Un altre blog Blogs.uab.cat per a la creaci贸 d'un espai entorn la figura de S枚ren Kierkegaard (1813-1855)

Categoria: Sobre “Gjentagelsen” (La repetici贸)

Lectura atenta i divagacions entorn aquesta obra del nostre autor

Diccionari de conceptes Kierkegaardians : La repetici贸.

Un volum de les traduccions franceses de l鈥檕bra de Kierkegaard d’脡ditions de L’Orante on s鈥檋a publicat聽un “Index terminologique…” del qual extraiem aquesta categoria de “Diccionari de conceptes Kierkegaardian”聽

Varem remarcar en un post anterior聽com a obra de refer猫ncia el treball de Malantschuk, Gregor. (cop. 1986). Index terminologique : principaux concepts de Kierkegaard, traduit del dan猫s i adaptat i completat聽 per Else-Marie Jacquet-Tisseau que pren la major part del darrer volum (el 20猫) de les obres completes de S枚ren Kierkegaard tradu茂des al franc猫s聽per les Editions de l鈥橭rante de Paris.

Vegem el que hi diu respecte al concepte de repetici贸 (聽Gjentagelsen) :

“REPETICI脫. Dins La Repetici贸 Constantin Constantius experimenta聽els diversos sentits del mot repetici贸聽[ Gjentagelsen ], des dels聽m茅s corrents fins als m茅s聽 essencials i profunds. S鈥檌nteressa sobretot en la repetici贸聽per la seva relaci贸 amb les esferes est猫tica聽i religiosa, mostrant que聽aquesta聽茅s impossible dins la primera on tot dep猫n del joc de les聽conting猫ncies ; s鈥檌ndica聽tot seguit聽els dominis on聽el concepte de repetici贸 rep el seu veritable contingut : “La repetici贸聽茅s el mot d鈥檕rdre de tota concepci贸聽 猫tica ; la repetici贸聽茅s la condici贸 sine聽qua non de tot problema dogm脿tic” (OC V 21). Per a聽il路lustrar聽el moviment religi贸s orientat dins聽el sentit de la repetici贸, d贸na l鈥檈xemple de l鈥檋ome jove el qual,聽en el curs del seu聽amor desgraciat, cerca un nou punt de聽parten莽a dins la seva聽vinculaci贸 amb el transcendent. Comentant la problem脿tica de la repetici贸 dins Pap. IV B 117, p. 281 sv., Kierkegaard resumeix聽el seu聽rol聽en els聽diversos estadis est猫tic, 猫tic聽i religi贸s.”La聽m茅s profunda expressi贸 de la repetici贸 (p. 293) 茅s la reconciliaci贸 a l鈥檈stadi religi贸s :聽aquesta forma superior apareix com el fi聽vers聽el qual s鈥檃dre莽a聽tota la obra聽de Kierkegaard. Mentrestant ens d贸na聽tamb茅 molts exemples de la repetici贸 en el pla聽猫tic聽on els actes s鈥檃compleixen dins la perspectiva de l鈥檈tern.聽Aquest punt de vista 茅s聽notablement sostingut per l鈥檃ssessor Wilhelm i es retroba igualment dins聽els聽escrits edificants, en particular Les Obres de l鈥檃mor. La contrapartida negativa d鈥檃questa posici贸 猫tica ens 茅s donada per aquest聽descoratjament que redueix ” tota la vida聽a una banal聽i mon貌tona repetici贸” (O IV 279; cf.聽tamb茅 OC XIV 232 : “indolent repetici贸”). L鈥檋ome聽arriba聽a la maduresa, 茅s a dir, la聽m茅s alta expressi贸 de la repetici贸,聽quan fracassen els seus esfor莽os sobre el pla 猫tic i li cal rec贸rrer a la reconciliaci贸聽en Crist, el punt de parten莽a聽d鈥檜na vida nova. Esmentem聽finalment dues formes particulars de聽repetici贸 :聽aquella pr貌pia聽de cada generaci贸聽la qual聽“repeteix聽i reviu聽el contingut mateix del paganisme” (Trois discours sur des circonstances suppos茅es : OC VIII 16)聽i聽aquella pr貌pia聽del geni qui “reviu tot聽el passat”聽en聽la seva聽forma original (Concept d’angoisse : OC VII 203)”

