delibera és una eina senzilla d’utilitzar, creada específicament per donar suport a la participació i que, a més, té una presentació atractiva de les opcions de resposta i dels resultats.

Imatge: Color your world, Michelle Brea

Avui dono compte d’una eina que m’és útil per ampliar el vocabulari d’anglès. Es tracta de Wordstash. Difícil d’explicar en poques paraules, crec que la millor definició és el seu lema: WordStash is half vocabulary builder, half dictionary, and full awesome!

Com funciona? Un cop hi hem creat un compte, podem confegir llistes de paraules que vulguem aprendre, a partir de quatre fonts possibles: podem introduir una paraula en el cercador; podem triar entrades de llistes públiques elaborades per altres usuaris; podem introduir-hi paraules que trobem en publicacions en línia mentre les anem llegint —per fer-ho hem d’incorporat el motor de cerca de Wordstash al navegador—, o podem seleccionar les entrades que ens interessen de la línia de temps que es genera a partir de les entrades els altres usuaris que van incorporant als seus comptes.  En crear una llista, podem decidir si volem que sigui privada o pública.

Un cop hem creat una llista, podem fer servir l’eina d’estudi del vocabulari, que ens presenta les entrades i diferents definicions possibles per a cadascuna, entre les quals hem d’escollir la correcta. La presentació d’entrades es fa seguint la tècnica del repàs espaiat. A mesura que avancem, es genera una llista amb les paraules que hem après, d’acord amb els paràmetres de l’eina.

Per a cada entrada, Wordstash ens mostra la categoria i definició que hi ha al Wiktionary, i també, quan hi són, ens mostra l’àudio i sinònims i un breu context d’ús. També podem trobar-hi altres contextos d’ús: piulades al Twitter i enllaços a publicacions en línia que contenen aquella entrada; en aquest darrer cas, ens en mostra directament el context en què apareix i, si fem un clic, podem anar a la publicació mateixa.

Una eina, Worstash, interessant i entretinguda. Molt recomanable.

Imatge: logo de Wordstash, extret del web http://www.wordstash.com

Acabo el curs amb un fet que em fa una il·lusió especial: hem publicat COMComunicar, un recurs en línia, obert,  adreçat al professorat universitari que ha d’avaluar presentacions orals dels estudiants. L’hem elaborat conjuntament el Servei de Llengües i Terminologia de la UPC i el Servei de Llengües de la UAB, amb l’ajut econòmic del Comissionat per a Universitats i Recerca. Espero que us agradi.

Feia temps que hi rumiava: volia un lector d’e-llibres, però no m’acabava de decidir per cap. Volia un lector que em permetés tenir amb els e-llibres la mateixa llibertat que tinc amb els llibres en paper: la llibertat de deixar-los a amics, de regalar-los, de no haver-me de d’identificar necessàriament per aconseguir-ne un, de saber que puc disposar-ne tant temps com vulgui; de poder-los llegir en diferents formats, especialment els que s’imposen com a estàndard, com l’ePub, i de decidir on vull desar-los i on vull llegir-los —és a dir, de poder-los tenir físicament en un dispositiu propi o al núvol, i de poder-los tenir en tants dispositius com em convingui.

En aquest procés de decisió, m’ha semblat que, tant o més important que el lector, és la plataforma de distribució dels llibres, que és qui, al capdavall, estableix, en bona part, les condicions per a l’adquisició dels e-llibres, com ara les restriccions mitjançant la DRM o gestió de drets digitals. Val a dir que Amazon va llançar el Kindle, que li ha permès situar-se en un lloc capdavanter en la venda d’e-llibres, però té aplicacions de Kindle per a l’iPad, Windows i Mac per llegir els e-llibres que ven; el Kindle és un dispositiu però també una plataforma per a la distribució de llibres i altres recursos i serveis.

I finalment, avui m’he decidit: he instal·lat al notebook el FBReader per a Ubuntu, i he baixat dos llibres del projecte Gutenberg, en format ePub: Persuasion, de Jane Austen (a la foto), i La mare balena, de Víctor Català. La primera impressió és prou satisfactòria: el format petit de l’ordinador em permet tenir-lo a les mans gairebé com si fos un llibre, i el FBReader em permet llegir-lo a pantalla completa amb el text en posició vertical o horitzontal, a més de configurar el format del text (tipus de lletra, cos, marges, alineació…). També es poden fer cerques sobre el text, però no prendre notes (o no he sabut trobar com fer-ho), i organitzar la biblioteca per autors, títols i etiquetes.

