Manel Lledós

 

En temps de pandèmia del coronavirus, en temps d’allunyament per part de molts artistes dels seus tallers, en temps propici al distanciament i a la reflexió, la Fundació Vila Casas publica unes “càpsules de confinament” on diversos artistes parlen sobre la vivència del moment.

El membre del grup La placeta-Arts  Manel Lledós , que viu i treballa a New York, hi aporta una interessant reflexió. A saber:

“Circumstàncies com aquestes que t’aparten de les rutines diàries i de la continuïtat de poder anar a l’estudi són similars a un viatge: et donen l’espai i la distància necessaris perquè els conceptes que d’alguna manera generen i motivan la feina que un fa es manifestin amb més claredat.

Apropar-se i distanciar-se alhora de l’obra és una constant que és part essencial de la feina de molts artistes. Ser-hi i no ser-hi.

En el meu cas, aquest apropament i allunyament és no tan sols una necessitat, és també una condició. Una condició de la ciutat on visc i de la qual un se sent part, però tampoc no hi acaba de pertànyer del tot. Un viu aquesta ciutat com si fos una onada que s’apropa i s’allunya i es torna a apropar… i així permanentment.

En aquest moviment i en les dualitats que genera és on jo he anat aprenent a ser qui sóc, a veure allò que veig i a fer allò que faig. Una mateixa imatge pot compartir claredat i desorientació, pot ser estable i inestable, certa i incerta, semblant a aquests dies que estem vivint.”