聽(Les refer猫ncies entre par猫ntesi es refereixen als diferents volums de聽les obres completes de S枚ren Kierkegaard tradu茂des al franc猫s聽per les Editions de l鈥橭rante de Paris)

 

EL CONCEPTE DE REPETICI脫 I EL CONCEPTE DEL VIATGE (6)

El concepte de repetici贸 i el concepte del viatge (6)聽

Si ja hem localitzat el concepte del viatge -tal i com l’hem definit en aquesta s猫rie- dins el corpus kierkegaardi脿; si ja hem trobat aquest estadi previ de circumnavegaci贸 existencial, de descoberta i聽de formaci贸, que ens dur脿 a la majestuosa dial猫ctica de la repetici贸; i si ja hem trobat l鈥檈xpressi贸 musical perfecte del concepte 鈥渞epetici贸鈥 amb la instrumentaci贸 implacable, creixent, de melodia recurrent i alhora renovada, amb aquest “Bolero” de Ravel; cal que per mor d’aquesta m煤ltiple,聽聽irresoluda i prec脿ria condici贸 del jo hum脿 -acceptada d鈥檈n莽脿 de l鈥檕bra dels grans mestres de “l鈥檈scola de la sospita” com va anomenar Paul Ricoeur a Marx, Nietzsche i Freud- acceptem la necess脿ria i humil tasca d鈥檃lternar per铆odes de 鈥渃ircumnavegaci贸 existencial鈥 amb altres de 鈥渞epetici贸鈥.聽脡s aix铆?聽脡s aix貌 el que ens proposaria Kierkegaard? Coincidiria aix貌 amb l鈥檃lternan莽a聽que constata聽el soci貌leg itali脿聽Francesco Alberoni per a l鈥檈sdevenir individual i col路lectiu hum脿 entre les experi猫ncies de l鈥檈xtraordinari i les de l鈥檕rdinari? Entre les etapes naixents o de subversi贸, 茅s a dir, les de moviment, i les de consolidaci贸 o de institucionalitzaci贸?

Una sospita antiga i nova s鈥檃l莽a damunt d鈥檃questes interrogacions, per a聽temperar-les, per a resituar-les. I aquesta sospita no pot 茅sser altra que la concepci贸 antropologica de Kierkegaard, i la particular concepci贸 sobre l鈥檃mor. Vegeu l鈥檃rticle d鈥檕pini贸 de Francesc Torralba titulat La cr铆tica de Theodor Adorno a Kierkegaard, on resumeix aquesta naturalesa de l鈥檃mor capa莽 de dissoldre les disson脿ncies que conformarien aquests diferents moments vitals, aquesta abs猫ncia de comprom铆s i per tant, d鈥檃questa mancan莽a de la 聽maduresa 聽de la repetici贸 i d鈥檃quest decantament excessiu vers聽 les circumnavegaci贸 existencial, cap els per铆odes sempre eterns de formaci贸, un聽鈥渃orre com un vailet darrere les papallones鈥. Diu聽Torralba:聽聽鈥淎 la vegada, Kierkegaard critica l鈥檃mor immediat, que es basa en la predilecci贸, que es mou per simpaties i antipaties, que 茅s ef铆mer i feble com la mateixa persona.聽 Hi ha una extraordin脿ria afinitat d鈥檌dees entre l鈥檃mor immediat de Kierkegaard i l鈥檃mor l铆quid de Zygmunt Bauman. El critica a fons i ent茅n que, finalment, aquest amor aboca a la soledat i que 茅s una expressi贸 d鈥檃mor a si mateix. Per貌 l鈥檃mor ple,聽 l鈥檃mor que trenca barreres, l鈥檃mor que no es mira el melic, que s鈥檕bre al pro茂sme sense fer difer猫ncies, l鈥檃mor que perdona, edifica, recorda els difunts, reconcilia i eleva el m贸n al pla del que 茅s div铆 茅s l鈥檃mor vertader鈥

Una concepci贸 que no deixi l’home en mans nom茅s de la predilecci贸, que l’aboqui a moure’s nom茅s聽per simpaties i antipaties. D’aix貌, ja en parlarem!