El FBReader, un software de codi obert, està en procés de desenvolupament, i potser no ofereix tantes prestacions com altres lectors, i el projecte Gutenbergté un catàleg limitat, com tots, d’altra banda. Però, atesa la situació actual dels lectors i dels e-llibres, m’han semblat, per ara, una bona opció.

Si t’ha agradat aquest apunt, pots votar-lo als Premis Blocs Catalunya. 

 

Set Tools Toys, Suzettesuzette

Reprenc el fil del que vaig escriure a Treballar sense xarxa?, en clau de presentació d’eines; tres eines bàsiques que em semblen imprescindibles per als professionals i directius de la societat del coneixement i que sovint em trobo que són encara desconegudes de molta gent que en podria treure partit, i fins i tot vistes amb un cert recel per part de directius que haurien de promoure’n l’ús en les seves organitzacions. Em refereixo als agregadors, els gestors de marcadors socials i els entorns per compartir documents.

Els agregadors ens permeten seleccionar les fonts d’informació que ens interessa seguir i rebre automàticament  les actualitzacions que s’hi van produint, una funció imprescindible per estar al dia sense el perill d’ofegar-nos en la maregassa d’informació que ens envolta. És una eina que ens evita haver d’anar a consultar un web o un blog per veure si hi ha cap novetat —un hàbit improductiu que ha perdut el sentit i que, no obstant això, veig que encara mantenen moltes persones—, i que ens permet rebre la informació que estem esperant tot seguit que es publica.

D’agregadors, en parlava amb detall en aquest apunt, Eines: com escoltar a la xarxa (2). Per ara m’he quedat amb Feedly, del qual m’agrada sobretot com cuida visualment la presentació de la informació, i també la integració de diferents mitjans: text, imatge, audiovisual.

Els marcadors socials ens permeten recollir i etiquetar els enllaços que ens interessen, i així poder-los consultar de nou quan els necessitem des de qualsevol ordinador connectat a la xarxa. Com que els enllaços poden ser públics, podem utilitzar els  marcadors socials per recomanar recursos o per construir un repositori compartit en una organització. Jo faig servir Mr. Wong, on tinc aquest compte. No dedico gaire temps a tenir-lo endreçat, però gairebé sempre hi trobo allò que sé que un dia vaig llegir no sé on però que em va interessar. Com a exemple de marcador corporatiu, el Servei de Llengües de la UAB manté aquest altre compte amb recursos per a l’aprenentatge de llengües.

Finalment, els entorns col·laboratius per compartir documents ens permeten compartir un document amb altres persones i anar-lo actualitzant en línia, cosa que ens estalvia haver d’anar enviant missatges de correu amb les noves versions, o que dues persones puguin treballar en un mateix document en paral·lel sense haver d’esperar que una acabi perquè pugui començar l’altra. I una funció que a mi m’és molt útil: poder treballar en un document des de diferents ordinadors, sense que em calgui anar enregistrant-ne múltiples versions en memòries USB ni enviar-me-les a mi mateixa per correu, unes pràctiques que fa temps feia habitualment i que gairebé sempre acabaven en un embolic de versions difícil de desfer. L’entorn que utilitzo habitualment és GoogleDocs, que em va prou bé.

Agregador, marcador social i entorn col·laboratiu per compartir documents: tres eines bàsiques imprescindibles que haurien de formar part de qualsevol propòsit personal de millora de la productivitat, i que, independentment de l’ús més o menys intensiu de les tecnologies en una organització, no es poden obviar en un pla de formació o, per què no, a l’hora d’obrir les portes a la incorporació de nous professionals.

