Comprender la Toma de Decisiones Reproductivas en Mujeres con VIH

La recent doctorada pel Departament de Medicina Ariadna Huertas Zurriaga, junt amb el seu director el Dr. Juan M. Leyva, presenten la tesi doctoral “Comprender la toma de decisiones reproductivas en mujeres con VIH; un reto para la mejora de los cuidados”. El treball s’emmarca dins el Grup de Recerca Infermera en Vulnerabilitat i Salut (GRIVIS) de la UAB. Es tracta d’una recerca qualitativa en la que s’explica com les dones amb VIH prenen decisions reproductives.

La reciente doctorada por el Departamento de Medicina Ariadna Huertas Zurriaga, junto con su director el Dr. Juan M. Leyva, presentan la tesis doctoral “Comprender la toma de decisiones reproductivas en mujeres con VIH; un reto para la Mejora de los cuidados “. El trabajo se enmarca dentro del Grupo de Investigación Enfermera en Vulnerabilidad y Salud (GRIVIS) de la UAB. Se trata de una investigación cualitativa en la que se explica cómo las mujeres con VIH toman decisiones reproductivas.


“Avui dia encara existeix una estesa creença de que les dones amb VIH no poden tenir fills per la possibilitat de transmissió vertical de la malaltia. No obstant, des de l’aparició de la Teràpia Antirretroviral d’Alta Efectivitat, les probabilitats d’infecció del nounat disminueixen per sota del 1%. Tot i l’aparent escenari reproductiu favorable, els sentiments de culpabilitat i preocupació són comuns entre les dones portadores del virus, les quals s’han d’afrontar al fort estigma encara present en la societat i a uns professionals de la salut que sovint no tenen en compte les seves necessitats específiques a nivell sexual i reproductiu.

Donada aquesta problemàtica, com a infermera em preguntava com podia ajudar a les dones amb VIH a prendre decisions reproductives. Per aconseguir-ho, primer de tot, havia de comprendre com elles prenien les seves decisions i identificar els factors que intervenien en el procés. Va ser quan vam decidir dur a terme aquesta recerca en la que vam utilitzar la Teoria Fonamentada Constructivista de Charmaz.

Per a la recollida de dades, vaig recórrer a la Fundació Lluita contra la SIDA, ubicada al Hospital Universitari Germans Trias i Pujol, centre on desenvolupo la meva tasca com a infermera. Vaig entrevistar de manera presencial a 26 dones amb VIH. A més a més, conjuntament amb un grup d’experts vam realitzar una metasíntesis reinterpretant tota l’evidència qualitativa existent relacionada amb el tema d’estudi.

La teoria que vam construir mostra com la presa de decisions reproductives en les dones amb VIH no es tracta d’un procés que es fonamenti des de la voluntat conscient ni des de la raó, sinó que és un procés que ve mediat per la seva interacció amb els agents socials, per les estructures del patriarcat i pels ideals de feminitat i maternitat rebuts per aquests, que van calant fons en el subconscient de les dones i pels quals es deixen portar.

Com a professionals de la salut, les infermeres hem de ser capaces de proporcionar l’assessorament i l’acompanyament necessari, empoderant a les dones amb VIH  perquè prenguin decisions reproductives de forma lliure, informada i amb el menor temor i incertesa possibles.  A més a més, hem de ser capaces de construir un discurs alternatiu de la maternitat del que la dona ha estat sotmesa històricament.  I mai oblidar que les dones hem de ser les autores de les nostres pròpies biografies i decidir sobre les accions que poden millorar les nostres pròpies vides.”


Hoy en día todavía existe una extendida creencia de que las mujeres con VIH no pueden tener hijos por la posibilidad de transmisión vertical de la enfermedad. Sin embargo, desde la aparición de la Terapia Antirretroviral de Alta Efectividad, las probabilidades de infección del recién nacido disminuyen por debajo del 1%. A pesar de la aparente escenario reproductivo favorable, los sentimientos de culpabilidad y preocupación son comunes entre las mujeres portadoras del virus, las cuales tienen que afrontar el fuerte estigma aún presente en la sociedad y a unos profesionales de la salud que a menudo no tienen en cuenta sus necesidades específicas a nivel sexual y reproductivo.

Dada esta problemática, como enfermera me preguntaba cómo podía ayudar a las mujeres con VIH a tomar decisiones reproductivas. Para lograrlo, antes que nada, tenía que comprender cómo tomaban sus decisiones e identificar los factores que intervenían en el proceso. Fue entonces cuando decidimos llevar a cabo esta investigación en la que utilizamos la Teoría Fundamentada Constructivista de Charmaz.

Para la recogida de datos, recurrí a la Fundación Lucha contra el SIDA, ubicada en el Hospital Universitario Germans Trias i Pujol, centro donde desarrollo mi labor como enfermera. Entrevisté de manera presencial a 26 mujeres con VIH. Además, conjuntamente con un grupo de expertos realizamos una metasíntesis reinterpretando toda la evidencia cualitativa existente relacionada con el tema de estudio.

La teoría que construimos muestra como la toma de decisiones reproductivas en las mujeres con VIH no se trata de un proceso que se fundamente desde la voluntad consciente ni desde la razón, sino que es un proceso que viene mediado por su interacción con los agentes sociales, por las estructuras del patriarcado y por los ideales de feminidad y maternidad recibidos por estos, que van calando fondo en el subconsciente de las mujeres y por los que se dejan llevar.