EL CONCEPTE DE REPETICI脫 I EL CONCEPTE DEL VIATGE (5)

maurice_ravel_1912.jpg

Maurice Ravel vers 1912

S贸c en una llibreria de vell. 脡s a Paris, a Olot o a Barcelona?聽o 茅s a聽 Carcassone? El dia pluj贸s i fosc d鈥檃vui acompanya per quedar-se en aquest maldestre lloc ple de paperassa oblidada. Un dia i un lloc聽delici贸s pels malalts de malenconia. Pels quim猫rics que cerquen nom茅s en el passat una possibilitat de vida.

Entre la pols que es respira hi trobo un programa de m脿 d鈥檜n concert celebrat a l’脪pera de Paris l鈥檃ny 1928. Tot menjat pels 脿cars s鈥檋i endevina encara un seguit de lletres on hom hi pot llegir el nom de “Ida Rubinstein”. Qui 茅s o era Ida Rubinstein?.聽A sota, en franc猫s, descobreixo : “Bol茅ro. Ballet d鈥檜n acte de Maurice Ravel”.

Consulto un diccionari de la m煤sica editat聽l鈥檃ny 1954 i que trobo en un prestatge enlairat de la mateixa llibreria -el propietari m鈥檋a deixat sol, deu pensar que si alg煤 li pren alguna cosa… molt millor! Menys pols!- . Rubinstein, Ida, 茅s la ballarina per enc脿rrec de la qual, Ravel, va escriure el bolero… I diu a m茅s : “La repetici贸 obsessiva del mateix tema i la uniformitat harm貌nica i r铆tmica de l鈥檕bra, hi s贸n compensades per un crescendo constant i una instrumentaci贸 brillant i variada, cada cop m茅s rica” Quina similitud m茅s excelsa no haur茅 trobat!.

Em refereixo , 茅s clar, al concepte que segons Constantin Constantius ens diu que ha de marcar la nova filosofia en lloc del concepte de reminisc猫ncia. Em refereixo, 茅s clar, a聽la repetici贸. I quina similitud m茅s excelsa no haur茅 trobat!

Recordeu la melodia b脿sica i corprenedora que avan莽a sense parar, que arrabassa en la seva ja simplicitat primig猫nia, i que creix i s鈥檈xecuta en una passi贸 continguda i desbordada alhora. La recordeu?. Aix貌 茅s justament la repetici贸 Kierkegaardiana. Aix貌 茅s justament. Una repetici贸 i instrumentaci贸 similar que trobo en el magn铆fic arranjament que la Cobla de Cambra de Catalunya ha realitzat de la Moixeranga d’Algemes铆, si b茅 no amb un crescendo tant sostingut.

Aix貌 茅s la repetici贸.

Gr脿cies Maurice Ravel!

EL CONCEPTE DE REPETICI脫 I EL CONCEPTE DEL VIATGE (4)

galaxia3370.jpg聽聽聽聽聽聽聽 La galaxia 3370,

聽com a met脿fora de “la circumnavegaci贸 existencial”

D猫iem, diem… 聽que en la lectura atenta de 鈥淟a repetici贸鈥 hi trobem un concepte que nom茅s surt una vegada. El聽trobem a聽la p脿gina 39 de l鈥檈dici贸 catalana esmentada, on Constantin Constantius, l鈥檋eter貌nim Kierkegaardi脿,聽parla de聽 鈥la circumnavegaci贸 existencial鈥.