Googlewave craze on Twitter, Shade Hizadi

He començat a experimentar amb Google Wave; no goso dir encara que l’he començat a fer servir. El que més m’ha cridat  l’atenció ha estat el canvi en el centre d’interès que per a mi representa respecte de Twitter o dels agregadors en l’ús que en faig majoritàriament. Si en aquests el meu interès se situa sobretot en les persones o organitzacions que segueixo, a GoogleWave es desplaça clarament cap a les discussions, les produccions col·lectives, les converses, les onades.

Tinc la impressió que per a Google Wave serà més bo que mai allò que els usuaris són els que acaben per definir els usos de les eines, i també que Wave ens serà de molta utilitat per als projectes en què treballem els serveis lingüístics: la integració de converses en temps real amb la producció col·laborativa de documents en línia és un element clau a l’hora de facilitar la feina dels equips de treball. També em sembla útil la possibilitat d’afegir-nos a onades públiques, és a dir obertes a tothom, sobre qüestions que ens interessen, encara que no en coneguem els creadors (m’ha semblat interessant, entre d’altres, Wave in Class), i crear-ne nosaltres de noves, obertes a persones amb qui compartim interessos però no coneixem.

Així mateix, en la mesura que els nostres usuaris s’apropiïn de Wave, haurem de plantejar-nos si l’integrem, i com, en els serveis que oferim. Comença a haver-hi onades que apleguen persones que volen fer intercanvis lingüístics o aprendre juntes una llengua; caldrà veure si van creixent més enllà de la fase d’experimentació i quins resultats produeixen.

Un aspecte que m’ha cridat l’atenció, i que alhora trobo inquietant, és la possibilitat d’afegir a les onades robots que automatitzen certes tasques, com l’Aunt Rosie, que ens permet traduir els missatges que escrivim, utilitzant la tecnologia de traducció de Google.

Si voleu una breu introducció sobre què és Google Wave, podeu consultar aquest article d’Enric Borràs a Vilaweb; per a una presentació més extensa, aquest vídeo de Google, i  per a una guia d’ús, The complete guide to Google Wave.

El creixement exponencial de la informació a la xarxa fa que cada cop sigui més important disposar de recursos per trobar allò que realment ens interessa sense haver de fer gaires tombs. Explico en aquest apunt quatre utilitats que em van bé:

Search Options de Google: presenta, a l’inici de la pàgina de resultats, l’enllaç a “+Show options”, que ens permet filtrar els resultats per mitjà (vídeos, blogs, fòrums…), per data (del dia, de la setmana, d’una franja de dates), per pàgines vistes vs. no vistes, minimitzar o maximitzar els resultats de llocs orientats a comprar, i també veure diferents formats de presentació dels resultats: l’estàndard, una línia de temps o una roda que mostra visualment el mapa de relacions entre conceptes a partir de la nostra cerca. És una opció que només funciona per a l’anglès, és a dir, si activem aquesta llengua com a llengua d’interfície en els paràmetres de cerca de Google. Al final de l’apunt hi trobareu un vídeo explicatiu de com funciona.

SearchWiki: ens permet reordenar la llista de resultats  per posar en primer lloc els que ens semblen més rellevants i recuperar aquesta reordenació en futures cerques, com també escriure comentaris sobre els resultats. Mentre que la reordenació dels resultats només ens afectarà a nosaltres —no afecta altres usuaris, si més no, de manera directa—, els comentaris són públics. Per utilitzar aquesta opció cal que estiguem connectats a un compte de Google, que és el que ens permet identificar-nos i recuperar més endavant les nostres cerques reordenades.

Gestió dels motors de cerca del Firefox: podem afegir diversos  motors de cerca i utilitzar en cada cas el que ens convingui més; per exemple, el motor de Creative Commons per trobar obres amb aquesta llicència (molt útil per trobar imatges que podem utilitzar sense vulnerar els drets d’autor), els de YouTube, Flickr, LinkedIn, Viquipèdia, DIEC o Getty Images, per esmentar-ne uns quants de variats. Per afegir, o treure, un motor hem d’anar a la caixa de cerca de la barra superior del Firefox, situada a la dreta, desplegar el menú i seleccionar “Gestiona els motors de cerca” > “Aconsegueix més motors de cerca”. Aquesta acció ens porta als complements de Firefox que ens serveixen per a fer cerques específiques.