Como profesionales de la salud, las enfermeras debemos ser capaces de proporcionar el asesoramiento y el acompañamiento necesario, empoderando a las mujeres con VIH para que tomen decisiones reproductivas de forma libre, informada y con el menor temor e incertidumbre posibles. Además, debemos ser capaces de construir un discurso alternativo de la maternidad del que la mujer ha sido sometida históricamente. Y nunca olvidar que las mujeres debemos ser las autoras de nuestras propias biografías y decidir sobre las acciones que pueden mejorar nuestras propias vidas. “

Dra. Ariadna Huertas Zurriaga – ariadna.huertas@uab.cat


Cita: Huertas Zurriaga, A. (8 de abril de 2021). Comprender la toma de decisiones reproductivas en mujeres con VIH; un reto para la mejora de los cuidados.  Gender Medicine UAB. https://blogs.uab.cat/lydiagimenezllort/2021/04/08/comprender-toma-decisiones-reproductivas-mujeres-con-vih/

Premis als Millors TFG amb Perspectiva de Gènere UAB 2019/2020

Per conmemorar aquest 8M 2021, us convidem a l’estrena YouTube per descobrir el TFG que ha merescut el Premi al Millor TFG amb Perspectiva de Gènere del Grau d’Infermeria i el Premi al Millor TFG amb Perspectiva de Gènere de les Ciències de la Salut – UAB 2019/2020.

A les 19.00h, en un curt de 3 minuts, la seva autora explicarà el seu treball, la situació actual del tema del seu TFG, els objectius i la proposta de recerca. Xateja amb ella en directe… a les 19:00h aquí, al xat del Canal Youtube de Gender Medicine UAB!
T’hi esperem!

ESTRENA: https://youtu.be/Jat-bC1EoJ8

8M Dia Internacional de la Dona

8M/2021 19:00h
 
Properament… esperem poder oferir-vos també l’estrena del Premi al Millor TFG amb Perspectiva de Gènere del Grau de Medicina

L’iceberg de violències i la bústia d’agressions escriuen el 8M 2021 d’AMIF a la UAB

Amb esperit juvenil però la fermesa de qui voldria reescriure el passat i sap que encara hi som a temps per canviar el present i el futur, la prèvia del 8M d’aquest 2021 de l’ Assemblea de Medicina, Infermeria i Fisioteràpia (AMIF) ha fet visible la violència i les agressions que hi ha en el nostre propi entorn. Les imatges parlen per si soles, però quan les paraules parlen – encara que sigui de forma anònima per protegir a les persones- és quan hom copça la veritable duresa de les vivències fins ara silenciades. 

Con espíritu juvenil pero la firmeza de quien quisiera reescribir el pasado y sabe que aún estamos a tiempo para cambiar el presente y el futuro, la previa del 8M de este 2021 de la Asamblea de Medicina, Enfermería y Fisioterapia (AMIF) ha hecho visible la violencia y las agresiones que hay en nuestro propio entorno. Las imágenes hablan por sí solas, pero cuando las palabras hablan – aunque sea de forma anónima para proteger a las personas- es cuando se percibe la verdadera dureza de las vivencias hasta ahora silenciadas.

‘La bústia de les agressions’ a la Plaça Cívica de la UAB, 2 de març de 2021, una activitat de l’AMIF per la prèvia del 8M.

Així ho relata i ens convida a participar l’AMIF:

“El passat dimarts 2 de març es va fer la lectura de la bústia d’agressions a la plaça cívica conjuntament amb noies de totes les altres assemblees de la UAB. Va ser un moment molt bonic i també molt dur. Un moment per prendre consciència que això que de vegades entenem com a fet aïllat ens passa diàriament a totes. Un moment de sororitat per entendre que no estem soles. La bústia va significar un espai de cures i un espai segur on compartir experiències viscudes que ens han fet sentir malament, però també un espai on explicar com ens n’hem sortit i com hem combatut aquesta violència que se’ns presenta cada dia. Un cop llegits tots els missatges de les bústies vam deixar una estona de micro obert on, qui no s’havia sentit en cor d’escriure-ho, podia verbalitzar la seva agressió enfront de totes les companyes. Per acabar la diada en un to més combatiu, es va llegir un manifest i vam fer una crema de papers on hi havia escrites totes les respostes de les bústies de totes les facultats. Era una simbòlica manera de despedir-nos de totes aquelles agressions masclistes que havíem patit.

Así lo relata y nos invita a participar la AMIF:

“El pasado martes 2 de marzo se hizo la lectura del buzón de agresiones en la plaza cívica conjuntamente con chicas de todas las demás asambleas de la UAB. Fue un momento muy bonito y también muy duro. Un momento para tomar conciencia que esto que a veces entendemos como hecho aislado nos pasa diariamente a todas. Un momento de sororidad para entender que no estamos solas. El buzón significó un espacio de cuidados y un espacio seguro donde compartir experiencias vividas que nos han hecho sentir mal, pero también un espacio donde explicar cómo hemos salido y cómo hemos combatido esta violencia que se nos presenta cada día. Una vez leídos todos los mensajes de los buzones, dejamos un rato de micro abierto para que, quien no se había sentido con fuerzas de escribirlo, pudiera verbalizar su agresión frente a todas las compañeras. Para terminar el día en un tono más combativo, se leyó un manifiesto e hicimos una quema de papeles donde había escritas todas las respuestas de los buzones de todas las facultades. Era una manera simbólica de despedirnos de todas aquellas agresiones machistas que habíamos sufrido.

Iceberg de Violències Masclistes: Ho he patit – Ho he vist – Ho he fet / Visible i no visible. Una activitat de l’AMIF a la Facultat de Medicina, per la prèvia del 8M 2021

Si ens centrem en la nostra facultat, ahir vam penjar al passadís de la M5 un iceberg de violències participatiu. S’hi veuen diferents tipus de violències masclistes visibles (crits , insults, abús sexual..) i altres invisibles ( pressió estètica, micromasclismes, llenguatge sexista…).  Al costat s’hi troben gomets de 3 colors diferents que la gent que passi per allà ha d’agafar i enganxar al costat del títol. El concepte de l’iceberg participatiu consisteix a enganxar un gomet diferent segons si has patit, vist o fet alguna d’aquestes violències.