Ens pregunt脿vem si aquest era l鈥檈quivalent kierkegaardi脿 del concepte de viatge que aqu铆 ens hav铆em representat. Viatge no com a repetici贸, ans com a exploraci贸 en el nou i el desconegut. Viatge no com a repetici贸 en la serietat i en la realitat de l鈥檈xist猫ncia, ans聽de formaci贸 i m茅s propi de l’esperit enjogassat聽i previ a la repetici贸 que haur脿 d鈥檈sdevenir-se en la nova serietat i en la realitat de l鈥檈xist猫ncia…

Perqu猫 la necessitat d鈥檃questa circumnavegaci贸, d鈥檃quest viatge existencial, 茅s una necessitat que kierkegaard ens reclama, ens exigeix, ens demana per assolir la repetici贸 : “Aquell qui no ha circumnavegat la vida abans de comen莽ar la seva exist猫ncia no arribar脿 mai a viure” diu per boca del que hem anomenat psic貌leg. Cal, a m茅s, despr茅s d鈥檃questa aventura, no haver-ne quedat ferit, frustrat, enfastiguejat, esporuguit, despotitzat, mesell,…聽: “Aquell聽 qui l鈥檋a circumnavegada i n鈥檋a quedat fart est脿 mal constitu茂t“.

Cal un viatge formatiu,聽una mirada damunt d’altres galaxies, “un anar聽darrera les papallones“, “un estar-se de puntetes 聽per veure les excel路l猫ncies del m贸n“… , si aix貌 no es produeix tenim l鈥檃rquetip del “senyor Esteve” d鈥檈n Santiago Rusi帽ol dins l’imaginari catal脿. L鈥檋ome que sense aquesta exploraci贸 pr猫via, sense constituci贸 pr猫via del seu jo, rau en la repetici贸 per obedi猫ncia externa, per massificaci贸 dels costums, per l鈥檃nul路laci贸 del particular en el general del costum… 脡s all貌 que fa dir al senyor Esteve, ja en el聽llit de聽moribunt, el seg眉ent:

”聽-Deixa’m dir, que encara hi s贸c a temps. Jo he treballat molt en el m贸n. No he fet m茅s que aix貌: treballar. Ara que me’n vaig et puc dir que no he viscut, que no s茅 lo que 茅s viure. He passat. Nom茅s he passat. Jo no he estat jove, no he estat home, no he sigut res a la vida. He sigut un botiguer que ha trobat una casa feta, que l’ha cuidada, que l’ha seguida, que l’ha feta prosperar, perqu猫 despr茅s vingu茅s un altre, tu, i l’an茅s cuidant com jo l’he cuidada, (…)

-Jo no he ambicionat res per a mi -va seguir dient en veu feble- No s茅 lo que s贸n alegries: no m’han ensenyat mai a tenir-ne. No sabia lo que eren tristeses, i tu me n’has ensenyat alguna! No sabia de plorar, i ja n’he apr猫s, per貌 n’he apr猫s molt tard! Us he estimat. 脡s clar que us haur茅 estimat, per貌 fins ara no me n’adono, i ara que聽me n’adono… me’n vaig!”

En聽aquest estil tan entenedor de Rusi帽ol聽se’ns materialitza el que pot ser una vida que ha entrat en la repetici贸 sense la pr猫via circumnavegaci贸 existencial. Una vida eixorca i d’ofec on en realitat ni tan sols s’ha assolit la veritable plenitud de la repetici贸, 茅s a dir, la repetici贸 que se’n ofereix com “el pa de cada dia que sadolla amb la seva benedicci贸”.

Aquest 茅s un punt clau en la lluita per la nostra identitat, per aquell desgranament que ens cal fer聽per escatir la llavor que representem. La llavor de la nostra individualitat,聽煤nica, finita i infinita, entre la possibilitat i la necessitat, entre el temporal i l’etern, … Un error que podem cometre聽al caure f脿cilment en una fala莽 bondat, la聽que 茅s meritoria,聽nom茅s, per la comoditat emmandrida i ego铆sta dels altres.

Cal a m茅s, en aquest viatge formatiu, no haver-ne quedat fart, no haver-se corrumput o desencisat. Cal haver apr猫s el que s贸n les coses i la vida, all貌 que verament dep猫n de nosaltres i all貌 que no. Cal una reflexi贸 serena i 煤nica -en tant personal – del procedir de tot, i una fonamentaci贸 cosmol貌gica, aquella que聽veurem en altres treballs de l’inexaurible S枚ren Kierkegaard.