Una altra opció és entrar en un repositori com Mycroft i triar els complements de cerca que ens convinguin d’entre els més de 19.000 que hi ha. Com a mostra, els de les categories Diccionaris i Universitats. En aquesta darrera podem trobar-hi un complement per cercar en el catàleg de les biblioteques de diverses universitats, entre les quals la UAB, la UPC, la URV i la UPF.

Cerca de definicions: per cercar definicions de termes, podem escriure “define: el terme-que-volem-cercar” directament a la caixa de cerca i ens apareixeran els resultats que en contenen una definició.

Cada cop més la personalització del navegador se’m fa necessària. Habitualment treballo amb el Firefox i trec molt partit dels complements (adds-on) d’aquest navegador per fer-me’l més meu. N’utilitzo diversos: el botó de Feedly, imprescindible; la barra de Google o Google ToolBar, per entrar a diversos serveis de Google; la de Facebook, que cada cop faig servir menys, la de Mister Wong, per desar, compartir i consultar enllaços, i algunes eines d’idioma, que és del que vull parlar en aquest apunt. Mozilla té 14 categories de complements per al Firefox, entre les quals n’hi ha una d’específica per a eines d’idioma, que conté més de 350 elements: entre molts d’altres, una extensa col·lecció de diccionaris; el Wikilook, que ens permet fer cerques a la Wikipedia i al Wiktionary dels mots que tinguem en pantalla; eines per a la transliteració, com el Transliterator; traductors en línia, o eines més miscel·lànies, com el Foxlingo, que  incorpora un metatraductor amb l’opció de traduir entre més de 2.000 parells de llengües utilitzant 36 traductors en línia (Google, OpenTrad, Apertium, Lucy -Translendium, etc.) i també enllaços a correctors, sintetitzadors de veu, recursos per a aprendre llengües, etc.

Una opció interessant relacionada amb els complements són les col·leccions, agrupacions de complements fetes per Mozilla o pels mateixos usuaris. Hi ha la possibilitat de subscriure-s’hi per estar al corrent de les actualitzacions. Hi ha col·leccions de tot tipus, també d’idioma, com, per exemple, una col·lecció per al català, una altra per a l’èuscar i una altra per als aprenents de japonès. Són un recurs molt útil i no és gens difícil utilitzar-les. Aquest vídeo explica com fer-ho:

Add-on Collections: Overview from Justin Scott on Vimeo.

 

Els organitzadors de la 3a conferència mundial sobre Visual Literacies: Exploring Critical Issues, han demanat als participants que en les seves intervencions no facin servir el PowerPoint. Els motius que exposen són, en paraules seves, de caràcter ideològic i pragmàtic: el PowerPoint, diuen, és  la tecnologia més disruptiva que hi pot haver en un congrés i no aporta res que no es pugui fer per altres mitjans. Volen aconseguir que les persones se centrin a pensar en el que presentaran i les millors maneres de fer-ho, i a facilitar que el congrés sigui un context on es produeixi el diàleg.

El PowerPoint ha estat qüestionat per Jay Cross, un referent de l’aprenentatge informal, i té un destacat detractor, Eduard Tufte, autor de The Cognitive Style of PowerPoint: Pitching Out Corrupts Within, la foto de la coberta del qual, prou significativa,  il·lustra aquest apunt. Tufte argumenta que el PowerPoint indueix a la simplificació, debilita la capacitat de raonament verbal i visual, redueix l’arquitectura de pensament a l’espai d’una diapositiva i és poc adequat per a la presentació i anàlisi de dades, entre altres qüestions.  A més, darrerament, l’aparició d’altres aplicacions per a presentacions, com Prezi o Animoto, han reforçat el qüestionament de l’eina més utilitzada com a suport a les presentacions orals; com a exemples, aquests apunts de Sueños de la Razón i d’Aprendre llengües.

Em sembla interessant també aquest article de J. Freire, Sobrevivir al Power Point, en què aporta exemples i criteris per a un ús intel·ligent de l’eina i destaca la responsabilitat que també tenen els usuaris en la tria del tipus de presentació. En el fons, el que hi ha en qüestió en bona part és el model d’aprenentatge, de comunicació, i també de congressos i jornades professionals, que les eines faciliten o dificulten.