T’adjuntem imatge perquè és una mica difícil d’explicar i t’emplacem a participar-hi. Seguim en contacte, fins aviat!


Si nos centramos en nuestra facultad, hemos colgado en el pasillo de la M5 un iceberg de violencias participativo. Se ven diferentes tipos de violencias machistas visibles (gritos, insultos, abuso sexual ..) y otros invisibles (presión estética, micromachismos, lenguaje sexista …). Al lado se encuentran pegatinas de 3 colores diferentes que la gente que pase por allí pueda coger y pegar junto al título. El concepto del iceberg participativo consiste en pegar una pegatina diferente según si has sufrido, visto o hecho alguna de estas violencias.

Te adjuntamos imagen porque es un poco difícil de explicar y te emplazamos a participar. Seguimos en contacto, hasta pronto!

AMIF, Assemblea de Medicina, Infermeria i Fisioteràpia 
AMIF, Asamblea de Medicina, Enfermería y Fisioterapia
assemblea.amif@gmail.com “

Dones: Invisibles per la Medicina

Dones: invisibles per la medicina

El proper dia 12 de març a les 12h, la Dra. Carme Valls-Llobet impartirà una xerrada a la Facultat de Medicina per explicar com en l’àmbit mèdic s’ha invisibilitzat la dona i la seva salut al llarg de la història i encara avui. La xerrada ha estat organitzada per la  Facultat i l’Institut de Neurociències.

La Dra. Carme Valls-Llobet, endocrinòloga de formació, ha estat pionera en investigar i divulgar l’exclusió de l’sexe femení en la investigació bàsica i en els assaigs clínics, així com l’existència de profunds biaixos de gènere en l’atenció sanitària i en la docència de Medicina, que perjudiquen les dones.

En aquesta conferència, la Dra. Valls-Llobet documentarà els avenços, retrocessos i qüestions pendents en l’estudi i en el tractament mèdic de les malalties femenines, desbancarà estereotips misògins i mites de la Medicina, i discutirà solucions per millorar la qualitat de vida de les dones.

La xerrada serà semi-presencial. Les places per assistir a la sessió de forma presencial son limitades. Si us plau, inscriviu-vos enviant un correu a comunicacio.inc@uab.cat.

D’altra banda, per seguir-la per streaming, ho podeu fer a través de l’enllaç.

Mujeres: Invisibles para la Medicina

El próximo día 12 de marzo a las 12h, la Dra. Carme Valls-Llobet impartirá una charla en la Facultad de Medicina para explicar cómo en el ámbito médico se ha invisibilizado a la mujer y su salud a lo largo de la historia y todavía hoy. La charla ha sido organizada por la Facultad y el Institut de Neurociències.

La Dra. Carme Valls-Llobet, endocrinóloga de formación, ha sido pionera en investigar y divulgar la exclusión del sexo femenino en la investigación básica y en los ensayos clínicos, así como la existencia de profundos sesgos de género en la atención sanitaria y en la docencia de Medicina, que perjudican a las mujeres.

En esta conferencia, la Dra. Valls-Llobet documentará los avances, retrocesos y cuestiones pendientes en el estudio y en el tratamiento médico de las enfermedades femeninas, desbancará estereotipos misóginos y mitos de la Medicina, y discutirá soluciones para mejorar la calidad de vida de las mujeres.

La charla será semi-presencial. Las plazas para asistir a la sesión de forma presencial son limitadas. Por favor, inscribios enviando un correo a comunicacio.inc@uab.cat.

Por otra parte, para seguirla por streaming, podéis hacerlo a través del enlace.

Women: Invisible to Medicine

Women and their health have been invisible in the medical field throughout history and still today. Dr. Carme Valls-Llobet will talk at the Medicine School to explain it, on March 12th at 12 PM.

The conference has been organized by the School of Medicine and the Institut de Neurociències to commemorate International Women’s Day.

Dr. Carme Valls-Llobet is an endocrinologist. She has been a pioneer in researching and disseminating the exclusion of the female gender in basic research and clinical trials. She has also been committed to raising awareness of the deep gender bias existing in health care and medical studies.
 
In this conference, Dr. Valls-Llobet will document the advances, setbacks, and pending issues in the study and treatment of female diseases, dislodge misogynistic stereotypes and myths in medicine and discuss solutions to improve women’s quality of life.
Places to attend the session in person are limited. Please book yours by sending an email to comunicacio.inc@uab.cat.
 
To follow it by streaming, use this link.
 

#11F 2021 Vulnerabilitat i Salut amb Perspectiva de Gènere

Avui, 11 de febrer 2021, en el Dia Internacional de la Dona i la Nena a la Ciència celebrem aquesta data fent-vos partícips del treball de Lidia Pardell-Dominguez  GRIVIS, Grup de Recerca Infermera en Vulnerabilitat i Salut i una recomanació de lectura, també de la ma d’aquest grup de recerca de la nostra facultat.

Hoy, 11 de febrero 2021, en el Día Internacional de la Mujer y la Niña en la Ciencia celebramos esta fecha haciéndoos partícipes del trabajo de Lidia Pardell-Dominguez  GRIVIS, acrónimo catalán de Grupo de Investigación Enfermera en Vulnerabilidad y Salud y una recomendación de lectura, también de la mano de este grupo de investigación de nuestra facultad.