D猫iem i diem que la circumnavegaci贸 existencial Kierkegaardiana 茅s el viatge. Diem que el viatge聽en el sentit de l鈥檈xpansi贸 externa o interna, i聽no pas necess脿riament geogr脿fica.

Seguirem!

EL CONCEPTE DE REPETICI脫 I EL CONCEPTE DEL VIATGE (3)

Hem restat paralitzats,聽a cor obert,聽en el temor i el tremolor, … perqu猫 el qui sent i pren聽la vida en聽la seva聽realitat i聽en l鈥檈ntusiasme de la serietat i no pas en el papalloneig de l鈥櫭╰ica del consum, troba sempre, en la lectura atenta del fil貌sof dan猫s, el bullir de la seva sang, el desfici de les seves pr貌pies contradiccions internes, les q眉estions en les que es debat聽el seu聽viure profund.

Vivim una 猫poca on sembla que el discurs del canvi i no pas el de la repetici贸 ens coacciona quasi imperativament. La facilitat del canvi ens sedueix, no solament en els objectes materials, ans tamb茅 en ordre a moltes decisions personals. El m贸n d鈥檃ra potser d贸na m茅s facilitats al canvi que a la repetici贸 en moltes esferes de la vida. Sembla que cal tenir m茅s valentia per a repetir que per a canviar, cosa que no passava abans que la nostra societat del consum es fes realitat. En la cita que vam esmentar d鈥橢ugeni d鈥橭rs referida a la repetici贸… (recordem-la de nou aqu铆 : 鈥淎quell qui 茅s incapa莽 de repetir, 茅s un diletant. Aquell qui repeteix d鈥檈sma, sense posar-hi l鈥櫭爊ima, 茅s un filisteu. Solament qui sap repetir sense decr茅ixer en l鈥檈ntusiasme 茅s un Home moral, 茅s un Home.鈥) tot confirma la superioritat moral de la repetici贸, la repetici贸, naturalment, que no decreix en l鈥檈ntusiasme. Per貌 el dubte persisteix, a on queda el viatge dins aquesta concepci贸?

D鈥檃ntuvi ens caldria definir qu猫 volem dir quan parlem de viatge. El viatge 茅s un factor d鈥檈xpansi贸 de la vida, un desig de 鈥渧iatge鈥 equival a un creixement, a una etapa de formaci贸. Hom pot considerar-se d鈥檜n esperit no pas gens viatger, d鈥檜n esperit insistent i persistent amb les mateixes fites, per貌 en la seva vida hi hauran hagut 猫poques de viatge o d鈥檈xploraci贸, tant si ho vol com no ho vol. 脡s una llei de la vida i del seu creixement. Des del viatge que fa l鈥檌nfant aprenent a caminar i expansionant per tant la seva geografia, fins al que far脿 tot fent c贸rrer la seva imaginaci贸 i la seva fantasia dins els jocs impossibles i imprevisibles. Viatges que s鈥檈sdevindran en ambd贸s sentits. L鈥檜n聽en la quietud, l鈥檃ltre聽en el moviment exterior. Ens referim a la quietud o la concentraci贸 dins la infinitud d鈥檜n sol objecte, i al moviment de l鈥檈xpansi贸 vers una infinitud d鈥檕bjectes… Hi ha moments per a tot, fins hi tot, moments simultanis on hi intervenen els dos sentits del viatge. De vegades toca ser 鈥渓鈥檋ome de les quimeres鈥,聽 l鈥檋ome de la coordenada de la expansi贸 vers la infinitud d鈥檕bjectes i geografies… D鈥檃ltres,聽el de la concentraci贸 en un sol objecte, en la seva tamb茅 infinitut; 鈥渦na vida normal鈥, 鈥渄鈥檜na vida conformada segons desig de natura鈥 d鈥檜na vida de 鈥渞aonabilitat 猫tica鈥 i d鈥檌nsist猫ncia i perman猫ncia com a via de coneixement.

En la lectura atenta de 鈥淟a repetici贸鈥 hi trobem un concepte que nom茅s surt una vegada. El聽trobem a聽la p脿gina 39 de l鈥檈dici贸 catalana esmentada, on Constantin Constantius, l’heter貌nim Kierkegaardi脿,聽parla de聽 鈥渓a circumnavegaci贸 existencial鈥. 脡s aquest l鈥檈quivalent kierkegaardi脿 del concepte de viatge que aqu铆 es hem representat?. Seguirem en aquesta q眉esti贸.

EL CONCEPTE DE REPETICI脫 I EL CONCEPTE DEL VIATGE (2)

脡s sorprenent comprovar com la lectura repetida de la “La repetici贸” va sobredimensionant cada cop m茅s la grandesa del seu discurs, la complexitat i del铆cia de les seves aparents incoher猫ncies i desigualtats. Perqu猫 茅s ben cert que, en una primera lectura,聽ens pot donar la impressi贸 que es tracte d鈥檜na obra de pensament menor, d鈥檜n text desordenat i fins i tot ca貌tic, en el qual no 茅s possible ni tan sol verificar la hip貌tesi plantejada en la seva聽primera p脿gina, a saber, si 茅s o no possible la repetici贸, s铆 茅s o no聽possible i qu猫 implica repetir聽un聽viatge anterior 聽com el que va fer a Berl铆n l鈥檋eter貌nim Kierkegaardi脿 :聽Constantin Constantius, l鈥檃utor de l鈥檕bra…聽 Per貌, a poc a poc, veiem com aquest devessall incoherent respon a la dial猫ctica de la viv猫ncia plena de l鈥檌ndividuo real i a la realitat de les mateixes coses, a un concepte antropol貌gic i cosmol貌gic plasmat al llarg de tota l’obra del pensador dan猫s. I aquesta聽estructura nom茅s aparent de novel路la mal forjada, de g猫nere epistolar incomplet i alhora de di脿leg Socr脿tic descompensat,聽ens formula, ja聽d鈥檈ntrada, unes afirmacions tan聽sorprenents com : “L鈥檈speran莽a 茅s un vestit nou, emmidonat, cenyit i llambrejant que hom no ha estrenat encara; i 茅s per aix貌 que hom no sap si ser脿 afavoridor ni com caur脿. El record 茅s un vestit usat, que, per molt bonic que sigui, hom no pot utilitzar mai m茅s, car ara 茅s massa petit. La repetici贸 茅s un vestit que no es gasta, que s鈥檃justa fermament, tendrament, sense estr猫nyer ni ondejar. L鈥檈speran莽a 茅s la noia encantadora que s鈥檈scola entre les mans. El record 茅s una senyora respectable i bella que no serveix per a res en l鈥檌nstant. La repetici贸 茅s una esposa estimada que mai no decep, car 茅s 煤nicament el nou el que decep”, i diu “Aquell que no veu que la vida 茅s una repetici贸 i que en la repetici贸 rau la bellesa de la vida ja s鈥檋a jutjat a si mateix i no mereix altra cosa que el que, tant s铆 com no, li tocar脿: morir.” i encara rebla la q眉esti贸 tot dient :”La repetici贸 茅s la realitat i la serietat de l鈥檈xist猫ncia”.聽 Davant d鈥檃questes afirmacions tant contundents on queda el concepte de viatge? No el viatge a Berl铆n que ens proposa el primer narrador de l鈥檕bra, que podem anomenar psic貌leg, on tot queda previst聽per a ser viscut de la mateixa manera… Ens referim al viatge com a聽met脿fora de despullament, d鈥檕bertura de noves possibilitats vitals, de descobriment de l鈥檈xist猫ncia, i que alhora t茅 un recorregut doble, intern i geogr脿fic,聽聽d鈥檃profundiment en un sol objecte i alhora, tamb茅, d鈥檈xpansi贸 sobre una multitud d鈥檕bjectes, camins que, no hem d鈥檕blidar, s鈥檈nriqueixen m煤tuament i no s贸n incompatibles com sovint s鈥檈nt茅n. El viatge, ent猫s d’aquesta manera聽, no t茅 cap possibilitat si ens decidim a viure en la realitat i la serietat de l’exist猫ncia?… 聽seguirem debatent-nos en aquesta q眉esti贸, que avui ens deixa gaireb茅 paralitzats!