La doctoranda Lidia Pardell, junt amb el seu director Dr. Juan M. Leyva i altres col·laboradors internacionals publiquen un estudi qualitatiu sobre la sexualitat durant el postpart realitzat amb dones catalanes. El treball s’emmarca dins el Grup de Recerca Infermera en Vulnerabilitat i Salut (GRIVIS) de la UAB, dins la línia de salut sexual. L’estudi es replicarà en breu en Colòmbia, Perú, Xile i Estats Units. Una mostra més de les diverses publicacions que el GRIVIS va realitzant des de la seva creació al 2018.

La doctoranda Lidia Pardell, junto con su director Dr. Juan M. Leyva y otros colaboradores internacionales publican un estudio cualitativo sobre la sexualidad durante el posparto realizado con mujeres catalanas. El trabajo se enmarca dentro del Grupo de Investigación Enfermera en Vulnerabilidad y Salud (GRIVIS) de la UAB, en la línea de salud sexual. El estudio se replicará en breve en Colombia, Perú, Chile y Estados Unidos. Una muestra más de las diversas publicaciones que el GRIVIS va realizando desde su creación el 2018.

Tot i que encara moltes persones consideren la sexualitat com quelcom biològic, es tracta d’un fenomen construït en base a factors personals, socials i culturals. Poc se sap sobre com és la sexualitat durant el postpart, per això varem decidir realitzar aquest estudi fenomenològic i endinsar-nos en la comprensió de l’experiència viscuda per un grup de 10 dones catalanes que van ser entrevistades en profunditat.

L’estudi mostra com reprendre la sexualitat ve acompanyada d’aprenentatges basats en l’assaig i l’error, ja que han rebut molt poca informació al respecte. Les participants van descriure una disminució del desig sexual i una autopercepció negativa de la imatge corporal que les fan no sentir-se preparades; estan cansades per les demandes del/de la nouvingut/uda i consideren que el suport de la parella és essencial per reprendre la sexualitat, la qual descriuen com genital i basada en el coit. És necessari implementar accions educatives per fomentar una sexualitat saludable durant el postpart.

Aunque todavía muchas personas consideran la sexualidad como algo biológico, se trata de un fenómeno construido en base a factores personales, sociales y culturales. Poco se sabe acerca de cómo es la sexualidad durante el posparto, por ello decidimos realizar este estudio fenomenológico y adentrarnos en la comprensión de la experiencia vivida por un grupo de 10 mujeres catalanas que fueron entrevistadas en profundidad.

El estudio muestra cómo retomar la sexualidad viene acompañada de aprendizajes basados ​​en el ensayo y el error, ya que han recibido muy poca información al respecto. Las participantes describieron una disminución del deseo sexual y una autopercepción negativa de la imagen corporal que las hacen no sentirse preparadas; están cansadas por las demandas del / de la recién llegado / a y consideran que el apoyo de la pareja es esencial para retomar la sexualidad, lo describen como genital y basada en el coito. Es necesario implementar acciones educativas para fomentar una sexualidad saludable durante el posparto.

Referència bibliogràfica / Referencia bibliográfica

Pardell-Dominguez, L., Palmieri, P.A., Dominguez-Cancino, K.A. et al. The meaning of postpartum sexual health for women living in Spain: a phenomenological inquiry. BMC Pregnancy Childbirth 21, 92 (2021). https://doi.org/10.1186/s12884-021-03578-y

Perfil investigador de Lidia Pardell – Resergate: Lidia Pardell-Dominguez 

Podeu accedir gratuïtament a l’article mitjançant aquest link
Podéis acceder gratuitamente al artículo mediante este link

Lectura recomanda / Lectura recomendada

El Dr Juan M Leyva (Dept: Àrea d’Infermeria) és co-autor amb la Dra. Serena Brigidi, Dra. Fabiola Mancinelli i la Dra. Marta Ausona del capítol “Privilegios, genero y dignidad del tiempo” en mujeres-madres-trabajadoras en la época de la COVID-19, dins el llibre “La vida cotidiana en tiempos de covid-19” que acaba de ser publicat per l’editorial Catarata Libros. 

El Dr. Juan M Leyva (Dpto: Área de Enfermería) es co-autor con la Dra. Serena Brigidi, Dra. Fabiola Mancinelli y la Dra. Marta Ausona del capítulo “Privilegios, genero y dignidad del tiempo” en mujeres-madres-trabajadoras en la época del Covid-19, dentro del libro “La vida cotidiana en tiempos de Covidien-19” que acaba de ser publicado por la editorial Catarata Libros

La vida cotidiana en tiempos de la COVID – Una antropología de la pandemia Alberto del Campo TejedorSantiago M. CruzadaÁngela Mesa-PedrazasRicardo Duque CalvacheJosé Manuel TorradoLuis Díaz VianaJosé Antonio González AlcantudHugo Valenzuela-GarcíaSerena BrigidiFabiola MancinelliJuan M. Leyva-MoralMarta Ausona BietoDavid Moscoso SánchezAna Maria Huesca GonzálezHonorio M. Velasco MaílloRebeca Cordero VerdugoJorge Ramiro Pérez SuárezAntonio Silva EsquinasUlises Bernardino Márquez Pulido

Una obra que brinda comprensió a el fenomen de la COVID-19 a Espanya sota el prisma de les ciències socials en el context d’una experiència bàsicament compartida.

Una obra que brinda comprensión al fenómeno de la COVID-19 en España bajo el prisma de las ciencias sociales en el contexto de una experiencia básicamente compartida.

 

No hi ha dubte que la pandèmia de la COVID-19 està provocant tot tipus de canvis en la població que impliquen una transformació profunda i brusca amb conseqüències rellevants i, de vegades, imprevisibles. A més de suposar una crisi sanitària i econòmica, també constitueix una crisi en les nostres formes de relacionar-nos, comunicar-nos, divertir-nos, viatjar, estudiar, dividir-nos les tasques domèstiques, en definitiva, en com estem, pensem i ens comportem en el dia a dia. Tot apunta que, en molts aspectes, les nostres vides canviaran per sempre.


Resulta imprescindible analitzar com es viu i se sent la pandèmia per les persones del carrer, com afecta realment a les seves vides i quines conclusions treuen d’això. Aquesta obra no només va dirigida als que vulguin comprendre el fenomen de la COVID-19 a Espanya sota el prisma de les ciències socials, sinó també als que trobaran en les seves pàgines molts elements de les seves pròpies incerteses i esperances, frustracions i anhels, preguntes i projectes, en el context d’una experiència bàsicament compartida que ha renovat el nostre interès per saber no només com ha encarat cadascú aquesta anòmala i imprevista situació, sinó també com eren, són i seran realment les nostres vides quotidianes.

No hay duda de que la pandemia de la COVID-19 está provocando todo tipo de cambios en la población que implican una transformación profunda y brusca con consecuencias relevantes y, a veces, imprevisibles. Además de suponer una crisis sanitaria y económica, también constituye una crisis en nuestras formas de relacionarnos, comunicarnos, divertirnos, viajar, estudiar, dividirnos las tareas domésticas, en definitiva, en cómo estamos, pensamos y nos comportamos en el día a día. Todo apunta a que, en muchos aspectos, nuestras vidas cambiarán para siempre.

Resulta imprescindible analizar cómo se vive y se siente la pandemia por las personas de a pie, cómo afecta realmente a sus vidas y qué conclusiones sacan de ello. Esta obra no solo va dirigida a quienes quieran comprender el fenómeno de la COVID-19 en España bajo el prisma de las ciencias sociales, sino también a los que encontrarán en sus páginas muchos elementos de sus propias incertidumbres y esperanzas, frustraciones y anhelos, preguntas y proyectos, en el contexto de una experiencia básicamente compartida que ha renovado nuestro interés por saber no solo cómo ha encarado cada cual esta anómala e imprevista situación, sino también cómo eran, son y serán realmente nuestras vidas cotidianas.

Si tens ganes de llegir-lo, escriu-nos a gender.medicine@uab.cat i et deixarem un a prèstec!

Si tienes ganas de leerlo, escríbenos a gender.medicine@uab.cat y te dejaremos un ejemplar en préstamo!

@GenderMedUAB #mujeryciencia #11F #DiaMujeryNinaenCiencia

#Mascareta19 i @GenderMedUAB 2021

Today, together, @GenderMedUAB, Centro Antiviolenza Renata Fonte and University of Salento, against VIOLENCE. Thank you for the invitation @InvittoSara to present “Mascarilla19, the word that saved a woman’s life” #NiUnaMenos #Mascarilla19 #BastaYa @Observatori_UAB @icdones   November, 25, 2020

Ben poc ens pensàvem, aviat farà un any, quan el 8 de març del 2020 vam iniciar el blog de Gender Medicine que els següents mesos serien tan transcendentals en les nostres vides, en les de tota la humanitat. Ara, entrat el nou any i mirant enrera, els escenaris malhauradament es reprodueixen només que el dolor de moltes families i l’esgotament del col·lectiu sanitari i d’altres persones que treballen en primera línea contrasten més que mai amb la indolència dels que encara no comprenen.

Iniciem l’any 2021 reprenent aquesta tasca reiterant-nos en aquelles paraules per a fer un petit salt, i amb més força, a partir de les properes setmanes, anar de mica en mica actualitzant tot allò que en aquest darrer any s’ha fet i el què s’està teixint ara als telers. També per a convidar-vos a participar, fent-nos arribar les vostres iniciatives i/o inquietuds al correu gender.medicine@uab.cat

Per què des de la Facultat de Medicina ens reafirmem en la nostra voluntat de proposar, impulsar i recolzar iniciatives i activitats que permetin enfortir la perspectiva de gènere com a competència transversal fent-la explícita en l’activitat docent, investigadora i de gestió en el seu compromís per a una Medicina, Infermeria i Fisioteràpia que parlin i pensin amb perspectiva de gènere, per fer una universitat pública inclusiva i una societat més justa.

Per començar, recordem la campanya #Mascarilla19 que parla per si sola i va donar nom al seminari ‘Mascarilla19, the word that saved a woman’s life‘ amb el que vam participar, el darrer 25 de novembre de 2020, a la Jornada per prevenir la Violència sobre la dona, recerca i acció social en temps de COVID-19 organitzada per la Dra Sara Invitto, Universitat de Salento i el Centre Antiviolenza Renata Fonte.

Lydia Giménez-Llort
Dept Psiquiatria i Medicina Legal

 

 

Guías para la gestión psicológica en cuarentenas por enfermedades infecciosas

Será en estos días de aulas y calles vacías cuando recibamos las lecciones más singulares para aprender a gestionar situaciones psicológicas tan inéditas y extraordinarias como las que el Coronavirus exige. Cada persona, desde las más pequeñas hasta las más mayores. Así que permitidme, que desde este espacio recomiende una lectura. No, no entra en examen, porque ni siquiera será necesario evaluarla. Formará parte ya de nuestra propia vida.

La situación actual no solo precisa que sepamos gestionar la enfermedad, sus riesgos, sino las emociones, aquello que sentimos, lo que pensamos y lo que hacemos o no hacemos. No, no estamos de vacaciones. Estamos ante un reto que ha de permitirnos aprender, como nunca, a salvar las dificultades, a ser mejores.