UNA CONCEPCI脫 ANTROPOLOGICA QUE S’AVAN脟A AL SURREALISME

A Gjentagelsen (La repetici贸) trobem una vegada m茅s聽“la voluntat de reflectir fidelment el joc continuat de contraris i el seguit de contrarietats que constitueixen la dial猫ctica de l鈥檈xist猫ncia individual, desconeixedora des d鈥檜n principi de la pretesa identitat del jo” com b茅 assenyala Norbert Bilbeny -editor de la traducci贸 catalana- en la introducci贸 a la mateixa. Aquesta concepci贸 antropol貌gica -que jo s脿piga- ben b茅 no la trobem fins l鈥檈closi贸 de tots els ismes que es va produir els anys vint del segle passat -al final de la Primera Guerra Mundial- amb el Surrealisme. All貌 que no trobem, doncs, fins a la modernitat del surrealisme, aquella multiplicaci贸 del jo, aquells desdoblaments de la personalitat… kierkegaard s鈥檋i avan莽a聽 uns 75 anys. 脡s all貌 que a聽un poeta com J. V. Foix el fa dir: “deixeu-me sol, que s贸 molts , i fressejo“, “脡sser molts o ning煤“, “De mi mateix que multiplic a mil“…

El coneixement de l鈥櫭爊ima humana forma part dels neguits de surrealisme, com d鈥檃ltra banda聽茅s part constituient de聽tots els moviments de pensament hum脿, per貌 aquesta聽consideraci贸聽sobre els desdoblaments i multiplicitats del propi jo 茅s un fenomen nou, almenys en la seva expressi贸 totalment conscient. Sembla que aquesta 茅s una incorporaci贸 que la humanitat ha fet dins el seu bagatge de coneixements per a la postmodernitat que ens toca viure. Un fet m茅s, tamb茅, que demostra la vig猫ncia de la voluminosa obra del nostre escriptor dan猫s.

EL CONCEPTE DE REPETICI脫 I EL CONCEPTE DEL VIATGE (1)

A Laia Vicens i聽Llum脿 ,聽que s’ha interessat vivament聽des de molt jove per la possibilitat de la repetici贸 i del viatge,聽li dediquem aquesta s猫rie sobre el concepte de repetici贸 i el concepte del viatge.

Atenem, per a suggerir les possibilitats聽d’aquest bloc, a la cita que feia Eugeni d’Ors聽: 鈥淭ornem sempre a les definicions admirables de S枚ren Kierkegaard: -Aquell qui 茅s incapa莽 de repetir, 茅s un diletant. Aquell qui repeteix d鈥檈sma, sense posar-hi l鈥櫭爊ima, 茅s un filisteu. Solament qui sap repetir sense decr茅ixer en l鈥檈ntusiasme 茅s un Home moral- 茅s un home.鈥 La cita 茅s, certament, tot un programa de vida com d猫iem… i sense pretendre treure l’esmentada afirmaci贸 del seu contexte, que possiblement -ja que encara no ho he pogut comprovar- 茅s un fragment del llibre “Gjentagelsen” de Kierkegaard聽聽(sota la m脿scara de Constantin Constantius), ens proposem de plantejar-nos quin lloc pot ocupar en una definici贸 del noble聽quefer de l’individuo, tal i com la formula Kierkegaard, el concepte i la pr脿ctica del viatge, viatge en el seu sentit m茅s pregon, en el sentit de despullament a altres realitats que en principi podrien conformar-se m茅s pr貌pies del diletant que necessita la variaci贸 pr貌pia del nostre moment hist貌ric plenament narcissista… Deixo oberta la q眉esti贸 per a prosseguir-hi dins d’aquesta categoria del blog.

PD. El llibre “Gjentagelsen” est脿 tradu茂t al catal脿 per Begonya S脿ez i Tajafuerce. (Kierkegaard, S枚ren [Constantin Constantius], Bilbeny, Norbert [editor]. La Repetici贸. Barcelona : Edicions 62, 1992. Col路lecci贸 Textos Filos貌fics, 63)

Impulsat per WordPress & Tema creat per Anders Norén