Guía elaborada por el Colegio Oficial de Psicología de Cataluña:

Por parte del Colegio Oficial de Psicología de Madrid, una breve guía de pautas son estas:
¿Cómo se gestiona el pánico? ¿Qué recomendaciones debemos seguir? ¿Cómo se vive con las «última hora» de una enfermedad nueva que se está expandiendo rápidamente? El Colegio Oficial de la Psicología de Madrid ha elaborado una serie de pautas para promover un afrontamiento psicológico adecuado. Pensar constantemente en la enfermedad –advierte– puede hacer que aparezcan o se acentúen síntomas que incrementen su malestar emocional.Si no está afectado o afectada por el coronavirus y está sintiendo una serie de emociones con alta intensidad y/o persistentes como nerviosismo, no puede dejar de pensar en otra cosa que no sea la enfermedad, tiene preocupación por enfermar, necesita estar permanentemente viendo y oyendo informaciones sobre este tema o tiene dificultad para concentrarse o interesarse por otros asuntos, siga estas recomendaciones:

  1. Reconozca sus emociones y acéptelas. Si es necesario, comparta su situación con las personas más cercanas a usted para encontrar la ayuda y el apoyo que necesita.
  2. Cuestiónese: busque pruebas de realidad y datos fiables. Conozca los hechos y los datos fiables que ofrecen los medios oficiales y científico y evite información que no provenga de estas fuentes, evitando información e imágenes alarmistas.
  3. Informe a sus seres queridos de manera realista. En el caso de menores o personas especialmente vulnerables como ancianos, no les mienta y proporcióneles explicaciones veraces y adaptadas a su nivel de comprensión.
  4. Evite la sobreinformación, estar permanentemente conectado no le hará estar mejor informado y podría aumentar su sensación de riesgo y nerviosismo innecesariamente.
  5. Contraste la información que comparta. Si usa redes sociales para informarse, procure hacerlo con fuentes oficiales.

Si forma parte de la población de riesgo:

  1. Siga las recomendaciones y medidas de prevención que determinen las autoridades sanitarias. Confíe en ellos porque saben lo que tienen que hacer. Ellos tienen los conocimientos y los medios.
  2. Infórmese de forma realista y siga las pautas emocionales anteriores.
  3. No trivialice su riesgo para intentar evadir la sensación de miedo o aprensión a la enfermedad.
  4. Tampoco magnifique el riesgo real que tiene. Sea precavido y prudente sin alarmarse.
  5. Si le recomendaran medidas de aislamiento, tenga presente que es un escenario que puede llevarle a sentir estrés, ansiedad, soledad, frustración, aburrimiento y/o enfado, junto con sentimientos de miedo y desesperanza, cuyos efectos pueden durar o aparecer incluso posteriormente al confinamiento. Trate de mantenerse ocupado y conectado con sus seres queridos.
  6. Genere una rutina diaria y aproveche para hacer aquellas cosas que le gustan pero que habitualmente por falta de tiempo no puede realizar (leer libros, ver películas, etc.).

Y si está afectado o afectada por el coronavirus, además de las recomendaciones anteriores:

  1. Maneje sus pensamientos intrusivos. No se ponga en lo peor anticipadamente.
  2. No se alarme innecesariamente. Sea realista. La inmensa mayoría de las personas se están curando.
  3. Cuando sienta miedo, apóyese en la experiencia que tiene en situaciones similares. Puede que ahora no lo asocie por tener percepción de mayor gravedad. Piense cuántas enfermedades ha superado en su vida con éxito.

Gender Medicine, perquè cada dia sigui 8 de març

Avui, 8 de març de 2020, Dia Internacional de la Dona, la Facultat de Medicina de la UAB enlaire amb força el seu estendard per fer que a partir d’ara, cada dia sigui 8 de març. Amb fermesa, des dels tres graus, Medicina, Infermeria i Fisioterapia, i amb la mirada en l’ampli horitzó de les seves sis unitats docents hospitalàries Unitat Docent de Ciències Mèdiques Bàsiques (Bellaterra), Unitat Docent Germans Tries i Pujol (Badalona), Unitat Docent Parc Taulí (Sabadell), Unitats Docents Parc Salut Mar, Sant Pau i  Vall d’Hebron (Barcelona). La docència, la recerca i la gestió seran els seus instruments perquè la Medicina, la Infermeria i la Fisioterapia a partir d’aquesta nova dècada ho siguin amb perspectiva de gènere.

La medicina específica de gènere sacseja el món clàssic, basat en el model únic one size fits all, per fer-nos descobrir l’altra cara de la lluna. La medicina del tercer mil·lenni és aquella que dóna importància a considerar les diferències entre gèneres en termes de prevenció, signes clínics, abordatge terapèutic, pronòstic, impacte psicològic i social, més enllà de les conegudes diferències associades a les hormones, la reproducció i els nostres gens. Així ho demostren cinc grans camps de la medicina, les malalties cardiovasculars, la farmacologia, l’oncologia, les malalties hepàtiques i l’osteoporosi, capdavanters de la medicina de gènere.

Avui, 8 de març de 2020, la Facultat de Medicina reneix amb l’esperit de treball per a proposar, impulsar i recolzar iniciatives i activitats que permetin enfortir la perspectiva de gènere com a competència transversal fent-la explícita en l’activitat docent, investigadora i de gestió en el seu compromís per a una Medicina, Infermeria i Fisioteràpia que parlen i pensen amb perspectiva de gènere. Partícep del IV Pla d’acció per a la igualtat de gènere la Facultat vol també contribuir a trencar les estadístiques que retraten diferències de gènere interpretables com a indicis de discriminació, indirecta o encoberta, en diferents col·lectius i en determinats aspectes i pràctiques de la institució universitària. Ho fa de forma conjunta amb totes les altres facultats de la nostra universitat, que des de l’Observatori per a la Igualtat treballarem plegades per assolir el nostre bell i necessari propòsit de contribuir a fer una universitat pública inclusiva i una societat més justa.

+ info : https://www.uab.cat/web/l-observatori/estadistiques-uab/dades-1345698181789.html


Gender Medicine, Grup de Treball i nou Blog de la UAB per a la Perspectiva de Gènere a la Facultat de Medicina 

Amb el recolzament del Degà de la Facultat de Medicina, el Dr. Vicent Fonollosa Pla, l’equip de treball, encapçalat per la sotasignant Lydia Giménez-Llort, Catedràtica en Psiquiatria del Departament de Psiquiatria i Medicina Legal, membre de la International Society for Gender Medicine i membre de la Comissió d’Igualtat per a la Facultat de Medicina a l’Observatori per a la Igualtat a la Facultat de Medicina, està constituït per persones que des dels seus respectius càrrecs professionals i motivació personal tenen el ferm propòsit o han contribuït ja de forma significativa a impulsar la perspectiva de gènere des dels llurs activitats docents, projectes de recerca o gestió. Convidem, des d’aquí, a persones individuals i a representants dels diferents sectors i col·lectius a formar-hi part, per tal que la implementació de la perspectiva i la igualtat de gènere siguin una realitat el més aviat possible. És a partir d’aquest Grup de Treball per a la Perspectiva de Gènere d’on naixerà la Comissió per a la Perspectiva de Gènere de la Facultat.

Amb satisfacció plena, iniciem aquesta nova etapa amb 12 banderes (per ordre alfabètic)

    • Ana María Castellano López, Directora del Centre de Recursos Docents de la Facultat de Medicina, UD-CMB.
    • Maria Cristina Cervantes Estrada, Coordinadora del Grau de Fisioteràpia; Professora Associada de Fisioteràpia, Departament de Medicina, Àrea de Medicina, UD Hospital del Mar.
    • Maria del Mar Julià López, Administrativa Responsable de Departament, Departament de Ciències Morfològiques, UD-CMB.
    • Maria Feijoo Cid, Coordinadora del Tercer Curs del Grau d’Infermeria; Professora Col·laboradora Permanent, UD-CMB.
    • Maria Isabel Fernández Cano, Vicedegana de Docència,Qualitat i Avaluació; Professora col·laboradora permanent, Departament d’Infermeria, Àrea d’Infermeria, Facultat de Medicina, UD-CMB.
    • Juan Leyva, Coordinador del Primer Curs del Grau d’Infermeria; Professor lector, Departament d’Infermeria, Àrea d’Infermeria, UD de Medicina de la Vall d’Hebron.
    • Jorge Molero Mesa; Coordinador del Doctorat en Història de la Ciència; Coordinador de la Unitat d’Història de la Ciència; Professor Titular del Departament de Filosofia, Àrea d’Història de la Ciència, UD-CMB.
    • Rosa Maria Raich Escursell, Membre Consell Assessor en Gènere de l’Observatori per a la Igualtat i Membre de la Comissió de Premis TFG amb Perspectiva de Gènere de la Facultat de Medicina; Personal acadèmic jubilat, Departament de Psicologia Clínica i de la Salut, Àrea de Personalitat, Avaluació i Tractament Psicològic.
    • Sabiniana San Rafael Gutiérrez, Coordinadora del Grau d’Infermeria; Professora Col·laboradora Permanent, Departament d’Infermeria, Àrea d’Infermeria;UD-CMB.
    • Salvador Navarro Soto, Director del Departament de Cirurgia, Coordinador d’Estudis del Grau de Medicina, Coordinador de Tercer Curs del Grau de Medicina, Coordinador de la Unitat Departamental del Parc Taulí – Professor Agregat, UD de Parc Taulí.
    • Montserrat Solanas García, Coordinadora de la Unitat de Ciències Bàsiques Mèdiques; Professora Titular del Departament de Biologia Cel·lular, de Fisiologia i d’Immunologia, Àrea de Fisiologia, UD-CMB.

Aquest blog Gender Medicine de la Facultat de Medicina serà la nostra veu i l’espai que reculli, mitjançant la seva bústia (gender.medicine@uab.cat) els suggeriments, propostes, dubtes i queixes que hom vulgui fer. Subscriu-te! Per què a partir d’avui, cada dia ha de ser un 8 de març.

Nota: En color teniu els enllaços per obtenir més informació

8 de Març , Dia Internacional de la Dona

Aquest 8 de març, Dia internacional de la dona, està sent especial… Ja fa anys que ho celebro, com a fita i de manera constructiva, defensant allò que a les alçades d’un nou mil·leni en el què estem, ja no caldria… que els nostres drets, com a dones, es respectessin. No demanem res més.
Durant alguns anys, deixava una capça de bombons anònima als halls dels departaments, quan encara tothom es sorprenia que parés atenció a aquella diada i més encara que em gastés uns pocs calers per a celebrar els petits passos que poc a poc anem fent. Però és que en aquest mirar enrera, hi ha hagut petits passos agegantats que ens impulsen a continuar batallant… com aquell 8 de març de 2010 en el què es van conmemorar els 100 anys de l’entrada de les dones a les universitats espanyoles… Anecdòticament, aquell mateix dia, dues dones, na Gaudi Egea i na Núria Ros, es van quedar atrapades al campus nevat per tal d’assegurar-se que a la nostra Facultat de Medicina tothom havia pogut marxar a temps a casa.

 

He tingut la sort d’haver estat ‘educada’ per ‘mares científiques‘,  dones exemplars que em van demostrar que la ciència és femenina: Mónica de la Fuente (Universidad Complutense de Madrid), Mª Teresa Giralt (Universidad del País Vasco), Patrizia Popoli (Istituto Superiore di Sanità, Roma) & Sandra Cecatelli (Karolinska Institutet, Estocolm). Elles són les que m’han ensenyat a afrontar decalaixos, tisores i sostres de vidres, la manera amb la què elles, en una època molt més dura que la nostra, ho van fer: posant la vista allà on calia, en la ciència per si mateixa i amb la força de la motivació com la millor de les armes al seu favor. També a entendre, com a científica, que la biologia ens ofereix dos escenaris, un masculí i femeni, en els què la biologia comparativa té encara molt a dir. Només caldria tenir la humilitat de parar-se a observar i comparar, per descobrir com les diferències existents ens dibuixen les trames ‘reals’ que els dos sistemes biològics han creat, de la mateixa manera que les isoformes dels enzims, els polimorfismes o els grups sanguinis ens mostren la riquesa i diversitat de l’aparent semblança de la nostra existència.

ods_objectius_desenvolupament_sostenible_respon-cat_sdg_icons_cat_poster_a4En aquests darrers anys, han estat, crec jo, els Objectius de desenvolupament sostenible els que han promogut de forma més efectiva que les institucions prenguin partit i avui l’organitzin activitats per conmemorar el dia de la dona  i als seus paraninfs més preuats es celebrin actes institucionals que volen deixar palès el paper de les ‘seves dones’, aquelles que al costat de ‘molts homes’ han contribuit a donar renom i excel·lència professional a la institució.

c6zrea8wuaepgev

Foto: Twitter @UABBarcelona

A la UAB, avui, 8 de març de 2017, seguint el nostre tarannà progressista i sensible envers tot allò que mostri els valors de ‘la Universalitat, de la Universitat‘ (allà on s’hi agrupa una multitud de coses diferents però amb un sentit d’unitat), s’ha ofert un ventall important d’activitats. 

Entre els actes més destacables, la nostra estimada Merçé Unzeta ha estat reconeguda per la seva trajectòria científica, docent i com a vicerectora; més que això, a la demostració indiscutible que fins i tot en àmbits de la ciència tradicionalment relegats al sexe masculí, com és ara la bioquímica, les dones han tingut i tenen un paper rellevant.

“Ens fas sentir tan d’orgull,  Mercè! Moltes gràcies per ser com ets i per tot allò que has donat i dones a la bioquímica i a la pròpia ciència!”

En el món hi ha moltes Joanes d’Arc que encapçalen grups de treball per donar veu a les nenes i dones que altrament romandrien mudes, per fer visibles a les que són invisibles. Un cas exemplar és el de na Maria Dolors Molas, Tàcita Muta, el Grup d’Estudis de Dones i Gènere a l’Antiguitat, que centra la seva recerca en les societats antigues de Grècia, Roma, Pròxim Orient i Egipte. Un grup multidisciplinar integrat per professores, investigadores i investigadors de la Universitat de Barcelona (UB), de la Universitat Rovira i Virgili de Tarragona (URV) i de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), que trasbalsen els cors amb exposicions com ‘Per ser nena, que en aquests moments, fins el 31 de març es pot veure a la Biblioteca Municipal de Manlleu.

Un altre de singular, és el de GBS Glory 16684033_1283711295055253_4360730522857331572_nBaphtist School que a Sierra Leone, Gàmbia i Ghana, fa 25 anys que treballa per garantir el dret de l’educació de les nenes. Una tasca lloable que vaig conèixer d’aprop el darrer 9 de febrer, en una trobada de treball a tres bandes conjuntament amb Tàcita Muta i Daniel Banyuls del Rebost Solidari de Cerdanyola, anfitrió de la visita dels membres de la GBS a Catalunya.

c6zzvtvwyaqkvja

Foto: Twitter @INc-UAB

Però potser el què més m’il·lusiona és veure l’entramat generacional que s’està teixint des de fa temps. Aquí, és la joventut la que pren impuls i amb la frescor de l’espontaneïtat que la caracteritza revoluciona els nostres passadissos de la facultat per a convertir-los en el ‘Hall of Femme‘ i defensar el paper de la dona, reivindicar una medicina també per les dones, o convidar-nos a recapacitar amb una pregunta ben senzilla, i alhora significativa: I a ella, la coneixes? . Un crit d’atenció per fer visibles a les invisibles.

@GimenezLlort #DiaDeLaDona #8mUAB @INC_UAB Medicina també es Femení

Així que amb satisfacció, he passat de voler fer-lis unes fotos com a testimoni a prendre un paper més participatiu i fer-me la foto selfie amb elles, les meves alumnes.

c6zob3bwgaeulqr
Sense dubtes… elles, són les que posen la veu al futur.

Què més podria demanar pel dia d’avui? c6zo9orwaaazlgm
Doncs sí, quan creus que ja ho tens tot, apareix algú que fa que la dita sigui més rodona… Gràcies, Carles Saura, per la teva complicitat i per fer-nos costat!

Finalment, no puc tancar sense deixar de fer referència a un aspecte, per mi, trascendental: l’edatisme, que s’exarceba en les dones velles. Però deixo que sigui el CSIC qui trenqui una llança a favor de ‘les nostres velletes’ en el seu article ‘Las desigualdades de género se acentúan con la edad’, publicat avui al seu blog on es posen xifres a realitats ben tristes davant les quals no podem mirar cap a un altre costat:

  • Un 13,2% de las mujeres mayores viven en hogares por debajo del umbral de la pobreza.
  • Las mujeres mayores son las que más sufren la soledad.                                        
  • La violencia machista en la población mayor es una realidad poco estudiada y parece ser una realidad invisibilizada a la que se enfrentan las mujeres mayores.

I és potser per tot això, però per moltes coses més, que avui, 8 de març de 2017, tres de nosaltres, totes dones, ens hem proposat fer ‘alguna cosa més, amb tallatge S-M-L, des de la recerca i des de la política, per canviar aquest destí. Desitgeu-nos bona sort!

Dia Internacional de la Dona 2017                                                                                                      Lydia Giménez-Llort – Envellir bé,2017 – Universitat Autònoma de Barcelona